En
aquest article volem mostrar el tractament informatiu
que va tenir la detenció de set persones acusades
per la Policía Nacional de formar part d'un grup
de suport a un escamot d'ETA el 18 de desembre de 2001.
Pensem que il·lustra com tracten la informació
sobre ETA sis diaris: Avui, El País
(EP), La Vanguardia (LV), El Mundo (EM),
El Periódico (EPC) i ABC.
Els fets, resumits breument, són
els següents:
1. La Policia Nacional deté 7
persones per presumpta col·laboració amb
ETA.
2. Aquella mateixa nit tres persones
detingudes són posades en llibertat per la Policia
Nacional.
3. Les altres quatre persones declaren
davant del jutge.
4. El jutge ordena la presó incondicional
per a una persona i les altres tres surten en llibertat
(no podem establir a partir de les informacions periodístiques
si en llibertat definitiva o provisional).
5. Dies després, la persona que
va ingressar a la presó surt en llibertat provisional.
Per tant, l'operació policial
ha tingut com a resultat una persona empresonada per
presumpta col·laboració amb banda armada
que després ha sortit en llibertat provisional
i sis persones alliberades, tres sense càrrecs
i tres més la situació jurídica
de les quals no podem establir per la inconcreció
i incoherències de les informacions aparegudes
en els cossos de les notícies. A continuació
analitzarem el tractament mediàtic d'aquesta
operació policial seguint l'ordre cronològic
dels esdeveniments..
1. La detenció de set presumptes
col·laboradors d'ETA
1.a. La rellevància de la
notícia
El dia 19 de desembre de 2001, és
a dir, de l'endemà de la detenció, ABC,
EM, EP, EPC i LV van titular en portada l'operació
de la Policía Nacional, la qual cosa revela la
importància que van atorgar a la notícia.
És una mostra de la rellevància que per
als diaris té la lluita contra ETA:
Detenidos 7 colaboradores del grupo
etarra que atentó contra el aeropuerto de Madrid
(EP)
Desmantelado el aparato de apoyo al
'comando itinerante' de ETA que atentó en Barajas,
Málaga y Salou (EM)
"Detingut un grup de suport a
ETA" amb l'avanttítol "Fabricava
cotxes bombes" (EPC)
Desmantelado el comando de ETA que
atentó en Salou (LV)
La policía neutraliza el 'comando'
etarra que este verano atentó en Barajas, Málaga
y Salou (ABC)
Ara bé, aquesta rellevància
també té a veure sovint amb el nombre
de persones detingudes, ja que aquest fet és
essencial a l'hora de valorar aquesta operació,
llevat que tot i haver-hi poques persones detingudes,
siguin molt rellevants dins l'estructura de comandament
d'ETA. A causa de la importància d'aquesta perspectiva
és interessant fer una anàlisi de la presentació
dels fets en els diaris de l'endemà de les detencions:
llevat d'EM, que diu que són quatre, tota la
resta afirma que hi ha set detinguts.
A última hora del dia 18 o a
primeres hores del 19 els germans Dorleta, Idoia i Luis
Ángel Zabalo Beitia van ser posats en llibertat
per la Policía Nacional. L'únic diari
que recull en els seus comptes aquest fet és
EM. Per exemple, EPC i EP, encara que diuen que poden
sortir en breu perquè no hi ha càrrecs
contra els germans, els compten com a detinguts.
Veiem com EP i EPC parlen de set detinguts
malgrat que assenyalen la imminent llibertat de tres
persones o, si més no, d'algunes:
Fonts policials van avançar
que algun dels set detinguts podria quedar en llibertat
en les pròximes hores perquè no hi ha
causes pendents contra cap d'ells. (EPC)
También fueron arrestados Dorleta,
Idoia y Luis Ángel Zabalo, hermanos de uno
de los huidos, aunque a última hora de ayer
estaba previsto que los tres fueran puestos en libertad,
señalaron fuentes oficiales. (EP)
Es pot comprovar que tot i afirmar que
la llibertat d'alguns dels detinguts és imminent
perquè no hi ha càrrecs en contra seu,
tant EPC com EP els continuen comptant com a membres
detinguts que formen part d'un grup de suport a ETA.
Com hem comentat, si queden llibertat aquests tres detinguts,
des d'un punt de vista quantitatiu (i en el fons qualitatiu)
l'operació queda reduïda a gairebé
la meitat.
També cal dir que LV, ABC i Avui
no esmenten que els germans Zabalo quedaran lliures
en breu.
1.b. Qui fabricava els cotxes bombes
amb el materila intervingut
Veiem els textos següents que serviran
per determinar qui el preparava el material intervingut
per cometre els atemptats:
"Detingut un grup de suport a
ETA" amb l'avanttítol "Fabricava
cotxes bombes" (titular de portada dEPC)
En un domicili de la localitat d'Urretxu,
la propietat del qual els investigadors atribueixen
a un membre del comando, s'hi va descobrir material
per a la fabricació de cotxes bomba. (EPC)
Agentes del Cuerpo Nacional de Policía
detuvieron en Urrutxe (Guipúzcoa) a cuatro
presuntos colaboradores de ETA y registraron seis
viviendas en Guipúzcoa y un caserío.
(EM)
Según informó el Ministerio
del Interior, en los registros fueron localizados
50 kilos de dinamita, tres pistolas, cordón
detonante, temporizadores y material para confeccionar
artefactos explosivos. Los colaboradores de ETA disponían
también de numerosos planos de diferentes localidades
de España y de Francia y matrículas
también de varias provincias. Los expertos
sostienen que los detenidos preparaban los coches
bomba que luego eran colocados por los huidos. (EM)
Además, en un piso situado
en el número 48 de la calle de Iparragirre
de Urretxu, en el que residía Ismael Berasategi,
considerado el presunto responsable del comando itinerante
huido, los agentes encontraron [...]. (EP)
En una vivienda en la que residía
Ismael Berasategui, considerado el presunto responsable
del comando, la policía encontró [...].
(LV)
El material es trobava en un domicili
d'Urretxu, utilitzat habitualment per un dels etarres
fugits. (Avui)
Desde entonces, lols agentes mantuvieron
la vigilancia en los pisos vigilados, sobre todo en
una vivienda de Urrechu, situada en la calle Iparreguirre,
que utilizaba el jefe del "comando" Ismael
Berasategui, ante la posibilidad de que regresaran
los etarras. (ABC)
Ayer [...] al comprobar que tres individuos
[...] procedían a sacar material del citado
piso de la cale Iparraguirre, la Policía optó
por desencadenar la operación. (ABC)
Abans de res, cal dir que tret d'EM,
que pot situar implícitament el material en més
dun lloc en afirmar que sescorcollaren "seis
viviendas y un caserío" i no pas situar-lo
en cap lloc concret, la resta de diaris analitzats afirmen
(o se'n dedueix) que el material es trobava en un pis
del carrer Iparragirre dUrretxu. També
tots menys EM afirmen que Ismael Berasategi, el presumpte
cap de lescamot, era la persona que utilitzava
aquell pis.
Pel que fa a la qüestió
clau de qui preparava cotxes bombes, EP, Avui i ABC
no en diuen res. Sí, en canvi, EPC i EM. Segons
el titular de portada dEPC, els detinguts preparaven
cotxes bomba. No obstant això, en el cos de la
notícia safirma que "En un domicili
de la localitat dUrretxu, la propietat del qual
els investigadors atribueixen a un membre del comando,
shi va descobrir material per a la fabricació
de cotxes bomba." Ni una paraula sobre qui els
preparava. En aquest sentit, EM és totalment
explícit, si bé atribueix lafirmació
a "los expertos": "los detenidos preparaban
los coches bombas". Cal tenir present que quan
parla de "los detenidos" EM es refereix a
quatre detinguts, ja que, com hem vist, és lúnic
diari que informa de la posada en llibertat dels tres
germans Zabalo. Així doncs, lacusació
contra els detinguts, segons EPC i EM, és clara:
van fabricar els cotxes bomba que van explotar a Salou,
Madrid i Màlaga.
1.c. Criminalització d'una
de les persones detingudes
Ens referim a Miren Josune Begiristain,
que posteriorment va ser posada en llibertat (definitiva
o provisional) pel jutge Ismael Moreno. En el cas de
Miren Josune Begiristain, s'ha d'assenyalar que els
diferents diaris van remarcar la seva militància
o la seva proximitat a Gestores pro Amnistia, que de
fet estan dissoltes, o a Askatasuna:
En aquesta mateixa localitat [Zumarraga]
va ser també arrestada la membre d'Askatasuna
(abans, Gestores pro Amnistia) Miren Begoña
Begiristain. (EPC)
Miren Josune Begiristain Plazaola,
esta última "cercana" a la organización
Askatasuna, surgida de la fusión de Gestoras
pro Amnistía y Koordinaketa. (EP)
També va ser arrestada una
membre de Gestores Pro Amnistia, Miren Josune Berigistain
[...]. (Avui)
Segons el nostre parer, el fet de remarcar
la militància d'aquesta persona no té
una funció informativa, sinó que té
una funció inculpadora. La lògica discursiva,
més o menys, és la següent: com que
la detinguda és de Gestores pro Amnistia ja se
sap. En aquest sentit, cal recordar que poques hores
després el jutge Baltasar Garzón il·legalitzava
les Gestores pro Amnistia perquè, segons lesmentat
jutge, presumptament formen part de lestructura
dETA.
A més, hi ha dues citacions que
serveixen per mostrar que hi ha una clara voluntat inculpatòria
d'aquesta persona. Veiem els dos textos següents:
MILITANTE DE GESTORAS
[...] mientras que en Zumárraga
fue arrestada Miren Josune Beguiristain, miembro de
las Gestoras pro Amnistía que fue encargada
de una 'herriko taberna' (sede social) de Batasuna
en dicho municipio. Esta mujer ya fue detenida en
1997 por la Ertzaintza en un registro realizado en
la sede de HB en busca de material inflamable. (ABC)
Por su parte, Miren Josune Beguiristain
Plazaola, detenida en el Hospital de Zumárraga,
donde se encontraba acompañando a un familiar,
es militante de las Gestoras pro Amnistía y
antigua responsable de la "herriko taberna"
(sede de HB) de Zumárraga. Beguiristain ya
fue detenida en una ocasión anterior, el 25
de enero de 1997, por la Ertzaintza en el transcurso
de un registro realizado en la sede de HB en busca
de material inflamable. (LV)
En aquestes darreres citacions hi ha
tres aspectes a considerar: el destacat de l'ABC
on s'afirma que la detinguda és "Militante
de Gestoras", la remarca que és l'exresponsable
de l''herriko taberna' de Zumarraga i la utilizació
de l'adverbi reiterador ya. Tot plegat s'ha de situar
més en un context criminalitzador que no pas
informatiu. En aquest sentit, volem remarcar l'ús
de l'adverbi ya. Se'ns ve a dir que no és estrany
que hagi estat detinguda per presumpta col·laboració
amb ETA perquè ja havia estat detinguda en una
altra ocasió quan era responsable de l''herriko
taberno' de Zumarraga. Aquesta idea, a més, serveix
per donar suport a la tesi que tots són el mateix.
També volem mostrar que, com que no se'ns informa
que aquesta dona hagi estat condemnada pels fets que
en motivaren la detenció, s'ha de pressuposar
que en fou absolta, en cas que hi hagi hagut judici,
o que no va arribar a ser jutjada.
1.d. Incoherència textual:
els presumptes col·laboradors que són
col·laboradors
En primer lloc, cal assenyalar que la
presumpció d'innocència pel que fa als
detinguts per presumpta relació amb ETA s'usa
relativament poc. En paraules d'Antoni Batista, els
mèdia segueixen una norma bàsica: "no
observar ni de broma el principi de presumpció
d'innocència" (Terror i negligència.
Hipercor i la construcció periodística
d'ETA, Edicions de la Magrana, 1997, pàg.
95). Mes aviat, el que s'hi pot trobar dia rere dia
és la presumpció de culpabilitat. Convé
recordar que el punt número 10 del codi deontològic
de la professió periodistica a Catalunya (iniciativa
del Col·legi de Periodistes) diu expressament:
"Observar escrupolosament el principi de presumpció
dinnocència en les informacions relatives
a causes o procediments penals en curs".
En segon lloc, volem remarcar que la
utilització més o menys escadussera de
l'adjectiu 'presumpte' no implica la presumpció
d'innocència dels detinguts. En aquests casos
la utilització de la presumpció d'innocència
és purament rutinària, mecànica,
però no pas discursiva. A continuació
reproduïm l'entradeta de LV:
La policía asestó ayer
un nuevo golpe a ETA, aunque éste no fue tan
contundente como otros recientes. La operación
acabó con el desmantelamiento del comando que
atentó en Salou y en los aeropuertos de Madrid
y Málaga, pero sus tres principales activistas
lograron huir. Fueron detenidos siete presuntos colaboradores
del grupo.
En aquest text es pot veure que s'usa
escrupolosament l'adjectiu 'presuntos' per referir-se
als "colaboradores del grupo". Tanmateix,
la coherència interna del text trenca la presumpció
d'innocència dels detinguts. D'una banda, s'afirma
que "La policia asestó ayer un nuevo golpe
a ETA" i, d'altra, que "La operación
acabó con el desmantelamiento del comando".
L'assumpció d'aquestes dues afirmacions comporta
necessàriament considerar els detinguts com a
culpables, és a dir, com a membres del grup de
suport. D'altra manera, aquestes oracions acabades de
reproduir no tindrien sentit des d'una perspectiva discursiva.
Tot seguit reproduïm l'entradeta
d'ABC:
La Policía Nacional desmanteló
ayer en Guipúzcoa la infraestructura del 'comando
legal' que el pasado verano atentó en Salou,
así como en los aeropuertos de Barajas y Málaga
mediante la colocación de coches bomba, aunque,
en este último caso, pudo ser desactivado por
los TEDAX. Los tres pistoleros del grupo han huido,
aunque han sido detenidas siete personas acusadas
de ser presuntos colaboradores y se han hallado armas
y explosivo.
Ens tornem a trobar amb el mateix que
abans: la utilització rutinària i mecànica
de la presumpció d'innocència en lloc
d'una utilització discursiva. D'entrada s'afirma
que "La Policía Nacional desmanteló
ayer en Guipúzcoa la infraestructura del 'comando
legal' que el pasado verano atentó en Salou".
A més, cal assenyalar l'ús d'aunque. Se'ns
ve a dir: no s'ha detingut els membres de l'escamot
però, déu n'hi do, se n'ha detingut els
col·laboradors.
Però si algú no esta convençut
del s'acaba d'afirmar (que no es respecta la presumpció
d'innocència dels detinguts en operacions contra
ETA) només cal recordar els titulars de portada
de tres diaris:
Detenidos 7 colaboradores del
grupo etarra que atentó contra el aeropuerto
de Madrid (EP)
Desmantelado el aparato de apoyo
al 'comando itinerante' de ETA que atentó en
Barajas, Málaga y Salou (EM)
"Detingut un grup de suport
a ETA" amb l'avanttítol "Fabricava
cotxes bombes" (EPC)
Pel que fa a l'Avui, que no obria en
portada amb aquesta notícia, l'encapçalava
amb un titular que és una altra mostra de vulneració
del codi deontplògic pel que fa a la presumpció
d'innocència:
"La policia desmantella
el grup de suport al comando itinerant d'ETA"
(Avui)
2. La posada en llibertat de tres
detinguts per la Policia Nacional
El mateix dia de la detenció
tres persones són alliberades per la Policía
Nacional. Evidentment, el tractament de la notícia
no és el mateix que el del dia anterior. En primer
lloc, hi ha un diari que no n'informa (en concret, l'Avui).
I, en segon lloc, l'espai dedicat és mínim,
de manera que hi ha casos en què apareix breument
dins d'una altra notícia.
2.a. Importància de la notícia
A continuació veurem la rellevància
que van donar els diaris a la notícia de la sortida
en llibertat (definitiva o provisional, no ho podem
saber) de tres dels detinguts. ABC i EPC n'informen
en el titular de la notícia:
En libertad tres de los siete detenidos
por la Policía (ABC)
En llibertat tres detingut en la batuda
anti-ETA (EPC)
Per la seva banda, EP i LV situen la
notícia dins de notícies relacionades
aprentment amb ETA, tot i que en el cas dels 171 milions
abandonats en un cotxe no era clara aquesta vinculació:
La Guardia Civil cree que los 171
millones hallados en un coche en Vizcaya iban a ser
'lavados' en euros (EP)
ETA intentó blanquear 169 millones
(LV)
A més, aquests darrers diaris
informen de pasada de la llibertat dels germans Zabalo:
Cotino confirmó la puesta en
libertad de Dorleta, Idoia y Luis Ángel Zabalo,
hermanos de Xabier Zabalo Beitia, uno de los huidos
[...]. (EP)
Por otra parte, tres de los siete
detenidos en la desarticulación, el martes,
de un comando etarra en Urretxu -Dorleta, Idoia y
Luis Ángel Zabalo, hermanos de Xabier Zabalo
Beitia, uno de los huidos- fueron puestos ayer en
libertad. (LV)
La frase d'EP apareix enmig del darrer
paràfrag de la notícia i la de LV n'és
la penúltima. Apareixen, doncs, en el darrer
lloc de la piràmide informativa.
2.b. La criminalització d'una
detinguda
Si bé EM fou el diari que millor
va informar sobre el nombre de detinguts i no va criminalitzar
cap detingut, l'endemà aparegué el següent
sota el titular "Gestoras ha tenido en la cárcel
a 32 de sus miembros":
El juez de la Audiencia Nacional Baltasar
Garzón viene actuando contra el entramado político-financiero
de ETA desde 1998, año en el que ordenó
el cierre del diario Egin y de la emisora Egin Irratia,
para, posteriormente, el 20 de noviembre de ese mismo
año, declarar la ilicitud de la organización
KAS, en plena tregua de la banda terrorista.
A partir de ese momento, las investigaciones
del juez han motivado la ilegalización de la
organización Ekin, de Haika (sucesora de la
asociación juvenil Jarrai) y el cierre de la
revista Ardi Beltza, operaciones en las que han sido
detenidas cerca de un centenar de personas.
Con respecto a Gestoras pro Amnistía,
ilegalizada desde ayer, las Fuerzas de Seguridad han
detenido, al menos, a un total de 32 destacados miembros
desde 1988 por su supuesta vinculación con
ETA. La última, Miren Begoña Beguiristain,
fue arrestada anteayer junto a otras seis personas
como presunta colaboradora del comando itinerante
de ETA, al que se atribuye la colocación de
coches bomba en los aeropuertos de Madrid y Málaga
y en un hotel de Salou.
De la mateixa manera que el dia anterior
ABC i LV van criminalitzar Miren Josune Begiristain,
l'endemà fou EM qui va criminalitzar la dona.
Tant pel que fa al context on surt (detenció
de persones vinculades amb Gestores) com pel titular.
A més, aquest titular és inadequat perquè
Miren Josune Begiristain va ser detinguda però
no va ingresar a la presó ("ha tenido en
la carcel"). També es pot comprovar que
el titular no concorda amb el cos de la notícia,
ja que el cos afirma que "las Fuerzas de Seguridad
han detenido, al menos, a un total de 32 destacados
miembros". És evident que el nombre de detinguts
no té per què coincidir amb el nombre
d'empresonats. Per exemple, Begiristain fou detinguda
però no pas empresonada.
Encara hi ha un altre aspecte a comentar:
si bé el dia anterior afirma que hi hagué
quatre detencions, en el cos de la noticia que comentem
afirma que n'hi hagué set ("La última
[...], fue arrestada anteayer junto a otras seis personas").
Segurament, el periodista que va redactar aquesta notícia
no és el mateix que el dia que el qui ho havia
fet el dia anterior, però aquest fet no l'eximeix
de llegir el diari on treballa..
3. La posada en llibertat de tres
detinguts pel jutge i la interpretacó final de
l'operació policial
El jutge Ismael Moreno posa en llibertat
tres detinguts. A partir dels diaris, però, no
queda clara la situació jurídica dels
tres alliberats. En concret, no queda si el sumari del
procés els implica o no, és a dir, si
estan en llibertat definitiva o en llibertat provisional.
La diferència és òbvia: en el primer
cas, els tres detinguts no estan implicats en cap sumari,
en l'altre cas, sí (amb el benentès que
el fet d'aparèixer en un sumari implica automàticament
que aquesta persona sigui processada i, per descomptat,
que sigui necessàriament culpable).
Els cossos dels diaris no deixen clar
què ha passat. Així, EPC utilitza un sintagma
col·loquial com llibertat incondicional; EP parla
de libertad sin fianza; l'Avui diu que queden en llibertat
per falta de proves i LV afirma que el jutge decretó
la libertad. A partir de la presentació confusa
i poc precisa que en fan els diaris, no podem tenir
clar si es tracta d'una llibertat definitiva o ferma
o d'una llibertat provisional sense fiança.
En aquest sentit, cal demanar als professionals
del periodisme que siguin rigorosos amb els termes judicials
i que ens ajudin a saber realment què ha passat.
3.a. Decepció pel resultat
de l'operació policial
Tot seguit reproduïm tres citacions
que mostren la decepció pel resultat de l'operació
policial, la qual contrasta amb els termes com s'havia
presentat la notícia el dia 19 (en què
apareixien expressions com que la policia "logró
desmantelar" o "asestó un nuevo golpe"
o que la pressió policíaca "sigue
en aumento" o que l'operació "se saldó"
amb set detencions):
Només un dels set detinguts
dimarts passat a Guipúscoa en una operació
policial contra ETA continua empresonat. (lead d'EPC)
Un solo encarcelado de los siete detenidos
en Guipúzcoa (titular d'EP)
De los siete detenidos en la operación
sólo Igor Irrestarazu fue encarcelado por colaboración
con banda armada. (ABC)
Podem veure que dues de les frases anteriors
no apareixen en un lloc qualsevol: una forma part del
lead i l'altra és un titular. L'altra apareix
enmig de la notícia. L'aparició de l'adverbi
només o solo/sólo mostren de manera evident
que el resultat de l'operació policial no era
l'esperat. És obvi que, per als diaris, les expectatives
creades no es van complir.
L'adverbi només és
molt interessant perquè la seva pressuposició
depèn de l'emissor. Mentre que en els fragments
reproduïts d'ABC, EP i EPC és una
mostra del desencís dels diaris davant el que
ha succeït, si hagués estat Gara qui l'hagués
utilitzat, s'interpretaria com una mostra més
de les batudes sense fonament jurídic contra
l'esquerra abertzale.
També cal remarcar que no hi
ha presumpció d'innocència per a l'empresonat
a ABC.
Un altre aspecte a considerar és
la presentació del resultat de l'operació.
ABC, Avui, EPC i EP fan el recompte total:
De los siete detenidos en la operación
sólo Igor Urrestarazu fue encarcelado por colaboración
con banda armada. (ABC)
En llibertat 6 dels 7 detinguts en
l'ultima batuda contra ETA (titular d'EPC)
Así, de los siete capturados
sólo uno está entre rejas [...]. (EP)
D'altra banda, i tornant als números,
els lectors/les lectores de LV han de fer els comptes:
El juez decretó asimismo la libertad
de otros tres detenidos, que se suman a los tres que
la propia policía dejó en libertad antes
de pasar a disposición judicial.
3.b. Continuació del discurs
oficial
Malgrat que tres detinguts foren posats
en llibertat sense càrrecs per la Policía
Nacional, que d'altres tres estiguin en el carrer en
una situació jurídica que no podem determinar
i que a la presó hi resti un presumpte col·laborador
d'ETA, en els cossos de les notícia es continua
mantenint la versió dels fets del primer dia.
Per exemple, EPC afirma que:
Aquest comando va aconseguir fugir
íntegrament dimarts passat, quan es va precipitar
l'operació policial a Guipúscoa contra
els seus col.laboradors.
L'escamot no va fugir "dimarts
passat", dia 18, sinó un més i mig
abans, segons que van informar els diaris el dia 19.
A més, la persona que escriu la notícia
comenta que l'operació policial va detenir-ne
"els seus col·laboradors". A hores
d'ara està clar que els tres germans Zabalo no
tenen cap causa oberta en contra seva. Per tant, tota
l'oració subordinada és inadequada ja
que l'operació policial va comportar detenir
algunes persones que no són, si més no
per les proves de què disposa la Policía
Nacional actualment, col·laboradores d'ETA.
L'Avui comet el mateix error:
L'Audiencia Nacional va alliberar
ahir tres dels quatre detinguts dimarts a Guipúscoa
en l'operació en què es va desmantellar
un grup de suport al comando itinerant d'ETA, els
tres membres del qual van fugir.
El text afirma que l'operació
policial "va desmantellar un grup de suport"
quan el resultat judicial, per ara i en espera del judici,
ha estat l'empresonament d'una persona per presumpte
col·laboració amb ETA, posteriorment posada
en llibertat provisional sense fiança.
Per acabar, cal assenyalar el titular
d'ABC:
En libertad tres colaboradores del
'comando itinerante' de ETA
És de remarcar que tot i que
han estat posats en llibertat, no podem determinar si
amb llibertat ferma o provisional, ABC no només
els continua considerant col·laboradors, sinó
que no manté la presumpció d'innocència.
3.c. Error en la narració
dels fets
Les dues citacions que reproduïm
a continuació cometen el mateix error:
El jutge de l'Audiència Nacional
Ismael Moreno va ordenar ahir deixar en llibertat
incondicional tres dels quatre presumptes col·laboradors
de la banda terrorista que continuaven a la presó.
(EPC)
El jutge Ismael Moreno va decidir
l'excarceració de Joseba Segurola, Asier Aldama
i Miren Josune Begiristain després que neguessin
repetidament haver col·laborat amb ETA [...].
(Avui)
És impossible que les persones
posades en llibertat pel jutge siguin excarcerades o
abandonin la presó perquè no hi havien
estat. La Policía Nacional els va posar a disposició
del jutge després d'interrogar-los, raó
per la qual no havien trepitjat cap presó. Ho
confirma EPC del dia 20 de desembre, que afirma que
"la resta [els quatre detinguts] va continuar en
dependències policials a l'espera de passar a
disposició judicial."
4.d. La persona empresonada és
posada en llibertat sense fiança
El dia 3 de gener de 2002, Igor Urrestarazu,
l'únic empresonat arran de l'operació
policial de 18 de desembre, és posat en llibertat
sense fiança. Per tant, es tracta d'una llibertat
provisional.
L'únic diari dels analitzats
que informa el dia 4 de gener de l'alliberament del
detingut és EPC. Ho fa en un breu titulat "Alliberat
un detingut en una operació anti-ETA". Cal
fer notar, però, que no es tracta d'un detingut
en una operació anti-ETA, sinó del darrer
detingut que en una operació antiETA.
S'ha de remarcar que la resta de diaris
no esmenta en cap moment la posada en llibertat del
detingut.
5. Conclusió
Volem remarcar que els defectes que
hem assenyalat en el tractament de les detencions tenen
una causa principal: el periodista no es distancia del
discurs de la font informativa. De fet, els textos semblen
en alguns fragments redactats pels gabinets de la Policía
Nacional o el Ministerio del Interior. En les qüestions
bàsiques, els periodistes assumeixen el discurs
de la policia de manera que no es veu la seva intervenció
en la redacció de la notícia. En posarem
un exemple. No és el mateix escriure "La
Policía asestó un duro golpe a ETA"
que "Según afirma la Policia, ayer asestó
un duro golpe a ETA". A la primera frase, el periodista
assumeix el discurs de la policia (no importa si cert
o fals). En canvi, a la segona frase, el periodista
es limita a reproduir el que diu la policia (no importa
si és cert o fals). Com és evident, se'n
podria posar un grapat d'exemples.
Una altra qüestió clara,
estudiada per Antoni Batista, és l'observació
de la presumpció d'innocència, o més
ben dit, la seva no-observació. I, encara més,
si bé en ocasions s'utilitza, se'n fa un mal
ús: es tracta d'una presumpció d'innocència
merament rutinària, mecànica, i no pas
discursiva, com ja hem assenyalat. De vegades, a més,
no només no es manté la presumpció
d'innocència a la qual té dret qualsevol
persona detinguda, sinó que de vegades hi ha
una criminalització del detingut/de la detinguda.
Per acabar, hem vist com al llarg del
procés el lector va perdent informació
sobre el que està passant amb el detingut. Si
bé se'ns informa a bastament sobre les detencions,
els passos següents es van diluint si els detinguts
són posats en llibertat pel jutge. No se'ns informa,
per tant, de la llibertat d'alguns detinguts o se'ns
informa enmig d'altres notícies i de passada.
S'arriban al cas extrem de l'únic empresonat,
del qual només un diari ha informat que ha sortit
de la presó. Els lectors de la resta de diaris
no saben que està en llibertat provisional sense
fiança.
En definitiva, la detenció de
set presumptes col·laboradors d'un escamot d'ETA
és un bon exemple de com tracten els diaris convencionals
la informació sobre ETA i en general tot allò
que té a veure amb el que aquesta mateixos mitjans
anomenen conflicte basc.
|