Segons les nostres dades, a la manifestació celebrada a Salamanca no hi van assistir més de 25.000 persones. A continuació veurem com narren i com quantifiquen diversos diaris publicats a Catalunya i els tres de Salamanca l'esmentada manifestació.

1. El Periódico de Catalunya

EPC titula a portada que "El PP ocupa Salamanca", amb una foto de la Plaza Mayor que fa la impressió que estigui plena de gom a gom. Cal assenyalar que el titular és força contundent a causa de la utilització del verb ocupa. Com veurem més endavant el tractament de la notícia no s'adiu amb la contundència del titular.

Per exemple, el peu de la foto de portada ("Milers de persones, a la plaça Mayor salmantina al final de la manifestació") no s'adiu amb el titular perquè uns "milers de persones" no poden "ocupar" Salamanca. El titular de la notícia també parla de milers: "El PP mobilitza milers de persones pels 'papers de Salamanca'". En canvi, en el text de la notícia trobem "Desenes de milers de persones van seguir ahir la consigna dels populars i van protestar encapçalats per dirigents del partit."

Pel que fa a l'expectativa sobre el nombre de manifestants, l'objectiu era superar la xifra de 1995:

L'objectiu d'ahir era superar el nombre de manifestants de la protesta que hi va haver el 1995, quan 50.000 salmantins van respondre a la crida del PP i, llavors, també del PSOE. Aquesta vegada, els socialistes no hi van participar.

Cal dir que les fonts oficials van calcular 55.000 manifestants el 1995, no pas 50.000.

Per acabar, EPC diu que:

Diversos milers de persones van omplir la plaça Mayor fins al punt que molts no van poder cobrir els 2.600 metres del recorregut (anada i tornada a l'Arxiu) perquè quan encara no havia sortit la capçalera, ja tornava a entrar a la plaça.

En realitat, però, el recorregut fa 1.391 metres de longitud, no pas 2.600.

EPC fa un recompte propi molt simple, com veurem a continuació, sota el títol de "Forquilla de 35.000 a 125.000":

El Govern de Castella i Lleó va xifrar el nombre de manifestants ahir a Salamanca en 120.000 persones. No obstant, la plaça Mayor té una superfície de 5.000 metres quadrats. A un generós càlcul de cinc persones el metre quadrat en surten 25.000. Si els afegim uns 10.000 més dels carrers adjacents poden arribar als 35.000. Cap preguntar-se on eren els 90.000 restants. Salamanca té 160.000 habitants i a tota la província hi resideixen 350.000.

La Plaza Mayor de Salamanca fa 7.921 metres quadrats (6.320 la plaça més 1.601 les arcades). Molt més, doncs, dels 5.000 metres quadrats d'EPC. Si fem cas del generós càlcul (sens dubte) d'EPC, obtindríem 40.000 manifestants. Si hi afegim els 10.000 que són pels carrers, n'obtindríem 50.000. Realment, però, el nombre fou molt menor. Ara bé, l'aproximació d'EPC posa de manifest que les dades oficials són impossibles.

2. El Mundo

En el titular de portada i de la notícia EM xifra el nombre de manifestants en "decenas de miles": "Decenas de miles claman contra la división del Archivo de Salamanca"

En el lead donen les xifres del organitzadors i de la Subdelegació del Govern espanyol (és a dir, de la policia) sense decantar-se per cap de les dues:

La ciudad de Salamanca bullía ayer por efecto del calor sofocante y por las decenas de miles de personas -entre 80.000 y 100.000 según los organizadores, 30.000 según la Subdelegación del Gobierno- que se dieron cita por la unidad del Archivo.
Llegados de cada una de las provincias de Castilla y León, y de Madrid y Extremadura, los manifestantes acompañaron a los salmantinos en la gran protesta callejera por lo que estos consideran un "atropello" de su dignidad.

En aquesta citació EM qualifica la manifestació com a "gran protesta callejera", per la qual cosa sembla que es decanta per admetre que a la manifestació hi van anar més de 30.000 persones.

Més endavant, trobem aquesta citació sobre la gent que hi havia a la Plaza Mayor:

Ya desde las siete de la tarde, una hora antes del comienzo de la manifestación, la Plaza Mayor de la ciudad recibía un número inusual de visitantes enarbolando distintas pancartas, todas ellas con un fin común [...].

Quan nosaltres van arribar a la Plaza Mayor, no més tard d'un quart de vuit, no hi havia més d'un quart de plaça ocupada amb una densitat baixa. És a dir, com a màxim 4.000 persones a tota la plaça.

La narració continua en la mateixa línia:

En éstas, y ya sobre las 19.30 horas, los gritos se hicieron más sonoros y la Plaza Mayor se resintió en todos y cada uno de sus 250 años de Historia; sobre sus adoquines y entre las arcadas, la multitud se dividía entre posibles asistentes a la manifestación y espectadores.

A dos quarts de vuit no hi havia una mica més d'un terç de plaça plena. A tot estirar, doncs, hi havia 7.000 persones.

Pel que fa a la gent que espera la manifestació, tenim aquesta citació:

Al paso de la comitiva, miles de salmantinos observaban desde aceras y parques, aplaudiendo en ocasiones e increpando a la prensa, en particular a la cadena Ser.

A Rúa Mayor no hi havia més de 3.000 persones esperant la capçalera. En els carrers per on va passar la manifestació entre Rúa Mayor y San Pablo hi havia molt poca gent. I, per acabar, al carrer San Pablo no hi havia més de 600 persones. Per tant, res de "miles de salmantinos" a les voreres i a les places.

Posteriorment el text comenta el següent:

Arrancó de nuevo [de l'Arxiu] y, entre las callejas que se pateó en otro tiempo Unamuno, la marcha parecía interminable. Entre tanto, la megafonía iba anunciando sobre el estado de la marcha: "La cabecera está a punto de llegar a la Plaza Mayor (20.45 horas) sin que gran parte de los manifestantes haya podido todavía salir de ella". Ovaciones y aplausos.

El text parla de callejas, es a dir, de carrers estrets. El periodista diu aleshores que la "la marcha parecía interminable". En primer lloc, parecer no és ser. En segon lloc, el fet que l'amplada sigui menor implica que la longitud sigui més llarga. I, en tercer llarg, l'afirmació dels convocants era certa, però el nombre de gent molt menor que la diuen els organitzadors. En concret, a la Plaza Mayor hi havia com a màxim 7.559 manifestants i pels carrers a tot estirar n'hi havia 17.475 a tres quarts de nou.

La notícia acaba de la manera següent:

En la Plaza Mayor se formó un gran tapón entre los paseantes, manifestantes, falangistas nostálgicos y los escenarios preparados para las televisiones. En esa coyuntura, varios manifestantes, no pocos, impotentes por no poder seguir a sus políticos, arremetieron de nuevo contra los periodistas. Eran gestos menores en una manifestación impresionante y que se convirtió en todo un clamor por la unidad del Archivo.

D'aquesta citació, en comentarem dues afirmacions. D'una banda, l'adjectiu impresionante aplicat a manifestación i, d'altra, el sintagma "en todo un clamor". En primer lloc, creiem inadequat l'ús de l'adjectiu impresionante perquè un màxim de 25.000 manifestants no és poc, però tampoc es tracta d'una xifra excepcional. I, en segon lloc, l'ús de "en todo" implica una hiperbolització de la realitat atès el nombre real de manifestants (i atès que un nombre significatiu de manifestants no eren de la ciutat de Salamanca).

3. El País

El titular de portada d'EP parla de milers de manifestants: "Miles de personas piden en Salamanca que el Archivo siga en la ciudad". I en el text de la portada comença també amb la xifra de milers de persones:

Miles de persones se concentraron ayer en la Plaza Mayor de Salamanca y en las calles aledañas para exigir que se mantenga en la ciudad la totalidad del archivo de la Guerra Civil y que el Gobierno se vuelva atrás de la decisión de trasladar a Cataluña parte de los fondos. Asistieron 30.000, según la policía nacional, y 75.000, según la local.

Al final del paràgraf, però, EP ofereix les xifres oficials: 30.000 i 75.000, que són més que miles. Aquest allunyament dels miles inicial el trobem en el titular de la notícia ("Una multitudinaria manifestación pide en Salamanca la unidad de España y del Archivo") en què, com hem vist, qualifica la manifestació de multitudinaria. La distància numèrica entre miles i multitudinaria és evident.

A continuació la notícia ofereix dues dades interessants:

La manifestación a favor de que permanezca la integridad del Archivo de la Guerra Civil, convocada por el Ayuntamiento de Salamanca, partió a las 20.09 de la plaza Mayor de Salamanca sin que se hubiera llenado totalmente el recinto, aunque varios millares de personas también ocupaban calles próximas.

D'una banda, s'hi afirma que la Plaza Mayor no es va omplir i, d'altra, que pels carrers propers hi havia "varios millares". La primera afirmació està d'acord amb la realitat, però la segona cal matizar-la. La gent que esperava la manifestació no arribava a 4.000 persones. És interessant, però, que parli de "varios millares". De fet, aquesta descripció de la manifestació entra en flagrant contradicció amb el titular perquè sesrveix per mostrar que la manifestació no fou tan multitudinaria com afirma el titular.

A continuació, EP ofereix les tres xifres oficials:

El jefe de la policía local señaló que participaron 75.000 personas, mientras que la Policía Nacional ofreció una participación de 30.000 manifestantes en la marcha por calles del barrio antiguo de Salamanca. El presidente de la Junta, Juan Vicente Herrera, afirmó que "el Gobierno no tendrá más necesidad que oír a estas cien mil almas" que se han manifestado.

No cal insistir que les xifres que ofereixen el cap de la policia local i el president de la Junta de Castella-Lleó estan clarament exagerades i que la que s'acosta més al que va passar és la de la policia espanyola.

Un altre argument per reduir l'abast de l'adjectiu multitudinaria és la citació següent:

Durante el recorrido, de kilómetro y medio escaso, del trayecto, se vocearon consignas como "El archivo no se vende", que fue el grito más frecuente y que corearon los portadores de la pancarta cuando la cabecera llegó ante la sede del colegio de San Ambrosio, a las 20.27.

El recorregut, de fet, no arriba a 1.400 metres. Atès que els carrers per no va passar la manifestació no són gaire amples, aleshores és clar que s'ha de reduir l'abast de l'adjectiu multitudinaria.

EP, doncs, titula la informació sobre la manifestació d'una manera que contradiu el titular de portada i el contingut empíric de la notícia. És un cas típic de desacord entre el titular de la notícia i el text.

4. Tribuna de Salamanca

En el subtítol de la portada, TS afirma que "Más de 80.000 personas toman Salamanca para decir no al expolio del Archivo". El mateix passa amb el titular de la notícia: "Más de 80.000 gargantas gritan 'No' a la salida de los 'papeles'" Tanmateix, en el lead de la notícia s'afirma que:

La Plaza Mayor se quedó ayer pequeña para albergar a los cerca de 80.000 ciudadanos que dijeron ¡No! A la salida de los legajos del Archivo.
Com podem comprovar, els "más de 80.000 personas" han esdevingut "cerca de 80.000 ciudadanos".

En un destacat s'afirma que "Las calles anexas a la Plaza se colapsaron minutos antes del inicio", afirmació que és clarament falsa, idea que també surt en el text:

Desbordando las previsiones más optimistas, miles de personas se agolparon en torno al ágora, con agentes de la Policía Nacional y Local confirmando cada minuto el colapso de las vías adyacentes.

El recurs a fonts burocràtiques o oficials pot afegir versemblança a l'afirmació que fa un periodista, però, en aquest cas, l'afirmació és totalment falsa. En els carrers annexos a la Plaza Mayor en cap moment no hi va haver cap mena de col·lapse. De fet, un dels membres de CONTRASTANT estava esperant la capçalera al final de la plaça Poeta Iglesias, a no més de quaranta metres de la Plaza Mayor, i va poder moure's per la zona i pel carrer San Pablo sense cap mena de problema.

Un altre destacat i el text insisteixen en la idea, certa, que el final de la manifestació era a la Plaza Mayor quan la capçalera hi va arribar:

La cabecera se reencontró con miles de ciudadanos que no pudieron salir del ágora (destacat)

[...] que cerró filas tras la pancarta en un largo peregrinar, que enroscó a la comitiva por las calles del centro hasta reencontrarse con aquellos que aún no pudieron salir de la Plaza.

Però els miles de persones que eren a la Plaza Mayor no passaven, però, de 7.000, xifra que no permet arribar al "cerca de 80.000" o "más de 80.000" persones que segons el diari es van manifestar.

Tot seguit, TS també comenta que hi havia un nombre considerable de gent esperant la capçalera de la manifestació al llarg de la manifestació:

A su paso [de la capçalera de la manifetació], los miles de assistentes animaban a los políticos a no ceder ante el "expolio catalán".

Ja hem dit que a tot estirar el nombre de gent que esperava la capçalera de la manifestació no arribava a 4.000, lluny de "los miles de asistentes".

En un text apart s'afirma que la Plaza Mayor va quedar col·lapsada, dada que EP desmenteix, i que al voltant hi havia milers de persones, dada errònia:

19.45: La Plaza Mayor, colapsada. El foro de todos los salmantinos se colapsó un cuarto de hora antes de comenzar la movilización. Las principales entradas se bloquearon, dejando fuera a miles de personas.

En una altra peça, TS escriu un text molt interessant, que és una mostra clara de les rutines dels periodistes:

A la salida de la Plaza Mayor, varios de ellos [ciutadans] le preguntaban por el recuento final de la manifestación... "¿Cuántos somos, señor Oreja?" a lo que el popular respondió "Toda España...". Y es que el baile de cifras se sucedió a lo largo de toda la manifestación, elevándose de los 30.000 primeros -a las 19.30 horas-; hasta las 80.000 finales de las 22.00 horas. Mientras, los medios de comunicación se esforzaban por unificar una cifra comparando los datos de los dos Cuerpos de Policía, la Subdelegación del Gobierno, los políticos presentes, y los propios manifestantes. La estampa desde el balcón de la Plaza despejó todas las dudas...

En primer lloc, el periodista relata l'anècdota de Mayor Oreja. El dirigent popular ho va tenir molt clar: a la manifestació hi havia assistit "Toda España". Com si tot Espanya es pogués encabir a la Plaza Mayor de Salamanca i als carrers adjacents. No cal dir que l'anècdota no té cap interès periodístic, sinó que s'ha d'inscriure dins un discurs hiperbòlic de la realitat en què el que intereressa és remarcar el caràcter èpic de la manifestació i en què no s'intenta, doncs, una descripció objectiva de l'esdeveniment.

En segon lloc, totes les dades que aporta el periodista són incorrectes, tot i que esmenti fonts burocràtiques. A dos quarts de vuit hi havia una mica més d'un terç de Plaza Mayor ple. Al final, òbviament, no hi havia 80.000 persones.

En tercer lloc, cal remarcar que fer una mitjana de les fonts a què s'ha tingut accés no condueix a resultats correctes. Així, si la policia lical diu 80.000 i la policia espanyola 30.000, aleshores, si fem una mitjana, obtenim 55.000, xifra clarament errònia.

En quart lloc, la paradoxa arriba quan el periodista diu que compara dades ofertes pels polítics i pels manifestants. Creiem que no cal insistir que aquestes dades no tenen cap valor informatiu.

I, en cinquè lloc, l'afirmació que les dades eren correctes atès que "La estampa desde el balcón de la Plaza despejó todas las dudas..." és el col·lorari perfecte a la narració dels fets. Perquè cal recordar que a la Plaza Mayor no hi caben més de 24.000 persones.

5. La Gaceta Regional de Salamanca

En el subtítol de portada, LGRS afirma que "Casi 100.000 personas se manifestaron para pedir al Gobierno que rectifique y evite la salida de papeles del Archivo", idea que es repeteix en el titular de la notícia ("Casi 100.000 personas dicen "no" a la salida de "papeles" del Archivo") i en el lead ("Casi 100.000 personas salieron ayer a la calle para pedir al Gobierno que rectifique y retire el proyecto de Ley que pèrmitirá la salida de documentos del Archivo General de la Guerra Civil que tiene su sede en Salamanca."). Tot i que en el lead també diu que "La Policía Municipal cifró en más de 80.000 el número de manifestantes, mientras que la Policía Nacional aseguró que no pasaban de las 30.000 personas".

Cal assenyalar que, tot i que esmenta dues xifres més (més de 80.000 i 30.000), el diari dóna com a bona la xifra de "casi 100.000" sense que en cap moment la justifiqui. De fet, no sabem d'on surt aquesta xifra.

Per acabar, LGRS dedica un paràgraf al ball de xifres:

Baile de cifras. La Policía Local cifró en más de 80.000 los asistentes a la protesta, mientras que la Subdelegación del Gobierno apostó por 30.000. Emilio Melero (PSOE) rebajó el dato a una horquilla de entre 25.000 y 30.000, mientras su compañero Fernando Pablos consideró correcto el dato de 30.000 personas en un recorrido de 1.600 metros con la Plaza Mayor. Juan Vicente Herrera, presidente de la Junta, estimó que podría haber unas 100.000 personas y José Luis Zarza (Cámara Comercio) apostó por las 120.000.

A partir del text es veu que la xifra de LGRS coincideix amb la xifra que aporta el president de la Junta de Castella-Lleó, tot i que en cap moment no s'explica com s'obté aquesta quantitat de manifestants.