El dia 1 d'agost El Periódico de Catalunya va publicar un article amb el títol següent: "La 'torcida' dels drets". L'article comentava que CiU i ERC basen la inclusió dels drets històrics en el nou Estatut a partir d'un informe elaborat per Joaquim Ferret (Catalunya i els drets històrics, Institut d'Estudis Autonòmics, 2001).

En aquest article volem mostrar com hi ha una selecció lèxica que s'aplica a unes idees i que, en canvi, no s'aplica a unes altres.

Per començar, el títol és prou significatiu: hi ha algú que forma la 'torcida'. Aquest mot fa referència a l'afició brasilera, bàsicament aplicada a la futbolística. Així, EPC introdueix un mot de l'àmbit esportiu en el polític. Aquesta introducció afecta el significat de 'torcida': mentre que en l'àmbit esportiu la 'torcida' està ben vista, en el polític no. A més, 'torcida' remet al món dels sentiments, mentre que la política es mou dins el món de la raó. Una prova de la unilateralitat del mot és la següent: és impensable que EPC tituli "La 'torcida' de la Constitució espanyola'. El fet que aquest sintagma no aparegui a EPC indica clarament que el mot 'torcida' té una connotació negativa.

En la mateixa línia, trobem la paraula fans en el subtítol:

Els ponents de CiU i ERC a l'Estatut s'han revelat a última hora com a fans d'un estudi acadèmic que avala la via historicista per rellançar l'autogovern

Ara sobta l'aplicació del mot fans a l'àmbit de la política. Torna a passar el mateix que amb el mot 'torcida'. Si bé la definició de diccionari no té per què ésser negativa (el DIEC defineix fan com a partidari, admirador incondicional, esp. d'un cantant, d'un artista, etc.), la utilització en el subtítol té connotacions negatives. La prova torna a ésser un sintagma impossible: EPC mai no escriurà que el PSC i/o que el PP són "fans de la Constitució espanyola".

Posteriorment torna a passar el mateix, però ara amb una paraula relacionada amb l'àmbit religiós:

Aquell document és el credo sobre el qual ara CiU i ERC s'han proposat edificar el nou Estatut.

La paraula credo treta de l'àmbit religiós i aplicada a l'àmbit polític també té connotacions negatives. La paraula del camp semàntic de la religió remet al món de les creences, mentre que hi ha la creença que la política es mou en el món de la deliberació racional, de la racionalitat. El recurs a la reducció a l'absurd torna a ser útil. És impensable que EPC escrigui l'oració (en el sentit sintàctic) següent:

Aquell document és el credo sobre el qual ara CiU i ERC s'han proposat edificar la nova Constitució espanyola.

Hem vist al llarg de l'article tres paraules que s'apliquen a CiU i a ERC però que és impensable que s'apliquin al PSC i al PP. Es tracta, doncs, d'un cas clar de lèxic unilateral.