Els mèdia publicats a Catalunya han reproduït acríticament la xifra oferta per la Policia Municipal de Sant Coloma de Gramenet i pels organitzadors de les Sevillanas 2002: 750.000 assistents a l'acte musical muntat per Tele Taxi. Alguns, fins i tot en portada, com El Periódico de Catalunya. L'any passat ja vam fer una anàlisi crítica del tractament informatiu d'aquest acte musical que se celebra anualment (Can Zam o la desproporció de les xifres).

Creiem que no cal insistir a dir que aquest nombre d'assistents és impossible. Volem assenyalar, però, tres tipus d'arguments força clars: el demogràfic, l'espacial i el logístic.

Pel que fa al demogràfic, si realment hi haguessin assistit 750.000 persones, aleshores un de cada vuit catalans/catalanes hauria anat a Can Zam. O, altrament dit, mig Barcelona hi hauria anat. Pensem que la xifra és prou eloqüent i que no cal matisar-la ni adjectivar-la.

Pel que fa a l'espacial, Can Zam feia, l'any passat, 7'55 Ha, és a dir, 75.500 metres quadrats. Segons aquesta dada, cada metre del parc hauria hagut d'estar ocupat per deu persones diferents al llarg del dia. I això sense tenir en compte el llac, l'escenari, l'espai situat darrere l'escenari, la gespa, els arbres, els arbustos, la zona de picnic, les paradetes, els bars i els lavabos, entre d'altres.

I, per acabar, el logístic. En primer lloc, cal assenyalar l'aspecte sanitari. Quants lavabos portàtils calen per poder donar l'abast a 750.000 persones? Quantes hores poden trigar 250.000 persones a fer les seves necessitats fisiològiques? Per exemple, si cada persona triga una mitjana d'un minut, aleshores calen més de 4.150 hores com a mínim. Si hi ha mil lavabos, llavors cada lavabo està ple gairebé mig recital. En segon lloc, tenim l'aspecte d'intendència. Quants litres de begudes calen perquè la gent pugui apaivagar la set? Si 250.000 persones prenen 330 mililitres de líquid, és a dir, una llauna, llavors calen 82.500 litres de refrescos, cervesa i aigua. A més, quants quilos de pa es menja la gent? Si aquestes 250.000 persones haguessin menjat 40 grams de pa cadascuna, n'haurien calgut 10.000 quilos. I, en tercer lloc, cal tenir present la mobilitat de la gent a l'hora d'anar al concert i a l'hora de tornar a casa. Quants cotxes, metros, autobusos i autocars calen per mobilitzar més de 600.000 persones que se suposa que no són de Santa Coloma de Gramenet i que se suposa que no poden anar-hi a peu? On aparquen els cotxes i els autocars? Quants metres quadrats de pàrquings o d'espai urbà caldria per col·locar-hi el total de cotxes i autocars? Si hi arriben 20.000 cotxes i 3.000 autocars, tenim un màxim de 80.000 persones que hi arriben en cotxe i un màxim de 180.000 que hi arriben en autocar. Si hi afegim un metro cada tres minuts, en tenim 160 al llarg de 8 hores. Si encabim 1.500 persones en cada metro, n'obtenim un màxim de 240.000. I si calculem que la gent utilitza 1.000 autobusos, com a màxim tindrem 100.000 persones. En total, doncs, i amb unes xifres realment increïbles, arribem a un total de 600.000. Encara en tenim 150.000 que hi han d'accedir a peu, és a dir, un Camp Nou i mig. Suposant, però, que això fos cert, encara resta un problema: com torna tota aquesta gent a casa? Quant de temps triguen a sortir de Santa de Coloma de Gramenet, que no és un paradigma d'urbanisme racional precisament, 20.000 cotxes, 3.000 autocars i 1.000 autobusos? I on s'esperen les 240.000 persones que hi han arribat en metro i les 100.000 que hi han accedit en autobusos? A quina hora arriben a casa?

Per tant, a partir dels arguments anteriors queda clar que és impossible que el diumenge dia 17 de març assistissin 750.000 persones al concert Sevillanas 2002.