El País, entre el 31 de desembre de 2004 i el 9 de gener de 2005, publica 27 articles on el tema central o col·lateral és el pla Ibarretxe, la seva aprovació i el que s'esdevindrà.

D'aquests 27 articles, només en tres no es critica el pla Ibarretxe. Eduardo Haro Tecglen defensa la celebració d'un referèndum, però vol que els bascos rebutgin el pla Ibarretxe. D'altra banda, Miguel Herrero de Miñón no entra en l'anàlisi del pla, sinó que analitza el context polític que ha dut al pla Ibarretxe. Per acabar, Joan B. Culla hi al·ludeix per criticar el PP quan compara la proposta del Parlament basc amb l'Alemanya nazi o els Balcans o quan afirma que el pla Ibarretxe és el pitjor que li ha passat a la democràcia espanyola.

Aquest context marca els límits discursius d'EP en analitzar el pla Ibarretxe: no hi ha cap article que el defensi. Així doncs, el pluralisme d'EP es redueix a una reiteratiu monisme: criticar des de diferents punts de vista i perspectives el pla Ibarretxe.