En algunes ocasions les fotografies publicades en els diaris i les imatges que ofereix la televisió serveixen per desmentir el que diu el text o la veu en off. Per exemple, les fotografies que surten en diversos diaris francesos serveixen per desmentir que a la cronoescalada a l'Alpe-d'Huez hi assistissin entre 700.000 i un milió de persones, tal com va afirmar la prefectura del Departament de l'Isère.

Recordem que l'etapa del Tour tenia 15'5 quilòmetres i que l'Alpe-d'Huez té 21 corbes. Si fem cas de les xifres oficials, obtenim que, com a mitjana, en cadascun dels quilòmetres hi hagués hagut d'haver entre 45.161 i 64.516 persones. És a dir, per cada metre que avança la carrera, hi hagués hagut d'haver entre 45 i 65 persones. Com que la carretera té dos costats, aleshores hi hagués hagut d'haver entre més de 22 i més de 32 persones. La magnitud de les xifres ja mostra que la xifra oficial és impossible.

Però tenim més: les fotografies publicades a l'endemà serveixen per desmentir la xifra oficial i, tot i el seu caràcter parcial, per rebaixar el nombre de persones que es va concentrar entre la sortida a Bourg d'Oisans i l'arribada a la meta de l'Alpe-d'Huez a unes xifres realistes de diverses desenes de milers.

A continuació farem un seguiment de les fotografies publicades per diversos diaris francesos que permeten de fer un recompte acurat. En algun cas, però, mostren gent que no podem comptar. Tanmateix, són fotografies útils a l'hora de tenir una visió global del que va passar, com a mínim, en algunes de les 21 corbes de la mítica muntanya.

Le Parisien va publicar a la pàgina 3 una fotografia on es veia un tros de recta bastant llarg, una corba i una recta que arribava fins a gairebé la corba següent. A la primera recta es poden veure tres fileres de gent formades per una o dues persones en general. En aquesta recta (uns dotze metres com a mínim), s'hi poden comptar 37 persones a part dreta de la corba, 44 al centre, 41 a l'esquerra, 13 que són entre la dreta i el centre i una que és entre l'esquerra i el centre. En total, doncs, 136 persones. A més, òbviament, la gent que no es pot comptar perquè no es figura amb precisió. Tampoc no comptem la gent que és a la part dreta de la corba, ja que l'angle de la fotografia no va permetre d'agafar-los. Aquesta fotografia serveix per argumentar que en aquell fragment de l'etapa a tot estirar hi havia 2.500 persones.

A l'altra recta, es poden comptar 17 persones a la part esquerra, 39 al centre i 5 a la dreta en un espai d'uns deu metres. Així doncs, 61 persones. A la part esquerra de la corba, molt tancada, no hi ha gent i no se'n pot veure la part dreta.

El mateix diari, a la pàgina 16, va publicar una fotografia on apareix Virenque. Al fons hi ha, en un tros de corba prou significatiu (part central i una mica més), 27 persones, quinze en primera línia.

L'Equipe va publicar a la pàgina 2 dues fotografies fetes al mateix tros de corba (numerades amb el 2 i 3) on apareixen 15 i 14 persones respectivament, encara que s'ha de dir que el ciclista fotografiat en tapa alguna. A la mateixa pàgina, apareix un primer pla d'Armstrong on no es pot comptar la gent, però on es veu que hi ha un màxim de dues persones a les fileres. S'ha de dir, però, que agafa molts pocs metres de longitud.

El mateix diari va publicar a la pàgina 3 una fotografia on Armstrong avança Basso. A les tanques hi ha fileres formades per tres persones com a màxim. A la banda dreta, hi ha gent que és a la muntanya. A la mateixa pàgina hi ha una foto d'Ullrich on al fons es poden comptar 27 persones (més 2 o 3 que segurament estan tapades). A la pàgina 5 apareix Voeckler fotografiat a la mateixa corba que Ullrich. Ara s'hi poden comptar 34 persones i, ben segurament, n'hi ha 3 o 4 més tapades. La diferència d'espectadors entre les fotografies d'Ullrich i Voeckler s'explica bàsicament perquè el tros de corba que agafa la de Voeckler és lleugerament superior a la d'Ullrich.

France Soir va publicar a la pàgina 17 la fotografia on Armstrong avança Basso, però retallada pels costats, amb la qual cosa s'hi veu menys gent.

Le Figaro va publicar a la pàgina 24 una fotografia amb gent a la muntanya. A la primera filera hi apareixen 18 persones i, a més, a la muntanya s'hi poden comptar 43 més. En total, 61 persones.

Le Dáuphiné Liberé, edició de Grenoble, va publicar una fotografia feta a la mateixa corba que la de Le Parisien, però segurament abans que la del diari parisenc. S'hi poden comptar 16 persones a l'esquerra de la calçada i 87 a la dreta. En total, 103 persones. A més, hi ha gent que no hi surt a la part dreta de la corba perquè l'angle en què es va fer la fotografia ho impedeix.

Finalment, Le Monde va publicar dues fotografies que no permeten fer-se una idea de la gent que hi ha.

En conclusió, els documents gràfics permeten demostrar la inversemblança de la xifra oficial (de 700.000 a un milió d'espectadors).

Cal comentar que sovint el contingut de les fotografies (en aquest cas, la quantitat de gent) no es fa visible. És a dir, la gent no veu les fotografies, sinó que es deixa dur pel text. Així, els lectors i les lectores sovint no s'adonen que les imatges desvirtuen el text. Evidentment, el mateix passa amb les imatges televisives.

Les fotografies que comentem tenen l'avantatge clar que es pot determinar el moment que foren fetes: en un interval que va de les dues a dos quarts de sis de la tarda, és a dir, durant la cronoescalada, no abans ni després. I cal tenir present que gairebé tota la gent que anar a veure l'etapa ja hi era a les dues. El fet de poder determinar el moment que es fan les fotografies implica que el material gràfic resulta útil a l'hora d'analitzar si el que diu el text de la notícia coincideix amb el que es veu a la fotografia.