1.Els fets

Les detencions de quatre ciutadans catalans durant els dies 26 i 27 han tornat a mostrar la pitjor cara del periodisme actual. Repassarem el tractament que en vam cinc diaris (Avui, El Mundo, El País, El Periódico de Catalunya, i La Vanguardia) i, tot i que hi al·ludirem en alguns apartats, deixarem les televisions per a una altra ocasió.

Els fets van ser els següents:

-El 26 de setembre dues persones són detingudes a Barcelona per la Policía Nacional, que vol investigar la seva suposada relació amb dos atacs a entitats bancàries, els quals s’havien produït el 18 de desembre de 2001.
-El dia 27 és detinguda una altra persona pel mateix motiu. Alhora els mitjans de comunicació audiovisuals comencen a parlar d’una suposada connexió dels detinguts o, si més no, d’un d’ells, amb ETA, connexió que esdevé el tema dels telenotícies d’aquest dia i els diaris de l’endemà. Es produeix, doncs, un canvi en la tematització.
-El dia 28 una quarta persona és detinguda i posada a disposició judicial.
-La matinada del dia 29 els detinguts són posats en llibertat sense fiança, encara que de moment es mantenen els càrrecs de danys i d'incendi

2. El tractament de la notícia el dia 27

La premsa d’aquest dia parla de la detenció el dia anterior de dues persones que la policia investiga per la seva suposada relació amb l’incendi de dues sucursals del barri de Sants. La notícia ocupa en general poc espai als diaris i, en el cas concret d'EP i EM, apareix a la secció de Catalunya. A més, tret d’EPC, la resta de mitjans escrits (Avui, EP, EM i LV) usen o bé inicials per referir-se al cognom dels detinguts, o bé no n’esmenten ni el nom ni cognoms. Vegem-ne els titulars:

Dos detinguts a Barcelona per atacar seus bancàries (AVUI)

Detinguts per atacar oficines bancàries (EPC)

Detienen a uno de los jóvenes que se encadenó a la portería del Barça (EM)

Detenidos dos jóvenes acusados de colocar artefactos caseros (EP)

Detenidos dos independentistas por lanzar cócteles molotov a dos bancos (LV)

Tres d’aquests titulars, el de l’Avui, EPC i LV, no respecten la presumpció d’innocència dels detinguts ja que, tal com estan redactats, pressuposen la culpabilitat dels detinguts.

Del cos de la notícia, cal parar esment en el fet que EP assumeix i fa seu el terme radical (“colectivos radicales independentistas”), que apareix sense cometes i qualifica les organitzacions en què suposadament militen els dos detinguts. Aquest adjectiu apareixia a la nota policial com ho demostra el fet que EM del mateix dia posa entre cometes el sintagma “grupos radicales independentistas” . [1] L’adjectiu radical hauria de suprimir-se dels textos informatius pel seu caràcter clarament esbiaixat.

Tampoc no és exacte de dir que els detinguts estan “acusados de colocar artefactos caseros”, ja que només el poder judicial pot “acusar” i encara no hi havia intervingut. La policia investiga, aporta indicis, perquè el poder judicial decideixi si hi ha una base ferma per acusar algú o no. Aquest error apareix als diaris EPC, EP i EM.

Finalment, tots els mitjans escrits, tret d’EPC, destaquen que un dels dos detinguts es va encadenar a una de les porteries del Camp Nou durant el partit Barcelona-Reial Madrid del passat 16 de març per protestar contra la Cimera de caps d’estat europeus. En relació amb aquesta qüestió, paga la pena de comentar els dos fragments següents:

“De los dos inculpados, Oriol C. M. ya fue detenido el pasado 16 de marzo en el Camp Nou...” (EP)

“Uno de los detenidos ya fue detenido el 16 de marzo por esposarse a una porteria del Camp Nou en pleno Barça-Madrid” (destacat de LV)

L’adverbi ya, que es podria suprimir, reflecteix una determinada visió dels fets: es relacionen dues detencions, provocades per accions de caire molt diferent (una és pacífica, mentre que l’altra, de la qual se’n desconeix de moment l’autoria, és de caràcter violent), i es dóna a entendre que la darrera era previsible tenint en compte els antecedents, com si s’hagués produït una mena de causalitat biogràfica. A més, EM, que situa al titular l’acció del Camp Nou, no informa que aquesta no ha tingut conseqüències penals.

Quant a les fonts, gairebé totes les notícies estan tallades pel mateix patró i, segurament, tenen el seu origen, immediat o filtrat per una agència, en una nota emesa per la Policía Nacional. Només EM cita una font no oficial: els amics dels detinguts.

3. El tractament de la notícia el dia 28

L’endemà es produeix un gir copernicà en el tractament periodístic d’aquestes detencions o, com diria el locutor de TVE Catalunya, ”l’operació, doncs, ha agafat una altra dimensió” (no confirmada posteriorment). D’entrada, hi ha un canvi de tema, ja que ara ja no es tracta d’investigar la suposada relació dels detinguts amb l’incendi de dues sucursals bancàries, sinó la suposada relació d’un dels detinguts o de tots (depèn del mitjà) amb ETA. Els titulars palesen aquest canvi:

Los tres arrestados de BCN se carteaban con etarras presos (EPC)

Tres arrestados en Barcelona, acusados de apoyar a ETA (EP)

El apoyo del independentismo catalan a ETA (EM)

La policía halla cartas entre presos de ETA y un independentista detenido en Barcelona (LV)

Només l’Avui es va apartar d’aquesta tònica i mantingué al titular el mateix tema que el dia anterior, tot i que al subtítol també es deixava emportar també per l’onada:

La policia deté una tercera persona a Barcelona per atacar seus bancàries (Titular)

Un dels joves mantenia correspondència amb presos del comando Barcelona d'ETA (Subtítol)

A causa d’aquest canvi temàtic la notícia va adquirir una rellevància que no tenia el dia anterior. Així, l’espai que s’hi dedica augmenta considerablement i, en el cas d’EP i el EM, passa a la secció España. D’altra banda, excepte en el cas de l’Avui, el text es situa dins o al costat de les notícies sobre el País Basc. Vegem-ho:

-El Mundo: La notícia, que ha passat a la secció España, és breu però rellevant, ja que funciona a sota d’una foto (sobre l’acció pacífica del Camp Nou) que ocupa tres columnes i que es situa al centre d’una altra notícia, “El gobierno paralizarà con recursos las decisiones independentistas” (emmarcada per l’eix temàtic El desafío nacionalista. Las reacciones). És a dir, la notícia és breu però molt visible. El títol, a més, està en majúscula.

-El País: La notícia, que ha passat a la secció España, és al costat de dues notícies englobades per l’eix temàtic La situación en el País Vasco, la més important de les quals és la que tracta sobre la detenció de dues persones acusades de ser membres del comando Biscaia d'ETA a Bilbao, posteriorment alliberats sense càrrecs (vegeu "Dues persones detingudes a Bilbao: la presumpció d'innocència entre la no utilització i l'ús merament retòric"). N’està separada per un requadre.

-El Periódico: La notícia és a la primera pàgina de la secció Política, a sota de la que explica la detenció de dues persones a Bilbao, i totes estan englobades per l’eix temàtic "Lluita antiterrorista".

-La Vanguardia: La notícia, que ocupa una pàgina (que inclou un anunci), apareix emmarcada per l’eix temàtic “Conflicto vasco. Las conexiones de los terroristas en Cataluña”.

A les televisions també va passar el mateix, ja que el dia 27 TV3 i TVE1 van emetre la notícia després de la informació sobre la detenció dels dos ciutadans bascos posteriorment alliberats. Fins i tot aquesta connexió s’expressava verbalment amb expressions com “Encara una altra informació relacionada amb ETA...” (TNVespre de TV3). A més, a TV3 (tant al TNMigdia com al TNVespre) hi havia l’anagrama d’ETA darrere el conductor del programa mentre aquest explicava el nou “gir” que prenia la investigació sobre els detinguts a Barcelona.

Què provoca el canvi de tema, aquesta nova “dimensió”? Segons la majoria dels diaris i televisions és degut a la documentació que la Policía Nacional hauria trobat al domicili d’un dels detinguts. Els mèdia van destacar sobretot dos tipus de documents: la correspondència personal amb presumptes membres o col·laboradors d’ETA i fotografies de polítics, militars i policies, documentació a què LV, TV3 (TN Migdia) o Catalunya Informació (16:00 hores) s’hi van referir de manera inexacta com a “material”, mot que pot designar hiperònimicament explosius, armes de foc, etc., però que no pas cartes.

D’aquesta documentació, sorprèn d’entrada la importància que els mèdia van concedir a la correspondència personal d’un dels detinguts amb presos presumptament relacionats amb ETA, importància que es pot observar donant una ullada als titulars o subtitulars dels diaris que analitzem. Sorprèn perquè fins ara cap llei especifica que escriure’s amb presos sigui un delicte i es tracta d’una activitat que entra dins l’esfera privada, com va deixar clar el jutge a qui es va sol·licitar l’habeas corpus per a C. A. T.

Un altre fet ens ajudarà a entendre la intenció bàsicament criminalitzadora que s’amagava darrera la filtració de la informació sobre les cartes: durant una declaració policial amb presència de la seva advocada, la qual va acabar cap a un quart de tres de la tarda del dia 27, no es va preguntar al detingut sobre les cartes o fotografies, ni, per descomptat, sobre res que tingués a veure amb ETA. En canvi, feia ja dues hores que els mèdia parlaven de la suposada connexió amb ETA sobre la base, entre d’altres “arguments”, de les cartes trobades i els telenotícies d’aquell migdia van reflectir aquest canvi temàtic.

Així doncs, no és gaire agosarat concloure que la Policia va filtrar la informació sobre les cartes perquè els mèdia es fessin ressò simplement de la seva existència (i a fe que ho va aconseguir), no pas perquè pensés que podrien servir per fonamentar una acusació de col·laboració amb ETA. [2] El que importava, doncs, no era pas el contingut, sinó qui eren els remitents i destinataris.

Pel que fa a les fotografies de polítics, policies i militars, els mèdia deixaven entendre, sense dir-ho explícitament, que es tractava d’informació arreplegada per a possibles objectius d’ETA. La presentadora del telenotícies de TVE1 de les tres de la tarda va ser, però, més explícita i va afirmar que a casa d’un dels detinguts s’havia trobat “información de possibles objetivos de la banda terrorista”. Tal com els amics dels detinguts van explicar el mateix dia 27 en una roda de premsa aquestes fotografies havien estat extretes d’un ampli arxiu que el detingut utilitzava per a les seves tasques dintre la publicació L’Accent, fet que podia (i es pot) comprovar llegint-ne els crèdits. Tret de l’Avui, cap mitjà excrit es va fer ressò d’aquesta explicació, com tampoc ho va fer TV3 al TNVespre.

Tot i que aquests suposats documents incriminatoris només s’havien trobat a casa d’C. A. T., alguns mitjans va estendre la criminalització a la resta dels detinguts. Aquesta criminalització expansiva cal atribuir-la exclusivament a la poca cura i rigor amb què treballen sovint els mèdia. Els titulars i el cos de la notícia d’EPC i EP en són una bona mostra, ja que ni els tres detinguts mantenien correspondència amb presos presumptament relacionats amb ETA ni van ser “acusats” de donar suport a aquesta organització:

Los tres arrestados de BCN se carteaban con etarras presos (Titular d’EPC)

Los jóvenes, además, mantenían correspondencia con presos de ETA. (EPC)

Tres arrestados en Barcelona, acusados de apoyar a ETA (Titular d’EP)

La policía ha detenido desde el pasado jueves en Barcelona a tres jóvenes relacionados con grupos independentistas radicales, acusados de mantener vínculos con grupos de apoyo a los presos de ETA... (EP)

L’endemà, el 29 de setembre, EPC encara continuava sense esmenar l’error:

Marc G.A., acusat per la policia d’estar relacionat amb grups de suport a presos d’ETA, va ser detingut ahir...

D’altra banda, el procés de criminalització no es va basar només en aquests aparents documents inciminatoris (les cartes personals i les fotografies), sinó que alguns dels mitjans escrits i audiovisuals van recórrer a les activitats passades d’alguns dels detinguts. Vegem-ne una mostra:

EPC

Del historial de Tisminetzky destaca la sustitución de la bandera española del Parlament por la de los okupas el 12 de marzo de 1998. Un año después, participó en la accidentada manifestación contra la visita de José María Aznar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Capdevila se encadenó en una de las porterías del Camp Nou en el partido Barça-Madrid, disputado el pasado mes de marzo, coincidiendo con la Cumbre Europea de Barcelona. Por estos hechos fue absuelto recientemente.

EP

Grupos de apoyo

La policía atribuye a los tres detenidos su pertenencia a los colectivos radicales independentistas Endavant y Rescat, un grupo de apoyo a los presos de ETA que en ocasiones organiza marchas de apoyo frente a las prisiones. Fuentes policiales también vincularon a los detenidos con la colocación de artefactos caseros que estallaron el pasado 18 de diciembre en dos cajeros automáticos del barrio de Sants de Barcelona.

Capdevila, además, fue uno de los jóvenes que se esposaron el pasado 16 de marzo en la portería del Camp Nou durante el encuentro de Liga entre el Barcelona y el Real Madrid. Tisminetzky también está acusado de lanzar piedras y pilas a la comitiva del presidente del Gobierno, José María Aznar, durante su visita a la Universidad Autónoma de Barcelona el 14 de enero de 1999.

LV

Hay noticias de Claudio Alejandro T. F. en un buen número de acciones contra el orden público, como en el Gazte Topagunea de 1996, jornadas de Jarrai en Zaldivia o en los disturbios de 1999 en la Universitat Autònoma de Bellaterra, cuando el presidente Aznar fue recibido entre disturbios. Portavoces de grupos independentistas mostraron su desacuerdo por el hecho de que la policía considere que el material incautado en el piso de uno de los detenidos vincule a todos ellos con el grupo terrorista.

Oriol C. M. también ha causado incidentes destacables en el pasado. En marzo se esposó a una portería del Camp Nou, en el Barcelona-Real Madrid, como protesta contra la cumbre de jefes de Estado.

Tot seguit comentarem alguns dels aspectes més rellevants d’aquestes citacions:

-En primer lloc, com ja s’ha dit més amunt, aquestes informacions biogràfiques s’usen per reforçar la imatge negativa del/s detingut/s que els mèdia construeixen i difonen des del mateix moment que els relacionen amb ETA. Per tant, aquestes informacions contribueixen a la seva criminalització. Per a aquest objectiu s’ajunten i es descontextualitzen activitats de caire molt diferent, les quals adquereixen unes connotacions negatives que molt sovint no tenien en el moment que es van dur a terme. Sota una aparença narrativa, el text periodístic es converteix en un text argumentatiu que, usant una variant de la fal·làcia “ad hominem”, en pretén convèncer els i les destinataris/es de la culpabilitat dels detinguts.

-En aquest sentit, l’ús del mot “historial” (EPC), que evoca el sintagma “historial delictiu”, s'adiu perfectament amb l'objectiu esmentat al punt anterior.

-De la mateixa manera cal interpretar l’enunciat de la LV “Hay noticias de Claudio Alejandro T. F. en un buen número de acciones contra el orden público, como en el Gazte Topagunea de 1996, jornadas de Jarrai en Zaldivia o en los disturbios de 1999 en la Universitat Autònoma de Bellaterra, cuando el presidente Aznar fue recibido entre disturbios”. D’una banda, l’expressió “hay noticias de” amaga barroerament una font policial, que és la que, sens dubte, ha proporcionat al redactor aquestes informacions biogràfiques seleccionades del detingut. De fet, dubtem que el redactor de LV en tingués “notícies”, ja que el seu nom no apareix ni a la informació de LV sobre els fets de l’Autònoma ni el mateix diari va informar de cap acció “contra el orden público” durant Gazte Topagunea de 1996. D’altra banda, resulta reveladora l’expressió quantitativa-intensiva “en un buen número”, que contribueix a reforçar el (pre)judici negatiu cap al detingut.

-Entre les accions passades dels detinguts que s’esmenten als tres diaris n’hi ha dues (el canvi de bandera i l’emmanillament a la porteria del Camp Nou) que pel seu caràcter pacífic estan fora de lloc, sobretot tenint en compte que en el segon cas n’havien estat absolts els autors. A més, si aquestes mateixes accions les hagués dut a terme Greenpeace ben segur que la premsa no s’hi hauria referit com a “historial” o “acciones contra el orden público”.

-Un comentari específic i més detallat mereix l’al·lusió a la participació d’un dels detinguts en les protestes estudiantils contra la presència de José María Aznar a l'UAB el 14 gener de 1999. Una mirada a les hemeroteques permet constatar que, si bé aleshores la Delegación de Gobierno no va aconseguir fer triomfar del tot la seva versió dels fets, ho ha aconseguit ara, perquè en un altre context serveix per criminalitzar una persona que hi va participar. Cal recordar que aquesta versió va ser discutida per totes les forces polítiques catalanes excepte el PP i pels estaments universitaris, que en van oferir una de ben diferent. Els mèdia, per la seva banda, van parlar de “càrrega desmesurada” i alguns van anar més enllà. Volem dir amb això que alguns mèdia van donar una imatge més polièdrica del que havia passat a l’Autònoma, una imatge que incloïa, i fins i tot ressaltava, versions que desmentien la de la Delegación del Gobierno. En canvi, ara, en el context de les detencions de què parlem, s’observa un canvi de tema: s’ha passat d’una càrrega policial molt discutida i a “aldarulls o “incidents” provocats per estudiants. Un bon exemple de reescriptura de la història. A tall d’exemple vegem la crònica de LV del 16 de gener de 1999:

Titular: La visita d’Aznar acaba en una batalla campal de policías y estudiantes

[...] La protesta de unos doscientos estudiantes que querían acercarse hasta el centro [es refereix al Centre Nacional de Microelectrònica, lloc on havia acudit Aznar] chocó con la oposición de una docena de antidisturbios que, ante el temor de verse desbordados, los repelieron con dureza. A partir de ahí se desataron nervios por ambas partes, apareciron más estudiantes y llegaron hasta seis camionetas de policías”
Mientras continuaba la visita, se inició una batalla campal entre estudiantes –sobre todo de la facultad de Letras, algunos con pancartas independentistas- y miembros de la Unidad de Intervención Policial del Cuerpo Nacional de Policía. Según el rectorado 14 estudiantes fueron atendidos por golpes de porra y impacto de pelotas de goma. La Delegación del Gobierno también emitió un comunicado en el que se explicaba que los incidentes se registraron “en el exterior del campus” “cuando un grupo de manifestantes violentos” intentaban impedir el acceso a éste. La nota añade que los jóvenes lanzaron todo tipo de objetos contundentes que causaron “cinco heridos entre los policías, que se vieron obligados a repeler esas actitufes ante su virulencía”. Asímismo, fuentes oficiales informaron de que, al final de la visita, el rector pidió disculpas a Aznar por el comportamiento incívico de algunos estudiantes.
En el enfrentamiento, la policía se empleó a fondo y persiguió a los estudiantes hasta la entrada de las facultades pero no hubo detenidos. Antoni Peral, jefe de Logística y Medio Ambiente de la UAB, recibió un golpe de porra cuando intentaba calmar los ánimos y la responsable del rector, el impacto de una pelota.
El rector y el decano de Letras, Gómez Pallarés, explicaron sus negociaciones con el responsable político para permitir que los estudiantes pudiesen acercarse pacíficamente hasta la puerta del centro, pero indicaron que, tras acordarlo, algunos agentes volvieron a cargar.”
El equipo del gobierno de la UAB emitió un comunicado para expresar “el más enérgico rechazo” a la actuación “desproporcionada” de la policía y “la actuación injustificada de algunas autoridades que no han sabido actuar con el respecto a la universidad” [...]”

Fixem-nos que la versió dels fets que va oferir la Delegación va sovint entre cometes i no és l’única que hi apareix. A més, LV va publicar el dia 21 de gener de 1999 dues fotos amb el peu següent: “Fotos tomadas por algunos estudiantes en las que se observa la actitud provocativa de algunos agentes y el momento en las que otros dispararon salvas de fogueo y pelotas de goma”. Pel que fa al redactor d'EPC, seria convenient que repassés, per exemple, l’editorial que va aparèixer el 16 de gener al seu diari (“Suspens a la policia”).

Pel que fa a les televisions (TV3 o BTV, per exemple), la rescriptura de la història i la incoherència arriben fins al punt que les imatges que acompanyen la narració que explica la suposada participació d’un dels detinguts en els anomenats ara “incidents” o “aldarulls” de l’Autònoma només mostren com aquest rep un cop de porra de la policia quan intenta avançar amb d’altres estudiants [se suposa cap al lloc on era Aznar].

Repassada l’hemeroteca, cal remarcar la falsedat de l’enunciat “Tisminetzky también está acusado de lanzar piedras y pilas a la comitiva del presidente del Gobierno”, ja que J. C. T. no ha estat encausat per cap òrgan del poder judicial, al contrari del que permet deduir la citació d'EP. Aleshores, d’on treu el redactor d’El País aquesta afirmació? El periodista hauria de saber que només el poder judicial pot acusar algú de res.

Quant a les fonts, excepte l’Avui i LV, la resta de mitjans escrits no van utilitzar en cap moment les fonts properes als detinguts, que per exemple van explicar bastant clarament la finalitat de les fotografies. Cal dir, però, que la presència d’aquestes fonts a LV acaba sent més testimonial que una altra cosa, tant per l’espai que s’hi dedica com pel fet que des del titular fins al final tota la notícia és un exemple paradigmàtic de com es criminalitza una persona. A més, en el fragment en què s’esmenta la font propera al detinguts no n’apareix cap argument concret que serveixi per desmentir la versió/visió que pretén convertir les cartes i les fotografies en “proves” de la suposada relació d’un dels detinguts amb ETA. S’hi constata només el desacord amb aquesta versió/visió i no se n’expliquen les raons (“Portavoces de grupos independentistas mostraron su desacuerdo por el hecho de que la policía considere que el material incautado en el piso de uno de los detenidos vincule a todos ellos con el grupo terrorista.“), amb la qual cosa no hi ha ni tan sols un veritable contrast d’arguments. [3]

4. El tractament de la notícia els dies 29 i 30

Els detinguts van ser posats en llibertat sense fiança la matinada del dia 29 i el globus que els mèdia havien contribuït a inflar va pràcticament desaparèixer de l’agenda. Així, allò que havia començat sent un breu va acabar sent també un breu. Pel camí, però, els detinguts havien patit un procés de criminalització.

Com a dada curiosa, cal remarcar el fet que EP i EPC en van fer desaparèixer els noms i cognoms, que els dos mitjans havien publicat el dia 28, del breu que anunciava la llibertat sense fiança i desmentia la suposada relació amb ETA.

5. Conclusions

Els periodistes han demostrat una vegada més la seva dependència gairebé simbiòtica de les fonts oficials. Aquesta dependència té un efecte pervers: qualsevol detall o fet insignificant o circumstancial esdevé “una prova” per relacionar algú amb ETA i, per tant, per acusar-lo (abans que ho faci el poder judicial, que és l‘únic capacitat per acusar algú) i per criminalitzar-lo.

ETA, i tot el que s’hi associa o alguns mèdia hi associen (per exemple, l'inconcret i il·limitat "entorno”), s’ha convertit en el gran Satan per al periodisme de l’Estat espanyol. Només des d’aquest punt de vista s’entén com el conjunt de la premsa i les cadenes de televisió va donar tanta rellevància a la correspondència privada d’un dels detinguts amb presumptes membres o col·laboradors d’ETA.

Els i les periodistes haurien de tenir clar que escriure's amb presos o preses preventius no és cap delicte, i encara menys cap indici de col·laboració amb ETA. Si fos així, milers de persones del País Basc haurien de ser encausades. D’altra banda, posseir retalls de fotos de militars o polítics pot tenir d’altres finalitats que servir d’informació per a objectius d’ETA. La versemblança, una característica d’un determinat tipus de ficció i també dels relats periodístics criminalitzadors, no hauria de ser la el criteri rector de les informacions periodístiques contrastades, rigoroses i veraces.

Cal no refiar-se, doncs, de les primeres impressions. Si de tant en tant la professió periodística escoltés amb atenció (i reproduís) els arguments de les fonts no-oficials, s’evitarien aquests processos de criminalització i judicis paral·lels que afecten tan negativament la imatge pública d’una persona detinguda.

També cal evitar recórrer a les activitats o accions passades dels detinguts amb la intenció de mostrar una suposada coherència biogràfica (l'“historial") que indefectiblement havia d’acabar en la situació actual. Es tracta d’un dels mecanismes més grollers de criminalització, en què activitats de caire molt diferent, i que no tenen res a veure les unes amb les altres, esdevenen arguments per apuntalar mediàticament l’”acusació” llançada contra una/a detingut/da. En aquest context, aquestes activitats prenen unes connotacions negatives que molt sovint no tenien en el moment en què es van produir. Així, accions de caràcter pacífic, que si les dugués a terme algun col·lectiu o grup no estigmatizat serien tractades d’una manera neutra o positiva, reben un tractament negatiu i s’assimilen a accions violentes o a “desordre públic”.

Finalment, cal remarcar la nul·la autocrítica dels mateixos mitjans de comunicació; ans al contrari, després d’haver-se equivocat i escarnit determinades persones, no només no reconeixen la seva errada i demanen disculpes, sinó que la confirmació que tot plegat era un bluff passa d’esquitllentes i es torna a la notícia breu, gairebé amagada.

[1] El paràgraf on apareix aquest sintagma és el següent: “La policía no descarta nuevas detenciones por este hecho. Según las mismas fuentes, los jóvenes, que «pertenecen a grupos radicales independentistas como Endevant y Rescat», pasarán a disposición judicial en las próximas horas acusados de «un delito de daños».

[2] Per fer-se una idea més completa de tot plegat, potser és oportú explicar que, segons l’advocada del C. A. T., el “càrrec” de col·laboració amb banda armada que la Policía Nacional va incloure a l’atestat no estava motivat i que se li va “imputar” després de la declaració policial que comentem, en què el detingut havia negat la seva participació en l’incendi de les entitats bancàries. El fet que el fiscal i el jutge ometessin en el seu interrogatori qualsevol pregunta que tingués a veure amb ETA cal relacionar-ho, doncs, a la poca solidesa de la “imputació” policial.

[3] Aquesta diferència qualitativa entre les fonts oficials i les no-oficials que es pot observar sovint als mèdia.