En aquest article volem analitzar el tractament que fan els diaris pel que fa a l'EGM (Estudi General dels Mitjans) de les ràdios. Ens interessa mostrar algunes de les característiques bàsiques del tractament informatiu d'aquest estudi.

Segons l'Avui, les dades del 2004 són les següents:

1. El llenguatge triomfalista a partir de la manipulació i ocultació de dades

Un dels aspectes més destacats de la informació sobre l'EGM és el llenguatge triomfalista en el supòsit que les emissores del grup periodístic pugi, tot i que l'augment d'oients sigui poc significatiu pel que fa al nombre d'oients totals.

LV, per exemple, titula "RAC1 es la radio que más crece en Catalunya en el 2004". I en el lead afirma que:

La emisora RAC1 no sólo ha consolidado su audiencia durante el presente año, sino que además ha experimentado un aumento del 47,7% respecto al 2003. Así lo constata la tercera oleada de audiencia de este año del Estudio General de Medios (EGM), que revela que la radio en España ha perdido 700.000 oyentes. Una de las excepciones de esta bajada de audiencia son las emisoras del Grupo Godó (RAC1 y RAC105), que conjuntamente ganan 17.000 oyentes.
La emisora musical del Grupo Godó -RAC105- también ha aumentado espectacularmente su audiencia, al llegar a los 105.000 oyentes, lo que representa un aumento del 114% en el último año.

En aquesta citació hi ha manipulació i ocultació de dades. Ocultació en el sentit que durant el 2004, RAC1 ha perdut 39.000 oients. No hi ha, per tant, cap consolidació de l'audiència, ans al contrari. Per tant, LV oculta que RAC1 ha perdut oients i, a més, titula que "RAC1 es la radio que más crece en Catalunya en el 2004" en una clara manipulació de les dades de l'EGM. En tot cas, pot ser la que més creix respecte les dades de 2003, però no pas respecte de les de 2004.

Per entendre la interpretació que fa LV és vital el connector conjuntamente, que, efectivament, certifica que el que ve és correcta. També una clara intenció propagandística en utilitzar espectacularmente quan les dues emissores del Grupo Godó augmenten en total 17.000 oients, xifra no gaire elevada quantitativament si tenim en compte el nombre total d'oients potencials. Sobretot quan l'emissora convencional perd 39.000 oients. RAC105 salva les xifres d'oients del grup radiofònic en guanyar-ne 66.000.

2. Llenguatge triomfalista basat en les dades

SPel que fa a la ràdio espanyolal, a EM trobem aquest subtítol:

'La Mañana' de Federico Jiménez Losantos casi duplica su audiencia con respecto al año pasado y se sitúa como el segundo espacio más seguido tras el 'Hoy por hoy' de Iñaki Gabilondo.

El subtítol diu que 'La Mañana' de Federico Losantos és el segon programa en nombre d'oients, després del programa d'Iñaki Gabilondo. No té en compte, però, com a mínim, dues variables no gens menyspreable: obvia que el programa matinal de Luis del Olmo no està comptabilitzat en l'EGM i, en segon lloc, no té present la gran diferència d'oients que hi ha entre els dos programes (2.964.000 oients segueixen 'Hoy por hoy' i 1.401.000 oients segueixen 'La Mañana'). Per tant, la diferència és de més del doble.

També és interessant aquesta citació d'EM, que és el lead de la notícia:

Los datos de la última oleada del Estudio General de Medios (EGM) confirman los arrojados hace pocos días por el Estudio General de Audiencias de Radio (EGA) que apuntaban que la Cope se consolida en la segunda posición entre las cadenas radiofónicas, desplazando a Onda Cero al tercer lugar y disputando un mano a mano con la Ser.

Segons aquesta citació hi ha "un mano a mano" entre la Cope i la Ser. Les dades que ofereix l'EGM, però, desmenteixen aquesta afirmació: la Cadena Ser 5.135.000 oients mentre que la Cope 2.127.000 oients. Així doncs, la distància entre ambdues emissores és de només tres milions d'oients.

EP també utilitza un llenguatge triomfalista però les dades de la Cadena Ser li ho permet fer. La distància entre la Cadena Ser i la resta de cadenes espanyoles és substancial. Tot i això, la intenció de la notícia és clarament propagandística. El lèxic utilitzat permet veure clarament en els textos:

Las audiencias de los programas de la cadena SER arrasan en todas las franjas horarias, las 24 horas al día.

Entre los deportivos, José Ramón de la Morena gana por goleada con El larguero (1.523.000 seguidores), y triplica en audiencia a El tirachinas, de la Cope (446.000 oyentes). En tercera posición queda Al primer toque, de Onda Cero (286.000 oyentes).

En la primera citació EP utilitza arrasan i repeteix la mateixa idea dues vegades per deixar ben clar que són líders tot el dia (en todas las franjas horarias, las 24 horas al día).

Malgrat que tot el que diu EP és cert, obvia que en l'onada anterior tenia 5.387.000 oients, mentre que en aquesta en té 5.135.000. És a dir, ha perdut oients, com de fet totes les cadenes menys Ona Catalana (que passa de 29.000 a 39.000) i la Cope (que passa de 1.943.000 a 2.127.000).

La utilització hiperbòlica d'arrasan i gana por goleada situa aquesta part del discurs d'EP sobre l'EGM dins de la propaganda, ja que en són expressions típiques.

3. Llenguatge atenuant

EPC presenta la pèrdua d'oients de Catalunya Ràdio de la manera següent:

Per la seva part, l'emissora de la Generalitat es manté com la més escoltada, amb 550.000 persones de mitjana, una xifra lleugerament inferior a la que va registrar fa un any.

La pèrdua de 50.000 oients de Catalunya Ràdio, un 8'9% menys, es presenta com "una xifra lleugerament inferior" a la de l'any passat. Evidentment, aquesta pèrdua té altres lectures, com veurem més endavant.

La citació següent, d'EPC, fa una anàlisi diferent:

Finalment, la disputa entre Tu diràs, la nova proposta de Jordi Basté a RAC-1, i el Teva meva, que presenten Jordi Iturria i Coia Ballesté a Catalunya Ràdio, se salda, de moment, amb un lleuger avantatge del primer: 42.000 davant de 36.000 oients de mitjana.

Hi apareixen dos elements atenuants: de moment i "lleuger avantatge".

4. Es parla en primer lloc la cadena del mateix grup de comunicació o afí o s'hi dedica més espai.

LV dedica els tres primers paràgrafs a les seves ràdios. Els cinc següents els dedica a les altres emissores i a internet.

EM titula "La Cope desplaza Onda Cero y se consolida como gran alternativa a la Ser". Ja hem vist que l'alternativa és a tres milions d'oients del primer, la Cadena Ser.

El fet de donar prioritat a l'emissora afí pot arribar a condicionar la presentació de les dades de l'EGM, de manera que es construeixi un discurs esbiaixat:

En la noche, de nuevo la Cope experimenta un crecimiento significativo con La Linterna, dirigida y presentada esta temporada por César Vidal, que pasa de los 494.000 de la última oleada a los 677.000 seguidores. Hora 25, de la Ser, vuelve a ser líder en esta franja, ganando más de 100.000 oyentes, y alcanzando 1.267.000. También en la noche, Onda Cero pierde seguidores y La Brújula se sitúa en los 315.000.

EM parla primer del programa que ocupa la segona posició en lloc del programa que ocupa el primer lloc

5. La crítica més o menys indirecta a una determinada programació.

Per exemple, LV afirma que:

Catalunya Ràdio sigue siendo la emisora con mayor audiencia en Cadrugada), con 550.000 oyentes, aunque pierde 54.000 respecto a la última oleada y los nuevos programas no han mejorado la audiencia de sus predecesores (El món s´acaba, Postres de músic o No ho diguis a ningú). Tanto Antoni Bassas como Toni Clapés mantienen sus altos niveles de audiencia, con 407.000 oyentes el primero (Els matins de Catalunya Ràdio) y 121.000 el segundo (Versió original).

En aquest paràgraf contraposa uns programes nous que no han acabat d'arrencar amb uns que "mantienen sus altos niveles de audiencia". Per tant, aquest paràgraf que va més enllà de la mera quantificació de l'audiencia d'una ràdio.

És molt més explícit aquest paràgraf de l'Avui :

El lideratge segueix en mans de Catalunya Ràdio, que obté una audiència mitjana de 550.000 oients, 54.000 per sota del registre que va obtenir en el cens de l'abril-maig. Així doncs, la programació d'aquesta temporada, la primera que es pot atribuir de manera clara a la directiva actual, tanca la primera avaluació amb una davallada d'audiència del 8,9 per cent. Tot i això, el vaixell insígnia de les emissores de la Generalitat té els magazins de matí, tarda i cap de setmana més seguits: El matí de Catalunya Ràdio -Antoni Bassas-, que guanya 41.000 oients des del maig; Versió original -Toni Clapés-; i El suplement -Xavier Solà.

En aquesta citació s'atribueix directament el descens d'audiència de Catalunya Ràdio a la "directiva actual", que en la primera avaluació diguem-ne que suspèn. Aquesta atribució directa és remarcada mitjançant el connector Així doncs, que relaciona el descens de l'audiència amb el canvi de direcció a l'emissora. Però, a més a més, n'hi haurà d'altres, d'avaluacions, el següent EGM com a mínim. En el mateix paràgraf apareix el connector Tot i això que separa les males notícies inicials de les bones notícies posteriors: el vaixell insígnia va endavant.

6. Informació que més enllà de l'estudi de l'EGM

EM cita paraules de Federico Losantos i de Iñaki Gabilondo, per aquest ordre. És interessant veure què diuen els dos periodistes:

Para Federico Jiménez Losantos, director y presentador de La Mañana de la Cope, único espacio matinal que crece, ganando casi 100.000 oyentes desde la segunda oleada y medio millón en el último año, estos resultados se deben a que su cadena es la "única alternativa real, creciente y emergente, que no pertenece a ningún grupo multimedia y que defiende sin complejos valores tales como España, la Constitución, la familia o la propiedad privada, unos valores que comparten muchos españoles", afirma el periodista.
Losantos resalta además que la Cope ha sido la única emisora que ha dado voz a las investigaciones de EL MUNDO sobre el 11-M "por una cuestión de moral" y "que ha defendido a los 10.000.000 de votantes del PP en las últimas elecciones".
Por su parte, Hoy por Hoy, firmado por Iñaki Gabilondo en la Ser, se mantiene en el primer lugar con 2.964.000 oyentes, perdiendo más de 200.000 con respecto a los últimos datos. Desde una posición más que cómoda, Gabilondo destaca la subida de la Cope. "Está claro que ha hecho una oferta muy fuerte y muy antagónica a nosotros y es evidente que eso está funcionando muy bien". Para el veterano periodista, sin embargo, hay que esperar a que Punto Radio y RNE se incorporen al estudio. "Esta es sólo una etapa de una carrera muy larga", señala.

Com es pot veure, les declaracions de Losantos són ideològiques, mentre que les de Gabilondo es limiten, bàsicament, a mostrar la lluita per aconseguir oients entre la COPE i la Cadena Ser. A més, les declaracions de Gabilondo tenen com a tema la COPE.

7. Conclusió: Una crítica a la manera de fer l'EGM

En escrits anteriors vam criticar la manera de fer l'EGM per diverses raons. Luis Oz, a EM, en critica una: la manca de precisió:

Por las mismas razones debemos relativizar la supuesta pérdida de algo más de 400.000 oyentes para toda la radio. Mis gargantas profundas de la cosa aseguran que continúan al loro más de 22 millones de españoles, 2 millones más de los que dice el EGM. Con 2.000 emisoras en toda España (1.200 privadas y 800 públicas) y un 90% de ellas agrupadas en cinco grandes grupos, lo difícil es saber quién escucha exactamente qué, dónde y cuándo. Saberlo con precisión costaría de 10 a 20 veces más de lo que cuesta cada EGM.

Per tant, cal relativitzar les dades que ofereix l'EGM, com ja hem dit en més d'una ocasió..