El 27 de setembre de 2002 l'Ertzaintza va detenir dues persones que circulaven en una furgoneta pel carrer General Salazar de Bilbao sota l'acusació de pertànyer al comando Biscaia d'ETA. A continuació analitzarem com tractaren ABC, El Mundo, El País, El Periódico de Catalunya i La Vanguardia la detenció d'aquestes persones i la seva posterior posada en llibertat per part de l'Ertzaintza. L'Avui no va informar de la detenció i, per tant, tampoc no en va dir res del posterior alliberament.

1. La presumpció d'innocència en els titulars i en els subtítols

Tot seguit reproduïm els titulars i algun subtítol de la notícia:

La Ertzaintza detiene en Bilbao a dos miembros del «comando Vizcaya» e identifica a otros cinco (ABC)

La Ertzaintza detiene a dos miembros de ETA (EM)

Pertenecen al 'comando Vizcaya', según la investigación sobre la muerte de los dos etarras (subtitol d'EM)

La Ertzaintza detiene a dos etarras del 'comando Vizcaya' y neutraliza parte de su infraestructura (EP)

L'Ertzaintza deté a Bilbao dos membres del 'comando Bizkaia' (EPC)

La policia basca té identificats cinc integrants més de la banda armada encara en llibertat (subtítol d'EPC)

Detenidos en Bilbao dos presuntos miembros del comando Vizcaya e identificados otros cinco (LV)

Com es pot observar, només LV utilitza la presumpció d'innocència en el titular. La resta de diaris no en fa ús. Aquests diaris donen per fet que són membres del comando Biscaia. Alguns ho fan dues vegades. Per exemple, ABC, EM i EPC. ABC afirma que l'Ertzaintza "identificó a otros cinco miembros". La utilització del determinant otros implica una correlació amb unos. Efectivament, els unos eren els "dos miembros d'ETA" detinguts. Pel que fa a EM, també ho afirma dues vegades: "detiene a dos miembros de ETA" i "Pertenecen al comando Vizcaya". EPC afirma que l'Ertzaintza té "identificats cinc integrant més" d'ETA. L'adverbí més, evidentment, relaciona les altres dues persones amb ETA. D'altra banda, tot i que LV utilitza la presumpció d'innocència fa el mateix que l'ABC: també usa el determinant otros. Queda clar, doncs, amb presumpció o no, que el nombre total de persones que s'implica en aquest comando són set persones: dues de detingudes i cinc de fugides.

Cal fer notar, però, que LV utilitza la presumpció d'innocència en el titular, però no pas a l'entradeta de la notícia:

La Ertzaintza detuvo ayer a dos miembros del comando Vizcaya al interceptar su furgoneta.

Per tant, només un diari utilitza la presumpció d'innocència en el titular, però la trenca a l'entradeta.

2. La utilització retòrica i no pas discursiva de la presumpció d'innocència

Tot i el que acabem de veure, certament els diaris fan ús de la presumpció d'innocència en el cos de la notícia. El problema que es presenta no és altre que aquest principi no forma part de l'estructura discursiva del text, sinó que es tracta, simplement, d'un ús merament retòric, per no dir mecànic. Volem dir que la presumpció d'innocència de les persones detingudes no es manté al llarg de tota la notícia, sinó que queda anul·lada pel discurs. A continuació en veurem els exemples.

EPC comença la notícia d'aquesta manera:

Dos presumptes membres del comando Bizkaia d'ETA van ser detinguts ahir al migdia per l'Ertzaintza quan circulaven en una furgoneta pel centre de Bilbao. La identitat dels detinguts no havia transcendit ahir a la nit.
Hores abans, Javier Balza, conseller d'Interior basc, havia informat que tenien identificats cinc membres més del mateix grup terrorista, a qui va vincular amb l'enviament de paquets bomba a periodistes, i amb un recent atemptat fallit. Balza creu que ETA té dos comandos operatius a Bilbao.
La detenció dels dos presumptes etarres va tenir lloc en el moment que l'Ertzaintza estava registrant un pis al carrer del General Salazar. Els agents van interceptar una furgoneta sospitosa que transitava per aquesta mateixa via, i en van detenir els ocupants.

En la citació podem llegir dues vegades el sintagma "dos presumptes etarres", però una anàlisi acurada del text desfà radicalment la presumpció d'innocència. El punt clau és el segon paràgraf del text, on s'afirma que "tenien identificats cinc membres més del mateix grup terrorista". Les paraules claus són l'adverbi de quantitat més i el determinat mateix. Si l'Ertzaintza identifica "cinc membres més" d'ETA, això implica que les persones detingudes també són membres d'ETA. A més a més, tenim el mot mateix. El raonament que es pot fer és el mateix: queda clar que les set persones implicades, les dues detingudes i les cinc fugides, són membres d'ETA.

Un altre cas que mostra com la utilització de la presumpció d'innocència és purament retòrica (o, si es vol, mecànica) és aquest fragment de LV:

La Ertzaintza detuvo ayer a dos presuntos miembros del comando Vizcaya de ETA cuando viajaban en una furgoneta que había sido interceptada por la policía en la calle General Salazar de Bilbao. Los arrestos se engloban dentro del operativo antiterrorista dirigido por la policía autonómica vasca, que ya ha dado como resultado la identificación de cinco miembros "legales" -no fichados- de esta célula terrorista y la localización de pisos con material para fabricar explosivos y documentación.
El arresto de estas dos personas se produjo momentos después de una comparecencia del consejero de Interior vasco, Javier Balza, quien ofreció detalles de la operación de la Ertzaintza contra el comando Vizcaya de ETA abierta tras la muerte de Egoitz Gurrutxaga y Hodei Galarraga, los dos presuntos activistas del comando que murieron el lunes por la noche en Bilbao al explotarles la bomba que transportaban en un coche de alquiler.
En el transcurso del operativo policial, la Ertzaintza identificó a cinco presuntos miembros del comando Vizcaya de ETA que no estaban fichados por la policía, y que todavía no han sido localizados para proceder a su arresto.

Si bé a la primera oració del lead es respecta la presumpció d'innocència, el sentit del discurs torna a desfer-la. Així, la construcció del discurs sobre la detenció es basa en la presuposició que els detinguts són membres d'ETA. Així, tenim que "los arrestos se engloban dentro del operativo antiterrorista dirigido por la policía autónoma vasca" i es relaciona indirectament la detenció de les dues persones amb una operació contra ETA ("El arresto de estas dos personas se produjo momentos después de una comparencia del consejero de Interior vasco, Javier Balza, quien ofreció detalles de la operación de la Ertzaintza contra el comando Vizcaya de ETA" i "En el transcurso del operativo policial, la Ertzaintza identificó a cinco presuntos miembros del comando Vizcaya de ETA"). En aquest sentit, cal assenyalar que a l'entradeta s'afirma que "La documentación intervenida a raíz de la muerte de dos etarras ha permitido identificar a otros cinco miembros de ETA que no estaban fichados". Com ja hem dit, els otros es relacionen amb els unos.

3. La posada en llibertat de les dues persones detingudes

L'endemà de la seva detenció, les dues persones foren posades en llibertat per l'Ertzaintza. Aquest fet tingué un ressò mediàtic molt inferior en comparació amb la detenció. D'entrada, ABC i LV no n'informaren en l'edició en paper. Es torna a produir un fenomen que ja hem assenyalat en algun altre lloc. En el que Mark Fishman (La fabricación de la noticia) anomena l'estructura de fases, es destaca la fase que remarca la detenció de suposats membres d'ETA, mentre que alguns resultats de les fases posteriors (la posada en llibertat de les persones detingudes o, si passen a disposició del jutge, la posada en llibertat sense càrrecs) són molt menys destacades en cas que els detinguts siguin posats en llibertat per la policia o pel jutge, tant si és amb fiança com sense. A més, en aquesta ocasió cal remarcar un fet que mai no havíem detectat: mentre les edicions en paper no recolliren la informació de l'alliberament, sí que ho feren, en canvi, les edicions electròniques.

D'altres diaris es feren ressò de la posada en llibertat però la importància de la notícia minvà considerablement. Per exemple, EPC, que dedicà un titular de dimensions considerables a la detenció d'aquestes dues persones, reduí substancialment la importància del fet. Si bé hi dedicà un subtítol ("Alliberats sense càrrecs els 2 detinguts divendres a Bilbao acusats de ser etarres"), la informació en el cos de la notícia no surt fins a l'últim paràgraf, és a dir, ocupa el darrer lloc en importància en la piràmide invertida de la notícia:

La investigació oberta per l'explosió que va matar els dos etarres va portar a arrestar, divendres, dues persones a Bilbao. Ahir van quedar lliures sense càrrecs.

4. Conclusió

En definitiva, aquest cas permet mostrar tres dels mecanismes utilitzats per la premsa en el tractament informatiu de les detencions de presumptes etarres. En primer lloc, la manca d'una utilització sistemàtica i rigorosa de la presumpció d'innocència. En segon lloc, la utilització de la presumpció d'innocència no s'emmarca dins un discurs que la respecti, sinó que és una utilització retòrica d'aquest principi. En aquest sentit, el discurs amb què es construeix la notícia trenca gairebé sistemàticament la presumpció d'innocència. I, en tercer lloc, l'alliberament de les persones detingudes per una suposada vinculació amb ETA (col·laboració o pertinença) té un tractament informatiu molt inferior (o nul) al de la detenció.