El 14 de desembre de 2005, El Mundo qüestiona les dades ofertes per l'EGM pel que fa a les ràdios, però accepta sense cap mena de reserva les dades ofertes per l'esmentat estudi pel que fa a la premsa. La pregunta que tot just sorgeix és aquesta: com és que EM dubta d'uns resultats i, en canvi, dóna com a bons uns altres? Abans de contestar la pregunta oferirem les citacions d'EM que mostren aquest comportament ambivalent.

Començarem per les citacions que fan referència a les ràdios, en concret, la COPE i Onda Cero, dues emissores properes ideològicament al diari espanyol. Començarem pel titular de la notícia: "Crecen las dudas sobre el EGM con la leve caída de Jiménez Losantos". És a dir, EM construeix la notícia sobre els resultats de l'EGM a partir de la idea de qüestionar-ne la validesa. Les paraules claus són Crecen i dudas. D'una banda, el nom relativitza l'exactitud de les dades i, d'altra, el verb posa de manifest que aquests dubtes ja existien i que, ara, augmenten.

El lead de la notícia és el següent, que reafirma les idees que apareixen en el titular:

Los datos arrojados por la última oleada del Estudio General de Medios (EGM) hacen crecer las dudas sobre este trabajo.La leve caída de La Mañana de Federico Jiménez Losantos en la Cope, mientras que la cadena crece, apoyan esta tesis.

El segon paràgraf dóna la paraula a Federico Jiménez Losantos:

"Es imposible que el programa de la mañana, que es la locomotora de una cadena baje, y la emisora suba", señala el periodista, que ya lleva tiempo denunciando irregularidades en el estudio."Yo siempre he dicho que el EGM es el Sermómetro. Cuando me ha ido mal y cuando me ha ido bien. Estos datos camuflan la bajada de la Ser de una manera desvergonzada y ridícula", concluye.

En primer lloc, l'oració amb què comença el paràgraf és contundent: "ya lleva tiempo", denunciando i irregularidades. És a dir, l'EGM queda totalment desacreditat perquè l'èxit de l'estudi es basa en la credibilitat de les dades que ofereix. Sense aquesta credibilitat les dades no tenen cap valor. Val a dir que CONTRASTANT és crític amb les dades que ofereixen els diferents EGM però cal assenyalar que el nostre col·lectiu qüestiona l'EGM des d'una perspectiva metodològica, no pas perquè hi pugui haver.

En segon lloc, s'hauria de comprovar que Federico Jiménez Losantos no ha fet cas de les dades de l'EGM quan li han estat favorables.

I, en tercer lloc, Jiménez Losantos vincula l'EGM amb la Cadena Ser. En tot cas, hauria d'aportar proves, no només acusar que hi ha connivència entre l'empresa que fa l'estudi i una empresa estudiada.

Posteriorment, EM dóna la paraula a Carlos Herrera, que també qüestiona la validesa de les dades de l'EGM:

Herrera en la Onda, presentado por Carlos Herrera en Onda Cero, obtiene 1.295.000 oyentes, 63.000 menos que en la ola anterior pero gana 49.000 desde 2004. El locutor se quejó ayer en antena de que el descenso de audiencia de los programas matutinos busca "disimular un poquito la bajada de los demás". Para el periodista, el EGM "es el Estudio General del Medio. El plural le sobra", dijo.

A més dels verbs se quejó i disimular, cal assenyalar el joc de paraules, ple d'ironia, que fa Carlos Herrera: canvia el significat de la sigla EGM. Com abans fa Jiménez Losantos, el periodista d'Onda Cero vincula l'EGM amb la Cadena Ser, que és "el Medio".

Finalment, EM ofereix la paraula a Carlos Malo de Molina, director de l'empresa que elabora l'EGA (Estudio General de Audiencias):

Los datos del EGM contrastan además con los del último Estudio General de Audiencias (EGA) que atribuía 3.184.000 oyentes a Hoy por Hoy y 2.939.000 a La Mañana. "Los datos del EGA se obtienen de la manera más profesional y esperamos que sean certeros", señala Carlos Malo de Molina, director de Sigma Dos, que realiza el estudio.

Convé remarcar que Sigma Dos és l'empresa demoscòpica que fa les enquestes polítiques que publica EM. Carlos Malo de Molina aprofita per criticar la manera de treballar de l'empresa que elabora l'EGM ("Los datos del EGA se obtienen de la manera más profesional").

Certament, poc temps abans de l'aparició de l'EGM, Sigma Dos va oferir les dades de l'EGA, les quals difereixen significativament de les de l'EGM. Per explicar les diferències hi ha tres possibilitats. Primera, les dues enquestes són incorrectes. Segona, una de les dues és correcta. I, tercera, els estudis tenen en compte magnituds diferents (per la qual cosa les dues són correctes o cal retornar a les possibilitats primera i segona).

Fins ara hem vist com EM s'afegeix a les crítiques que fan la COPE i Onda Cero i com construeix la notícia sobre les dades que ofereix l'EGM a partir de negar-hi qualsevol mena de validesa. Ara veurem com EM assumeix les dades de l'EGM quan presenta les dades sobre la premsa.

Per començar, tenim el titular següent: "EL MUNDO es el único gran diario que aumenta su audiencia en el último año". És a dir, en aquest titular EM atorga validesa a les dades de l'EGM, tant del darrer com dels dos anteriors, que li permeten de fer la comparació i d'afirmar que en el darrer any ha augmentat el nombre de persones que llegeixen diaris.

I en el lead trobem el següent:

El diario EL MUNDO es el único periódico nacional que aumentó su audiencia de manera ininterrumpida durante los últimos cinco años, según certifica el Estudio General de Medios (EGM).En la última oleada alcanzó 1.342.000 lectores, un 2,1% más que hace un año. Con este dato, sólo EL MUNDO crece en los últimos 12 meses, frente a la caída de audiencia de sus principales competidores, El País (-5%), Abc (-7%) y La Razón (-2,2%). El continuado crecimiento de EL MUNDO le permite acercarse más a El País y continuar aumentando la diferencia con respecto a Abc (502.000 lectores).

En primer lloc, trobem la idea que EM ha crescut de manera continuada durant els darrers cinc anys. En segon lloc, EM utilitza el verb certifica a l'hora de justificar l'augment continuat que ha tingut en els darrers cinc anys. En tercer lloc, EM recull la dada de l'EGM que és l'únic diari espanyol que creix en el darrer any. I, per acabar, accepta la idea del "continuado crecimiento" i que s'acosta a El País, el seu gran competidor.

En el segon paràgraf EM continua acceptant sense cap mena d'objecció les dades de l'EGM. Veiem-ho:

A lo largo del último lustro, EL MUNDO acumula un crecimiento de audiencia del 42%, con 394.000 nuevos lectores. A este aumento contribuyó especialmente la edición de Madrid, dónde se publica el suplemento M2, que suma 467.000 lectores (27.000 más), un 6% por encima de la misma oleada del año anterior del EGM.

Com es pot comprovar, en aquesta citació EM no posa en dubte cap dada de l'EGM, ni actual ni passada.

Un cop llegides les citacions d'EM és hora de retornar a la pregunta inicial: per què EM qüestiona les dades de l'EGM sobre la COPE (i Onda Cero) i en canvi no dubta de les dades del mateix estudi sobre la premsa? La resposta és senzilla. En un cas, una emissora propera ideològicament perd oients, dada que no li agrada. En canvi, en l'altre cas, EM resulta que guanya lectors/lectores respecte de l'any anterior, cosa que li agrada. Cal assenyalar, abans d'acabar, que EM guanya audiència (1.341.000) respecte de l'estudi de fa un any, mentre que en perd respecte del darrer. Per això es compara amb les dades del darrer any (1.314.000) i no pas amb les del darrer estudi (1.400.000).