CONTRASTANT

El passat 1 d’abril es va celebrar al parc de Can Zam de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) el Festival Sevillanes organitzat per Justo Molinero. Com que va ser un acte massiu, ens interessava tant comprovar si la xifra d’assistents oferta per la Guàrdia Municipal era realment possible com tornar a remarcar la submissió dels mèdia respecte de les institucions, és a dir, les fonts oficials.

1. EL FESTIVAL ALS DIARIS.

Per començar, presentarem el que van dir els diaris sobre el Festival de Sevillanes. Ens interessa establir diversos paràmetres, fonamentals per a l’anàlisi posterior: l’assistència a l’acte, l’hora en què s’estableix l’assistència, l’àrea del parc de Can Zam i el nombre d’autocars que transportaren gent al festival.

1.1 L’ASSISTÈNCIA.

El quadre següent mostra les xifres que ofereixen els diaris publicats a Catalunya:

En primer lloc, cal assenyalar que per a l’Avui l’acte de Can Zam no fou notícia, llevat d’una al·lusió breu en la secció de política a la visita que hi feren Mas i Duran i Lleida i una fotografia de tots dos al parc.

En segon lloc, cal remarcar un fet que passa molt sovint a les cròniques dels diaris després d’un acte més o menys massiu: un diari no ofereix una xifra única. Per exemple, ABC i EPC n’ofereixen dues cadascun: una quantitat exacta ("X") i després una de més inconcreta ("més de X").

I, en tercer lloc, només EP i EPC esmenten la font que fa el càlcul d’assistents. En un cas és una persona que ocupa un càrrec oficial, el senyor Fernando Jorge, i en l’altre és una institució, la Guàrdia Municipal de Santa Coloma de Gramenet.

1.2. L’HORA D’ESTABLIMENT DE LA XIFRA OFICIAL.

Un aspecte a tenir en compte, a causa de la magnitud de la xifra oficial i de la durada del festival, és en quin moment s’estableix. No tenim gaires dades del moment exacte:

Poco antes de las 14 de la tarde, el jefe de la Policía Local de Santa Coloma, Fernando Jorge, corroboraba que había medio millón de personas escuchando en directo a los superventas promocionados por Molinero desde sus emisoras. (EP)

Ya a las dos de la tarde, cuando todavía faltaban cinco horas para cerrarse el encuentro, se había llegado al medio millón de visitantes; en toda la ciudad no quedaba un solo espacio libre de aparcamiento. (ABC)

A les 11.30 del matí, s'havia arribat al mig milió de persones. (EPC)

A partir d’aquestes citacions, no queda clar en quin moment s’estableix la xifra de mig milió de persones a Can Zam. Segons EP fou poc abans de les dues de la tarda i segons l’EPC fou a dos quarts de dotze. La diferència horària és ostensible.

Abans de continuar, cal assenyalar dues qüestions de la citació de EP i una de l’ABC. D’una banda, l’afirmació que "Fernando Jorge corroboraba que había medio millón", la qual cosa implica que algú, no se sap qui, ja havia dit que hi havia mig milió. D’altra banda, a partir del sintagma "en directo" es dedueix que en aquell moment hi havia mig milió de persones al parc de Can Zam. Pel que fa a l’ABC, hi ha una qüestió empírica: com sap la persona que redacta la notícia que no hi ha ni un lloc lliure on aparcar? És evident que es tracta d’una simple figura retòrica amb una intenció clarament hiperbòlica.

Tornant a les xifres, EPC estableix una segona xifra oficial:

A les sis de la tarda, coincidint amb l’actuació d’Estopa, s’havien superat les 700.000 [persones].

Al començament de la crònica, EPC afirma que "Més de 700.000 persones, segons la Guàrdia Urbana [...]" anaren al Festival de Sevillanes.

1.3. L’ÀREA DE CAN ZAM.

Només EPC fa referència a l’espai del lloc on se celebrà el festival:

Més de 700.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, van ocupar ahir les 15 hectàrees del parc municipal de Can Zam de Santa Coloma de Gramenet [...]

Segons EPC, doncs, Can Zam ocupa una extensió de 15 hectàrees. La resta de diaris no fa cap referència a l’espai on s’ubiquen el mig milió de persones o visitants que passa per Can Zam. Diem que "passa" perquè s’ha de suposar que no tothom s’hi està tot el dia. Fins i tot, és probable que algunes persones hi anessin al matí i a la tarda.

1.4. EL NOMBRE D’AUTOCARS UTILITZATS.

Tres diaris fan referència al nombre d’autocars que serviren perquè milers de persones es desplacessin fins a Can Zam:

La música de José Mercé, Estopa, Sergio Dalma y el más amplio elenco de artistas de raíces sureñas arrastró a unos 300 autocares desde las cuatro esquinas de Cataluña a un acto reconvertido espontáneamente en una nostálgica reivindicación de la madre patria: Andalucía. (LV)

En total, se desplazaron a Santa Coloma casi 300 autocares llenos de público procedentes de los cuatro costados de Cataluña, además de múltiples vehículos particulares. (ABC)

Més de 300 autocars es van encarregar del seu trasllat [famílies que havien vingut de tot Catalunya, Andorra i Catalunya Nord]. (EPC)

Els tres diaris divergeixen en la xifra d’autocars que traslladaren públic a Can Zam: "unos 300" per a LV, "casi 300" per a ABC i "més de 300" per a EPC. La diferència, però, és petita i, en tot cas, no és significativa a l’hora d’analitzar la xifra d’assistents reproduïda pels diaris.

2. LA NOSTRA ANÀLISI.

A continuació, construirem la nostra hipòtesi. A diferència d’altres actes, no vam ser a Can Zam. Sens dubte, aquesta absència impedeix algunes anàlisis més acurades i precises, i en dificulta d’altres. Tanmateix, creiem que la nostra absència no resta valor a les conclusions generals de l’escrit.

2.1. L’ÀREA DE CAN ZAM.

Com hem vist, EPC afirma que Can Zam té un àrea de 15 hectàrees. D’entrada, hem de remarcar la dificultat per calcular-ne l’àrea a causa de la forma irregular del parc. Un cop superat aquest escull, segons els nostres càlculs, l’extensió que ocupa és la meitat de la que diu EPC: 7’55 Ha. El que és remarcable, però, metre quadrat amunt metre quadrat avall, és la gran diferència entre EPC i la nostra xifra.

Tanmateix, hem de dir que en una de les entrades, la circumdant amb la fàbrica DAMM, hi ha un rètol que fa referència a la primera fase de les obres de remodelació de Can Zam i que xifra l’àrea a remodelar en 10 Ha. Aquest rètol, doncs, desmentiria la xifra de 15 Ha de què parla EPC. Cal suposar, doncs, que les 10 Ha inclouen la part del parc utilitzable el dia del festival i la part actualment en obres.

2.2. L’ÀREA OCUPADA DE CAN ZAM.

Com que no vam ser-hi presents, donarem l’àrea màxima ocupada. Per saber aquesta àrea ocupada pels assistents, hi ha una dada important a determinar: on era l’escenari. En aquest sentit, una foto de Yolanda Cardo que apareix a ABC ens permet de situar-lo amb precisió. Segons aquesta foto, l’escenari estava situat en el passeig principal, tot just després després del llac. Aleshores cal suposar que darrere de l’escenari no hi havia ningú, o pràcticament ningú. Per regla general, la gent se situa davant l’escenari, no pas darrere. Aquesta zona sense gent ocupa aproximadament 2’4 Ha, és a dir, un 31’79 per cent del parc, Dit altrament, gairebé un terç de Can Zam era buit.

L’establiment del lloc on era l’escenari, per tant, ens permet establir l’àrea següent:

El passeig principal, asfaltat, ocupa una extensió de 205 metres de llarg i 35 d’ample.

La gespa que hi ha en un pujolet a la dreta del passeig principal fa 138 metres de llarg i 52 d’ample.

Dalt de tot el parc, hi ha un espai que ocupa 149 metres de llarg i 18 d’ample.

A l’esquerra del carrer principal, on hi ha un llac, arbres, arbustos, un camp de bàsquet i un parc infantil i un espai per a jugar a petanca, no ocupa més de 30.328 metres quadrats.

2.3. LA DENSITAT.

Un altre aspecte a establir és la densitat de les diverses àrees, en el benentès que la densitat no fou uniforme en tota la superfície.

Segons els espais, calcularem la densitat següent:

Passeig principal: com que es tracta del lloc on era situat l’escenari i, per tant, on cal suposar que es va concentrar més gent per metre quadrat, donarem una densitat màxima de 3 persones per metre quadrat.

Gespa: les fotos mostren que hi ha gent estirada. Per tant, donarem un màxim d’una persona per metre quadrat.

Part alta de Can Zam: Una densitat d’una persona i mitja per metre quadrat.

          Part esquerra de Can Zam: Hi aplicarem una densitat d’una persona i mitja per metre quadrat.

Abans de continuar, cal comentar l’àrea de la part esquerra de Can Zam atès que les persones presents no podien ocupar tot l’espai disponible. Per exemple, la crònica de EPC comentava:

Sobre la gespa [de la part esquerra del passeig principal] es van instal·lar taules i cadires plegables amb para-sols que van ocupar famílies que havien vingut de tot Catalunya, Andorra i Catalunya Nord per passar el dia assaborint la rica gastronomia de cada terra.

Casetes informació i atenció al públic, servei de seguretat, instal·lacions sanitàries, Policia Local i Policia Nacional, Guàrdia Urbana i Creu Roja, van canalitzar la multitud.

Famílies senceres hi van amb tauletes de platja, cadires i para-sols.

Certament, tot això ocupa un espai que fa baixar l’àrea útil total. A més, EPC publica una foto de Ricard Cugat amb un peu de foto amb la llegenda "La gent gran, de picnic" que reafirma el que diu el text i que permet arribar a les conclusions que s’ha de reduir l’àrea que ocupà la gent i que en cap cas l’àrea ocupada no ultrapassà una densitat mitjana de 1,5 persones per metre quadrat. Una altra foto de Yolanda Cardo, a ABC, mostra com hi ha unes parelles que ballen. En aquest espai, òbviament, la densitat no arriba ni de bon tros a dos. Tot això fa que l’àrea esquerra sigui inferior als 30.328 que ocupa la totalitat de l’àrea. De fet, per calcular l’àrea útil, hauríem de restar els metres quadrats del llac (2.500 m2) i un quinze per cent de la xifra que en resultés. Això implica que l’àrea útil d’aquesta zona no fou superior a 23.654 metres quadrats.

2.4. LA XIFRA D’ASSISTENTS.

Segons els paràmetres anteriors, podem elaborar el quadre següent sobre l’espai ocupat com a màxim:

En conclusió, segons els nostres comptes, la xifra d’assistents en el moment que la Guàrdia Municipal va fer la medició no ultrapassà la de 68.205 persones. Evidentment, molt lluny de les xifres dels diaris i, en concret, d’EPC.

2.5. EL NOMBRE D’AUTOCARS.

Sovint, en les grans manifestacions o concentracions de gent s’al·ludeix al nombre d’autocars o de trens especials per indicar la gran quantitat de gent que hi havia. Els mèdia consideren que són un bon paràmetre per indicar la gran quantitat de gent que assisteix a un determinat acte.

Ara bé, més que no pas un bon paràmetre es tracta d’un recurs diríem que retòric que serveix per reafirmar o reforçar davant el lector una xifra (en aquest cas 500.000 persones) que es considera indiscutible. És a dir, es parteix d’una hipòtesi que s’accepta sense cap mena de comprovació i per fer-la més versemblant es farceix la narració periodística de dades que pretenen ser indicis de la veracitat de l’afirmació inicial. El problema es presenta quan una anàlisi acurada, és a dir, factual, d’aquests indicis (autobusos, trens, metros, aparcaments, etc.) demostra que no ens trobem davant de cap indici de res. I, al límit, mostra la falsedat d’aquella afirmació.

Així, si considerem que un autocar disposa de 60 places, 300 autocars "només" desplacen 18.000 persones. Certament es tracta d’un nombre elevat de gent, però en cap cas explica la xifra final: 18.000 és el 3’6% de 500.000 i el 2’57% de 700.000.

D’altra banda, caldria veure si és realment cert que hi van anar 300 autocars, ja que una característica constant tant en el cas dels organitzadors d’actes massius com en els mèdia és la manca de cura a l’hora d’oferir dades precises i veraces.

2.6 EL TRACTAMENT D’EPC.

EPC dedicà una gran atenció al Festival de Sevillanes: la portada d’Èxit i dues pàgines interiors (amb dues cròniques i dues peces –L’escenari i L’organitzador-). A més, publicà tres fotos de l’acte. A més de l’espai dedicat, hi ha una altra diferència entre el tractament informatiu de l’acte per part de la resta de diaris i EPC: la xifra d’assistents. Si bé la resta donen 500.000 persones, EPC opta per donar-ne 700.000. Si fem cas del diari, la xifra no és pròpia, sinó que l’atribueix a la Guàrdia Municipal. La lògica que hi ha darrera d’aquesta xifra pot ser la següent: si, com diu el diari, a quarts de dotze hi ha mig milió, a les sis hi ha d’haver passat més gent. La lògica és correcta. Passa, però, que es parteix d’una xifra de sortida desproporcionada.

La desproporció de la xifra és òbvia. Si, com diu el diari (tot i que no sigui cert), Can Zam ocupa una extensió de 15 Ha, el nombre màxim de gent que hi cap no pot ser superior a 450.000 persones. Per entendre’ns uns 4 Camps Nou i mig. El caos que pot provocar tota aquesta gent en el mateix lloc i a la mateixa hora pot ser descomunal.

A continuació, analitzarem les dades que dóna EPC pel que fa als assistents. En primer lloc, ajuntarem dues citacions diferents: "A les 11.30 del matí, s’havia arribat al mig milió de persones" i "el pàrquing públic es va abarrotar abans de les vuit del matí". Suposant que les dades no estiguin exagerades, fet difícil si fem cas de l’estil de la notícia. la gent comença a accedir a Can Zam a dos quarts de vuit del matí. Això vol dir que en quatre hores hi entren 500.000 persones. Consegüentment, cada hora entren 125.000 persones; cada hora, 2.083 i, cada segon, gairebé 35.

Més tard, dóna una altra dada: "A les sis de la tarda, coincidint amb l’actuació d’Estopa, s’havien superat els 700.000". És a dir de dos quarts de dotze a les sis hi entren, com a mínim, 200.000 persones. Per tant, cada hora, hi accedeixen 30.769 persones, o sia, 513 per minut i, és a dir, 8’5 per segon com a mínim.

Per acabar, si fem el càlcul global tenim que en un màxim de deu hores i mitja hi acudeixen 700.000 persones. Això vol dir que hi entren 66.667 persones per hora, és a dir, 1.111 per minut, o sia, 18’5 per segon.

Si comparem aquestes dades amb les recollides durant la Feria d’Abril en els moments de màxima afluència, ens adonem de la inversemblança de la xifra d’EPC. A la Feria, la mitjana de visitants en les hores punta era d’unes 2 persones per segon. I el minut en què vam comptar més gent que hi entrés la quantitat fou de 3’06 persones per segon.