"Un detall que m'exaspera profundament: la utilització del mot "coalició" per part dels mèdia (i principalment de les ràdios) per designar les tropes nord-americanes i les seves tropes de suport britàniques. No és pas aquest mot una romanalla de la primera guerra del Golf?" escriu Jean, corresponsal d'Acrimed.

Segons el diccionari, una coalició és una "associació de diverses nacions contra un enemic comú".

Atès que diverses nacions han estat compromeses en l'atac contra l'Iraq, l'ús del terme "coalició" es podria entendre, amb la reserva suggerida per Jean: es principalment una ofensiva dels EUA, com ho mostra el rebuig del procés dut a terme per l'ONU perquè no comportava un arrenglerament incondicional amb el projecte bel·licista de Washington.

Tanmateix, si una coalició és l'"associació de diverses nacions", com s'ha d'entendre el recurs a l'expressió "coalició nord-americana", com a Le Monde del 23-24 de març de 2003: "La coalició nord-americana obre diversos fronts per conquerir Bagdad"?

2. Els "aliats"

No contents amb designar el tronc americano-britànic (flanquejat per algunes tropes auxiliars) mitjançant el mot -la "coalició"- que utilitza el cap de files dels invasors, nombrosos mèdia han considerat més simple, més clar, més contundent sens dubte, d'anomenar-los "els aliats".

Des de France-Info, on el terme prolifera, fins a TF1, on empastifa la boca de PPDA el vespre del 19 de març, des de France 2, on apareix ocasionalment, fins a d'altres on s'escolta menys sovint, s'imposa una evidència: una aliança... està formada per "aliats".

Un sol exemple. En el telenotícies de les vuit de la tarda del 24 de març de 2003 de TF1, Patrick Poivre d'Arvor, es deixa anar com a mínim en tres ocasions. En primer lloc: "El gruix de les tropes aliades continua l'avanç cap a Bagdad". Després: "Sembla que les tropes aliades troben més dificultats de les que havien previst". I, finalment, més sòbriament: "No sembla que els aliats hagin pres Bàssora i Oum Qasr".

En una versió precedent d'aquest article, algú encara es podia preguntar: "Ha sospesat bé les paraules Le Monde quan es despatxa en el número del 25 de març de 2003 amb el subtitular següent: "Morts, presoners, errors de tir: els primers contratemps dels aliats"? Com que es l'únic que hem observat -per ara- en aquest diari, ho posarem en nota..."

A hores d'ara la nota és sobrera. A la "Une" de Le Monde del 28 de març de 2003 apareix aquest titular: "L'ofensiva aliada marca el pas". Una notícia que remet sens dubte a un article de la pàgina 2 que, més exactament titulat "L'ofensiva americano-britànica entra en la segona setmana", no fa esment dels "aliats". Le Monde s'adhereix a l'evidència que suggereix PPDA: una aliança està formada necessàriament per "aliats". Per tant: les tropes nord-americanes i angleses són simplement "els aliats".

Es podria creure en un efecte de la mera rutina o de la nostàlgia afligida per aquelles aliances de les quals formava part França en les guerres precedents.

Llevat que es tracti, més cínicament, de fer servir totes les ressonàncies històriques d'aquest terme, provinents de la darrera guerra mundial. Com que no en formem part, tindríem així una aliança que combatria per nosaltres contra el nou Hitler del moment.

3. "Invasió"?

No sense audàcia, Le Monde ha començat a anomenar la guerra nord-americana pel seu nom. En el número de dissabte 22 de març de 2003, el titular de la "Une" no deixava lloc a (gairebé) cap equívoc: "La coalició nord-americana envaeix l'Iraq".

Parlar de coalició "nord-americana" no era potser gaire rigorós (una coalició implica almenys dos estats), però si "la coalició nord-americana envaeix l'Iraq..., tant sols es tracta d'una invasió.

D'altra banda, ho confirma el titular de la pàgina 2 del mateix exemplar: "Ha començat la invasió de l'Iraq per les tropes anglo-nord-americanes".

Com assenyala Pascal Riche a Libération del 22v de març de 2003 (pàg. 22): "Durant les rodes de premsa nord-americanes, es tria acuradament cada mot (...) El mot "invasió" hi és desterrat". Es tracta d'una raó suficient perquè els periodistes facin el mateix?

En efecte, llevat d'un error o omissió per part nostre, Le Monde no ha estat seguit pels seus col·legues i la seva audàcia no ha estat imitada. Així, el Le Monde del 28 de març prefereix parlar de "La guerra de George W. Bush". És una manera còmoda de prendre distància, sense desaprovar totalment la invasió?

Per què el terme "invasió", tanmateix perfectament adequat, és, en aquest cas, absent del lèxic periodístic? Sense dubte, aquest terme no s'ha d'obviar perquè la invasió no és ni legal, ni legítima ha de ser condemnada sense reserves ni contorsions.

4. "Ajut humanitari"

Amb una inconsciència professional que coincideix curiosament amb el seu relat militaritzat de la guerra nord-americana des d'un punt de vista nord-americà de la guerra, una gran part dels reporters de televisió i nombrosos periodistes de la premsa escrita amalgamen sota l'expressió d'"ajut humanitari", l'ajut militarment desinteressat que s'esforcen a aportar la Creu Roja i un cert nombre d'ONGs i l'abastament escortat per les tropes nord-americanes i britàniques amb finalitats político-militars perfectament identificables: intentar seduir les "poblacions" (com ells diuen...), en les quals han provocat l'angoixa i la indigència o les han accelerat.

No importa gaire a ulls dels nostres estimats enviats especials i altres presentadors de telenotícies que l'"humanitari militar" sigui una contradicció en els termes que denuncien algunes organitzacions (com les que ho han fet notar especialment des de la guerra de l'Afganistan). No importa gaire que la invasió nord-americana sigui la causa immediata i més directa de les privacions d'aliments i d'aigua potable! No importa gaire que els iraquians hagin estat víctimes d'un embargament durant deu anys que és una de les causes menys immediates d'una situació alimentària i sanitària per la qual a prop de 500.000 infants hagin mort i que ha minat la salut de tants d'altres! No importa gaire que el comerç just basat en "petroli per aliments", que s'ha dut a terme amb la complicitat activa del règim iraquià o sense aquesta complicitat, hagi literalment retingut tot un poble com a ostatge!

La ceguesa, intencionada o no, dels nostres enviats especials i d'altres comentaristes sagaços, sens dubte animats per una no menys cega sinceritat... humanitària no els incita a dur la comparació més enllà d'allò que permet el vocabulari armat.

Com dir-ho d'una altra manera? Cal parlar simplement d'abastament militar. Així, tindríem el nom "abastament" i la seva sòbria qualificació, "militar".

El problema subjacent, però, no és pas nou.

Libération, abans de l'inici de la invasió de l'Iraq, titula a la "Une" el 4 de març de 2003: "Iraq: Humanitaris contra militars". Un titular precisa mitjançant aquest subtítol: "mobilització de les ONG, que denuncien la voluntat nord-americana de posar sota la seva tutela en cas de guerra". L'article corresponent (pàg. 2 i 3) -de Thomas Hofnung- té el subtítol següent: "ONGs franceses denuncien la tutela que vol imposar el Pentàgon a les operacions d'assistència". Titular: "Humanitaris en guerra d'independència". Subtítol: "direcció dels ajuts, designació de les víctimes a socórrer... temen que es desnaturalitzi la seva acció".

Cal citar i comentar (principalment) un comunicat col·lectiu de les organitzacions següents: Action contre la faim (ACLF), Médecins du Monde (MDM), Handicap International, Première urgènce, Solidarités et Enfants du Monde Davant la creació per part del Pentàgon d'una "oficina de la reconstrucció i de l'ajut humanitari", proclamen el seu refús "a subordinar (la seva) acció en el terreny a una autoritat militar que forma part del conflicte", i recorden que "l'ajut humanitari no pot ser considerat com una arma al servei del conflicte".

Una crítica aquesta reiterada, entre d'altres, en una tribuna de Jean-Jacques Ruffin, president d'Action contre la faim, aparegut al Le Figaro de dimecres 2 d'abril de 2003 amb el titular següent: "No a la resolució Capitulació per aliments".

Tantes preses de postura que podrien invitar a un mínim de prudència o de decència I, en canvi, res!

A Le Journal du Dimanche de diumenge 6 d'abril (pàg. 3), es pot llegir el següent, signat per S.J.!

"Humanitari. Conscients de la feblesa actual de l'ajut humanitari distribuït al sud de l'Iraq, responsables nord-americans han anunciat van anunciar ahir que dos vaixells carregats amb 56.000 tones de blat -una quantitat suficient per alimentar 4,5 milions d'iraquians durant un mes- navegava en direcció cap al port de Oum Qasr."

Quina és la causa de la "feblesa" de què "responsables nord-americans" serien "conscients"? Quin és aquest "ajut humanitari" que seria deficient? L'únic que en mereix el nom, o bé l'abastament escortat per militars i auxiliars de combat. Aquestes qüestions ni tan sols poden formular-se.

5. "Accidents"

Els bombardejos "dirigits" i les armes "intel·ligents" atenyen civils i multipliquen els ferits i els morts. "Danys col·laterals", en diuen els militars. I els periodistes d'ara en endavant rebutgen de repetir pel seu compte aquest vocabulari obscè.

Un bon nombre de periodistes, però, continuen parlant d'"accident", no sense patir de vegades un gran malestar. Així, Alain de Chalvron, durant un "directe" a France 2 parlava d'un "gran, gran accident", corregint mitjançant la insistència en l'adjectiu la indecència del substantiu.

La premsa escrita, a diferència de la ràdio o la televisió, pot intentar d'esmenar-se col·locant els "accidents" entre cometes. Encara que aquesta escassa protecció contra la barbàrie dels mots no es pas general. Alguns exemples:

A la pàgina 3 de Le Figaro de dijous 27 de març de 2003 apareix el titular: "Ahir van caure dues bombes sobre un barri popular al nord de la capital iraquiana". Subtítol: "Primer accident de la coalició a Bagdad: 14 morts, 30 ferits".

L'autor de l'article -Adrein Jeaulmes, enviat especial a Bagdad- col·loca, certament, "accident" entre cometes. Però acaba de la manera següent l'article, després d'haver invocat les "condicions metereològiques espantoses":

"Aquest primer "accident" es també el resultat de l'hàbil estratègia iraquiana, que consisteix a dispersar les seves forces a l'interior dels pobles. Cada civil mort augmenta alhora la reprovació de l'opinió internacional, i l'hostilitat de les poblacions iraquianes envers la coalició anglo-britànica".

En resum, es tracta menys d'una "accident", que de la conseqüència d'un error accidental, d'una meteorologia espantosa i d'una estratègia iraquiana intencionada.

A la pàgina 10 de Libération de dilluns 31 de març de 2003 apareix el titular: "Souk de Chala: accident nord-americà o iraquià". El titular suprimeix les cometes amb què l'autor havia marcat l'"accident" i la "matança".

El titular de la "Une" de Libération de dimecres 2 d'abril de 2003 titula: "Iraq - Els civils sota els focs". Subtítol: "Accidents i bombardejos mortals es multipliquen, com ahir a prop de Hilla". La diferència entre els "accidents" i els "bombardejos mortals" potser s'escaparà al lector. Tanmateix, el titular de les pàgines 2 i 3 és menys previngut: "Primeres matances civils de l'exèrcit nord-americà".

A la pàgina 5 de Le Figaro de dimecres 2 d'abril de 2003 apareix aquest subtítol: "La psicosi engendrada per l'atemptat suïcida de dissabte i les nombroses víctimes civils d'ahir, transforma els "alliberadors" en força d'ocupació"-. És difícil escriure-ho de manera més confusa. El titular, en canvi, es molt més clar: "El Pentàgon criticat pels seus accidents".

Quin "accident"? "L'accident de la carretera núm. 9", com l'anomena tres vegades el corresponsal de Le Figaro a Washington, Jean-Jacques Mével.

De què es tracta exactament? D'un "incident", com el nostre escrupolós corresponsal rebateja l'"accident" (o la "matança", tal com la designa de passada) quan li falla el vocabulari. Què va succeir? No està gaire clar: "Les circumstàncies exactes de l'incident es perden en la nebulosa de la guerra" "Nebulosa de la guerra"!... "Nebulosa" que es dissipa segurament quan hom descobreix que "tot vilatà és un terrorista en potència". Així, és "terrorista" qualsevol que faci servir les armes contra els militars....

Sigui com sigui, la "nebulosa" invita a extreure aquesta lliçó plena de tacte: "Victoria Clark, portaveu de Donald Rumsfeld, ha escandalitzat en afirmar que les víctimes de la guerra de qualsevol bàndol" són, en primer lloc, les víctimes del règim de Saddam Hussein"". S'ha realment escandalitzat Jean-Marie Mével? No pas de debò, a jutjar per la frase que segueix i que comenta indirectament la declaració de la portaveu nord-americana: "En l'accident de la carretera núm. 9 les responsabilitats són segurament compartides". Qui les ha de compartir? Sens dubte, els soldats nord-americans i les seves víctimes.

Per justificar aquests abusos, resulta difícil d'invocar la precipitació i els ajornaments del dia a dia:després de 1991, hi ha hagut alguns períodes de treva entre guerra i guerra, aptes per a la reflexió.

"Accident" ateses les conseqüències. Abans de descriure els efectes, es posa per davant una pretesa causa, com si la causa no residís abans que res en l'existència mateixa dels bombardejos!

Comencem pels fets: els bombardejos provoquen morts, sovint matances, de vegades massacres en la població civil. De seguida pot venir l'explicació. Però el mot "accident" justifica la irresponsabilitat i permet pensar que l'horror és primer de tot accidental.

Aquest vocabulari fa pudor de propaganda, fins i tot si el seu ús no és més que un "accident".