Els bascos i els catalans a tres guies turístiques franceses o com dues guies informen sobre el País Basc i com la Guide du routard (Trotamundos) ignora i menysprea els catalans

1. INTRODUCCIÓ

En aquest article estudiarem el tractament donat per tres guies turístiques franceses a la realitat catalana i basca actual. Les tres guies són les següents:

Andorre. Catalogne. Le guide du routard 2006-2007
Pays Basque. Geoguide 2005-2006
Pays Basque. Le Guide Vert Michelin 2006

El nostre estudi no abastarà tots els temes presents a les guies sinó que es centrarà en els següents: la independència, el naixement d'ETA, l'evolució política del País Basc a partir del naixement d'ETA, la llengua i els mitjans de comunicació.

A la primera part de l'article presentarem els textos que tracten d'una manera més directa i extensa els temes que acabem d'esmentar. La traducció al català de tots ells és nostra. A la segona part de l'article recapitularem les idees que hi ha als textos i les relacionarem entre si per tal de dibuixar la visió global que tenen del fet català i del fet basc els redactors i els editors de les guies.

Les guies turístiques són un producte de consum massiu i constitueixen, darrere dels mitjans de comunicació, la principal font d'informació per a la gran majoria de ciutadans sobre els altres països del món. Les guies turístiques, per tant, contribueixen a crear una visió determinada d'un país, però alhora són el reflex de les idees conscients, els prejudicis, les imatges i els mites que la societat on neix la guia ha elaborat en relació a aquell país.

En aquest sentit, però, convé tenir ben present que la imatge d'una societat no la creen només els altres sinó que també que també depèn socint de les tries i les decisions d'aquesta mateixa societat. A partir d'aquí, és cert, es creen uns estereotips que passen a formar part del sentit comú i que, per tant, són molt difícils de canviar. La imatge que tenen de nosaltres els francesos és en part lla que nosaltres mateixos ens hem creat i, si no ens agrada, som nosaltres els únics que la podem canviar.

2. PRIMERA PART: ELS TEXTOS

2.1. La independència

Andorre. Catalogne. Le guide du routard

Si fem cas d'una enquesta del 2003 del diari La Vanguardia, aquest estatut [de 1980] no satisfà la majoria dels catalans que, amants de la llibertat, voldrien més autonomia per a la regió, i fins i tot la independència. (pàg. 139)

Les petites tensions entre els catalans i el poder central són conseqüència del grau d'autonomia financera i política que aquest últim accedeix a concedir. Però en conjunt, la cosa va força bé. La causa: Catalunya és una aliada indispensable del govern de Madrid. No s'ha d'oblidar que la victòria d'Aznar de 1996 va ser deguda al suport que li va donar Jordi Pujol. I Pujol, que n'era ben conscient, va saber jugar les seves cartes. Contràriament al País Basc, Catalunya no predica la independència. Vol més autonomia, però la seva política no és una política separatista. (pàg 153)

Pays Basque. Geoguide

És obligat de constatar que el moviment basc s'ha mostrat des dels seus orígens molt més radical que el de Catalunya, l'altre gran pol nacionalista d'Espanya. Si els catalans es mostren sempre proclius a jugar un rol dinàmic al si d'Espanya, proclamant la seva voluntat modernitzadora, el nacionalisme basc s'ha construït dreçant un antagonisme fonamental entre identitat basca i espanyola. Un dels primers objectius proclamats pel PNB és la independència. (pàg 25)

Pays Basque. Le guide vert. Michelin

Durant els anys 80 el nacionalisme basc creix considerablement a les eleccions. Tota una tendència moderada sustenta la política del PNB, que afirma progressar cap a la independència per la via legal d'un estatut d'autonomia encara recent. (pàg. 105)

2.2. El naixement d'ETA

Geoguide

El reconeixement internacional del règim de Franco accentua la irritació dels bascos i reforça encara més les aspiracions nacionalistes. La prohibició d'emprar la llengua basca, entre altres sancions, incita a crear al sud, el 1959, ETA -Euskadi Ta Askatasuna, "País Basc i Llibertat- i al nord Enbata. (pàg. 23)

Un dels primers objectius proclamats pel PNB és la independència. Aquesta reivindicació, tot i que sempre d'actualitat, passarà a un segon pla en la història basca recent. Els desacords sobre aquest punt crucial, a l'origen de certes escissions al si del moviment nacionalista, com el naixement d'ETA el 1959, han marcat fortament la societat basca contemporània. (pàg. 25)

Guide Vert

L'aparició d'ETA - Sota la dictadura el govern basc es veu obligat a marxar a l'exili. El president Agirre mor el 1960, fet que deixa els quadres del PNB esgotats i impotents. Serà una nova generació de militants qui operarà la mutació del nacionalisme basc durant els anys 60.
Amb la voluntat de trencar els esquemes tradicionals del nacionalisme basc, heretats del segle XIX, apareix un nou moviment, que esdevé ETA (Euskadi ta Askatasuna, País basc i Llibertat) el 1959. (pàg. 75 i 76)

2.3. L'evolució política del País Basc després del naixement d'ETA

Geoguide

Les accions [d'ETA] es multipliquen i esdevenen cada cop més violentes: el 1973 és assassinat el braç dret de Franco. La mort del dictador i la restauració de la monarquia no canvien gran cosa: la nova Constitució espanyola de 1978 no és acceptada per la majoria dels bascos. Però amb la proclamació el 1979 de l'estatut de la Comunitat autònoma basca, que aplega Guipúscoa, Biscaia i Àlaba, els nacionalistes més moderats es donen per satisfets. Un grup més extremista neix llavors per continuar la lluita per la independència: Herri Batasuna. El 1980 els nacionalistes obtenen la majoria d'escons al Parlament regional, cosa que no fa més que encoratjar la pressió autonomista. Ni l'esquerra, arribada al poder el 1982, ni la dreta de J.M. Aznar, el 1996, no aconsegueixen arribar a un acord amb ETA, i els atemptats s'encadenen, provocant la reacció igualment violenta d'un nou grup, el GAL -Grupo Antiterrorista de Liberación. Les reivindicacions s'acumulen, tant a la banda francesa com a l'espanyola. S'afegeix a la llista, la demanda d'acostament dels presos bascos per part de llurs famílies, demanda sempre rebutjada pels governs dels dos països, cosa que desencadena de nou, el 1999, la represa de les hostilitats armades. (pàg. 23)

Guide Vert

De caràcter simbòlic al principi, l'acció clandestina entra en una nova etapa el 1968 amb l'assassinat del cap de la policia de Sant Sebastià, Melitón Manzanas, i la mort del primer militant basc, Txabi Etxebarrieta.
El País Basc coneix llavors molts estats de setge i escalades de tensió, especialment el procés de Burgos de 1970, quan el tribunal militar condemna a mort sis militants bascos. Tanmateix, es posa en marxa una campanya de suport que pren dimensions internacionals. Els sis condemnats són finalment perdonats, encetant el declivi de l'era de Franco. La lluita d'ETA contra el franquisme ateny el seu moment àlgid amb l'espectacular atemptat contra el primer ministre espanyol Carrero Blanco, delfí probable del dictador, el desembre de 1973. Quan Franco mor el 20 de novembre de 1975, la dictadura s'acaba.
Juan Carlos I, nét d'Alfons XIII i cap d'Estat interí des de feia alguns mesos, és proclamat rei d'Espanya el 22 de novembre. El nou rei pren de seguida el camí polític contrari al de Franco i instaura una monarquia parlamentària amb eleccions lliures.
A França res no canvia, però al costat espanyol es produeix una important evolució, amb els estatuts particulars d'Euskadi (Comunitat autònoma basca) i de la Comunitat foral de Navarra. (pàg 76)

LA QÜESTIÓ BASCA ELS DARRERS VINT ANYS

Augment del nacionalisme, repressió, divisions
A Madrid els socialistes arriben per primera vegada al poder amb la victòria de Felipe González. S'ataca el nacionalisme, però la guerra que lliuren els dos bàndols acaba degenerant. El 1983, es desencadena una ofensiva contra ETA. Paral·lelament, es crea un grup parapolicial clandestí, el GAL, que comet també molts atemptats a tot el País Basc entre 1983 i 1988. A França, en particular, són assassinades 27 persones. El País Basc cau en una espiral acció-repressió que escindeix la societat en tres:
-Una franja espanyola representada pel Partido Popular (PP), de dreta, i el Partido Socialista (PSOE), d'esquerra.
-Una franja nacionalista basca radical o "esquerra abertzale", al voltant d'ETA i de la seva branca política Herri Batasuna (Unitat Popular).
-Una franja nacionalista moderada al voltant del PNB (Partit Nacionalista Basc).
Durant els anys 80, el nacionalisme basc creix considerablement a les eleccions. Tota una tendència moderada sustenta la política del PNB, que afirma progressar cap a la independència per la via legal d'un estatut d'autonomia encara recent. Malgrat l'escissió de 1986, que fa néixer un nou partit que li serà molt pròxim, EA (Eusko Alkartasuna, Solidaritat Basca), el PNB conserva el poder a la Comunitat autònoma, en aliança, quan cal, amb els socialistes espanyols, cosa que suscita l'hostilitat creixent dels radicals. Aquests també augmenten la seva representació car l'acció d'ETA manté encara l'aurèola de la seva lluita contra el franquisme, i els seus partidaris creuen que podran obtenir avenços significatius a través d'una negociació directa entre l'organització clandestina i Madrid. Tot això explica el fet que, a les eleccions del 30 de novembre de 1986, el pes acumulat dels partits nacionalistes bascos atenyi el 70,66% dels sufragis.

Condemna del terrorisme
Però a partir d'aquesta data, la tendència s'inverteix. La condescendència de la societat basca amb ETA desapareix progressivament. El 1988 se signa un pacte antiterrorista i la repressió augmenta. El 1992 és detinguda la direcció d'ETA a Bidart. L'organització clandestina intenta llavors un canvi d'estratègia. Sense abandonar la lluita armada (ben al contrari, a partir de 1995 els atemptats s'estenen als càrrecs electes), ETA assaja una aproximació al PNB al voltant dels punts defensats per les dues tendències. Així, s'engeguen mobilitzacions comunes sobre el tema cabdal dels presos polítics bascs per denunciar la política d'allunyament i de dispersió.

Un diàleg difícil
Això s'accelera el 1998, quan els acords de pau a Irlanda del Nord serveixen de model a un procés de diàleg entre partits polítics al País Basc i porta a la signatura, el 12 de setembre de 1998, de l'acord de Lizarra, que aplega més de 23 partits i sindicats al voltant d'un principi: el dret a l'autodeterminació del País Basc. L'acord és signat pel PNB i Herri Batasuna, però és rebutjat pel PP i pel Partit Socialista. Es refereix a tot el País Basc, inclòs el francès, on Aberzaleen Batasuna, principal partit nacionalista d'esquerra, signa l'acord, i els Verts hi són com a observadors. Fet excepcional, aquest acord implica també ETA, que declara una treva unilateral, incondicional i il·limitada.
La treva tan sols dura 14 mesos i la seva ruptura posa fi gradualment a l'acord entre partits. D'ara endavant cada tendència prova de proposar una alternativa, el punt comú de la qual és el principi d'una consulta popular. El PNB presenta un pla que duu el nom del president del govern basc, Ibarretxe. Aprovat pel Parlament autònom, portat després a les Corts de Madrid, on és àmpliament rebutjat, aquest pla proposa per la País Basc un estatus d'Estat lliure associat. A Madrid, on els atemptats de l'11 de març de 2004 han provocat la caiguda del PP, la política sobre el País Basc no canvia: statu quo polític i ofensiva en tota regla contra un radicalisme basc debilitat (il·legalització de Batasuna, ala política d'ETA, el 2003). (pàg. 104-106)

2.4. La llengua

Geoguide

Entre els trets que caracteritzen la història recent dels bascos, n'hi ha dos d'essencials: la llengua basca, o euskera, i els fueros (sic), lleis territorials que confereixen a les províncies basques un elevat grau d'autonomia. La llengua, amb orígens i parentius incerts, constitueix sense dubte el primer referent clau en la construcció d'una identitat comuna als dos costats de la frontera: els territoris agrupats sota el nom de País Basc, o Euskal Herria, ho estan perquè s'hi parla el basc.

Guide Vert

Aquesta guia dedica tres pàgines a parlar sobre la llengua basca en un apartat que s'anomena "Una llengua isolada al cor d'Europa" (pàg. 94-96). Dins d'aquest apartat hi ha tres subapartats, un anomenat "Uns orígens misteriosos. Algunes hipòtesis" on s'exposen les principals teories sobre l'origen de la llengua, un altre intitulat "Especificitats de l'euskara" en què es comenten algunes característiques morfosintàctiques de la llengua, i finalment un tercer apartat, que duu el títol d'"Una llengua minoritària però dinàmica", on es fa una presentació de la llengua en termes sociolingüístics: nombre de parlants, procés de codificació, reconeixement oficial, presència a l'ensenyament i als mitjans de comunicació:

Una llengua minoritària però dinàmica
Dotada d'una acadèmia de la llengua basca comuna per a les set províncies -Euskalzaindia- creada el 1919, la llengua basca és avui parlada, escrita, difosa audiovisualment i ensenyada tant als infants com als adults. Hom comptabilitza 700.000 bascòfons sobre una població total de 3 milions d'habitants. La seva base és fràgil a la banda francesa, on la llengua es perd amb rapidesa i no gaudeix de cap oficialitat, atès que França no ha ratificat la Carta europea de les llengües minoritàries. Al País Basc espanyol cal distingir la Comunitat autònoma basca, on gaudeix de la cooficialitat total amb el castellà des de 1979 i la Comunitat foral de Navarra, on la cooficialitat (1982) es limita a certes zones. Gràcies a l'oficialitat, l'euskara s'ha elevat en l'últim quart de segle al rang de llengua moderna i oberta al món (és llengua de la ciència, de l'administració, dels mitjans de comunicació, del dret, etc.). Severament penalitzada sota el règim franquista a Espanya, així com també per la IV República francesa -els nens que gosaven parlar la seva llengua eren castigats- la llengua basca es recupera avui del seu retard i ho fa amb el suport popular, que no es confon amb els moviments polítics, i amb unes legislacions estatals més flexibles.

L'ensenyament
L'ensenyament bilingüe afortunadament ja no és el fet exclusiu de les ikastolas (escoles associatives creades a partir dels anys 60 del segle XX). Al costat espanyol, des de 1983, l'ensenyament bilingüe s'ha desenvolupat ràpidament al sistema educatiu de la Comunitat autònoma basca, on concorren tres models d'ensenyament, segons el grau de bilingüisme proposat. També s'ha desenvolupat, a menor escala, al costat francès. el sistema públic, el privat i les ikastoles, ara ja sota conveni amb l'estat, ofereixen l'euskara bé com a matèria, bé com a llengua d'aprenentatge. S'han desenvolupat moltes xarxes d'ensenyament de l'euskara als adults, principalment per respondre a les necessitats d'una població que -al País basc espanyol- té necessitat d'assolir un cert nivell de competència de la llengua per poder accedir a certs llocs de treball públics.

Els mitjans de comunicació
El País Basc compta actualment amb un diari (Berria) íntegrament en basc, amb una cadena de televisió pública, ETB, que emet exclusivament en euskara, amb nombroses ràdios bascòfones, amb una premsa local variada i viva, amb una indústria cultural (edició de llibres, de música) capaç, per exemple, de produir 1.200 obres anuals en llengua basca. La Fira del llibre i del disc de Durango, que té lloc cada any a principis de desembre i reuneix desenes de milers de visitants i de professionals al voltant de la producció bascòfona, constitueix un dels moments importants de la vida cultural del País Basc. (pag. 96)

Andorre. Catalogne. Le guide du routard

Per començar, el català és una llengua. D'arrel llatina com el francès, l'espanyol i l'italià, arriba a la maduresa cap al segle X. En el decurs dels tres darrers segles el català ha sofert múltiples persecucions. Només un exemple: el 1924 Gaudí va ser arrestat per parlar en català a la via pública. Autonomia obliga, el castellà ha passat a un segon pla. El castellà ha desaparegut de les plaques dels carrers i de les indicacions dels mapes. Certes associacions, com el Fòrum Babel, lluiten contra aquesta "assimilació cultural". Prop del 95% dels habitants de la regió entenen el català i quasi el 70% el parlen. Avui l'aprenentatge de la llengua és obligatori a primària i a secundària. La seva influència depassa els límits de la regió: és parlada a quasi tot el País Valencià i a les Illes Balears [... ] a Andorra, a una petita part de l'Aragó, a la ciutat de l'Alguer a Sardenya, a més, és clar, de França, al Rosselló. En total més de 10 milions de persones. Reconeguda per la Unió Europea, té més parlants que el danès, el noruec o el finès! Però l'hora del "tot en català" potser ha passat. Alguns nacionalistes catalans en veuen els límits, especialment a l'ensenyament superior, incapaç de vegades d'atreure els millors elements de la península o de l'Amèrica llatina. Un camí que ha sabut prendre l'exalcalde de Barcelona i president del govern català, Pasqual Maragall, que predica l'obertura.

2.5. Els mitjans de comunicació

Geoguide

Premsa escrita

DIARIS. Sud-Ouest (www.sudouest.com), el segon diari regional de França, aterra cada matí a tots els quioscs. Segons les poblacions, trobareu també diferents publicacions locals, amb alguns articles en euskara. Entre els més llegits, el diari de Baiona Le journal du Pays basque i el setmanari la Semaine du Pays basque, amb tota l'actualitat política, esportiva i cultural. A Euskadi, els dos grans diaris d'informació són Diario Vasco, a la província de Guipúscoa, i El Correo, a Biscaia. Navarra compta amb un dels més importants diaris regionals del país, el Diario de Navarra.

REVISTES. El trimestral francòfon Pays basque Magazine proposa múltiples idees de passejos pel País Basc nord i sud (platges, itineraris de muntanya) sempre acompanyats de belles fotos. També conté adreces interessants i reportatges de cultura i societat. El periòdic en llengua basca Euskal Herria, bimensual, és un formiguer d'informacions (natura, cultura, patrimoni).

Televisió

France 3 Aquitaine emet cada dissabte a les 19,15h el magazin informatiu Euskal Herri Pays basque. Una iniciativa lloable, però insuficient en opinió dels defensors de la cultura i de la llengua basca. La més important televisió basca, Euskal Telebista, és també la primera televisió autònoma d'Espanya, i emet des d'Euskadi. El grup posseeix cinc cadenes, de les quals les herzianes ETB1 (en euskara), ETB2 (en castellà), i la cadena satèl·lit ETBSat.

Ràdio

En una infinitat de ràdios locals es pot captar la freqüència regional de France Bleu Pays basque (FM101.3). A Euskadi, el grup Euskal Telebista gestiona cinc emissores molt escoltades: Euskadi Irratia, Radio Euskadi, Radio Vitoria, Euzkadi Gaztea, Radio EiTB Irratia. Destaquem també dues ràdios al País Basc espanyol: Radio Álava (FN98) i Radio Guipuzcoa (FM94.8). (pag.54 i 55).

Guide Vert

Premsa

Diaris

Sud-Ouest, Le journal du Pays basque, La Semaine du Pays basque, Le République des Pyrénées, Berria (en langue basque)

A Navarra: Diario de Navarra i Diario de Noticias

A Euskadi: El Correo (Biscaia-Álaba)

Revistes

Pays basque (trimestral, Milan Presse) (pàg. 51)

El País Basc està actualment dotat d'un diari (Berria) íntegrament en basc, d'una cadena de televisió pública, ETB, que emet exclusivament en euskara, de nombroses ràdios bascòfones, d'una premsa local variada i viva, d'una indústria cultural (edició de llibres, de música) capaç, per exemple, de produir 1.200 obres anuals en llengua basca. La Fira del llibre i del disc de Durango, que té lloc cada any a principis de desembre i reuneix desenes de milers de visitants i de professionals al voltant de la producció bascòfona, constitueix un dels moments importants de la vida cultural del País Basc. (pàg. 96)

Le guide du routard

Premsa

L'espanyol llegeix poc, però llegeix pròxim. Els dos grans diaris nacionals, El Mundo (380.000 exemplars) de sensibilitat liberal de dreta i El País (560.000 exemplars), més socialitzant, atenyen aquestes xifres de difusió gràcies a les edicions regionals (15 el primer, 7 tan sols el segon). Als hotels, restaurants, els càmpings, els diaris regionals s'emporten la part del lleó i la majoria de les vegades només s'hi troben aquests. Però rarament superen els 200.000 exemplars i no s'interessen gaire més que per l'actualitat d'una o dues províncies. Això explica la proliferació de capçaleres. La majoria tracten amb cura les notícies internacionals (sobretot les europees) i nacionals, però hi afegeixen innombrables pàgines locals. Per al viatger, això pot ser un gran què: cada esdeveniment, cada concert, cada fira artesanal o mercat hi és present. Afegim-hi els anuncis publicitaris, les agendes culturals sovint detallades (cinemes, espectacles...), les pàgines de TV, etc. En fi, una mina d'informacions, tot i que, cal dir-ho, és encara més conservadora que la premsa regional francesa. El pes pesant de la premsa catalana és El Periódico de Catalunya, amb els seus 240.000 exemplars i les seves dues edicions, una en català i l'altra en castellà. Això no impedeix de trobar una multitud de capçaleres locals en català, la difusió dels quals no depassa el perímetre d'una població.
Pel que fa a les revistes, el primer lloc correspon a la premsa del cor, encapçalada per ¡Hola! i els seus 730.000 exemplars. La competència és gran: Semana, Diez minutos, ¿Qué me dices?... la premsa del cor espanyola remena menys les escombraries que les seves homòlogues europees. Certament, parlen de top-models i de Carolina de Mònaco, però el que agrada als espanyols són les informacions sobre els toreros, els grans cantants de flamenco i els membres de la noblesa (la família reial d'Espanya en particular). I quan la filla de la duquessa d'Alba es casa amb el fill d'un gran torero, casat en primeres núpcies amb una cantant de flamenco, és el deliri! De fet, és un bon mitjà per entrar en la societat espanyola per la porta petita.

Televisió

[...]

Hi ha cinc cadenes principals: TVE1, TVE2 i Antena 3, les cadenes de l'estat (aquesta última amb desconnexions regionals), Tele 5 (prou pròxima a la nostra M6) i Canal Plus, més algunes cadenes locals amb poca audiència excepte al País Basc ... el que agrada als espanyols, a més del futbol, les corrides i el ciclisme, són els programes del cor (decididament és el seu reclam) com Gente a TVE 1 o Rumore, rumore a Antena 3. Podeu estar segurs que l'amo del bar-restaurant on vosaltres sopeu tranquil·lament farà zàping d'un partit de futbol a una cursa ciclista, fins i tot de segona categoria, abans de castigar-vos amb els amors de Lola Flores i el final d'una fantàstica corrida a València.

Ràdio

Pel que fa a la ràdio, és un petit basar. Centenars de mini ràdios inunden la banda FM, cosa que és un gran què si vols sentir música local, llevat que vagis en automòbil perquè el cantaor de duende fabulós és reemplaçat de cop i volta per un debat sobre el conreu de les olives a la sortida d'un revolt. Un valor segur: Radio Clásica. (pàgs. 146-147)

3. SEGONA PART: LES IDEES

3.1. La independència

El nacionalisme català és autonomista, el basc independentista. Això no vol dir que a Catalunya no hi hagi independentistes, però la qüestió no és al centre del debat polític català.

3.2. El naixement d'ETA

El naixement d'ETA és explicat de tres maneres diferents:

1. És una reacció a la pressió de la dictadura espanyola contra la llengua i la societat basca
2. És una reacció a l'arraconament de l'objectiu de la independència per part del PNB
3. És el resultat de la renovació que es produeix dins les files del nacionalisme basc durant la dictadura franquista.

Cal remarcar que en cap de les explicacions no hi apareix la violència com a objectiu principal ni com a raó fundacional d'ETA. Les dues guies turístiques posen l'èmfasi en el context històric del País Basc en el moment en què ETA va néixer.

3.3. L'evolució política del País Basc després del naixement d'ETA

3.3.1. ETA

1. El discurs de les dues guies franceses sobre el conflicte basc està molt allunyat del discurs oficial espanyol que han creat i repeteixen la immensa majoria tant de polítics com de periodistes i opinadors espanyols (i molts de catalans). A les dues guies turístiques que ens ocupen, ETA no és presentada mai com la causa del conflicte sinó com un dels seus actors. El conflicte, en la versió de les guies, és molt anterior al naixement d'ETA i implica l'existència de dos bàndols, el nacionalisme basc i l'Estat espanyol. L'Estat francès, com sol passar quan s'analitza la situació basca des de França, no apareix en cap moment com un dels actors del conflicte. ETA és la part més radical i violenta del bàndol basc.

2. Les guies no posen èmfasi en la violència d'ETA ni utilitzen la terminologia creada per la retòrica antiterrorista per referir-s'hi:

Geoguide

Les accions [d'ETA] es multipliquen i esdevenen cada cop més violentes: el 1973, és assassinat el braç dret de Franco.
[...] els atemptats s'encadenen [...].

[...] represa de les hostilitats armades.

Guide Vert

[...] l'acció clandestina entra en una nova etapa el 1968 [...]
[...] el tribunal militar condemna a mort sis militants bascos.
La lluita d'ETA contra el franquisme ateny el seu moment àlgid amb l'espectacular atemptat contra el primer ministre espanyol Carrero Blanco [...].
[...] l'acció d'ETA manté encara l'aurèola de la seva lluita contra el franquisme [...].
[...] negociació directa entre l'organització clandestina i Madrid.
L'organització clandestina intenta llavors un canvi d'estratègia [...].
Sense abandonar la lluita armada (ben al contrari, a partir de 1995 els atemptats s'estenen als càrrecs electes), ETA assaja una aproximació al PNB al voltant dels punts defensats per les dues tendències.
[...]aquest acord implica també ETA, que declara una treva unilateral, incondicional i il·limitada.

El redactat de les guies, com podem comprovar en aquestes citacions que són totes les que hem trobat amb referències a ETA, utilitza formes neutres per referir-se a ETA i a les seves accions, i en cap cas no utilitza adjectius que impliquin una valoració d'allò que descriuen o qualifiquen.

3.3.2. Herri Batasuna

L'aparició d'Herri Batasuna s'explica pel fet que amb la transició política espanyola, el PNB abandona els objectius centrals del nacionalisme basc: la unificació territorial i la independència.

Geoguide

Però amb la proclamació el 1979 de l'estatut de la Comunitat autònoma basca, que aplega Guipúscoa, Biscaia i Àlaba, els nacionalistes més moderats es donen per satisfets. Un grup més extremista neix llavors per continuar la lluita per la independència: Herri Batasuna.

Segons la Guide Vert, Herri Batasuna és una formació política amb clares vinculacions amb ETA:

-Una franja nacionalista basca radical o "esquerra abertzale", al voltant d'ETA i de la seva branca política Herri Batasuna (Unitat popular).

A Madrid, on els atemptats de l'11 de març de 2004 han provocat la caiguda del PP, la política sobre el País Basc no canvia: statu quo polític i ofensiva en tota regla contra un radicalisme basc debilitat (il·legalització de Batasuna, ala política d'ETA, el 2003).

3.3.3. GAL

Geoguide

Ni l'esquerra, arribada al poder el 1982, ni la dreta de J.M. Aznar, el 1996, no aconsegueixen arribar a un acord amb ETA, i els atemptats s'encadenen, provocant la reacció igualment violenta d'un nou grup, el GAL -Grupo Antiterrorista de Liberación. Les reivindicacions s'acumulen, tant a la banda francesa com a l'espanyola. S'afegeix a la llista, la demanda d'acostament dels presos bascos per part de llurs famílies, demanda sempre rebutjada pels governs dels dos països, cosa que desencadena de nou, el 1999, la represa de les hostilitats armades.

Guide Vert

A Madrid els socialistes arriben per primera vegada al poder amb la victòria de Felipe González. S'ataca el nacionalisme, però la guerra que lliuren els dos bàndols acaba degenerant. El 1983, es desencadena una ofensiva contra ETA. Paral·lelament, es crea un grup parapolicial clandestí, el GAL, que comet també molts atemptats a tot el País Basc entre 1983 i 1988. A França, en particular, són assassinades 27 persones. El País Basc cau en una espiral acció-repressió que escindeix la societat en tres

Hi ha una gran diferència en el tractament donat per una i altra guia, ja que la Geoguide no diu que el GAL va ser un grup armat clandestí creat per l'Estat espanyol. La Guide Vert, en canvi, no només diu que el GAL és un grup parapolicial clandestí, sinó que el presenta com una degeneració de la "guerra" que lliuren l'Estat espanyol i el nacionalisme basc. En totes dues guies, però, hi ha present la idea que el País Basc viu un conflicte que en determinats moments de la història ha tingut una traducció violenta i que la violència és bidireccional. Per això, l'exposició de les guies no se centra en la violència d'ETA o del GAL, sinó en l'explicació del conflicte general en què s'emmarca.

3.4. La llengua

El tractament donat al tema de la llengua catalana per la Guide du routard és molt diferent del que donen a la llengua basca la Geoguide i la Guide Vert. La Geoguide dedica a la llengua basca un sol paràgraf:

Entre els trets que caracteritzen la història recent dels bascos, dos són essencials: la llengua basca, o euskera, i els fueros (sic), lleis territorials que confereixen a les províncies basques un elevat grau d'autonomia. La llengua, amb orígens i parentius incerts, constitueix sense dubte el primer referent clau en la construcció d'una identitat comuna als dos costats de la frontera: els territoris agrupats sota el nom de País Basc, o Euskal Herria, ho estan perquè s'hi parla el basc.

El més destacable és sens dubte la gran importància que dóna a la llengua en la construcció de la identitat basca. Vist des dels Països Catalans resulta sorprenent, ja que aquí sempre hem pensat que la llengua no era un element essencial de la identitat basca, com sí que ho era fins fa poc als Països Catalans. El fragment no inclou cap element lingüístic ni textual que suposi cap mena de distanciament ni de valoració d'allò que exposa. La Guide Vert no tan sols no es distancia del que explica sobre la llengua basca sinó que fins i tot adopta un to moderadament apologètic i reivindicatiu:

Severament penalitzada sota el règim franquista a Espanya així com també per la IV República francesa -els nens que gosaven parlar la seva llengua eren castigats- la llengua basca es recupera avui del seu retard i ho fa amb el suport popular, que no es confon amb els moviments polítics, i amb unes legislacions estatals més flexibles.

L'ensenyament bilingüe afortunadament ja no és el fet exclusiu de les ikastolas.

S'han desenvolupat moltes xarxes d'ensenyament de l'euskara als adults principalment per respondre a les necessitats d'un públic que -al País basc espanyol- té necessitat d'assolir un cert nivell de competència de la llengua per poder accedir a certs llocs de treball públic.

La Guide Vert no solament no es distancia de la política lingüística de les autoritats basques, sinó que li dóna suport. Ofereix una visió favorable de la salut de la llengua basca i ho celebra. L'enfocament que fa la Guide Vert del tema de la llengua és coherent amb la visió global que donen totes dues guies del País Basc actual: la llengua basca, i tot allò que és basc, exerceixen des de fa gairebé dos cents anys una gran fascinació sobre els altres europeus, pel seu caràcter ancestral i únic. Aquesta fascinació es tradueix en respecte cap al nacionalisme basc i es converteix en admiració quan es constata que aquesta condició de societat antiga i conservadora no és obstacle perquè el País Basc sigui avui una societat oberta i dinàmica, perfectament inserida en els corrents econòmics i culturals del món contemporani.

Molt diferent és el tractament que rep la llengua catalana a la Guide du routard. La guia articula l'apartat dedicat a la llengua catalana al voltant de tres eixos: Domini lingüístic, potència demogràfica i política lingüística. La informació sobre el domini lingüístic i sobre el nombre de parlants és correcta i és presentada de manera força neutral. La política lingüística dels poders públics catalans, en canvi, és exposada amb un gran distanciament crític.

L'apartat dedicat a la llengua catalana comença amb una afirmació: "el català és una llengua". Això implica que els autors de la guia creuen que s'ha de dir perquè sospiten que hi ha gent que no ho sap, és a dir, que hi ha gent que quan sent parlar del català pensa que li estan parlant d'una variant de l'espanyol. Tots ens hem trobat en la situació paradoxal que un interlocutor estranger es refereixi al català anomenant-lo espanyol. De fet, molts catalans neutralitzen l'oposició castellà-català quan hi ha una tercera llengua en discòrdia. Amb això no volem dir només que deixen de parlar el català sinó que fins i tot n'oculten l'existència quan parlen amb una persona vinguda d'un estat que no és l'espanyol. Aquesta ocultació es fa utilitzant el terme "espanyol" per referir-se tant a l'espanyol com al català.

La segona afirmació sobre la llengua catalana no és pas menys significativa que la primera:

Autonomia obliga, el castellà ha passat a un segon pla.

Aquí es diuen dues coses molt discutibles: una és que l'espanyol ha passat a un segon pla i l'altra, que això és com una mena de revenja del règim autonòmic català:

En el decurs dels tres darrers segles el català ha sofert múltiples persecucions. Només un exemple: el 1924 Gaudí va ser arrestat per parlar en català a la via pública. Autonomia obliga, el castellà ha passat a un segon pla.

La demostració que l'espanyol ha passat a un segon pla és l'ús dels topònims catalans als mapes i la retolació en català de les plaques dels carrers de les ciutats i pobles de Catalunya:

El castellà ha desaparegut de les plaques dels carrers i de les indicacions dels mapes.

Una part de la societat catalana considera que el que s'està fent a Catalunya en matèria lingüística és assimilació cultural i hi ha reaccionat en contra creant organitzacions com el Fòrum Babel. Una mica més endavant, la guia es refereix al que primer havia anomenat "assimilació cultural" amb el terme "tot en català". Segons els autors de la guia, la política d'"assimilació cultural" i de "tot en català" han entrat en crisi, ja que no només són les organitzacions com el Fòrum Babel qui s'hi ha mostrat contrari sinó també alguns polítics nacionalistes. Al final, la demanda d'un canvi de rumb ha arribat fins a dalt de tot i ha estat assumida pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall:

Un camí que ha sabut prendre l'exalcalde de Barcelona i president del govern català, Pasqual Maragall, que predica l'obertura.

Si l'obertura és abandonar el "tot en català", és clar que defensar el "tot en català" és una mostra de tancament. El que ha fet obrir els ulls a aquests nacionalistes catalans que veuen els límits al "tot en català" han estat fets com que les universitats catalanes no són capaces "d'atreure els millors elements de la península o de l'Amèrica llatina."

Queda ben clar que els redactors i els editors de la Guide du routard no estan d'acord amb la política de normalització del català i ho manifesten de la manera següent:

a) Utilitzant la ironia: "autonomia obliga".
b) Citant una de les poques organitzacions catalanes que consideren que la política lingüística a favor del català ha anat massa enllà i ignorant les moltes que voldrien que consideren que s'ha quedat curta.
c) Inventant-se un gir, que no ha existit mai, en la política lingüística del govern català.
d) Aplaudint aquest suposat gir: el president de la Generalitat "ha sabut prendre" el bon camí.

3.5. Els mitjans de comunicació

País Basc

La informació sobre els mèdia del País Basc és força extensa, sobretot a la Guide Vert. En la presentació es parla de mèdia de tots els territoris bascos i no es tenen en compte els mitjans de comunicació d'abast estatal. Tanmateix, hi ha algunes absències destacades i significatives que fan que la informació sobre la premsa no sigui completa i que tingui un grau considerable d'esbiaixament: Gara no existeix a cap de les dues guies, Berria existeix per a la Guide Vert, però no per a Geoguide, i Diario Vasco no existeix per a la Guide Vert.

Pel que fa a la televisió, totes dues guies esmenten ETB, la televisió pública d'Euskadi, i les emissions en basc de la televisió pública francesa. I en relació a la ràdio, la Guide Vert no en parla i Geoguide enumera les principals emissores de les dues bandes de la frontera, posant un èmfasi especial en les emissores públiques d'Euskadi.

Catalunya

A l'apartat dedicat als mitjans de comunicació, la Guide du routard adopta en relació a Catalunya el criteri contrari a l'adoptat per les altres dues guies en relació al País Basc: mentre que aquestes no tenien en compte els mitjans de comunicació d'abast estatal, la Guide du routard no té en compte els mitjans de comunicació catalans i opta per explicar al lector el panorama comunicatiu espanyol. Quan parla de la premsa, dels diaris catalans tan sols esmenta El Periódico de Catalunya. Quan parla de la televisió, fa una relació, amb imprecisions i errors, dels canals espanyols d'àmbit estatal. No hi ha cap referència als canals de la CCRTV. Això sí, ens comenta de passada que hi ha algunes cadenes locals amb poca audiència excepte al País Basc. Quan parla de la ràdio, considera que tan sols val la pena esmentar Radio Clásica.

Tota l'exposició, a més d'ignorar de manera radical i deliberada el sistema comunicatiu català, es caracteritza per adoptar un to marcadament crític amb el sistema comunicatiu espanyol i per estar farcida dels tòpics més tronats sobre els espanyols. La crítica al sistema comunicatiu espanyol es produeix per la seva atomització i pels seus continguts. En relació als continguts, la guia ridiculitza la premsa i la ràdio espanyola per la proliferació de mitjans i per la gran quantitat d'informacions de caràcter local:

Atomització de la premsa:

Als hotels, restaurants, els càmpings, els diaris regionals s'emporten la part del lleó i la majoria de les vegades només s'hi troben aquests. Però rarament superen els 200.000 exemplars i no s'interessen gaire més que per l'actualitat d'una o dues províncies.

Això no impedeix de trobar una multitud de capçaleres locals en català, la difusió dels quals no depassa el perímetre d'una població.

Atomització de la ràdio:

Pel que fa a la ràdio, és un petit basar. Centenars de mini ràdios inunden la banda FM, cosa que és un gran què si vols sentir música local, llevat que vagis en automòbil perquè el cantaor de duende fabulós és reemplaçat de cop i volta per un debat sobre el conreu de les olives a la sortida d'un revolt. Un valor segur: Radio Clásica. (pàgs. 146-147)

Pel que fa als continguts, la crítica se centra en el seu caràcter excessivament local, que és fruit de l'estructura atomitzada del sistema comunicatiu espanyol, i en determinades temàtiques que proliferen als mitjans de comunicació espanyols. És aquí on apareixen tots els tòpics sobre els espanyols:

Revistes:
[...] el que agrada als espanyols són les informacions sobre els toreros, els grans cantants de flamenco i els membres de la noblesa (la família reial d'Espanya en particular).

Televisió:
[...] el que agrada als espanyols, a més del futbol, les corrides i el ciclisme, són els programes del cor [...].

4. Altres aspectes de la Guide du routard

Història de Catalunya

a) L'apartat comença una guia cronològica que presenta dates i fets històrics destacats de la història d'Espanya i no de Catalunya.

b) El subapartat que explica la història de Catalunya des del segle IX fins l'actualitat s'anomena "Naixement d'una autonomia". A més d'analitzar incorrectament i amb un terme anacrònic la història catalana medieval, aquest títol sembla voler dir que els catalans estem predestinats en política a no aspirar a res més que a l'autonomia.

País Valencià

a) L''apartat dedicat a la història medieval de la ciutat de València s'emmarca en el relat de la Reconquesta de l'Espanya musulmana per part de l'Espanya cristiana i té com a argument central i gairebé únic l'episodi del Cid Campeador, al qual dedica 28 línies d'un total de 41.