«Els Mitjans tendeixen cada vegada més a fer judicis previs»

Antoni Batista, periodista de La Vanguardia, va realitzar una tesina sobre mitjans de comunicació i terrorisme a partir de quasi mil retalls de premsa que parlaven del conflicte basc, un tema que coneix molt bé, tal i com han pogut comprovar els lectors dels seus articles i dels teus llibres.

Quines són les conclusions del teu estudi sobre mitjans de comunicació i terrorisme?

La idea global de les conclusions de la tesina és que el tema del terrorisme es tracta prenent partit per l’antiterrorisme, cosa que èticament és lògica però deontològicament no, ja que no hauria de servir perquè un determinat govern o un determinat partit és fes pròpia la política antiterrorista. I si fos així, no hauria de tenir com a conseqüència que s’obviessin les fonts d’un enemic que no ens agrada o del qui estem en contra. Però la deontologia és una cosa i l’ètica personal n'és una altra. Això no vot dir que hagis d’estar d’acord amb tot allò que informes, però no per això has de deixar d’informar. La gent no sap el que pensa l’esquerra abertzale i seria interessant que ho sabés. I en aquesta línia oficial del PP que posa al mateix sac tot el nacionalisme, i amb aquesta política perversa d’ocultament de les fonts, tampoc sabem què pensa un partit democràtic com és el PNB. I aquesta és una conclusió important. L’altra conclusió és que es presenten els aspectes policíacs sostraient a l’opinió pública els plantejaments polítics que hi ha al darrere, que són importants, perquè la majoria de casos de terrorisme que s’han resolt no nan solucionat policíacament sinó políticament. I fins i tot hi ha exterroristes que són premis Nobel de la Pau.

Les noticies de terrorisme abusen de la política de declaracions?

Sí. Una altra de les conclusions és que predominen més les declaracions que els fets, de tal manera que la visió de la realitat ens arriba deformada, en funció del que pensa la font de la declaració, i normalment són les fonts del seus adversaris i per tant arriben distorsionades perquè en tota situació de conflicte es tendeix a distorsionar el que fa o pensa l’enemic. I també preocupa la liquidació pràcticament impune de la presumpció d’innocència de qualsevol persona, sigui terrorista o delinqüent. Els mitjans cada vegada més tendeixen a realitzar judicis previs, amb el greuge que així provoquen alarma social i incideixen en els propis jutges. Així que els mitjans prejutgen, jutgen i condemnen i, si després hi ha una declaració d’innocència, no s’explica amb els mateixos titulars ni amb el mateix volum de pàgina. Un dels exemples més recents és el de Santi Potros, a qui tothom coneix com la persona que va donar l’ordre d'atemptar contra Hipercor. No dic que no ho fos, però no hi ha hagut cap judici on això s’hagi provat.

Quan et refereixes a la premsa podem parlar en singular o hem de parlar de diverses premses?

En la meva opinió, si ens volem assabentar del que passa al País Basc hi ha una gradació de premsa. Primer tenim la premsa basca, que és la que està més informada i la que dóna més informació.
Després ve la premsa catalana i amb la premsa de Madrid és pràcticament impossible que puguis fer-te una idea encertada del que està passant a Euskadi, perquè és una premsa molt condicionada pel PP i el PSOE quant a opinions sobre el tema del terrorisme.

Es contrasten prou les noticies referents a ETA?

El periodisme cada vegada es fa més sedentari i menys actiu respecte a les fonts, que es professionalitzen. Cada vegada es tendeix més a rebre les notícies d’una font única. Anem del pensament únic a la font única i tot això s’autoreplica. I per tant es contrasta menys. El treball del col·lectiu Constrastant que ha comptabilitzat les persones que van realment a les manifestacions, demostra amb dades computades, errors gravíssims dels mitjans que diuen que hi havia un milió de persones quan no n’hi havia ni 150.000. Hem de fer una reflexió per veure on ens està portant una situació en la qual som molt acrítics amb nosaltres mateixos i cada vegada més impotents enfront de les propietats mediàtiques. L’ecosistema, en algun moment, haurà de canviar.

La concentració empresarial dels mitjans pot impulsar aquest pensament únic?

Sí, anem a una globalització en tots els sentits. I anem cap a un pensament únic no només filosòfic sinó també periodístic o informatiu. I, a més, mentre els mitjans es van unint, els periodistes estem cada vegada més disgregats, i per tant, no hi ha hagut una resposta professional a les grans iniciatives empresarials, a diferència del que va passar, per exemple, els anys de la transició.

Sovint s’ha apuntat el paper de mediador de la premsa en temes terroristes.

El paper de mediador que ha de fer la premsa no ha de ser un paper inert, però globalment ho és. Faríem molt si, globalment, deixéssim d'enfocar el terrorisme només donant uns punts de vista determinats i silenciant-ne altres. La mirada del periodista sobre la situació del conflicte, siguin quin siguin els interessos, ha de donar la visió dels bons i dels dolents. El periodisme és una multiplicitat de fonts perquè el lector s’aproximi més a la idea real d’allò que està llegint.