En aquest article volem analitzar com van tractar determinats diaris (Avui, El Mundo, El País, El Periódico de Catalunya i La Vanguardia) la detenció de set persones al País Basc, perquè un altre cop hi tornem a trobar la vulneració persistent de determinats preceptes del codi deontològic, la qual cosa no fa sinó demostrar la incapacitat del periodisme català i espanyol de tractar d'una manera distanciada determinats conflictes, és a dir, sense creure i assumir a cor què vols les fonts oficials.

1. Els fets

a. La policia deté un camioner a Burgos.

b. La matinada de dia 6 d'octubre són detingudes cinc persones al País Basc acusades d'estar presumptament relacionades amb ETA.

c. L'endemà, són detingudes dues persones pel mateix motiu.

d. Tres de les persones detingudes el dia 6 són alliberades per la Guàrdia Civil sense passar a disposició judicial.

e. El dia 8 el jutge allibera tres de les quatre persones que restaven detingudes i prorroga la detenció de l'altra. En total, són alliberats sense càrrecs sis dels set detinguts.

f. El dia 9 d'octubre un dels detinguts és empresonat.

2. Avui

2.1. 7 d'octubre

Malgrat la profusió amb què l'Avui usa el terme presumpte (i derivats) per referir-se a les cinc persones detingudes el dia 6 d'octubre, això no vol dir pas que respecti la presumpció d'innocència al llarg del text de la notícia.

Per començar, el titular ("Detinguts 5 presumptes etarres més que esperaven ordres per atemptar") pressuposa (o dóna per fet) que aquestes persones "esperaven ordres per atemptar", cosa que només pot ser certa si es considera que estaven integrades a ETA i, per tant, aquesta oració adjectiva es contradiu amb l'adjectiu presumptes. Aquest tractament es basa en les declaracions del ministre de l'Interior espanyol: "Alonso va informar que el seu departament té coneixement que almenys quatre dels cinc detinguts ja havien donat la seva conformitat per "entrar a l'estructura operativa" d'ETA. Després de remarcar que aquesta implicació podia tenir lloc "a qualsevol nivell" de l'entramat terrorista [...]".

El diari assumeix, doncs, una asseveració del ministre de l'Interior espanyol, que posteriorment se sabrà que era falsa.

Mereix un comentari detingut el determinant més, que relaciona aquestes detencions amb les que hi havia hagut el diumenge anterior a l'Estat francès, en què s'havien detingut vint persones, algunes de les quals eren membres destacats d'ETA (Antza i Anboto, per exemple). L'aparició del terme presumpte, l'ús del mot més, precedit pel mot etarres, afavoreix que el lector/la lectora interpreti que els detinguts del dia 6 d'octubre pertanyen a ETA.

A més, aquest mot (i en menor mesura l'adjectiu nou, que apareix al subtitular i al primer paràgraf de la notícia) té una funció intensificadora d'un èxit policial, a partir d'un argument típic de la propaganda: com més, millor, és a dir, com més persones detingudes, més èxit policial. Ara bé, des del punt vista quantitatiu, el grau d'èxit d'una determinada operació policial s'hauria de mesurar provisionalment pel nombre de detinguts que ingressen en presó, però sobretot pel nombre de persones definitivament condemnades, ja que no són insignificants els casos de persones que han patit presó preventiva i després els tribunals les han absolt.

En segon lloc, el subtitular de la notícia ("La documentació incautada a la cúpula d'ETA a França permet nous arrestos a Sant Sebastià, Irun i Pamplona") vincula causalment aquestes detencions amb la documentació trobada a la "cúpula d'ETA", la qual cosa no és certa, però contribueix també a afavorir una interpretació segons la qual els detinguts són culpables.

Aquest subtitular es contradiu clarament amb el que es diu a l'interior de la notícia ("El ministre no va precisar, però, si la pista prové dels documents incautats a la residència d'Antza i Anboto a Salies de Bearn o bé d'informació requisada al camioner arrestat a Burgos"). En resum, el subtitular opta per donar com a certa la primera de les dues possibilitats, que es revelarà falsa.

D'altra banda, l'Avui, com la resta de diaris, es fa eco exclusivament de les fonts oficials (ministre de l'Interior espanyol i delegat del govern a Navarra) i en reprodueix (en estil indirecte) les seves paraules acusatòries contra els detinguts, la qual cosa també contribueix a la interpretació de què parlàvem més amunt. Vegem-ho:

Finalment, del cos de la notícia, és interessant de comentar, pel que té de reveladora d'una visió del món, un enunciat que hi ha gairebé a continuació de les acusacions del delegat del govern central a Navarra contra aquest detingut:

En el posterior escorcoll de la seva vivenda la Guàrdia Civil no va trobar cap arma, però va requisar un ordinador i molta documentació que està sent analitzada.

D'aquest enunciat resulta sorprenent l'oració adversativa "però va requisar un ordinador i molta documentació que està sent analitzada". Per analitzar-la partirem de la idea que hi ha una argumentació subjacent (una estratègia argumentativa) que té com a conclusió la proposició "El detingut és membre d'ETA", la qual es deriva de les declaracions del delegat del govern a Navarra. Doncs bé, mentre que el primer membre de l'estructura adversativa ("En el posterior escorcoll de la seva vivenda la Guàrdia Civil no va trobar cap arma"), portaria el destinatari o la destinatària a desmentir aquesta imputació, el segon membre ("però va requisar un ordinador i molta documentació que està sent analitzada"), que és el que té més força argumentativa en aquest tipus d'estructures, serviria per argumentar a favor de la conclusió. Pensem, per exemple, que si invertim els membres les implicacions són diferents: "En el posterior escorcoll de la seva vivenda la Guàrdia Civil va requisar un ordinador i molta documentació que està sent analitzada, però no hi va trobar cap arma". I més encara si la construcció fos concessiva: "Encara que la Guàrdia Civil va requisar en la seva vivenda un ordinador i molta documentació que està sent analitzada, no hi va trobar cap arma".

Deixant de banda si l'estructura (i l'estratègia argumentativa) és d'un tipus o podia haver estat d'un altre, totes parteixen en algun moment de la documentació d'una idea comunament acceptada en aquesta mena de relats (n'ha esdevingut un tòpic) que considerem equivocada perquè es tracta de l'assumpció que un ordinador i la documentació trobada a casa d'una persona detinguda són gairebé proves incriminatòries contra aquesta persona, gairebé o al mateix nivell (vegeu més avall el comentari sobre El Mundo) que les armes. Només cal pensar en les recurrents imatges de televisió (o fotografies dels diaris o revistes) en què es veuen membres dels cossos policials espanyols amb caixes de documents i ordinadors (amb el comentari en off que rutinàriament esmenta que la "policia s'han endut un ordinador i abundant documentació"). Així, tenir un ordinador i documentació de diversa mena (llibres, revistes, etc.) acaba esdevenint tòpic (i posada en escena en el cas de les imatges) que contribueix a culpabilitzar el detingut. A més, en el cas d'aquesta notícia, el terme "documentació" s'associa de seguida a la trobada a la casa on vivien Antza i Anboto, que amb tota probabilitat és incriminatòria. Els periodistes i les periodistes s'haurien de preguntar en quants casos aquests ordinadors i aquesta documentació han permès trobar realment proves incriminatòries i deixar de repetir tòpics de caire propagandístic.

2.2. 8 d'octubre

L'endemà, l'Avui tornava a vincular les dues detencions del dia 7 amb la documentació trobada arran de les que hi havia hagut a l'Estat francès i, com en el dia anterior, la presumpció d'innocència no passava de ser purament retòrica. D'entrada, el titular assenyalava que "Dos arrestos més a Guipúscoa i a Biscaia mantenen el degoteig de l'operació policial contra ETA", en què expressions com més i "mantenen el degoteig" s'interpreten en relació amb un continuum de detencions que haurien començat el diumenge anterior amb l'apressament d'Antza i Anboto.

A això s'afegeix el fet que el lead vincula (erròniament) aquestes detencions a la documentació trobada ("La Guàrdia Civil va continuar ahir practicant noves detencions a mesura que transcendeixen informacions i es processa l'abundant documentació requisada en la macrooperació contra ETA iniciada diumenge"), amb la qual cosa s'orienta al lector/a la lectora cap a una interpretació que culpabilitza els detinguts.

El diari il·lustrava la notícia amb la foto d'una detinguda, posteriorment alliberada.

2. 3. 9 d'octubre

A diferència d'altres diaris, l'Avui va situar la notícia de l'alliberament de sis detinguts en un lloc semblant a la de la seva detenció. El titular ("Sis dels set detinguts per donar suport a ETA queden en llibertat"), però, el titular és força confús, ja que es pot interpretar que aquestes persones havien estat detingudes per "donar suport a ETA" realment. Hauria estat més clar, per exemple, "Sis dels detinguts acusats de donar suport a ETA queden en llibertat".

D'altra banda, aquest diari va ser l'únic que va recordar (en un avanttítol, al lead i en un paràgraf del cos de la notícia) un fet, que la resta de mitjans van oblidar: el Ministeri de l'Interior espanyol havia assegurat que quatre dels detinguts havien acceptat d'ingressar a ETA ("Segons Interior, quatre d'ells havien acceptat formar part del grup terrorista"). Sembla com si el diari recriminés aquesta font oficial espanyola el fet de donar una informació que es va revelar falsa. Ara bé, encara que aquesta sigui la interpretació correcta, això no treu responsabilitats als mitjans de comunicació, que es refien de les fonts oficials a ulls clucs, especialment en la temàtica de què tractem. I l'experiència és plena de prou casos per no refiar-se'n.

Finalment, cal remarcar que al cos de la notícia encara es continua donant una versió contradictòria sobre l'origen de les detencions: així, al lead es diu que és la documentació incautada, mentre que al tercer paràgraf es manté que "la detenció del camioner de Burgos Pedro María Alcantarilla va ser el fil que va estirar Interior per arribar a detenir dimecres a Sant Sebastià Juan José Zarautz i José Ramon Unanue, a Irun Aimar Guzón i Arantzazu Sánchez, i a Pamplona Aimar Aiartza".

3. El País

3.1. 7 d'octubre

D'aquest diari és interessant de comentar el subtitular, la notícia i tres paràgrafs del cos (el segon, el tercer i el quart).

Pel que fa al subtitular ("La declaración del camionero de Burgos permite detener a cinco etarras en Guipúzcoa y Navarra") no respecta la presumpció d'innocència dels cinc en atribuir-los directament el qualificatiu d'etarras, que vol dir "membre d'ETA". De fet, etarra és aquella persona que milita en ETA. Per tant, un col·laborador d'ETA no és un etarra. En aquest sentit, cal establir clarament la dicotomia dins/fora. De fet hi ha dues menes de delictes: col·laboració amb banda armada i pertinença a banda armada tenen condemnes clarament diferenciades.

Pel que fa al tercer paràgraf, el reproduirem íntegrament bans de comentar-lo perquè el lector/la lectora se'n faci una idea exacta del contingut:

Es tracta d'un paràgraf incoherent respecte del subtitular esmentat abans, perquè mentre que en aquest s'afirmava que la causa de les detencions eren les "declaraciones" (policials) del camioner, ara es vinculen a la documentació trobada a "la casa de Salies-de-Béarn -donde vivían Mikel Albizu, Mikel Antza, y Soledad Iparragirre, Anboto". Més concretament, s'hi assenyala que aquesta documentació "está empezando a ser desentrañada y a ofrecer una panorámica de ETA" i que hauria servit una panoràmica, d'entrada (por lo pronto), per detenir aquestes persones. Tanmateix, tot seguit al text assegura que Pedro María Alcantarilla els hauria ofert d'ingressar a ETA, fet que podria ser compatible amb la possibilitat que els noms dels detinguts apareguessin a la documentació trobada a l'Estat francès però el diari no aclareix aquest supòsit i el lector/la lectora queda a les fosques. En resum, quina és la causa de les detencions, les declaracions sota el règim d'incomunicació del camioner Pedro Maria Alcantarilla o la documentació trobada a la casa Salies-de-Béarn?

D'altra banda, en aquest mateix paràgraf, cal remarcar l'ús purament retòric del mot presuntamente i del condicional ("habrían aceptado") ja que tot just s'acaba d'assegurar que la documentació estava començant a "ofrecer una panorámica de ETA" i ho exemplifica (por lo pronto, ya) amb les detencions que s'han produït. Per tant, d'aquest redactat es dedueix que si la documentació havia començat a "ofrecer una panorámica de ETA" és perquè es pressuposa que els detinguts són culpables, ja que si no se'ls hi considerés aquell enunciat seria fals.

Al paràgraf següent, com d'altres diaris, el redactor d'EP focalitza la seva atenció en el passat d'un detingut (els "antecedentes" segons aquest diari): ç

En cap moment, però, la notícia aclareix si aquesta persona ha estat condemnada en ferm per allò que el diari li atribueix. Cal tenir en compte que el mot antecedentes evoca el sintagma antecedentes penales i, per tant, aquest mot no hauria de ser usat si no es dóna la condició esmentada suara perquè, altrament, genera en el lector/la lectora un prejudici negatiu cap a la persona detinguda. No seria arriscat de suposar que si alguna d'aquestes persones que han quedat lliures torna a ser detinguda, els diaris recordaran com a "antecedente" que ja ho havia estat l'octubre de 2004.

Finalment, al següent paràgraf EP destaca que aquestes cinc detencions "han permès" (el mateix verb que s'usa al subtitular) "la incautación de más documentación, tanto en papel como en soporte informático". S'equipara, doncs, aquesta "documentació" amb la que s'esmentava al paràgraf dos (la trobada a la casa on vivien vivien Mikel Albizu, Mikel Antza, i Soledad Iparragirre, Anboto), com ho revela el determinant "mas" i el terme incautación. Per tant, es condueix el lector/la lectora cap a una interpretació segons la qual aquesta documentació seria comprometedora i gairebé una prova de culpabilitat, cosa que es demostraria falsa.

3.2. 8 d'octubre

L'endemà EP titulava "Dos detenidos más en Guipúzcoa y Vizcaya por relación con ETA", titular en què el sintagma "por relación con ETA" no respecta la presumpció d'innocència. A més, el mot más estableix una connexió entre aquests detinguts i les que hi havia hagut el diumenge 4 d'octubre, amb la qual s'estableix la implicatura que aquests detinguts són membres d'ETA com ho serien Mikel Albizu, Mikel Antza, i Soledad Iparragirre, Anboto. Aquesta implicatura es fa més evident al lead, ja que trobem que "Las dos detenciones elevan a siete las efectuadas en España tras la operación desencadenada el domingo en el sur de Francia".

Pel que fa al cos de la notícia, el diari desfà la confusió del dia anterior i situa com a causa de les set detencions les declaracions en règim d'incomunicació del camioner ("Estas últimas detenciones, como las del miércoles en Navarra y Guipúzcoa, son consecuencia de las declaraciones del camionero donostiarra, detenido el domingo en un área de servicio de Burgos.").

A continuació, el redactor focalitza l'atenció en dos dels detinguts del dia anterior i dóna pèls i senyals de les seves feines ja que són funcionaris públics. Aquesta publicitat innecessària d'alguns aspectes de la vida privada dels detinguts (massa habitual desgraciadament en aquest diari i d'altres) té com a objectiu estigmatitzar-los, especialment si ocupen llocs públics.

3.3. 9 d'octubre

L'endemà de l'alliberament de cinc del set detinguts en els dos dies anteriors, el diari titulava "En libertad seis de los siete detenidos en el País Vasco" però només hi dedicava un auster paràgraf de 60 paraules, molt per sota, per tant, de l'espai que els havia dedicat durant els dos dies anteriors. En cap moment es fa referència a les falsedats difoses per les fonts del Ministeri de l'Interior espanyol.

4. El Mundo

4.1. 7 d'octubre

En el cas d'aquest diari, la presumpció d'innocència no existeix en cap moment, ni fins i tot retòricament. Per tant, aquest diari construeix un text coherent, però que vulnera sense cap mena de dubte qualsevol codi deontològic.

Així, al titular els detinguts són qualificats d'etarras i s'hi afirma que constitueixen un nou escamot "que esperava ordres". Ambdues idees apareixen una mica més detallades al segon paràgraf de la notícia.

A més a més, al lead s'hi diu que "La operación iniciada el pasado domingo en Francia contra ETA sigue dando sus frutos". L'expressió "sigue dando sus frutos" (un expressió tòpica d'aquesta mena de relats) referma un discurs que dóna per indubtable la culpabilitat dels detinguts. Només si s'interpreta així té sentit l'expressió, ja que si resulta que els detinguts són alliberats (com va passar realment), és fals que l'operación hagi continuat donant cap fruit. Cal insistir que aquesta expressió, usada reiteradament pels mèdia sense cap prevenció, parteix d'una cosmovisió que persona detinguda per la policia és culpable.

Com en d'altres diaris, la notícia d'EM és contradictòria sobre la causa de les detencions. Vegem-ho en els dos paràgrafs següents:

Com hem vist en el cas de l'Avui, EM també fa una referència especial a l'escorcoll de la vivenda d'un dels detinguts:

El comentari d'aquesta frase seria semblant al que fet en el cas de l'Avui amb dues diferències:

a) El cotext immediat de l'enunciat és, d'una banda, les acusacions del delegat del govern espanyol a Navarra i, d'altra banda, la narració d'alguns aspectes del passat del detingut, aquells contribueixen a generar un prejudici (negatiu) cap al detingut ("tiene antecedentes por violencia callejera y fue detenido en 1997 en Irún por la quema del coche de un ertzaina"). En cap moment, però, EM aclareix si aquesta detenció va suposar un judici i una condemna, una qüestió que no és gens irrellevant.

b) A l'enunciat hi apareix un element nou significatiu: l'adverbi afirmatiu sí. Aquest adverbi reforça encara més la interpretació que el segon membre de l'estructura adversativa té més força argumentativa en relació amb la conclusió ("el detingut és membre o col·laborador d'ETA"). A més, aquest mot equipara el fet que en una casa s'hi trobi un ordinador i documentació (sense analitzar tot just començada l'operació policial) amb la troballa d'armes.

4.2. 8 d'octubre

El dia 8, EM titulava la notícia de la manera següent "Otros dos detenidos en el País Vasco tras el descabezamiento etarra". El lead comença així:

En aquest lead, el diari tenia la precaució de parlar de "presunta relación con la banda", precaució totalment absent el dia anterior. Tanmateix, trobem aquesta: ("La operación contra la cúpula de ETA ha provocado una cascada de detenciones que parece no tener fin"). No cal dir que aquesta presentació dels fets, des d'punt de vista interpretatiu, apunta a la culpabilitat dels detinguts.

Cal recordar, però, que aquests dos detinguts tenien ben poc a veure amb "l'operación contra la cúpula d'ETA" i més aviat eren conseqüència de les declaracions sota incomunicació del camioner camioner detingut el diumenge anterior. D'altra banda, l'ús del mot cascada i l'expressió "parece no tener fin" tenen la mateixa funció intensificadora d'un èxit policial de què hem parlat més amunt en referir-nos a mot més.

Com d'altres mitjans, EM il·lustrava la notícia amb la foto d'una detinguda, posteriorment alliberada sense càrrecs, la qual cosa atempta contra el seu dret a la imatge i a la intimitat.

4.3. 9 d'octubre

En aquest paràgraf, resulta si més no sorprenent que s'usi el sintagma "presunta relación con ETA", el qual no apareixia en el dia 7, quan era més escaient el seu ús que no pas ara, en què no hi ha cap motiu per parlar de "presunta relación", que presuposa la possibilitat que la relació existeixi, perquè quan sis persones han estat alliberades sense càrrecs.

5. El Periódico de Catalunya

5.1. 7 d'octubre

EPC tampoc no va respectar la presumpció d'innocència dels cinc detinguts del dia 6. En primer lloc, cal assenyalar que la notícia estava emmarcada en un apartat anomenat "Cop antiterrorista. Els arrestos", el qual contribueix que s'interpreti que els detinguts són culpables, perquè si no, no hi ha raó per parlar de cap "cop antiterrorista". D'altra banda, el subtitular era prou explícit en aquest sentit: "Els capturats a Guipúzcoa i Navarra estaven preparats per atemptar". Cal assenyalar també que amb aquest subtitular el diari modifica les declaracions del ministre de l'Interior espanyol, la font principal de la notícia, que, segons es diu al cos de la notícia, va dir que "els cinc detinguts havien donat el vistiplau per integrar-se a ETA" i "estaven a l'espera d'instruccions", no pas que estiguessin preparats per atemptar.

Cal destacar-hi l'ús del terme capturats, en comptes de detinguts, que aquest s'usa quan alguna persona fuig de la Justícia. D'aquesta manera, es reforça també la percepció que els detinguts són culpables. A més, l'ús d'aquest terme, que ha esdenvigut comú en les notícies relacionades amb la delinqüència, cal considerar-lo emmarcat en un procés d'animalització/despersonalització del detingut o la detinguda.

Encara que fos d'una manera més indirecta, també el títol de la notícia ("Cinc detinguts més gràcies a la caiguda de la cúpula etarra") també reforça aquesta culpabilitat amb el determinant més, en relacionar els detinguts amb els que hi havia hagut el diumenge anterior, entre els quals hi havia destacats membres d'ETA. Aquesta interpretació es fa explícita tot seguit mitjançant l'expressió "gràcies a la caiguda de la cúpula etarra", en què s'estableix una relació de causa i efecte directa entre la detenció de membres destacats d'ETA ("cúpula etarra") i les persones detingudes el dia antrior.
En el cos de la notícia, destaca la criminalització d'un detingut, del qual es recorda d'una manera vaga el seu passat ("amb antecedents per delictes de violència al carrer") amb la intenció d'establir una connexió entre aquest passat i la seva detenció actual. Aquesta interpretació queda refermada quan tot seguit se'ns diu sense cap prevenció que "la seva funció era captar nous membres per a la banda".

5.2. 8 d'octubre

Pel que fa a les detencions del dia set, EPC manté i fins i tot accentua el tractament del dia anterior. Així, al titular es manté que "l'operació de França propicia la detenció de dos etarres més". A banda del mot etarres, cal parar esment en el mot més, que cal relacionar amb les notícies aparegudes els dies anteriors i que aboca a una interpretació unívoca: els detinguts i les detingudes d'aquests dies són culpables abans de ser jutjats.

També en aquest cas, el diari acusa directament (sense usar una font oficial per fer-ho) una detinguda aquest dia (posteriorment alliberada), de la qual es diu que "feia encàrrecs per a la banda". La font d'aquesta afirmació, que EPC assumeix com a veritat absoluta, és segurament la Guàrdia Civil ja que tot seguit es diu "que la Guàrdia Civil" no [els] va precisar" (en referència als "encàrrecs" que després es van demostrar inexistents).

5.3.9 d'octubre

El dia 9 EPC titulava "Alliberats 6 dels 7 detinguts després de caure la direcció d'ETA" i tot seguit, en un destacat, es deia que "admeten que l'organització terrorista els va voler captar, però diuen haver-s'hi negat", la qual cosa és desmentida al segon paràgraf de la notícia, en què s'assegura que només dos dels sis detinguts alliberats van admetre que se'ls havia proposat d'entrar a ETA i que s'hi havien negat.

A banda de constatar aquesta contradicció, caldria preguntar-se què porta el diari a destacar aquest fet. Una hipòtesi explicativa seria tapar tant el fracàs d'aquestes detencions presentades com a èxit policial com maquillar el mateix tractament que en va fer el diari, argumentant que en el fons hi havia alguna raó per detenir totes aquestes persones i sospitar-ne.

6. La Vanguardia

6.1. 7 d'octubre

Pel que fa als detinguts del dia 6, tot i que en general LV respecta la presumpció d'innocència de les persones detingudes, vulnera clarament aquest precepte en el subtitular de la notícia (un lloc prominent) on es diu que "Los arrestados en Guipúzcpoa y Navarra esperaban instrucciones". També cal comentar que al titular "Detenidos cinco presuntos miembros de un grupo de apoyo a ETA" accepta com a real l'existència d'un "grup de apoyo a ETA", fet que es va revelar fals.

Al segon paràgraf el diari es va fer ressò de les acusacions contra els detinguts emeses pel ministre de l'Interior espanyol:

En aquest paràgraf cal notar que en un primer moment qui escriu el cos de la notícia té la precaució d'expressar l'acusació del ministre espanyol en condicional ("Los cinco detenidos habrían dado ya su consentimiento") i, per tant, mantenir-se en el terreny de la hipòtesi, però no fa el mateix quan al final del paràgraf abandona el condicional per l'imperfet, amb la qual cosa la situa en el terreny dels fets ("estaban a la espera de recibir instrucciones "para lo que fuera").

D'altra banda, com d'altres diaris, LV dedica una atenció especial a un dels detinguts del qual comenta:

D'aquest relat detallat d'alguns aspectes del passat d'aquest detingut, proporcionats per una font policial, sens dubte, i clarament criminalitzadors, cal destacar-ne els aspectes següents:

a) En primer lloc, al llarg del relat es parla de detencions anteriors del detingut però en cap cas de sentencies judicials fermes en què es consideri provat el motiu de la detenció. En aquest sentit, quan LV escriu que el detingut va ser detingut el 1997 "por intervenir en la quema del coche de un ertziana", no està respectant la presumpció d'innocència i que dóna per fet que aquest va participar en aquell fet. Cal tenir present que nombroses detencions relacionades amb ETA o amb l'esquerra abertzale han acabat en l'alliberament o absolució de les persones detingudes o processades, per la qual cosa, si hi ha cap sentencia ferma (LV no en parla), haver estat detingut per presumptament haver comès (de vegades) un (presumpte) delicte no hauria de ser utilitzat com una mena d'argument ad hominem contra una determinada persona detinguda en altres circumstàncies.

b) En segon lloc, i en aquest mateix sentit, de connectar el passat amb el present, s'ha d'entendre l'ús del mot ja, que orienta un interpretació de la detenció actual com a justificada tenint en compte els antecedents.

En resum, aquest relat, situat poc després del paràgraf on es reprodueixen les acusacions només té una intenció criminalitzadora i genera un prejudici negatiu cap al detingut, de manera que s'orienta el lector o la lectora cap a una interpretació que té com a conclusió que aquest és culpable. L'ús d'alguns aspectes de la seva biografia contribueix a reforçar aquesta interpretació.

6.2. 8 d'octubre

El dia 8 LV subtitulava "La Guardia Civil detiene a otras dos personas por vinculación con ETA", subtítol que no respecta la presumpció d'innocència ja que pressuposa que aquesta relació existeix. Per veure que no estem parlant d'un fet secundari o anecdòctic, al segon paràgraf d'aquesta mateixa notícia mantenia que havien estat detinguts "por presunta vinculación con ETA".

Tot i aquesta prevenció, caldria, però, analitzar-ne el cotext d'aquest segon paràgraf:

Així, aquest text es situava immediatament a continuació del lead, en què es feia un inventari minuciós de l'armament trobat als amagatalls escorcollats a l'Estat francès. D'altra banda, l'inici del paràgraf ("La operación de Francia condujo a la detención") connectava directament, en una relació de causa i efecte ("condujo"), aquestes detencions amb "la operación de Francia" i, per tant, encara que sigui implícitament amb les armes trobades als amagatalls de què es parlava amb detall un destacat ("El juez ordena el ingreso en prisión del camionero detenido en Burgos por pertenencia a ETA y almacenar armas"). En definitiva, tot i l'ús adequat i escrupolós del sintagma presunta relación, en canvi, el cotext d'aquesta expressió dirigia la interpretació cap una interpretació culpabilitzadora dels detinguts. En aquest cas es podria parlar de la coexistència de dues interpretacions contradictòries en el mateix paràgraf.

Finalment, com d'altres diaris, LV il·lustrava la notícia amb una imatge d'una detinguda, que posteriorment fou alliberada.

6.3. 9 d'octubre

El dia 9 dedicava una notícia a l'alliberament de sis dels detinguts els dies 6 i 7 d'octubre que titulava "En libertad seis de los siete detenidos en Euskadi y Navarra en la operación contra ETA" i es centrava en els tres primers paràgrafs en el contingut de les declaracions judicials de tres dels alliberats. Cal advertir, però, que com la resta dels diaris excepte l'Avui, LV no hi feia cap al·lusió a les greus acusacions de les fonts oficials contra aquesta persones, de les quals aquest diari es va fer ressò el dia 6 d'octubre. A més, el lloc de la notícia, a la part inferior de la pàgina, no tenia per descomptat la mateixa rellevància que, per exemple, la del dia 6.

7. Conclusions

Un cop més, es veu que qualsevol notícia que tingui a veure amb detencions de persones presumptament vinculades amb ETA es redacta seguint un patró, que forma part del que Petxo Idoiaga i Txema Ramírez de la Piacina anomenen "antiterrorisme mediàtic" a Al filo de la (in)comunicación. Prensa y conflicto vasco (2003). A continuació presentem un seguit de conclusions:

8. APÈNDIX

1. Les darreres detencions

La detenció preventiva de persones presumptament relacionades amb ETA no ha afectat únicament al cas que comentem, sinó que en el darrer més hi ha hagut dues operacions policials massives. Com veurem més endavant no és pas un cas únic.

El 25 d'octubre de 2004 s'inicia una operació policial que durarà uns quants dies en què seran detingudes 11 persones en total. D'aquestes 11 persones, la Guàrdia Civil en va alliberar una; i la jutgessa en va deixar 7 de lliures. Per tant, l'operació policial, que els mèdia catalans i espanyols presentaren de la manera habitual, tingué com a resultat la detenció i empresonament de 3 persones. És a dir: el 27'27% dels detinguts són empresonats.

El dia 16 de novembre el jutge Garzón ordena la detenció de 17 persones, que posteriorment passaran a ser-ne 20 per passar finalment a 25. El resultat de l'ordre de Garzón ha estat el següent: 4 persones lliures, 9 persones lliures sota fiances que van de 3.000 a 12.000 €, una persona que està internada en un hospital en estat terminal (de la qual no sabem com hauria quedat judicialment) i 11 empresonats. És a dir, el resultat final és d'11 empresonats de 24 detinguts (no comptem el malalt terminal): 45'83% dels detinguts són empresonats.

El cas més paradigmàtic és el que hem comentat a l'article: 6 persones lliures de 7 detingudes, és a dir, el 14'29% dels detinguts són empresonats.

En resum, aquestes tres operacions jurídico-policials s'han saldat amb un total de 15 persones empresonades i 27 que han quedat lliures (18 sense càrrecs i 9 lliures amb diferents fiances). Altrament dit: l'Audiencia Nacional espanyola ha empresonat el 35'71% de les persones detingudes (si bé n'hi ha nou en llibertat sota fiança i que no tots els empresonats són condemnats).

2. Detencions en el període 1990-1994

Antoni Batista, en un breu estudi ("El periodisme en temps de conflicte: una reflexió sobre les fonts oficials a partir de la construcció peridística d'ETA") publicat al número 4 de la Revista Catalana de Seguretat Pública, mostra que, entre 1990-1994, de les persones 545 persones detingudes per la seva presumpta vinculació amb ETA, el jutge només va dictar presó preventiva contra 56% d'aquests detinguts:

En resum, gairebé la meitat van ser alliberats, als quals caldria afegir les persones que van ser absoltes en els judicis, fet gens inahabitual tenint en compte la manera com l'Audiencia Nacional espanyola recorre a la presó preventiva.