Com hem dit repetidament, els textos que presenten les dades dels EGM no són informatius, sinó que es tracta de textos clarament propagandístics. En aquest article volem mostrar-ho una altra vegada a partir dels resultats que presenta l'EGM d'abril i maig de 2005 aparegut a finals de juny.

A les suposades notícies hi trobem tres intencions propagandístiques: maximitzar els bons resultats propis, minimitzar els mals resultats propis i minimitzar els bons resultats dels altres.

1. Maximitzar els bons resultats d'emissores dels mateix grup mediàtic o properes ideològicament

1.1. Mecanismes discursius

1.1.1. Situar en llocs prominents de la notícia els resultats d'una emissora del mateix grup o propera ideològicament

Una altra manera de remarcar els resultats d'una emissora del mateix grup mediàtic o propera ideològicament és parlar-ne en llocs destacats. Veiem el que diu EM de la Cope:

La Cope crece más de un 16% en el último año (titular)
La cadena [Cope] cierra la temporada en segunda posición, consolidándose como alternativa a la Ser (subtítol)
La Cope, gracias a la locomotora de La Mañana, con Federico Jiménez Losantos al frente, ha sido la cadena de radio que más ha incrementado su audiencia en el último año. Los oyentes de la emisora crecieron un 16,6% y se sitúan en los 2.265.000, según datos de la segunda oleada del Estudio General de Medios (EGM) de 2005. (lead)

EM situa en llocs preferents les al·lusions a la Cope: en el titular, el subtítol i el lead. D'aquesta manera, és obvi que EM vol donar i dóna prioritat als resultats obtinguts per la cadena episcopal espanyola.

Pel que fa al tractament de diaris i ràdios que pertanyen al mateix grup tenim els casos de LV i l'Avui respecte de RAC1:

Rac 1 logra 204.000 oyentes y se aúpa como tercera emisora (titular de LV)

RAC1 es la tercera emisora generalista y la primera privada de Catalunya (destacat de LV)

La emisora del Grupo Godó RAC1 es la radio catalana privada más escuchada en Catalunya y se situa como la tercera emisora generalista con 204.000 oyentes diarios de lunes a viernes, récord histótico para la emisora. (lead de LV)

RAC 1 se situa com la tercera emissora més escoltada (titular de l'Avui)

RAC 1 s'ha convertit en la tercera emissora de ràdio més escoltada a Catalunya i ha arribat a 204.000 oients diaris de dilluns a divendres, segons l'últim Estudi General de Mitjans (EGM), que es va fer públic ahir. L'emissora del grup Godó ha incrementat un 13,3% la seva audiència en un any i és l'única emissora de l'àmbit català que ha guanyat oients els últims tres mesos, ja que n'ha augmentat uns 10.000. (lead de l'Avui)

Com es pot veure LV i l'Avui dediquen els llocs prominents de les notícies a RAC1, tot i que diuen que és la tercera emissora més escoltada. Aquest fet, remarcar la ràdio que ocupa la tercera posició en el rànquing, només té sentit si es relaciona amb un altre fet: LV i, en part, l'Avui pertanyen actualment al mateix grup mediàtic. Cal recordar que ara l'Avui pertany al Grupo Godó, a Planeta i a l'Institut Català de Finances. I, d'altra banda, és impensable que fa uns mesos l'Avui hagués dedicat el titular i el lead a RAC1 per dir que era la tercera emissora més escoltada a Catalunya.

1.1.2. El discurs es focalitza sobre una emissora del grup o propera ideològicament

LV i EM són uns exemples evidents que la informació sobre l'EGM es construeix a partir de la premissa que l'important és donar prioritat a les dades que afavoreixen RAC1, propietat del Grupo Godó com LV, o la Cope, propera ideològicament a EM.

Veiem l'estructura narrativa de LV (només reproduïm el subjecte i el verb de la primera oració del paràgraf):

La emisora del Grupo Godó RAC1 es [...].
El intenso crecimiento de la emisora del Grupo Godó se ha fundamentado [...].
RAC1, superada exclusivamente por Catalunya Ràdio [...].
Los datos indican que la mayoría de los programas de RAC1 ganan oyentes.
A renglón seguido la emisora [RAC1] registra [...].
La curva de la audiencia de RAC1 disminuye [...].
De esta forma se consolida la apuesta deportiva de RAC1 [...].
RAC 105, emisora musical del Grupo Godó, ha triplicado [...].

Com es pot comprovar, el sintagma nominal de la primera oració dels primers vuit paràgrafs es refereix a RAC1 o RAC105. Cal tenir present que fins al novè paràgraf no apareix cap al·lusió a Catalunya Ràdio, l'emissora més escoltada al Principat.

Si analitzem EM, ens trobem el següent:

La Cope, gracias a la locomotora de La Mañana [...].
La cadena [Cope] se consolida como segunda emisora [...].
"Nos hemos consolidado [la Cope] [...]".
La Mañana de la Cope [...]. (cinquè paràgraf)
En cuanto a los informativos nocturnos, La Linterna de la Cope [...]. (setè paràgraf)

Ara trobem que cinc dels primers set paràgrafs fan referència a la Cope.

Amb LV i EM hem vist dos exemples clars de com les dades de l'EGM es construeixen periodísticament segons uns determinats interessos.

1.2. Mecanismes retòris

1.2.1. Remarcar un bon resultat diverses vegades

Una manera de remarcar uns bons resultats és la reiteració. Veiem com ho fa EP:

El estudio confirma el liderazgo de esta cadena las 24 horas del día. La segunda oleada del EGM recoge la audiencia entre marzo y junio de 2005.

Los datos del EGM hechos públicos ayer confirman el liderazgo absoluto de la cadena SER, propiedad del Grupo PRISA, empresa editora de EL PAÍS, durante las 24 horas del día.

EP utilitza el sintagma "confirma(n) el liderazgo" dues vegades. A més, parla de "liderazgo absoluto" expressió semàntica redundant ja que o s'és líder o se n'és. EP també repeteix dues vegades "las 24 horas del día".

Per tant, la reiteració serveix per remarcar la bondat d'uns resultats.

1.3. Mecanismes lèxics

1.3.1. Assenyalar un bon resultat lèxicament

Una altra manera de remarcar uns bons resultats és la utilització d'unes determinades paraules o expressions sintàctiques. Veiem aquestes citacions d'EP:

En la tarde, La ventana, con Gemma Nierga, en la cadena SER, revalida su primer puesto, con 814.000 oyentes, más del doble que Gomaespuma, en Onda Cero, (332.000) o La tarde con Cristina, de la Cope (320.000).

En los informativos de la noche, la cadena SER mantiene su primacía.

En la madrugada, los programas de la cadena SER vuelven a obtener la mejor audiencia: 596.000 oyentes para Hablar por hablar 171.000 para Si amanece nos vamos.

En les citacions trobem dos verbs i una perífrasi verbal: revalida, mantiene, vuelven a obtener. Tots tres elements verbals tenen dues característiques comunes: estan marcats semànticament de forma positiva i remeten al passat (abans eren líders i ara tornen a ser-ne).

A EM trobem aquesta citació:

La cadena [Cope] cierra la temporada en segunda posición, consolidándose como alternativa a la Ser (subtítol)

EM assenyala que la Cope és l'alternativa a la Ser. En aquest cas, dir de la Cope que és l'alternativa de la Ser és sens dubte excessiu perquè la Cope té 2.265.000 oients, mentre que la Ser en té 5.080.000, és a dir, més del doble que la Cope.

2. Minimitzar els mals resultats d'una emissora del mateix grup mediàtic o propera ideològicament

Aquest mecanisme té dues cares: s'amaga que l'emissora pròpia o propera ideològcmanet perd oients, a l'hora que s'assenyala la pèrdua d'oients de les altres emissores.

2.1. Ocultació de dades

2.1.1. No reconèixer que l'emissora del grup mediàtic o propera ideològicament ha perdut oients

Un fet que es repeteix constantment és el següent: l'ocultació que una emissora empitjora els resultats respecte l'anterior EGM. Aquesta ocultació es pot dur a terme mitjançant dos mecanismes: o bé no es fa referència a cap EGM anterior, sinó que només es comenta el darrer o bé es fa referència a algun EGM anterior però no al penúltim (per exemple, es fa referència al de fa un any).

Trobem el primer mecanisme a EP:

La cadena SER termina la temporada con más de cinco millones de oyentes, cifra que supera por sexta vez en su historia.

EP ens fa saber que la Cadena SER ha superat per sisena vegada els cinc milions d'oients però ens oculta que ha tingut una pèrdua de l'1,49% respecte el darrer EGM (ha passat de 5.157.000 oients a 5.080.000)

I trobem el segon mecanisme a EM:

La Cope, gracias a la locomotora de La Mañana, con Federico Jiménez Losantos al frente, ha sido la cadena de radio que más ha incrementado su audiencia en el último año. Los oyentes de la emisora crecieron un 16,6% y se sitúan en los 2.265.000, según datos de la segunda oleada del Estudio General de Medios (EGM) de 2005.

En aquest cas, EM compara el darrer EGM amb el de fa un any perquè respecte de l'anterior la Cope ha perdut un 8,60% d'oients. En concret, la Cope ha passat de 2.478.000 oients a 2.265.000.

2.1.2. Les que perden oients són les altres emissores, no la del grup mediàtic o propera ideològicament

Una norma bàsica és obviar la pèrdua d'oients d'una emissora del mateix grup mediàtic o propera ideològicament mentre s'assenyala la pèrdua d'oients de la competència.

Veiem tres citacions d'EM:

La cadena se consolida como segunda emisora, convirtiéndose en la gran alternativa a la Ser, que pierde el 5,7% de su audiencia en el último año y se sitúa primera con 5.080.000 oyentes. La audiencia de Onda Cero, que asciende a 1.968.000 oyentes, ha descendido un 12,3%.

La Mañana de la Cope ocupa la segunda posición en la primera franja del día. El espacio dirigido y presentado por Federico Jiménez Losantos gana 334.000 oyentes con respecto a la segunda ola de 2004 y alcanza 1.636.000 oyentes, duplicando prácticamente su audiencia en el último año y medio. En primera posición está Hoy por Hoy de la Ser con 2.980.000 oyentes, que pierde más de 200.000 en el último año. El programa Herrera en la Onda, conducido por Carlos Herrera en Onda Cero, se queda en tercer lugar con 1.358.000 oyentes y una pérdida de 225.000.

En la tarde, La Ventana de la Ser, presentado por Gemma Nierga, lidera la franja con 814.000 oyentes, tras perder 13.000 con respecto a la segunda ola de 2005.

A les tres citacions trobem el mateix mecanisme: s'assenyalen les pèrdues de la competència, tenint en compte que s'assenyalen prioritàriament la pèrdua d'oients de la Ser, mentre que no es comenten les pèrdues de la Cope (ha passat de 2.478.000 oients a 2.265.000). Així, si bé la Cope ha guanyat oients respecte de l'EGM de fa un any, n'ha perdut respecte l'anterior trimestre, dada que no s'esmenta. Pel que fa a Hoy por hoy es diu que ha perdut oients, mentre que no es diu que La Mañana de la Cope també n'ha perdut respecte el trimestre anterior (ha passat de 1.778.000 oients a 1.636.000). I, finalment, s'explicita que La Ventana ha perdut audiència, mentre que no es diu que La tarde con Cristina també n'ha perdut (ha passat de 324.000 oients a 320.000).

3. Minimitzar els resultats d'emissores no properes ideològicament

L'altra cara de situar en llocs prominents d'una notícia les dades favorables a l'emissora del mateix grup mediàtic o propera ideològicament és amagar o relativitzar les dades favorables a emissores d'altres grups o no properes ideològicament.

3.1. Fer-se poc ressò dels bons resultats d'una emissora que no sigui del mateix grup mediàtic o no propera ideològicament

LV es fa poc ressò de Catalunya Ràdio perquè la primera vegada que esmenta el nombre d'oients ho fa guionets, és a dir, en un incís:

RAC1, superada exclusivament por Catalunya Ràdio -que mantiene el mismo número de oyentes de hace un año- y la cadena Ser, seguida en Catalunya por 501.000 personas diariamente, también ha registrado un incremento respecto a la última de audiencia que se profujo en el pasado mes de marzo.

Com es pot veure, LV fa referència al nombre d'oients de Catalunya Ràdio en un incís.

3.2. Situar en els lloc prominents de la notícia la pèrdua d'oients d'alguna emissora no propera ideològicament

En aquest cas la pèrdua d'oients apareix en llocs prominents de la notícia:

La segona onada de l'EGM constata una frenada en la línia ascendent de la COPE (subtítol d'EPC)

La COPE perd 44.000 oients en tres mesos i baixa com totes les cadenes estatals (avantítol d'Avui)

Tant EPC com l'Avui destaquen la pèrdua d'oients de la Cope en fer-hi esment en llocs prominents: EPC en un subtítol i l'Avui a l'avantítol. És impensable que això passi en el cas d'una emissora propera o en el cas d'una emissora del mateix grup mediàtic.

3.3. Remarcar algun aspecte que perjudiqui l'emissora d'un determinat grup mediàtic

EPC dedica un requadre a RAC1, ràdio d'un grup mediàtic amb el qual manté una forta competència, el Grupo Godó. La referència, òbviament, és negativa:

Justo Molinero supera RAC-1
L'emissora creada per Justo Molinero, i especialitzada en música, supera, amb 279.000 oients de mitjana, RAC-1, l'emissora del Grup Godo, que, malgrat un notable ascens, es queda en 204.000 seguidors.

En aquest requadre veiem que EPC fa una comparació que cap altre diari no fa, com és comparar una ràdio generalista amb una radiofórmula. El que és habitual és analitzar les ràdios generalistes per una banda i les radiofórmules per una altra. L'objectiu d'aquesta comparació és clar: minimitzar l'augment d'oients de RAC1. De fet, EPC reconeix que RAC1 ha tingut "un notable ascens", però hi col·loca al davant un mot que redueix l'abast de l'ascens, malgrat.

3.4. Comentar críticament els resultats obtinguts per una emissora no propera ideològicament

L'Avui es mostra crític amb Catalunya Ràdio, cosa impensable fa dos anys:

Catalunya Ràdio, que ha perdut 6.000 oients respecte fa tres mesos, continua una davallada iniciada fa més d'un any i se situa 35.000 oients per sota de l'abril del 2004.

La pèrdua d'oients de Catalunya Ràdio és presentada com una davallada quan pel nombre d'oients perduts pot ser seria millor parlar de descens. En tot cas, queda clar que davallada i descens no són sinònims perquè davallada té més connotació de pèrdua d'oients que descens.

4. Conclusió

Al llarg de l'article hem mostrat que els textos que presenten les dades dels EGM no són informatius, sinó que propagandístics. Per aconseguir l'efecte propagandístic, els diaris maximitzen els bons resultats propis, minimitzen els mals resultats propis i minimitzen els bons resultats dels altres.