En un article anterior vam mostrar algunes de les principals deficiències que, al nostre parer, presenta l’Euskobarómetro. Volíem fer veure que la interpretació de les dades està condicionada per una opció ideològica prèvia, fet que implica una lectura esbiaixada de les dades empíriques o l'assumpció de determinades conclusions que no s’adeqüen als resultats obtinguts.

En aquest article, basat en el capítol IV de l'enquesta, titulat "Sentimiento nacionalista, identidad, autogobierno y autodeterminación", pretenem mostrar els elements a partir dels quals es construeix el discurs de l'Euskobarómetro.

1. Categories d'anàlisi

En aquest apartat volem posar de manifest diverses formes d'interpretar la realitat que en comporten una determinada visió.

1.1 Pertinença a un endogrup

Una dualitat a remarcar és l’ús de les paraules que s'atribueixen a la voluntat de pertinença a un endrogup, que els autors del text conceptualitzen (segons el nostre parer de manera errònia) com a nacionalistas y no nacionalistas:

“En los últimos meses, con un incremento de siete puntos, se refuerza la mayoría de vascos que siguen definiéndose como no nacionalista ( casi seis de cada diez ), en tanto que son algo más de uno de cada tres (36%) los que se sienten nacionalistas, tras un retroceso paralelo. Esta definición no nacionalista se refuerza significativamente en los electorados socialista (98%) y de IU (91%) y entre los abstencionistas (70%). Por el contrario, el sentimiento nacionalista se mantiene igual entre los votantes de EH (90%) y del PNV-EA (71%).”

I la primera conclusió general:

LOS VASCOS CONSOLIDAN UNA IDENTIDAD DUAL Y TOLERANTE, MANTENIÉNDOSE EN MINORÍA LOS SENTIMIENTOS NACIONALISTAS EXCLUYENTES.

A les citacions es pot comprovar la dualitat que presenta l’Euskobarómetro: “la mayoría de vascos que siguen definiéndose como no nacionalista” y “definición no nacionalista” versus “los que se sienten nacionalistas”, “el sentimiento nacionalistas” y "los sentimientos nacionalistas excluyentes". La distinció és clara: hi ha una oposició evident entre definir-se i sentir-se (o definició i sentiment). És a dir, mentre que en un cas la consciència de pertinença a un grup es basa en la raó, en l’altre es fonamenta en el sentiment. I, és clar, i no és casual, que l’àmbit relacionat amb la raó fa referència als no nacionalistas i l’àmbit relacionat amb el sentiment es refereix als nacionalistas.

La mateixa idea surt a la conclusió de l’apartat dedicat a la identitat nacional dels bascos:

“La mayoría de los vascos se define como no nacionalista, reduciéndose de forma significativa el sentimiento nacionalista.”

Reapareix, doncs, la dicotomia que comentàvem: definició respecte de sentiment.

1.2 La interpretació de la pèrdua de diversos punts en els resultats de les preguntes

Un altre aspecte a remarcar és la presentació discursiva de la pèrdua de diversos punts respecte d’Euskobarómetros anteriors (novembre de 2001 i, bàsicament, maig de 2002).

Aquestes són les citacions:

“Casi dos de cada tres vascos (62%) siguen manteniendo la compatibilidad de identidades vasca y española, si bien con un ligero retroceso de ocho puntos en el último año [...].

"Casi en paralelo, algo más de uno de cada tres vascos siguen apoyando el actual modelo autonómico, tras un sensible retroceso de seis puntos en el último año."

A partir d'aquestes citacions es pot comprovar com el descens en el percentatge d'una resposta no es qualifica sempre de la mateixa manera. Per exemple, mentre que el descens en "el actual modelo autónomico" és "un sensible retroceso de seis puntos en el último año", el descens de "ocho puntos en el último año" de la compatibilitat de les identitats basca i espanyola és "un ligero retroceso". No deixa de ser curiós que un retrocés semblant rebi una qualificació diferent: de "sensible" a "ligero".

D'altra banda, hi ha també una citació interessant que té a veure amb l'independentisme basc:

"Frente a estas fórmulas descentralizadoras e integracionistas, el independentismo retrocede en los últimos seis meses, situándose por detrás de los anteriores (30%) [...]."

De fet, el descens de l'independentisme és d'un punt: passa del 31% del maig de 2002 al 30% del novembre de 2002. Així doncs, la pèrdua d'un punt es llegeix com un retrocés ("el independentismo retrocede"). S'ha de deixar clar que la pèrdua d'un punt no permet parlar de retrocés, sinó d'estancament, ja que es pot deure a diversos motius, alguns merament tècnics.

2. La utilització ideològica de determinades paraules

En aquest apartat volem remarcar que els autors de l'Euskobarómetro utilitzen unes determinades paraules per interpretar les dades que obtenen a partir de l'enquesta que realitzen. I, evidentment, la utilització d'aquestes paraules comporten la creació d'un determinat discurs i, per tant, la construcció d'una determinada realitat.

També volem remarcar que el discurs de l'Euskobarómetro no compleix els mínims que exigeix el discurs científic. Per exemple, la unicitat del discurs. Així, hi ha oracions en què resulta poc creïble que els autors del text canviessin les paraules que apliquen als nacionalistes i les utilitzessin per referir-se als no nacionalistes.

2.1. La utilització d'"homogéneo" i "homogeneizar"

Un aspecte lèxic interessant és analitzar com presenta l’Euskobarómetro el fet que una gran part dels votants d’un partit triïn la mateixa resposta, és a dir, pensin el mateix sobre un determinat tema:

"El exclusivismo de los que se sienten solo vascos homogeneiza al electorado de EH (71%)"

"Solo un tercio de los encuestados acepta tal definición de los vascos, sobre todo entre los que se sienten nacionalistas (59%) o votan a PNV-EA (51%), siendo algo que, sobre todo, homogeneiza al electorado de EH (97%)."

"Si la primera idea [“España es su ciudadanía, su país y la nación de la que se sienten miembros] predomina con fuerte intensidad entre los votantes socialistas y populares, la segunda [España es “un Estado formado por nacionalidades y regiones”] lo es entre los electores que apoyan al gobierno autónomo y el rechazo [a Espanya: XXX] homogeneiza a los votantes de EH."

"La opción exclusiva por la ikurriña [només ha d’onejar la ikurriña en els edificis públics] solo homogeneiza a los votantes de EH (90%) [...]."

"Así es como se expresan casi todos los votantes de EH (94%), radicalizándose y homogeneizándose al recuperar casi veinte puntos en el último año, y algo más de la mitad de los de PNV-EA (52%), tras aumentar doce puntos."

A partir d'aquestes citacions podem observar una constant: la utilització sistemàtica del mateix lexema (homogen-). La tria d'aquest lexema no és casual: pretén presentar els votants d'EH com un tot uniforme on no hi ha diferents visions d’un mateix fet. En definitiva, els votants d'EH comparteixen una visió monolítica, sense matisos, de la realitat.

Davant de l'ús de paraules relacionades amb la idea d'homogeneïtat, és interessant comprovar com es refereixen els autors del text a la idea que molts votants d'un partit no nacionalista pensen el mateix sobre un determinat fet:

"Esta definición no nacionalista se refuerza significativamente en los electorados socialista (98%) y de IU (91%) y entre los abstencionistas (70%).”

Lo primero [la bandera espanyola i la ikurriña han d'onejar en tots els edificis públics] obtiene la adhesión intensa de los votantes socialistas (70%) y populares [...]."

"El acuerdo, tras un ligero avance de tres puntos en los últimos meses, es muy mayoritario entre los votantes populares (90%) y socialistas (73%), en tanto que el desacuerdo destaca entre los votantes de EH (90%) y, en menor medida, de los partidos del gobierno autónomo (48% de IU y 62% de PNV-EA)."

"Frente a ellos, más de la mitad de los vascos (el 52%), como hace seis meses, dicen tener pocos (25%) o ningún (27%) deseo de independencia, sobre todo entre los votantes de los partidos autonomistas (más de nueve de cada diez) [...]."

Com es pot veure, en aquests casos no es relaciona el fet de compartir la mateixa visió amb la idea d’homogeneïtat, com passa amb els votants d'EH. Certament, la relació reiterada entre els votants d'EH i la idea d’homogeneïtat pretén donar una visió negativa dels enquestats que voten EH. El motiu és clar: si fos positiu també s’aplicaria als no nacionalistas, cosa que no passa perquè quan es refereixen als no nacionalista els autors del text utilitzen fórmules positives. Així, usen "se refuerza significativamente", "obtiene la adhesión intensa", "el acuerdo [...] es muy mayoritario"i "sobre todo".

2.2 La no unicitat del discurs

Una altra de la característiques del discurs de l'Euskobarómetro és la no-unicitat del discurs. Per exemple, les paraules que fa servir a l'hora de referir-se a les dades no són intercanviables. Veiem-ne un exemple:

"El exclusivismo de los que se sienten solo vascos homogeneiza al electorado de EH (71%) y es importante entre los votantes de PNV-EA (41%), en tanto que el exclusivismo españolista no llega a dos de cada diez votantes del PP-UA y es mucho menor entre los socialistas."

Si es tractés d’un text científic, allò que teòricament ha de ser el discurs de l’anàlisi d’una enquesta, no hauria de resultar inversemblant i poc creïble la idea que ens trobéssim amb un text com el següent:

"El exclusivismo de los que se sienten solo españoles no llega a dos de cada diez votantes del PP-UA y es mucho menor entre los socialistas, en tanto que el exclusivismo vasquista homogeneiza al electorado de EH (71%) y es importante entre los votantes de PNV-EA (41%)."

Deixant de banda el verb homogeneiza que ja hem comentat, l'adverbi solo, que comentarem, és impossible que trobéssim aquesta frase en el text de l’Euskobarómetro. La raó és senzilla: mentre que un basc ha de considerar-se espanyol, no cal que un espanyol que visqui a Euskadi es consideri basc. Per tant, l'adverbi solo s'ha d'aplicar a la gent que ha de tenir una dualitat identitària, mentre que a la gent que no cal que tingui una dualitat identitària no se li ha d'aplicar l'esmentat connector.

2.3. Solo

Una de les paraules per analitzar és l'ús de l'adverbi i el determinant solo. A continuació reproduirem el corpus de citacions que ens interessa de remarcar.

"Solo un tercio de los encuestados acepta tal definición de los vascos, sobre todo entre los que se sienten nacionalistas (59%) o votan a PNV-EA (51%), siendo algo que, sobre todo, homogeneiza al electorado de EH (97%)."

En aquest cas, la utilització del adverbi solo és clarament interpretatiu: els autors de l'Euskobarómetro no es limiten a donar les dades obtingudes, sinó que les interpreten ideològicament. En usar aquest connector, ens volen transmetre la seva opinió sobre el que pensen els enquestats. En aquest cas, serveix per dir-nos que els enquestats que trien una determinada resposta, a parer seu, no són gaires.

Frente a ellos, otro 31% considera que solo lo es la ikurriña [la seva senyera], en tanto que un 5% opta en exclusiva por la española.

"El exclusivismo de los que se sienten solo vascos homogeneiza al electorado de EH (71%) y es importante entre los votantes de PNV-EA (41%), en tanto que el exclusivismo españolista no llega a dos de cada diez votantes del PP-UA y es mucho menor entre los socialistas."

Evidentment, aquestes dues frases es construeixen a partir del sentit dels autors del text perquè és impensable que escriguin les frases següents:

"Frente a ellos, otro 31% opta en exclusiva por la ikurriña, en tanto que un 5% considera que solo lo es la española."

"El exclusivismo vasquista homogeneiza al electorado de EH (71%) [...] en tanto que el exclusivismo de los que solo se sienten españoles no llega a dos de cada diez votantes del PP-UA y es mucho menor entre los socialistas."

En aquests dos casos la utilització de solo ve condicionada pel fet que els bascos han de triar necessàriament entre dues possibilitats sense poder deixar de ser-ne alguna, mentre que les espanyols poden prescindir d'una de les dues possibilitats. Així, els que opten per la ikurriña haurien d'haver optat per considerar que les seves senyeres són la ikurriña i l'espanyola. O, com ja hem dit, els bascos s'han de considerar espanyols, mentre que els espanyols poden no considerar-se bascos.

També trobem una altra frase molt significativa:

"Sin embargo, solo una mayoría exigua de vascos (42%) cree que la ciudadanía vasca apoye mayoritariamente tales propuestas de autodeterminación, en tanto que uno de cada cuatro piensa que más bien está en contra."

Tot i que aquesta frase l'analitzarem més endavant, resulta curiós qualificar al 42% de bascos que creuen una determinada cosa de "solo una mayoría exigua", sintagma realment sorprenent per dues raons: d'una banda, la qualificació del 42% com a "mayoría" i, d'altra, la utilització de "solo". De fet, tornem a veure que es tracta d'un "solo" que evidencia l'opinió dels autors del text en lloc d'oferir simplement els resultats de la pregunta.

Per acabar l'anàlisi d'aquesta paraula, cal remarcar que gairebé sempre s'aplica als "nacionalistas". Tot i que hi ha casos en què el ús no ideològic, resulta curiós comprovar que s'apliqui només a un bàndol de manera reiterada.

2.4. La utilització de la paraula "mayoría"

També és interessant analitzar l’aplicació del nom “mayoría” a diversos percentatges de diferents respostes:

"Para la mayoría de los vascos (46%) España es su ciudadanía, su país y la nación de la que se sienten miembros [...]."

"Además, para una escasa mayoría (44%), tanto la bandera española como la ikurriña son sus banderas y deberían ondear juntas en todos los edificios públicos."

"Una mayoría exigua de vascos (45%) creen que tales propuestas van a traer más división e inestabilidad a la sociedad vasca, a la vista de las tomas de posición públicas de unos y otros, y solo uno de cada cuatro vascos (26%) piensa, por el contrario, que van a aportar más tranquilidad y estabilidad a la sociedad vasca."

"Sin embargo, solo una mayoría exigua de vascos (42%) cree que la ciudadanía vasca apoye mayoritariamente tales propuestas de autodeterminación, en tanto que uno de cada cuatro piensa que más bien está en contra."

Cal assenyalar que el mot “mayoria” està mal aplicat: com que en cap cas la xifra no ultrapassa el 50%, cal parlar de minoria majoritària, no pas de “la mayoría de los vascos”, d’“una escasa mayoría”, d’“una mayoría exigua” o de “solo una mayoría exigua”.

2.5. Todavía

Un altre connector interessant és “todavía”. La citación és la següent:

"Sin embargo, lo más significativo es la caída (17 puntos) en el último año de la demanda, todavía mayoritaria (50%), de un acuerdo de los políticos sobre esta cuestión."

En primer lloc, situarem la citació en el context on surt: és una part de la resposta del que pensen els bascos del XXX.

L'ús del connector todavíamarca ideològicament el pensament dels autors de l’Euskobarómetro: darrera de l’afirmació hi ha presuposició que volen que deixi de ser majoritària. Per exemple, haurien pogut triar per una afirmació no marcada ideològicament: "continúa siendo mayoritaria".

2.6. Sobre todo

Un altre connector que cal remarcar és el “sobre todo” que apareix a la citació següent:

"La mayoría de los vascos no se consideran informados sobre las propuestas de Ibarretxe de superación del estatuto de autonomía, dudan de su oportunidad y, sobre todo, de su constitucionalidad, temiendo mayor división e inestabilidad (conclusió)."

En llegir la citació es veu clarament que els autors del text posen l’èmfasi en el fet que la majoria dels bascos dubten de la constitucionalitat de la proposta del lehendakari Ibarretxe. Hi podria haver una raó empírica: la resposta que donen els enquestats és realment significativa. No és el cas, però, perquè, segons que afirmen els autors, el 54% dels votants d’EH responen que dubten que la proposta del lehendakari sigui constitucional. Per tant, també cal situar la utilització de sobre todo en el cap ideològic: els dubtes constitucionals sobre la proposta provenen de dos pols oposats, els que creuen fermament en la Constitució espanyola i els que no hi creuen gens. Aquesta diferència d’opinió que coincideix en el diagnòstic no apareix en la conclusió de l'Euskobarómetro, sinó que els autors del text les assimilen, fet que els permet afirmar que la majoria dels bascos dubta de la constitucionalitat del pla Ibarretxe.

3. Curiositats

Per acabar, volem comentar la utilització del sintagma "frente a ellos" i "división". Els autors del text utilitzen cinc vegades el sintagma "frente a ellos" per oposar el que pensen els "nacionalistas" i els "no nacionalistas". Sens dubte, hi ha altres connectors que es podrien usar per no repetir el mateix sintagma i. A més, per mostrar un nivell d’oposició menor.

El mateix passa amb la paraula "división". Surt 14 vegades en el text. No deixa de sorprendre la utilització reiterada aquest mot. Sobretot perquè no presenta la pluralitat com una virtut, sinó com un gran problema.