La conjuntura va jugar una mala passada a Gemma Nierga. ETA va assassinar un contertulià del seu programa, Ernest Lluch, amb qui mantenia una forta amistat. Aquest fet va portar-la al centre de l’actualitat arran de la crida al diàleg que va fer a títol personal després de llegir el comunicat de la manifestació posterior del crim. Un cop el vent s’ha emportat els insults i les lloances que van polaritzar el tema, Nierga no vol parlar més de tot això per no alimentar una polèmica que, segons ella, no porta enlloc. En canvi, reflexiona sobre el que significa la professió periodística i com actuar en casos com aquests.

El periodista només ha d’informar? I si aquest és el seu paper, s’està informant bé sobre el que ocorre al País Basc?

El paper del periodista és informar. S’està informant bé? No es pot generalitzar perquè s’està fent de cent maneres diferents. Des del meu mitjà de comunicació s’està informant bé perquè, abans de dir res, es contrasten les informacions.

Com creus que influeix la pressió d'ETA sobre els mitjans a l’hora d’informar?

Influeix perquè et sents part del conflicte. I a partir del moment en què t’hi sents implicada no pots informar-ne des de la mateixa distància i objectivitat. I a més, hi posem part de passió. Però hem d’intentar que aquesta passió no afecti la informació, sinó que aquesta sigui el més neta possible de sentiments, emocions i ideologies. Hem d'intentar-ho, tot i que és difícil.

I aquesta passió que hem d'intentar evitar, a la ràdio ha de ser més difícil pel fet de la immediatesa, no?

Si, és molt més difícil que en premsa. A la ràdio quan obres el micro les paraules et surten tal com les sents. I quan han matat un amic teu, com en el cas de l’Ernest, el dolor passa al micro encara que no ho vulguis. Per sort això es nota, fet que significa que tenim aquesta part d'humanitat que no perderem mai. En premsa, en canvi, tens unes hores per reposar i un paper al mig que et fa de barrera.

El comando Barcelona volia matar Del Olmo. En algun moment nas sentit objectiu d’algú?

No, però potser per alguna frase meva que vaig dir en un moment determinat em podia haver posat en el punt de mira. Igual que m'hi vaig posar per les crítiques i les lloances i la solidaritat... No m'he sentit objectiu d’ETA, però si que existeix una por molt intima, una barreja de sentiments on hi ha ràbia pel que està passant, pena per la mort de l'Ernest i el fet que col·laboradors d'aquest programa hagin de venir protegits. Per tant, l’amenaça la tens molt a prop, i hi ha moments que et crema.

S'està informant igual sobre les dues bandes del conflicte?

Cal aclarir que no hi ha dos bàndols. N'hi ha tres: ETA és el tercer. Respecte a com s'informa, a mi no em dóna la gana d'alimentar els mitjans de comunicació que separen demòcrates i nacionalistes. S'està jugant irresponsablement amb la terminologia, amb paraules com «demòcrates». El PNB no són demòcrates? Els nacionalistes no són demòcrates? CiU no és demòcrata? Hi ha mitjans de comunicació que estan jugant. amb aquests mots i criminalitzen els nacionalismes i el PNB. Penso que des del mitjà de comunicació on treballo no ho estem fent. La nostra bandera és l’Iñaki Gabilondo i sempre ha fugit de criminalitzar el nacionalisme.

En els darrers anys, a les tertúlies radiofòniques tothom opina de tot.

Estem sentint moltes bestieses a les tertúlies. Hi ha molt contertulis que tant de bo que estiguessin callats i no parlessin sobre ETA perquè el que fan és alimentar el conflicte fent alarmisme i maniqueisme en un tema que està ple de matisos, on no es pot parlar de bons i dolents. Només es pot parlar de dolents quan es parla d’ETA. I aquests comentaris no col·laboren a crear un clima de pau i a que existeixi un diàleg. Al contrari, quan senten la paraula diàleg salten com si s‘haguessin cremat. I les enormes trampes del llenguatge provoquen també que la gent es cregui les coses a base de repetir-les. I això és com un altaveu perquè després la gent també les acaba dient.

Des de Madrid, s’acusa la premsa catalana de certa fredor a l’hora de parlar de notícies sobre el País Basc.

El que hi ha no és fredor sinó que hi ha menys passió i es tradueix en una millor informació. Que no ens diguin que som freds! El que passa és que no hi posem aquesta passió negativa que hi posen ells. Intentem entendre el conflicte, i a més, sempre hi ha hagut una germanor innegable amb el poble basc, No és qüestió de comprendre millor ETA, sinó d'entendre que el nacionalisme no és el dolent de la «pel·lícula». I com que des de Madrid ens diuen que el nacionalisme és el dolent, ens obliguen a posicionar-nos a favor dels altres i això fa ràbia perquè llavors ets tu el que estàs creant dos bàndols. S’ha d’intentar fugir de tot això. Com el dia de la manifestació que et poses en un punt de mira perquè dius una frase. Has d’intentar col·locar-te al teu lloc. I quin és el teu lloc? Doncs el de periodista i mai el de protagonista de res.