Si llegim amb atenció dos dels relats que El Periódico de Catalunya va dedicar als fets de Berga (28 de maig de 2005) i Gràcia (agost de 2005) observarem que en tots dos es fa esment que un dels implicats en els incidents duia una samarreta de la qual es podria inferir una determinada adscripció política i/o ideològica. A Berga era una samarreta de la selecció espanyola de futbol, mentre que a Gràcia era una de caire independentista (el diari no ofereix cap detall sobre quina imatge o text hi havia a la samarreta que justifiqués qualificar-la d'aquesta manera). Aquestes dues dades, però, són tractades de manera molt diferent pel diari.

En el cas de Gràcia, EPC titula "La 'kale' borratxa'" i subtitula "Mitja dotzena de joves, algun amb samarreta independentista, va llançar litrones als policies". En el lead de la notícia, però, aquest algun, que permetria una interpretació plural (n'hi havia més d'un que portava aquesta mena de samarreta) queda reduït a un:

El crit va ser contundent --"Vaig a matar"-- i amb aquesta arenga a la boca i una litrona buida a la mà van començar dues hores, de 4.30 a 6.30, de kale borratxa i tensió a Gràcia. Més aviat s'hi va crear un escenari dantesc en què mitja dotzena de joves --algun amb cara tapada per un passamuntanyes i un altre amb samarreta independentista-- van llançar algunes litrones i van insultar durant 120 minuts els que qualificaven com els seus toros.

En el cas de Berga, EPC escriu en el cos de la notícia el següent:

SAMARRETA D'ESPANYA
L'escenari de la batussa va ser un terreny de l'avinguda del Canal Industrial, a prop d'un espai on se celebrava el concert antifeixista, organitzat per associacions independentistes de Berga. A la una de la matinada va entrar al recinte un grup de joves, tots veïns de Berga, encapçalats per Santiago S. P., de 33 anys, un conegut delinqüent de la comarca. Segons testimonis, el grup es va acostar insultant, i un d'ells portava una samarreta de la selecció espanyola de futbol, amb la qual cosa, segons diversos testimonis, "va ofendre" els assistents al concert, amb qui, en anteriors ocasions, alguns dels provocadors s'havien enfrontat.

Per tant, en una ocasió la samarreta identificadora queda diluïda dins el cos de la notícia, mentre que en l'altra queda remarcada ja que apareix en un dels subtítols ni el lead, sens dubte llocs prominents d'una notícia. Aquest context fa que la notícia remarqui la intervenció d'una persona d'ideologia suposadament independentista, cosa que no passa amb la persona d'ideologia suposadament espanyolista. En un cas es construeix la notícia a partir d'una dada, que esdevé fonamental per orientar el lector/la lectora cap a una determinada interpretació dels incidents, mentre que en l'altre és una simple anècdota. Així, en el cas dels fets de Gràcia, EPC associa clarament una determinada opció político-ideològica amb la violència i assenyala els independentistes com a responsables dels incidents en gran part.

Aquesta intenció criminalitzadora d'una determinada opció político-ideològica es manifesta per l'ús incoherent (des del punt vista textual), però gens innocent, del quantificador algun en el subtitular. S'hi usa aquest quantificador i no pas un (que seria l'adequat i precís d'acord amb el relat del mateix diari) perquè, com ja hem dit, la seva possible interpretació plural refermaria argumentalment la interpretació esbiaixada del diari.

Finalment, cal notar també que l'aparició al titular del mot kale, que evoca el sintagma 'kale borroka', un terme amb connotacions clarament negatives, facilita aquesta mateixa interpretació.

En resum, a partir d'un fet anecdòtic (la samarreta d'un dels joves que suposadament va llançar litrones), EPC dóna una imatge negativa de l'independentisme.