En les darreres setmanes diversos ciutadans bascos han convocat dues manifestacions: una a Sant Sebastià el 13 d'agost i una altra a Bilbao el 25 del mateix mes.

1. El nombre de manifestants a "Euskal Herriak du hitza eta erabakia" ("Euskal Herria té la paraula i la decisió") (13 d'agost de 2006)

Només un diari, El País, quantifica els manifestants: "alrededor de 20.000" i cita fonts policials que, segons que sembla, afirmen que n'hi havia entre 20.000 i 25.000. La resta de diaris parlen de milers de manifestants o afegeixen un determinant a milers sense que en cap cas parlin de dues desenes de milers, com és el que passa a EP. Sempre, és clar, en el supòsit que la xifra que dóna EP (o les fonts que esmenta) sigui certa.

Veiem com tracta la qüestió de les xifres la premsa que analitzem habitualment.

1.1. Avui

L'Avui titula que "L'esquerra abertzale torna a fer sortir al carrer milers de persones per reivindicar el seu paper central en el procés". Parla, doncs, de "milers de persones", no en sabem quants.

En el lead l'Avui repeteix la mateixa idea:

L'esquerra abertzale va tornar ahir a fer sortir al carrer milers de persones per llançar un missatge d'advertència al PSOE perquè canviï l'estratègia si pretén avançar en el procés de pau engegat al País Basc.

Cal assenyalar l'ús del verb tornar tant al titular com a l'entradeta de la notícia: l'Avui situa la manifestació dins un context i mira enrere. Per això utilitza aquest verb, que remet a d'altres ocasions en què ha passat el mateix.

1.2. El Periódico de Catalunya

EPC subtitula que "L'acte reuneix diversos milers de persones, una assistència molt superior a la dels últims anys". Segons EPC, doncs, la manifestació ha estat un èxit ja que remarca en un lloc prominent l'augment de participació. A més, parla de "diversos milers de persones", sense quantificar-los.

En el cos de la notícia es fa referència a la quantitat de manifestants en cinc ocasions, però en cap no se'n quantifica el nombre:

Milers de persones van participar ahir en la manifestació convocada a Sant Sebastià per un grup de ciutadans donostiarres sota el lema "Euskal Herria té la paraula i la decisió", a la qual van assistir destacats dirigents de Batasuna, amb Arnaldo Otegi al capdavant.

La presència de dirigents de Batasuna no va acaparar a penes protagonisme. Arnaldo Otegi, Pernando Barrena, el secretari general de LAB Rafa Díez o l'històric dirigent d'ETA Antxon Etxebeste, visibles en els instants previs, es van diluir ràpidament entre els milers de persones i es van ubicar a les últimes posicions.

La mobilització va ser secundada per uns quants milers de persones i va superar clarament en assistència les que ha celebrant els últims anys Batasuna a la capital guipuscoana.

Un cordó format per a penes una desena d'agents de l'Ertzaintza bloquejava el pas a milers de persones al carrer d'Hernani, mentre els jardins pròxims estaven plens de turistes i de vianants que intentaven disfrutar de l'inici de les festes donostiarres.

Després d'uns minuts en què semblava imminent una càrrega policial contra la gentada o l'assalt a les furgonetes de l'Ertzaintza, un responsable d'aquest cos es va dirigir a la dona convocant, María Jesús Agirre, i a un exregidor de Batasuna a Sant Sebastià, Josetxo Ibazeta, per informar-los que no podia autoritzar l'inici de la protesta perquè tenia ordres superiors de retenir-la fins a rebre una autorització expressa.

A les citacions veiem que EPC parla de "milers de persones", "entre els milers de persones", "uns quants milers de persones", "milers de persones" i, finalment, "la gentada". La idea que hi havia un nombre considerable de manifestants, com a mínim per al periodista d'EPC, es pot extreure a partir del nom gentada.

A més, a "La mobilització [...] va superar clarament en assistència les que ha celebrat en els darrers anys Batasuna a la capital guipuscoana" hi ha el reconeixement explícit per part del periodista que la manifestació va tenir una participació superior a d'altres de convocades els darrers temps.

L'únic problema és que no sabem quanta gent hi va haver segons EPC.

1.3. El Mundo

L'avantítol de la notícia d'EM és "Miles de personas piden la independencia del País Vasco junto a los dirigentes de Batasuna". Tot i que la xifra és important per a EM, per això la situa on la situa, no determina el nombre de manifestants.

En el lead, però, amplia l'abast de "miles":

Varios miles de personas se manifestaron ayer en San Sebastián coreando gritos en favor de la independencia del País Vasco y de una amnistía para los presos de ETA, atendiendo a la convocatoria de un grupo de ciudadanos después de que Batasuna apoyara una marcha similar y fuera prohibida por el juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón.

Ara EM parla de "varios miles". El lector/La lectora no percep el mateix quan llegeix "miles" que "varios miles". Sens dubte, "varios miles" són més que "miles". No es tracta, doncs, d'una qüestió purament semàntica (o sintàctica), sinó que té una clara repercussió pragmàtica.

En un paràgraf posterior EM escriu:

Tras una única pancarta con el lema autorizado -Euskal Herria tiene la palabra y la decisión-, la ikurriña y las banderas de Palestina y el Líbano, la multitudinaria manifestación recorrió durante 45 minutos las calles del centro de la capital guipuzcoana sin referencias a Batasuna o a la banda terrorista ETA.

Ara hem passat de "varios miles" a "manifestación multitudinaria". No sabem què entén el periodista per "manifestación multitudinaria", però és evident que les tres referències al nombre de manifestants que apareixen al text no són sinònimes i que cada vegada que s'hi fa referència augmenta el nombre de manifestants. Si com hem dit, "varios miles" implica més gent que "miles", ara "manifestación multitudinaria" implica més que "varios miles". Quan parlem d'implicar no volem dir que la diferència numèrica sigui substancial, sinó que la imatge que es fa el lector/la lectora de la manifestació és molt diferent. Evidentment, en cap cas no estem dient que la imatge que es fa el lector/la lectora sigui correcta. Simplement afirmen que a mesura que llegim la notícia el nombre de manifestants augmenta a causa del lèxic utilitzat pel periodista.

També cal remarcar que la xifra de manifestants més baixa és la que apareix a l'avantítol, fet que, òbviament, no és causal. El nombre de lectors que llegeix el titular de la notícia no és de ni de bon tros el mateix que en llegeix el cos. Per tant, un percentatge significatiu de lectors/lectores d'EM mai no sabran que el periodista que escriu la notícia considera que la manifestació fou multitudinària. A més, cal tenir en compte que el titular no està fet per la persona que escriu la notícia.

De fet, el periodista torna a escriure que es tracta d'una manifestació important:

Tras pronunciar estas palabras, Permach se dirigió, junto al resto de sus compañeros de filas, a la cola de la manifestación, a mucha distancia de la pancarta que abría el paso, desde donde siguieron su transcurso de forma muy discreta.

La multitud que recorrió las calles de San Sebastián se disolvió en apenas unos minutos para confundirse con los miles de personas que habían acudido al inicio de la Semana Grande.

En aquestes dues citacions hi trobem que la cua de la manifestació és "a mucha distancia de la pancarta que abría paso" i que els manifestants van formar "una multitud". En primer lloc, com que el periodista no aporta cap referència espacial, no podem saber quina és la distància real que implica el que escriu. I, en segon lloc, si el periodista anteriorment havia utilitza l'adjectiu multitudinaria, ara utilitza el nom multitud. Per tant, es confirma el comentari fet anteriorment: el lector/la lectora que només hagi el titular de la notícia no es pot fer una idea de la quantitat de gent que va anar a la manifestació.

El problema del text de la notícia d'EM és que només ens podem fer la idea que segons el periodista hi va haver molta gent, però no en sabem la quantitat. Pel que fa al titular de la notícia, cal dir que és clarament enganyós ja que no s'hi adiu amb el cos. Volem insistir en la idea que aquest desajustament no és casual.

1.4. El País

Com hem dit abans, EP és l'únic diari que ofereix una xifra de participants, tot i que en el titular no hi apareix. Cal dir, però, que el lead comença esmentant la xifra:

Alrededor de 20.000 personas, según fuentes policiales, se manifestaron ayer en San Sebastián bajo el lema Euskal Herria tiene la palabra y la decisión en una marcha medida en sus pancartas, consignas y simbología para ajustarse a las condiciones impuestas por el juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón.

EP afirma que es van manifestar "alrededor de 20.000 personas" segons fonts policials.

Aquesta xifra, però, és inferior a la que posteriorment atribueix a agents de l'Ertzaintza o de la Policia Local de Sant Sebastià:

Ni la Ertzaintza ni la Policía local quisieron dar cifras oficiales de participantes. Pero algunos de sus agentes estimaron que asistieron entre 20.000 y 25.000 personas. Lo cierto es que fue de las más multitudinarias de las realizadas por la izquierda abertzale en los últimos años, en San Sebastián.

El periodista ha reduït el nombre de manifestants al lead perquè no és el mateix "alrededor de 20.000" que "entre 20.000 y 25.000". Alrededor implica la idea d'una mica menys de 20.000 o una mica més de 20.000. En canvi, "entre 20.000 y 25.000" vol dir que el nombre mínim és 20.000 i el màxim 25.000. No és, doncs, el mateix.

Després de dir que la xifra de manifestants és del voltant de 20.000 o entre 20.000 i 25.000, el periodista escriu el següent:

Miles de ciudadanos echaron a andar por las calles de San Sebastián, controlándose unos a otros.

Després del que ha escrit, el periodista comença el darrer paràgraf de la notícia parlant de "miles de ciudadanos".

EP és l'únic diari que dóna una dada parcial sobre la situació de la cua quan la capçalera ja feia uns minuts que havia arribat al quiosc del Boulevard:

Una vez concluido su discurso, los manifestantes entonaron el tradicional Eusko Gudariak (Himno del soldado vasco) y se fueron disolviendo. La cola de la manifestación aún no había llegado al Boulevard.

És a dir, quan s'havia acabat oficialment la manifestació, la cua no havia arribat al Boulevard. El problema és que no sabem la distància que hi havia entre l'inici del Boulevard i la cua de la manifestació.

1.5. La Vanguardia

LV titula "Un acto sin símbolos de Batasuna" la notícia sobre la manifestació. Al primer paràgraf escriu que:

Varios miles de personas secundaron ayer tarde en San Sebastián la manifestación convocada por un grupo de cincuenta ciudadanos bajo el lema "Euskal Herria tiene la palabra y la decisión" y que sustituía a la que Batasuna anunció el pasado sábado bajo el lema "Euskal Herria. Autodeterminación". Minutos antes de las 17.30 horas, miles de personas se habían concentrado en el Boulevard donostiarra, y entre ellos los dirigentes de Batasuna Arnaldo Otegi, Joseba Permach y Pernando Barrena, quienes podían asistir a la manifestación a título personal pero sin representar a la formación ilegalizada, según se desprende del auto emitido por el juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón.

La notícia comença afirmant que es van manifestar "varios miles de personas", però a continuació el periodista quantifica els presents en "miles de personas". Las dues dades, doncs, no coincideixen. Com hem vist anteriorment, el lector/la lectora es fa una idea diferent segons si troba escrit "varios miles" o "miles".

Més endavant, trobem un altre esment al nombre de manifestants:

Tras comprobar la autorización con la convocante de la marcha, la multitudinaria manifestació recorrió las principales calles de la capital guipuzcoana, precedida por siete dotaciones de la Ertzaintza y una fuerte presencia policial en los alrededores.

Mentre el periodista abans parlava de "miles" o "varios miles", ara qualifica la manifestació de multitudinaria. La diferent valoració de la quantitat de gent és, doncs, significativa. Encara que no en sabem la quantitat exacta, una manifestació multitudinària ha d'estar formada per més de "varios miles", almenys entès el varios en sentit restringit.

1.6. El Punt

El Punt titula "Multitudinària marxa "abertzale" a Sant Sebastià sense incidents". Segons El Punt, es tracta d'una manifestació amb molta assistència de gent ja que la qualifica de multitudinària. A la primera oració, El Punt escriu:

Desenes de milers de persones van secundar ahir la manifestació convocada a Sant Sebastià per 50 ciutadans amb el lema Euskal Herria té la paraula i la decisió.

La manca de determinant en el sintagma "desenes de milers de persones", però, impedeix precisar quantes persones hi va haver. No se'n sap el nombre de desenes, encara que, per lògica, no en poden gaires.

Més endavant, la periodista reprodueix un comentari dels organitzadors:

La marxa -una de les més multitudinàries que s'han fet en els últims anys a Sant Sebastià, segons els convocants- va transcórrer sense incidents i sense cap pancarta amb al·lusions a Batasuna.

Com que mai no hem comptat cap manifestació abertzale no estem en condicions de dir què implica numèricament que aquesta sigui "una de les més multitudinàries dels darrers anys". A més, tampoc no sabem l'abast cronòlògic exacte del sintagma "darrers anys".

2. El nombre de manifestants a "Euskal Herria. Autodeterminazioa" ("Euskal Herria. Autodeterminació) (25 d'agost de 2006)

Com hem fet abans, ara veurem com va tractar la premsa que analitzem el nombre de manifestants.

2.1. Avui

L'Avui, al destacat que posa abans dels subtítols, qualifica la manifestació d'"Èxit" i el subtítol afirma que "Milers de persones es manifesten a Bilbao sota forta vigilància policial". És un detall a tenir en compte que l'Avui, tot i que no quantifica el nombre de milers de persones que es van manifestar, qualifiqui la manifestació com un èxit. S'ha de dir, però, que de vegades els diaris consideren que una manifestació ha estat un èxit malgrat que el nombre d'assistents no hagi estat gaire elevat. En aquest sentit, hem demostrat en diverses ocasions que el nombre de persones que van a les manifestacions antiETA no es correspon amb el ressò mediàtic que tenen aquelles xifres i amb la posterior qualificació com un èxit de la convocatòria.

La notícia comença amb l'oració següent:

Com si es tractés d'un acte multitudinari més de la Setmana Grande de Bilbao, milers de persones es van manifestar ahir al migdia pels carrers més cèntrics de la capital biscaïna per reclamar l'autodeterminació d'Euskal Herria.

Ara trobem que l'Avui torna a parlar de "milers de persones". Malgrat la manca de quantificació dels manifestants, el periodista considera que s'hi ha reunit un nombre prou important de gent com per considerar-lo un "acte multitudinari".

Potser en la valoració del periodista ha tingut alguna cosa a veure el fet que plogués durant el transcurs de la manifestació:

No escapa a ningú que Euskadi és terra de tradicions. A cada Semana Grande li correspon la seva manifestació: el passat 13 d'agost, l'esquerra abertzale es mobilitzava a Sant Sebastià. Cada convocatòria abertzale, tenint en compte la il·legalització de Batasuna, va precedida de polèmica judicial. I a la capital biscaïna hi plou gairebé tots els dies de l'any. A pesar de tot plegat, la convocatòria d'ahir va esdevenir tot un èxit de participació.

Es fa evident que el periodista considera la pluja un impediment a l'hora de reunir un elevat nombre de manifestants perquè utilitza el sintagma "A pesar de tot plegat". A més, la utilització de tot, paraula totalment prescindible, serveix per remarcar la idea que la manifestació fou un èxit.

Finalment, el periodista fa sevir el nom multitud a l'hora de quantificar genèricament el nombre d'assistents:

Encapçalaven la marxa les banderes de Palestina i el Líban, i la majoria de la quarantena de convocants anònims carregaven una pancarta amb el lema de la manifestació: Autodeterminació per Euskal Herria. Més enrere, entre la multitud, una destacada representació de la mesa nacional de Batasuna: Joseba Permach, Pernardo Barrena, Joseba Álvarez, Jone Goirizelaia, Karmelo Landa... També hi eren presents el secretari general del sindicat LAB, Rafa Díez Usabiaga, i l'històric dirigent d'Herri Batasuna Tasio Erkizia.

En definitiva, l'Avui construeix la notícia sobre la manifestació a partir de la premissa que fou un èxit de convocatòria. Tot el text remarca aquesta idea, ja expressada al subtítol.

2.2. El Periódico de Catalunya

EPC només al·ludeix una vegada al nombre de manifestants:

Malgrat el clima, milers de persones van reclamar amb insistència l'acostament dels presos d'ETA i el dret d'autodeterminació.

Com en d'altres ocasions, no podem saber el nombre de persones que hi va haver a la manifestació. El periodista, però, remarcar que els manifestants van haver de vèncer les inclemències dels temps atès que utilitza el sintagma "Malgrat el clima".

2.3. El Mundo

EM fa una comparació entre aquesta manifestació i la de la setmana anterior i afirma que:

La marcha de ayer fue un calco exacto de la celebrada en San Sebastián, aunque con mucha menos gente.

Posteriorment, EM xifra el nombre de manifestants, cosa que no va fer amb la manifestació de Sant Sebastià:

Al igual que ocurrió en San Sebastián, tres banderas abrieron a mediodía el paso de los manifestantes -apenas 3.000 personas-: una gran ikurriña, portada por sus flancos por una decena de personas, y a sus laterales, las banderas palestina y del Líbano. El recorrido hasta las escalinatas del Ayuntamiento también fue el de años anteriores.

Cal assenyalar que EM no cita la font que afirma que hi va haver "apenas 3.000 personas". Per tant, no podem saber amb certesa si és el resultat d'un càlcul propi o d'un recompte policial, tot i que la hipòtesi més plausible és que la xifra l'hagi calculada el periodista atès que no en cita font.

2.4. El País

EP titula "4.000 personas en la marcha 'abertzale' de Bilbao". Cal dir que la manifestació de Sant Sebastià no va tenir el mateix tractament informatiu. En aquella manifestació el titular no feia referència al nombre de manifestants, sinó que parlava del paper de Batasuna a la marxa: "Batasuna evita protagonizar la marcha autorizada con condiciones por Garzón". El diferent tractament de la xifra de manifestants, en un cas es destaca i en l'altre s'oculta, té una intencionalitat clara: es quantifiquen les manifestacions que es consideren que reuneixen poca gent, mentre que no es destaca en llocs més prominents de la notícia la xifra d'aquelles manifestacions que poden ser considerades com un èxit per lector/per la lectora.

La primera oració de la notícia segueix la línia marcada pel titular ja que parla de la xifra de manifestants:

Alrededor de 4.000 personas se manifestaron ayer por las calles de Bilbao, en el Día Grande de las fiestas de la capital vizcaína, bajo el lema Autodeterminación para Euskal Herria.

2.5. La Vanguardia

LV titula "Miles de personas, junto a destacados líderes de la formación ilegalizada, se manifiestan en Bilbao". Com ja hem dit repetidament la manca de numeral impedeix de saber-ne la quantitat.

Més endavant, LV torna a parlar de miles de persones i de ciutadans, per la qual cosa el diari del Grupo Godó no explicita el nombre de manifestants:

Destacados dirigentes de Batasuna y del sindicato abertzale LAB participaron ayer junto con miles de personas en la manifestación celebrada en Bilbao en defensa de la autodeterminación, en una marcha en la que no hubo carteles de la formación ilegalizada.

Por detrás, miles de ciudadanos, aunque menos que en San Sebastián, realizaron el recorrido durante tres cuartos de hora por las calles de Bilbao hasta llegar al Ayuntamiento, mientras proferían algunos gritos en favor de la independencia y de los presos.

Així doncs, LV no ofereix cap xifra concreta de participació.

2.6. El Punt

El Punt, tot i que ofereix el nombre de manifestants, no l'usa per remarcar la xifra en un lloc prominent de la notícia, sinó que titula un indefinit "Milers de persones es manifesten a Bilbao pel dret d'autodeterminació", fórmula que després repeteix:

Milers de persones van recórrer ahir els carrers de Bilbao a favor del dret d'autodeterminació del País Basc en resposta a la convocatòria feta per un grup de ciutadans sota el lema Autodeterminació per al País Basc.

Posteriorment, però, El Punt ofereix una xifra, de la qual no esmenta font, per la qual cosa no sabem si és pròpia o policial, tot i que, com hem dit en el cas d'EM, és plausible que l'hagi calculada la periodista que escriu la crònica:

Un ikurrin, una bandera de Palestina i una altra del Líban, van obrir la manifestació en defensa del dret d'autodeterminació del País Basc, que van secundar unes deu mil persones.

Per tant, segons El Punt, van assistir a la manifestació "unes deu mil persones".

2.7. Conclusió

Pel que fa a la participació, disposem de tres xifres: "apenas 3.000" (EM), "4.000" o alrededor de 4.000" (EP) i "unes deu mil" (El Punt). En aquest cas, com a mínim, disposem d'unes dades. El problema és saber quina és la bona, si és que una de les tres és bona. Però aquesta és una altra qüestió.

3. La referència a la manca d'incidents

A continuació veurem que la referència a la manca d'incidents en aquestes dues manifestacions és una constant a tots els mèdia, que la remarquen mitjançant dos mecanismes. El primer, parlant-ne en els titulars, avantítols o subtítols i, el segon, mitjançant la reiteració d'aquesta idea.

3.1. Referència a la manca d'incidents en els titulars, avantítols o subtítols

Tot seguit veurem com elsdiaris esmenten la manca d'incidents.

3.1.a. "Euskal Herriak du hitza eta erabakia" ("Euskal Herria té la paraula i la decisió") (13 d'agost de 2006)

Trobem les següents al·lusions a la manca d'incidents:

Manifestació: L'esquerra abertzale es mobilitza sense cap incident (titular de portada de l'Avui)

La manifestació de l'esquerra 'abertzale' transcorre sense incidents (EPC)

Otegi y otros líderes 'abertzales' acudieron de forma discreta a la marcha, donde no hubo incidentes (EM)

Multitudinària marxa "abertzale" a Sant Sebastià sense incidents (El Punt)

CONTRAST · Ni rastre enguany de la batalla campal del 2005 (subtítol de l'Avui)

3.1.b. "Euskal Herria. Autodeterminazioa" ("Euskal Herria. Autodeterminació) (25 d'agost de 2006)

En una de les parts del titular només trobem una al·lusió a la manca d'incidents:
Batasuna es manté en segon pla en un acte sense incidents (subtítol d'EPC)

3.2. Referències en el cos de la notícia a la manca d'incidents

A continuació veurem aquè en diuen els diaris que analitzem.

3.2.a. "Euskal Herriak du hitza eta erabakia" ("Euskal Herria té la paraula i la decisió") (13 d'agost de 2006)

Hem trobem les referències següents a la manca d'incidents:

La marxa, que va començar amb un cert retard, a tres quarts de sis, va començar al bulevard donostiarra i va acabar quaranta minuts més tard al mateix bulevard sense que hi hagués incidents. (Avui)

La marxa es va desenvolupar sense incidents, amb l'excepció d'uns moments de tensió viscuts a l'inici entre els manifestants i agents de l'Ertzaintza, que momentàniament van impedir l'inici del recorregut. (EPC)

Els participants es van dispersar sense més problemes després d'haver entonat l'Eusko gudariak, l'himne al soldat basc. (EPC)

En ese momento, cuando los efectivos de la Ertzaintza bloquearon el paso a la cabecera, se registraron algunos momentos de tensión entre las personas que esperaban el paso de la marcha, que increparon a los agentes. Minutos después, la manifestación se reinició con la estrecha vigilancia de varias furgonetas de la Policía autónoma, que escoltaron la marcha hasta que regresó al Boulevard donostiarra, atestado de visitantes, que esperaban el inicio de las fiestas de la ciudad, que tuvo lugar unos minutos después con ausencia de incidentes. (EM)

En la marxa, fortament vigilada per la policia, no hi va haver cap símbol de Batasuna -fet que l'hauria fet suspendre- i va transcórrer sense incidents. (El Punt)

La marxa -una de les més multitudinàries que s'han fet en els últims anys a Sant Sebastià, segons els convocants- va transcórrer sense incidents i sense cap pancarta amb al·lusions a Batasuna. (El Punt)

EP no parla de la manca d'incidents durant la manifestació de manera explícita, però fa un comentari que indirectament hi al·ludeix:

Lo cierto es que fue de las más multitudinarias de las realizadas por la izquierda abertzale en los últimos años, en San Sebastián. Y la más medida.
Todo estuvo perfectamente calculado; las consignas, las pancartas, las banderas. Sólo se vieron ikurriñas y las enseñas del Líbano y Palestina en la cabecera, justo delante de la pancarta sostenida por varios ciudadanos. Tal y como estaba previsto rezaba: Euskal Herriak du hitza eta erabakia.

3.2.b. "Euskal Herria. Autodeterminazioa" ("Euskal Herria. Autodeterminació) (25 d'agost de 2006)

Hem trobem les referències següents a la manca d'incidents:

Varias furgonetas de la Ertzaintza controlaron la manifestación, en la que no se registró ningún incidente. (EP)

Varias furgonetas de la Ertzaintza siguieron el acto de cerca, pero no se produjo ningún incidente destacable. (LV)

L'esquerra abertzale va repetir ahir la fórmula del dia 13 d'agost a Sant Sebastià. Una altra vegada un grup de ciutadans com a convocants, una altra vegada Batasuna present en un segon pla, i també en aquesta ocasió absència total d'incidents. (EPC)

De esta manera, [Batasuna] consiguió celebrar sin incidentes la tradicional manifestación que, año tras año, realiza en el Día Grande de las fiestas de Bilbao [...]. (EM)

Però a diferència de la majoria d'espectacles que amenitzen aquests dies les agitades jornades de bilbaïns i bilbaïnes, la marxa va transcórrer sense cap tipus d'incident malgrat la forta presència policial. (Avui)

Volem comentar aquesta darrera oració perquè conté una visió gens habitual a l'Avui: afirma que no hi ha haver incidents malgrat la forta prèsència policial. Aquesta oració pressupossa que la forta presència policial hauria d'haver provocat incidents, pressuposició feta explícita per la utilització de malgrat.

El fet que tots els diaris, bé en una manifestació o en l'altra o en totes dues, parlin de la manca d'incidents implica que la premsa parteix de l'implícit que en aquestes manifestacions (i d'altres) hi ha la un grau de probabilitat molt elevat que haurà incidents o que n'hi pot haver. Certament, en d'altres manifestants de l'esquerra abertzale n'hi ha hagut, d'incidents. Per exemple, l'any passat. Un periodista de l'Avui explica per què va haver-n'hi:

Ahir al bulevard de Sant Sebastià hi feia bon temps, ambiental i polític, i res es podia comparar a la mateixa convocatòria que va tenir lloc l'any passat. L'any passat un pols dialèctic entre Batasuna i el departament d'Interior basc va acabar fent que el govern de Vitòria i el Tribunal Superior de Justícia del País Basc prohibissin la marxa. La manifestació del 2005 es va acabar fent en un ambient de forta tensió, amb l'Ertzaintza ocupant el lloc de la convocatòria, i tot va acabar com el rosari de l'aurora, amb set detinguts i amb cotxes i contenidors incendiats. Ah, i el més important, ETA encara mantenia els seus fronts oberts, que en diuen.

Per tant, els aldarulls van tenir el seu origen en el fet que la manifestació fou declarada il·legal. Així doncs, la dicotomia manifestació legal/manifestació il·legal pot explicar la presència/absència d'incidents a les manifestacions de l'esquerra abertzale.

4. El tractament informatiu de la manifestació "Euskal Herriak du hitza eta erabakia" ("Euskal Herria té la paraula i la decisió") a La Vanguardia

El 14 d'agost LV dedica una pàgina a la manifestació celebrada el dia anterior a Sant Sebastià. Cal remarcar-ne, però, el tractament. Així, hi publiquen dues notícies: a la part superior una de gran dedicada en gran part als comentaris polítics sobre la manifestació i a la partr inferior una de petita dedicada a la manifestació. Per tant, són més notícia els comentaris sobre la manifestació que la manifestació.

També cal remarcar el tractament de les veus que surten a la notícia sobre la manifestació. És interessant de constatar quant d'espai dóna LV a un determinat partit o associació. Així, comptarem els espais (inclosos els espais en blanc) dedicats al PP, PSOE, Batasuna, AVT, les associacions de jutges progressistes (Jueces para la Democracia i Asociación de Jueces y Magistrados Francisco de Vitoria) i l'associació de jutges conservadora (Asociación Profesional de la Magistratura). El quadre que en resulta és el següent:

Més enllà del percentatge dedicat a l'acord o desacord amb la celebració de la manifestació (per exemple, les declaracions de Joseba Permach que recull la notícia no fan referència a aquest aspecte sinó al procés de pau) és de remarcar l'espai dedicat al PP (en gran part unes paraules de Rajoy pronunciades en un míting a Pontevedra).

4.2. La distància respecte del que diu una font

A EM trobem el text següent:

Allí tomaron la palabra dos de los convocantes, que no se identificaron y que se limitaron a animar a la ciudadanía vasca a manifestarse frente a los "ataques" que, a su juicio, está sufriendo la izquierda abertzale y a reivindicar la autodeterminación. "Que nos dejen decidir en paz nuestro futuro", exigieron.

Ens interessa remarcar l'expressió "a su juicio", fórmula utilitzada pel periodista que redacta la notícia per distanciar-se de l'opinió del convocant que llegeix el manifest. De fet, des d'un punt de vista discursiu no caldria utilitzar aquesta expressió perquè l'opinió que emet el convocant és obvi que no és compartida pel periodista, però, tot i això, el periodista l'usa perquè quedi ben explícit que no assumeix el que escriu.

5. Conclusió

Al llarg de l'article hem vist com en molts casos els diaris analitzats no ofereixen cap xifra concreta de manifestants, sinó que utilitzen fórmules inconcretes ("miles" "varios miles") que no permeten fer-se una idea del nombre de persones que van assistir a la manifestació.

Posteriorment hem vist com la premsa insisteix en la idea que no hi va haver incidents a les manifestacions.