0. INTRODUCCIÓ

En començar aquesta reflexió volem demanar disculpes pel retard en escriure-la i pel fet de no haver contestat els correus electrònics que diversos lectors/lectores de CONTRASTANT ens han enviat aquests dies arran de les manifestacions Per una nova cultura de l’aigua i Contra l'Europa del Capital. La majoria de membres del col·lectiu, com ja hem dit en alguna ocasió, som professors de secundària i érem a final de trimestre (amb el que això implica de correcció d'exàmens i sessions d'avaluacions).

Les consideracions que farem a continuació tenen el seu origen en els correus electrònics que vam rebre arran de les xifres que vam oferir de dues manifestacions (Per una nova cultura de l’aigua i Contra l’Europa del Capital) i en el debat originat a internet, bàsicament a Indymedia Barcelona i Racó Català, pel fet que aquestes xifres eren notablement inferiors a les ofertes pels organitzadors, pels mèdia o per la Guàrdia Urbana o no s’ajustaven a les impressions subjectives de molts manifestants. Sens dubte, aquestes xifres van sorprendre una part dels lectors/de les lectores (habituals o ocasionals), raó per la qual hem cregut convenient fer uns aclariments que ajudaran a fonamentar les nostres dades.

1. CONSIDERACIONS GENERALS I METODOLÒGIQUES

1.1 Per què comptem?

Una de les primeres reflexions que volem fer no és altra que les raons per les quals comptem el nombre de manifestants:

En primer lloc, hi ha una raó bàsica: el nombre de manifestants condiciona a priori la importància informativa dels actes. És evident que el tractament informatiu d'una manifestació depèn, no exclusivament, com és obvi, de la quantitat de gent que aconsegueix de reunir. Per exemple, en depèn l'aparició o no a la portada d'un diari i/o al titular de la notícia que n'informa.

En segon lloc, l'establiment del nombre de persones que va a una manifestació, seguint uns certs paràmetres, i en el benentès que el nombre exacte és impossible, no és gaire complicat de calcular, llevat de casos excepcionals. Per tant, si hi ha una manipulació de la xifra d'assistents l'operació és fàcilment desmuntable. Per exemple, és físicament evident, per poc que s'hi pensi, que és impossible d'encabir un milió de persones en el Passeig de Gràcia, si no és encabint-n'hi més de quinze per metre quadrat, xifra que sembla una mica exagerada.

En tercer lloc, és un evidència que permet denunciar que els/les periodistes no fan la feina que han de fer. D'una banda, comptar, com en alguns casos exigeix el llibre d'estil del seu mitjà (el d'El País, per exemple) quantes persones assisteixen a una manifestació. D'una altra, contrastar les xifres que ofereixen els organitzadors i les fonts oficials, sigui Guàrdia Urbana, Policia Municipal o un determinat organisme oficial.

En quart lloc, també permet de constatar la dependència del sistema mediàtic respecte del poder polític. Per exemple, les manifestacions antiETA que van tenir lloc a Barcelona la tardor de 2000 en són un exemple paradigmàtic. En aquelles manifestacions, la xifra oficial i l'oferta pels mèdia van ser sistemàticament inflades per nou o per deu. En un cas, la manifestació per rebutjar l'atemptat contra Ernest Lluch, els mèdia fins i tot van oferir més manifestants que la Guàrdia Urbana de Barcelona: els 900.000 de la font oficial es van convertir, sense cap mena d'explicació, en un milió, amb referències simbòliques i mítiques al milió de la Diada del 77.

I, en cinquè lloc, hi ha una qüestió fonamental: si ens enganyen/ens manipulen amb un assumpte que un grup de ciutadans i ciutadanes pot demostrar que és fals, què no pot passar amb la informació que ens faciliten constantment i que no podem contrastar si és certa o no? En el fons, doncs, el nombre de manifestants no és important com a quantitat, sinó com a mostra de la desinformació a què estem sotmesos contínuament.

Per tant, CONTRASTANT no és simplement un grup de gent que es dedica a comptar actes massius, com es va dir en un programa del Canal 33. Comptem per les raons suara esmentades. De moment, hem aconseguit introduir el tema en l'agenda, però hem fracassat a l'hora de canviar les rutines dels professionals de la informació, que tot i ser més conscients que mai de la problemàtica que plantegen aquesta mena d'actes, continuen actuant com sempre. D'altra banda, com passa sovint, aquests mateixos professionals no assumeixen la responsabilitat que els hi pertoca i pretenen eludir-la situant el tema com un conflicte a dues bandes (organitzadors i Guàrdia Urbana, per exemple) o, darrerament, a tres (organitzadors, Guàrdia Urbana i CONTRASTANT). Així, demostren que no han entès que la crítica no va dirigida únicament a les fonts oficials, sinó especialment a aquells que les accepten a ulls clucs i converteixen en realitat el que només n'és una determinada visió, molts cops perfectament falsable.

Un darrer exemple d’aquesta manera d’actuar ha estat la informació sobre la manifestació celebrada a Roma el passat 23 de març, en què els mèdia van publicar la xifra de 2.000.000 de manifestants. Si hi pensem una mica en termes demogràfics, veurem que aquesta xifra és equivalent a la tercera part de la població de Catalunya i a gairebé mig milió més de les persones que vivim a Barcelona. Si tenim en compte l'espai, i si calculem 3 persones per metre quadrat (cosa que evidentment és una exageració), caldrien 666.666 metres quadrats per col·locar-hi 2 milions de persones. Si prenem com a referència un carrer que coneixem, el Passeig de Gràcia percebrem clarament l'exageració de la xifra. Com que el Passeig de Gràcia té una àrea útil de 65.313 metres quadrats, aquest carrer pot encabir-hi més de 200.000 persones (amb una densitat mitjana de tres persones per metre quadrat). Per tant, la manifestació de Roma equival a 10 passeigs de gràcia plens de gom a gom.

CONTRASTANT continuarà insistint en la responsabilitat que hi tenen els periodistes, però no ens dedicarem indefinidament a calcular el nombre d'assistents a les manifestacions, perquè el nostre objectiu fonamental no és convertir-nos en una font d'informació.

1.2 La nostra metodologia

Hem constatat que alguna gent no té gaire clara la metodologia que fem servir i les variables que hi ha implicades. Així, en general, la densitat d'una manifestació no és uniforme, sinó que varia al llarg del seu recorregut, raó per la qual parlem d'una densitat mitjana. D'altra banda, en general, aquesta densitat depèn si l'acte és dinàmic (menys densitat) o estàtic (més densitat). I tot i que l'establiment de la densitat d'una manifestació no està exempt de problemes, en un acte dinàmic aquesta no acostuma a superar les dues persones per metre quadrat, xifra que esdevé 2'2 en aplicar-hi la fórmula de la propagació d'errors.

Un altre aspecte de la nostra metodologia que no acaba de ser entès és la fórmula de la propagació d’errors. La usem des del setembre de 2001 després que uns lectors ens van fer veure que oferíem xifres massa precises i que era millor establir un màxim i un mínim. Una altra intenció era també oferir un número mínim de manifestants, sobretot per a aquelles manifestacions en què, per exemple, la Guàrdia Urbana oferia xifres massa baixes (com va passar a la manifestació Un altre món és possible del 24 de juny de 2001 Xifres increïbles d'una Manifestació.

D’altra banda, fins ara havíem establert l'àrea ocupada útil determinant l'espai comprès entre la cua i la capçalera de la manifestació quan aquesta està a punt d'arribar al final del recorregut. En canvi, en les dues manifestacions que comentem ens vam veure obligats a canviar la metodologia ja que prevèiem que hi hauria molta gent i que la cua no s'hauria mogut quan la capçalera hauria arribat al final de la marxa. Per aquesta raó, vam establir una àrea de referència per la qual passaven tots els manifestants/totes les manifestants i ens guiàvem per determinades pancartes o equips de megafonia, que esdevenien successivament capçaleres i cues dels diferents trams (com si es tractés de manifestacions diferents). Per exemple, vam dividir en vuit trams la manifestació Per una nova cultura de l'aigua.

A més, a causa de les dimensions de les dues manifestacions, no vam tenir en compte els espais buits existents, entre altres raons per simplificar la presentació del recompte. L'absència d'espais buits té una conseqüència clara ja que obliga a baixar la densitat de l'espai ocupat. Així, les densitats que oferim no fan referència a l'àrea ocupada, sinó que tenen en compte l'àrea ocupada i els espais buits.

1.3 Altres mètodes

A banda del mètode que fem servir (àrea ocupada útil per densitat), n’hi ha un altre que s’ha usat sovint per calcular el nombre de gent en una manifestació. Consisteix bàsicament a calcular el nombre de fileres (a les quals s’adjudica un nombre mitjà de manifestants) que passen per un determinat punt durant un determinat interval de temps (cinc minuts per exemple). El problema que hi veiem a aquest mètode és que una manifestació no és una desfilada militar i difícilment la gent es manifesta formant fileres més o menys rectes. A més, els problemes que presenten les aturades (el temps corre però la gent està quieta) són un altre inconvenient.

Un altre mètode ha estat proposat per un lector del nostre web. Es tracta d’un de semblant al que vam aplicar per mesurar la Feria d’Abril de l’any passat. Aquest mètode consisteix a comptabilitzar diverses vegades el nombre de gent que passa per un determinat punt durant un minut, prescindint òbviament de les fileres. Aquesta metodologia la veiem més fiable si s’aconsegueix evitar de descomptar-se i abastar com a mínim la meitat de l’amplada del carrer per on passa la marxa. A més, cal dur a terme aquests recomptes com a mínim cada quinze minuts, perquè la densitat no és uniforme al llarg d’una manifestació.

1. 4 Subjectivisme

Una característica comuna de moltes crítiques (orals i escrites) que hem rebut és el seu alt grau de subjectivisme. Aquestes persones critiquen les nostres xifres a partir d’impressions personals sense cap fonament empíric i sense oferir cap recompte alternatiu. Simplificant, l’argument consisteix a dir més o menys: "Jo hi era i hi havia molta gent". En el nostre text Calcular per no desinformar ja avisàvem sobre el perill de fer cas d’aquestes impressions, que no són més que una variant de la fal·làcia del testimoni. Concretament hi dèiem:

Se sap que quan una persona es troba envoltada d’una massa tendeix a pensar que hi ha més gent de la realment existent i, per això, els professionals de la informació haurien de no refiar-se d’aquestes impressions irreflexives.

Un lector que va mesurar la manifestació Contra l’Europa del capital ho expressa clarament en el seu correu:

El cas és que avui he entrat al vostre web per veure què dèieu de la manifestació de dissabte. Jo hi vaig anar. Em vaig passejar amunt i avall una estona i després, a mitja Via Laietana, vaig anar a buscar la capçalera i des de dalt d'una jardinera vaig veure desfilar tota la manifestació (un parell d'hores). Com que vaig tenir temps de sobres, vaig pensar com m'ho faria si jo hagués de donar una xifra aproximada. Vaig fer un experiment i vaig intentar calcular més o menys quanta gent passava davant meu cada minut. El promig era de 600 persones: a vegades una mica més, a vegades una mica menys. Vaig fer el càlcul de 120 minuts per 600 persones i em va donar 72.000 persones. Vaig riure i vaig pensar que la xifra era ridícula, perquè allà estava "segur" que hi havia centenars de milers de persones. I ves per on que avui comprovo que la xifra que doneu vosaltres concorda amb la meva! L'eufòria del moment i la comparació amb altres manifestacions amb xifres irreals fan que la realitat sembli impossible... [La negreta és nostra]

També volem comentar que per calcular aquestes manifestacions vam fer servir més gent de l'habitual. En concret, per a la manifestació Per una nova cultura de l'aigua érem cinc persones i set a la manifestació Contra l'Europa del Capital. A més, cal considerar un altre detall: estàvem observant la manifestació, no simplement mirant-la.

1.5 La longitud de les manifestacions

Un aspecte a remarcar, i que creiem que ha passat força desapercebut, si no del tot, és la longitud total de les manifestacions de què parlem. Així, si sumem els vuit trams de la manifestació Per una nova cultura de l'aigua, la longitud total és de 3.272 metres. I, en el cas de la manifestació Contra l'Europa del Capital, els cinc trams la longitud sumen 3.178 metres. És a dir, gairebé tres vies laietanes. No es tracta, doncs, de manifestacions curtes. El que passa és que la Via Laietana és estreta. Per exemple, el Passeig de Gràcia és tres vegades més ample que la Via Laietana (incloent-hi voreres). Per tant, el fet que hi hagi molts menys manifestants del que la gent es pensa (i dels que organitzadors, Guàrdia Urbana i els mèdia donen) es deu a la poca amplada dels carrers pels quals caminà la marxa, no pas a la distància recorreguda. En aquest sentit, que la cua estigui aturada quan la capçalera arriba al final del recorregut indueix a l’error de magnificar la xifra de manifestants en no tenir en compte que l’amplada dels carrers és reduïda.

Hi ha un altre aspecte a remarcar. Si la llargada de les dues manifestacions és similar, fins i tot fou més llarga la manifestació Per una nova cultura de l'aigua, per què donem 61.000 a una i 89.000 a l'altra? La resposta és senzilla. A més de la longitud, cal tenir en compte dues altres variables: l'amplada i la densitat. La manifestació Contra l'Europa del Capital tingué una amplada més gran i fou més densa.

1.6 La durada

Hi ha molta gent que pensa, erròniament, que la durada d'una manifestació és un bon indicador del gran nombre de gent que hi ha. Per tant, com menys triga a acabar-se menys gent hi ha, i, a l'inrevés, com més triga a acabar-se més gent hi ha. La nostra experiència ens assenyala que no hi ha cap relació causa-efecte entre la duració i el nombre de manifestants. La durada d'una manifestació només indica la velocitat, és a dir, la rapidesa o la lentitud amb què s'ha desenvolupat. Per exemple, la manifestació per rebutjar l'atemptat contra Ernest Lluch va durar gairebé dues hores i va reunir poc més de 100.000 persones, és a dir, va ser una marxa ràpida. Un altre bon exemple són les manifestacions a favor d'una nova cultura de l'aigua: van durar gairebé el mateix temps (unes tres hores aproximadament) i, en canvi, la participació fou més alta a la segona. En un temps molt semblant, doncs, es passa d'un màxim de 39.513 persones a un màxim de 61.386. L'increment de gent no implica un increment de la durada de la manifestació. Per tant, la durada d'una manifestació no és un factor decisiu a l'hora de calcular el nombre de participants en una manifestació. Sens dubte, són més importants altres tres factors: la densitat, que és cabdal, la longitud del recorregut i l'àrea ocupada. Per exemple, la manifestació a favor d'una nova cultura de l'aigua d'enguany fou molt més densa que la de l'any passat. I, d'altra banda, si bé la longitud de la manifestació Per una nova cultura de l’aigua i longitud de la manifestació Contra l'Europa del Capital són similars, l'àrea ocupada per la segona fou superior a l'àrea ocupada per la primera i, a més, amb una densitat superior.

1.7 Les xifres dels mèdia

Un fet curiós és que cap dels nostres crítics ha qüestionat les dades ofertes pels mèdia, sobretot si es té en compte que es tracta de persones en general crítiques amb els mèdia i les xifres oficials. D’entrada, sorprèn la homogeneïtat dels mitjans de comunicació a l’hora d’oferir la xifra de 300.000 manifestants. D’on surt aquesta xifra? De ben segur que de cap recompte propi, sinó més aviat sembla un promig ponderat a la baixa entre la xifra de la Guàrdia Urbana i la dels convocants. D’altra banda, tampoc no és cert com pensen alguns que els mèdia sempre rebaixen les xifres de determinades manifestacions (una variant de la teoria de la conspiració), sinó que molt sovint les seves dades responen a rutines i a impressions subjectives dels mateixos periodistes, que, com ja hem dit, no hem aconseguit canviar.

1.8 Guàrdia Urbana de Barcelona

Si partim del principi que les xifres que ofereixen els organitzadors en acabar una manifestació no són mai fiables, cal preguntar-se per la fiabilitat de les xifres de la Guàrdia Urbana en el cas de les celebrades a Barcelona. En una primera aproximació, per interpretar les xifres de la Guàrdia Urbana de Barcelona es pot establir un criteri general: les manifestacions prosistema seran sistemàticament inflades. A la resta de manifestacions hi aplicarà un criteri matemàtic o un d'interessat o polític segons els casos i les circumstàncies. El criteri matemàtic, segons va explicar Sergi Amposta, sergent i responsable extern de la Guàrdia Urbana, a El matí de Catalunya Ràdio consisteix a multiplicar l'àrea ocupada per entre una persona i quatre per metre quadrat, segons si la manifestació és estàtica o dinàmica. En aquests casos, els nostres comptes i els de la Guàrdia Urbana coincideixen en allò fonamental.

En canvi, el segon criteri, l'interessat o polític en sentit ampli, consisteix a donar una xifra de manifestants molt per damunt de la real. Així, per exemple, les manifestacions celebrades a la tardor de 2000 per rebutjar els atemptats d'ETA a Catalunya, en què la xifra real d'assistents fou multiplicada, com a mínim, per nou.

Finalment, volem comentar la manifestació celebrada a Barcelona el 24 de juny de 2001. És un cas paradigmàtic d'un recompte a la baixa. En aquesta manifestació, Un altre món és possible, la Guàrdia Urbana va comptar 8.000 manifestants, mentre que nosaltres vam calcular-ne entre 20.381 i 24.457. És a dir, Guàrdia Urbana en va dir dos terços menys.

Per acabar, volem remarcar un fet curiós de les tres darreres manifestacions que s'han celebrat a Barcelona aquest mes de març és l’establiment d’una constant entre la xifra oferta per la Guàrdia Urbana de Barcelona i l'oferta per CONTRASTANT. El quadre següent en mostra les xifres i la relació entre les xifres:

Com es pot comprovar, hi ha una relació força clara: aproximadament, per cada manifestant que ha comptat CONTRASTANT, la Guàrdia Urbana n'ha comptat dos i mig o més.

1.9 Ara fa un any

Les manifestacions que comentem són una rèplica de les celebrades l'any passat. Per tant, podem prendre com a referència les manifestacions celebrades el 2001. Segons els nostres comptes, la manifestació Per una nova cultura de l'aigua l'any passat Manifestació Plataforma defensa de l'Ebre, va reunir un màxim de 39.513 manifestants i la celebrada enguany n’ha reunit un màxim de 61.386. Així doncs, segons els nostres càlculs, hi ha hagut un increment de la participació prou important: 55 per cent. Curiosament, la xifra de manifestants segons els organitzadors no s'ha increment tant: han passat de 300.000 de l'any passat als 400.000 d'enguany. L'augment és només del 33'33 per cent. I la Guàrdia Urbana ha passat de 120.000 a 150.000, és a dir, un increment del 25 per cent.

Pel que fa a les manifestacions antiglobalització o Contra l'Europa del Capital, que creiem que es poden tractar unitàriament, segons els nostres comptes l'any passat hi van participar un màxim de 24.457 persones, mentre que enguany n'hi ha hagut un màxim de 88.922. Així doncs, segons els nostres càlculs, hi ha hagut un augment notable de la participació: més de tres vegades i mitja més. L'augment, però, ha estat més espectacular en les xifres dels organitzadors: els 40.000 de l'any passat s'han convertit en 500.000 enguany, dotze vegades i mitja més, un increment realment espectacular (si bé es pot considerar que els organitzadors no són els mateixos i que aquest fet podria explicar en part l'augment de la xifra). Pel que fa a la Guàrdia Urbana, l'increment ha estat espectacular: dels 8.000 del juny als 250.000 del març.

1.10 Una proposta

Tota aquesta guerra de xifres tindria una solució relativament senzilla: convocar les manifestacions al Passeig de Gràcia. Són faves comptades. Com ja hem dit, el Passeig de Gràcia té 72.457 metres quadrats útils. Si hi encabim tres persones per metre quadrat, aleshores hi caben gairebé 220.000 manifestants. Així, per col·locar-hi mig milió de persones caldria omplir més de dues vegades l’espai. I per col·locar-hi 400.000 persones s’hauria d’omplir gairebé dues vegades.

2. MANIFESTACIÓ PER UNA NOVA CULTURA DE L’AIGUA

En aquest apartat comentarem diversos aspectes que tenen a veure amb la impossiblitat de la xifra que van donar els organitzadors i la Guàrdia Urbana.

2.1 Plaça de la Catedral

Les xifres que proporcionaren Guàrdia Urbana (250.000 persones) i els organitzadors (400.000) permeten de formular una pregunta pel que fa a l'espai. Quantes vegades s'hagué d'omplir i de buidar la Plaça de la Catedral per encabir-hi 250.000 manifestants? I quantes per encabir-hi 400.000? Segons els nostres càlculs, la Plaça de la Catedral fa 180 metres de llarga per 34'5 metres d'ampla en la part central, és a dir, 6.210 m². A més, hi hem d'afegir la part compresa entre el Museu Diocesà i la Via Laietana, que ocupa una longitud de 85 metres i una amplada d'12 metres, o sia, 510 m² . Per tant, la Plaça de la Catedral ocupa una àrea de 6.720 m². Hi hem de restar, però, un mínim del 5 per cent d'àrea no útil (336 m²), raó per la qual l'àrea útil és 6.384 metres quadrats. Així doncs, si calculem una densitat mitjana de 3 persones per metre quadrat, n'obtindrem un total de 19.152.

Si fem cas del comptes de la Guàrdia Urbana, hauria calgut buidar la plaça, plena de gom a gom, tretze vegades en 165 minuts aproximadament. És a dir, cada dotze minus i mig s'hauria hagut de buidar i tornar a omplir la Plaça de la Catedral. Si fem cas del comptes dels organitzadors, hauria calgut buidar la plaça, plena de gom a gom, gairebé 21 vegades en el mateix temps. És a dir, cada vuit minuts s'hauria hagut de buidar i d'omplir la Plaça de la Catedral.

Si fem cas de les nostres xifres, hauria calgut buidar la plaça, plena de gom a gom, més tres vegades en 165 minuts aproximadament. És a dir, cada 52 minuts i mig. Cal tenir en compte que el ritme de les manifestacions Per una nova cultura de l'aigua és especialment lent perquè hi ha moltes aturades. De fet, durant tota la manifestació vam fer vuit medicions. Si hi hagués hagut totes les persones que diuen els organitzadors i la Guàrdia Urbana, és obvi que haurien calgut més de vuit medicions per poder calcular tota la manifestació.

2.2 Plaça de la Seu

Les fotografies que mostren la gent que hi havia a la Plaça de la Seu fan que el lector/la lectora se'n dugui una impressió errònia. Així, les fotografies que aparegueren als diaris eren enganyoses ja que estaven fetes amb angulars. Amb això volem dir que produeixen en el lector/en la lectora la impressió que hi havia més gent de la que realment hi havia. Així, podem establir tres rectangles de 40 m per 21'5 m, 25'85 m per 4'05 i 17'8 m per 2'60 m. En total, 1.011 metres quadrats. Si hi encabim tres persones per metre quadrat, no hi havia més de 3.033 manifestants. Evidentment, molts menys del que ens pensem que hi havia quan veiem les fotografies.

2.3. Portal de l’Àngel

Algú ha plantejat un problema al mètode que vam fer servir per calcular aquesta manifestació, ja que no comptabilitza la gent que no va passar per aquesta àrea de referència. Així, se'ns pregunta per la gent que es va dirigir a la Plaça de la Catedral per Portal de l'Àngel. Certament, a l'hora de fer el recompte no vam tenir-los presents perquè vam compensar-los en no calcular els espais buits. A més, segons les nostres observacions, el nombre de persones que s'hi dirigia per aquesta via no pot alterar significativament la xifra global de la manifestació. Cal tenir present que la percepció de la gent quan camina és enganyosa, en el sentit que sembla que n'hi hagi molta més de la que realment hi ha.

2.3 Autocars

Segons els mèdia, i deduïm que a partir d'informació facilitada per l'organització, 250 autocars van arribar a Barcelona procedents de les Terres de l'Ebre i de l'Aragó i d'altres comunitats espanyoles. Si calculem que a cada autocar hi caben 60 persones, els manifestants que van arribar en autocar no ultrapassen els 15.000. Essent, com és obvi, que hi hagué gent que vingué en cotxe particular o en tren i que hi hagué gent que viu a Barcelona o el Barcelonès o en d'altres comarques catalanes que van anar a la manifestació, com s'arriba a la xifra oferta pels organitzadors o per la Guàrdia Urbana? Segons aquestes dades es tracta de xifres impossibles.

2.4 Delegación del Gobierno

Una altra font que va oferir dades fou la Delegación del Gobierno espanyol a Catalunya. En concret, va comptar 52.000 manifestants, una xifra propera a la nostra.

Hi ha, però, una pregunta a fer-se: per què la Delegación del Gobierno no compta sempre bé? D’entrada, hi ha una dada molt important a tenir en compte: la Delegación té mitjans tècnics i humans per fer un recompte exhaustiu i exacte. Tornant a la pregunta, cal dir que, en la manifestació per rebutjar l’atemptat contra Miguel Ángel Blanco, segons l'ABC i El País, la Delegación va calcular 1.050.000 manifestants al Passeig de Gràcia. No cal insistir que no es tracta d’un recompte matemàtic sinó polític. Per tant, els recomptes que dóna a l’opinió pública són interessants. La relació entre el recompte i la realitat depèn dels interessos polítics de l’organisme públic.

2.5 Demografia

Una altra dada que cal considerar és la població (156.000 persones) de les Terres de l’Ebre (Baix Ebre. Ribera d’Ebre, Terra Alta i Montsià), a la qual podem sumar-hi les gairebé 30.000 de les comarques del Baix Cinca i el Matarranya. És a dir, en total, i com a màxim, 190.000 persones. Si a la manifestació de Barcelona hi haguessin acudit realment 400.000 persones, s’ha de suposar que com a mínim la meitat d’aquesta població (unes 100.000 persones) hi hauria participat i haurien calgut més dels 250 autocars de què es va parlar per transportar-hi la gent. En canvi, segons la nostra xifra cal suposar que, com a mínim, unes 25.000 persones s’hi van desplaçar, la qual cosa representa un mínim del 13% per cent de la població total mobilitzada, una xifra sens dubte altíssima.

3. MANIFESTACIÓ CONTRA L’EUROPA DEL CAPITAL

3.1 L’àrea màxima possible i les nostres dades

Per argumentar que hi havia més manifestants, alguns persones han insistit en el fet que quan la capçalera de la manifestació arriba pel carril central de Passeig Colom fins a la plaça on hi ha l'estàtua de Colom la cua encara era a Plaça Catalunya i a Passeig de Gràcia fins a prop de Gran Via. Doncs bé, partirem d’aquesta hipòtesi i n'establirem l'àrea, que dividirem en vuit trams per tal de comptabilitzar-la amb més facilitat:

1. Passeig Colom: Ocupat el carril central.

2. Via Laietana: Ocupada de dalt a baix i de banda a banda de façanes.

3. Plaça Urquinaona: Ocupada la vorera i la calçada.

4. Ronda Sant Pere: Ocupada des de la façana d'El Corte Inglés a la Plaça Urquinaona

5. Ronda Sant Pere/Plaça Urquinaona: El rectangle superior que queda a la plaça entre les zones 4 i 5.

6. Inici del Passeig de Gràcia: la zona compresa entre les façanes del Passeig de Gràcia i una mica més avall de la porta principal d'El Corte Inglés (a l'alçada de la vorera de la part central de la Plaça Catalunya)

7. Passeig de Gràcia fins a la Gran Via: Ocupat de dalt a baix i de banda a banda de façanes.

8. Part nord de Plaça Catalunya (entre Passeig de Gràcia i la calçada de Rambla Catalunya).

Amb aquests trams es podria construir el quadre següent, que expressaria els metres quadrats de cada zona i l'àrea total màxima:

La primera consideració a fer és que l'àrea ocupada seria menor a l'àrea útil del Passeig de Gràcia (72.457 metres quadrats). En concret, l'àrea màxima de la manifestació Contra l'Europa del Capital en seria prop del 73 per cent.

Pel que al nombre de manifestants, caldria establir la densitat d’aquesta àrea, que de ben segur era força variable en els diferents trams. Encara que, com veurem tot seguit no sigui certa, partirem de la hipòtesi màxima, és a dir, que la manifestació és estàtica i la densitat mitjana és de 3 persones per metre quadrat. Doncs bé, segons aquesta hipòtesi màxima, hi hauria 158.550 manifestants. Si tenim en compte la propagació d'errors, n'hi hauria un màxim de 174.405. Cal tenir present, però, que no tota la manifestació fou estàtiva, ni ocupà tot l'espai disponible, raó per la qual la densitat era força més baixa.

Ara bé, hi ha cinc factors que permeten presentar com a no creïble aquesta hipòtesi. En primer lloc, els nostres càlculs sempre es van establir quan la manifestació era dinàmica, raó per la qual la densitat mitjana baixa i, per tant, no es pot aplicar a tota la manifestació una densitat de 3 persones per metre quadrat. En concret, només es podria considerar com a estàtica la cua de la manifestació, és a dir, els trams 6, 7, 8 i, parcialment, la 4, els quals no constitueixen els trams amb extensos. En segon lloc, en aplicar la fórmula de la propagació d'errors, la densitat mitjana arriba fins a prop de 3'3 persones per metre quadrat a cada metre quadrat del recorregut (estigui ple, mig ple o buit), densitat sens dubte excessiva. En tercer lloc, l'àrea real en aquest moment és menor a la màxima establerta: el Passeig de Gràcia només tenia ocupada una part de la calçada a les set de la tarda, quan la capçalera havia començat a enfilar el Passeig de Colom (era a l'alçada de la tercera palmera). En quart lloc, Via Laietana no era plena de banda a banda. I, en cinquè lloc, l'àrea calculada en les nostres medicions és lleugerament superior a l'àrea màxima pel fet que es tractava de manifestacions dinàmiques i no pas d'una manifestació estàtica. Si sumem els diferents parcials de les nostres medicions, obtenim que el total de metres quadrats tingut en compte és de 50.687 m2, que amb el 2 per cent de propagació d'errors, passaria a ser una àrea màxima de 55.756 m². En el càlcul tot just realitzat només hem tingut en compte la vorera dreta i la calçada de la Via Laietana. No hem considerem oportú afegir la vorera esquerra perquè la densitat mitjana era molt baixa. Cal tenir present, però, que per aquella vorera s'ha de calcular que van passar-hi, com a número base, 2.568 persones al llarg de tota la manifestació. Reflectim les dades que acabem de comentar en el quadre que tot seguit reproduïm:

3.2 Plaça Catalunya

Algunes persones comenten que la Plaça Catalunya era plena. Les nostres observacions difereixen radicalment d’aquesta afirmació.

Segons les nostres dades, en el centre de la Plaça Catalunya hi havia un centenar de persones a les sis de la tarda. A partir de prop de dos quarts de set, però, no hi hagué cap manifestant. On sí hi havia gent era a la part nord de la plaça, és a dir, entre Rambla de Catalunya i Passeig de Gràcia. Tampoc no tanta com s’afirma a Indymedia. Així, a les sis només hi havia gent a la calçada. Per les voreres hi passejaren alguns vianants, però estan gairebé buides, llevat de les que donen a Passeig de Gràcia. A més, la llargada de la manifestació en cap moment arriba a la calçada de Rambla de Catalunya. Per acabar, cap a tres quarts i cinc de set hi ha un grup de manifestants que, farts d’esperar, comencen a anar-se’n i s'encaminen cap a Fontanella.

3.3 Xifres dels organitzadors

Un altre aspecte a remarcar és l’exageració de les xifres ofertes per l’organització i la Guàrdia Urbana. Si l’organització va situar quatre persones per metre quadrat i va considerar la manifestació estàtica, aleshores haurien calgut 125.000 metres quadrats ocupats. Molt lluny, òbviament, de l’àrea total ocupada. A més, aquesta àrea és l’equivalent a gairebé dos passeigs de gràcia.

Pel que fa a la Guàrdia Urbana, segons el criteri que com a màxim caben quatre persones per metre quadrat, i si tenim en compte l'àrea màxima que hem establert, hauria hagut de donar una xifra propera als 211.000 manifestants.

4. CONSIDERACIONS FINALS

Per acabar, seria bo que els moviments socials es replantegessin la seva manera d’actuar respecte del tema de les mobilitzacions. Creiem que captenir-se com ens tenen acostumats els diferents poders (polític i econòmic, especialment), és a dir, enganyar la ciutadania no és la millor manera de construir una alternativa. Encara més: considerem que és un greu error autoenganyar-se perquè en darrer terme porta a errors de càlcul que repercuteixen a mitjà termini en el mateix moviment social.

Podem entendre que en el món mediatitzat en què vivim són més importants les expectatives creades que no pas la realitat (una mica com passa a la borsa), però tard o d’hora aquestes falses expectatives s’han de confrontar amb la realitat. Una citació del llibre La izquierda en el umbral del siglo XXI de Marta Harnecker (Siglo XXI, 1999, pàg. 315, paràgraf 1.119) és significativa:

"Per altra banda, ha existit dins l’esquerra una tendència a autoenganyar-se, a falsificar les dades de les mobilitzacions, dels mítings, de les aturades, de les forces de què disposa cada organització, etc., la qual cosa es projecta després en línies d’acció incorrectes perquè parteixen de bases falses."

Una consideració final a fer és la traducció política d'unes manifestacions tan massives i tan seguides si fossin certes les dades dels organitzadors. Evidentment, haurien d'influir notablement en els resultats d'algunes forces polítiques en les properes conteses electorals.