Pocs dies després de l’assassinat d'Ernest Lluch va començar a qüestionar-se el fet que la manifestació que va tenir lloc a Barcelona hagués reunit un milió de persones, tal i com va informar l’Ajuntament mitjançant les dades aportades per ta Guàrdia Urbana (inicialment es va dir 900.000 manifestants, però una hora després es va informar que s’havia arribat al milió). El debat parteix d'un col·lectiu anomenat Contrastant que darrerament comptabilitza les persones als actes massius per contrarestar les versions oficials. Sota el títol «Com s'encabeixen 900.000 persones en 54.180 metres quadrats?», Contrastant va editar un escrit on explicava que, segons els seus càlculs, l’àrea total ocupada útil era de 54.180 metres i es va considerar que la densitat era de dues persones per metre quadrat.

Amb aquestes dades, el nombre de manifestants era de 108.360 persones, una xifra sensiblement inferior a la de la Guàrdia Urbana (l’única font que van utilitzar els mitjans de comunicació, segons ells mateixos reconeixen). Des de Contrastant es planteja la pregunta següent: si els manifestants eren 900.000, com s’encabeixen 16,6 persones en un metre quadrat? (18,5 si es calcula amb un milió de persones). El document finalitza amb una reflexió: «Caldria que els periodistes fessin un recompte propi i no es deixessin guiar per les conveniències polítiques d’algunes fonts oficials i pretesament neutrals», asseguren des del col·lectiu Contrastant.

«Parlem d'un vici antic -reconeix Carles Pastor, cap de política de El Periódico de Catalunya- perquè a l’onze de setembre de 1977 també es va dir que n’hi havia un milió quan no hi eren. I amb l’arribada d'en Tarradelles devíem ser 300.000 persones. Però un cop s’ha dit, es va repetint i ja queda així. Cal fer un esforç per mesurar o bé no donar xifres. Un milió de persones és molta gent».

Per la seva part, Jordi Barbeta, redactor en cap de política de La Vanguardia, afirma que les xifres són molt aleatòries: «Amb la salvetat del País Basc, hi ha un cert consens social contra el terrorisme i els periodistes ens prenem més còmodament el fet de verificar les informacions. El nombre d’assistents a les manifestacions sempre s'ha exagerat per excés o per defecte. Això té gaire importància? Jo crec que cap. Algú dubta que la manifestació de protesta per l’assassinat de Lluch era una clara expressió d’una majoria dels catalans en contra d’ETA? No ens enganyem! Els poders sempre han jugat amb avantatge a l’hora d'intoxicar, i més en una societat tan tecnificada com l’actual. Els periodistes no hem de deixar-nos arrossegar, sobretot en allò fonamentat, i no amb les anècdotes. I el que tampoc hem de fer és assumir el llenguatge de la policia, del govern i dels partits com si fóssim nosaltres mateixos.», conclou Barbeta.