No sabem què passa amb Iran i Corea del Nord, digui el que digui The Economist. El que sí recordem són els "arguments" que es van donar per envair l'Iraq: l'eix de l'argumentació va ser que el govern d'aquell país tenia i fabricava armes de destrucció massiva, la qual cosa s'ha revelat falsa. Recordem les mentides de Colin Powell a l'ONU basant-se en els informes de la "intel·ligència" dels Estats Units i de Gran Bretanya. Recordem que la majoria del mèdia convencionals nord-americans i, en menor mesura, britànics van difondre a cor què vols aquestes mentides sense que n'hagin pagat les conseqüències, com Joan Oliver tendeix a creure.

El passat 11 de gener Oliver escrivia aquesta oració de regust colonial en relació amb la dimissió-jubilació de Dan Rather, periodista de la CBS, per l'emissió d'un programa que va difondre uns documents falsos amb la intenció de fer veure que George Bush havia fet trampes per no anar a la guerra de Vietnam: "En el món civilitzat, el periodisme té les seves regles i qui les vulnera en paga les conseqüències. Si la màxima de Joan Oliver fos certa, la majoria de directius dels mèdia convencionals del que anomena "món civilitzat" ("El bàrbar és, primer que res, un home que creu en la barbàrie", va escriure Lévi-Strauss) haurien d'haver dimitit fa temps. De fet, aquests mèdia no han pagat ni paguen les conseqüències per les mentides que han difós i que difonen. En el fons, el cas de Dan Rather no és una excepció d'aquesta regla, sinó un exemple d'una altra regla, que no es pressuposa a partir de l'oració de Joan Oliver: el periodisme no pot difondre mentides sense pagar-ne les conseqüències si afecten les elits polítiques i econòmiques.

Tornant al text de la notícia, l'articulista, d'una manera subreptícia, ens vol donar a entendre que el govern dels Estats Units tenia raons per a la invasió (calia "arreglar algunes coses"). Aquesta és la conclusió a què arriba un lector o una lectora en llegir el fragment "És un moment delicat per a tots aquells que van criticar l'unilateralisme nord-americà a l'Iraq i que deien que les coses es poden arreglar d'altres maneres." Perquè el que es desprèn d'aquest enunciat és que hi havia "coses" que s'havien d'arreglar en relació amb l'Iraq i, tenint en compte el debat que hi va haver abans de la invasió, aquesta expressió nominal només tenia un referent: les armes de destrucció massiva no trobades i magnificades per la propaganda del Pentàgon. En el fons, Joan Oliver justifica aquella invasió i ataca els governs europeus que hi estaven en contra partint d'un pressupòsit fals.