El 13 de desembre de 2006 la premsa es va fer ressò puntualment de l'EGM donat a conèixer el dia anterior. Els diaris han tornat a informar com en les altres ocasions que hem analitzat els resultats de l'Estudi General de Mitjans: els diaris aprofiten l'EGM per tal de fer propaganda del seu mitjà si consideren que les dades són bones o bé les ometen si consideren que no són (prou) satisfactòries.

Hem elaborat un quadre que ens permetrà contextualitzar les dades des de 2004:

NOTA: En tres casos dues onades consecutives tenen el mateix resultat.

1. Maximització dels guanys propis

A continuació analitzarem un seguit de citacions de diversos diaris que tenen com a tret en comú la maximització d'uns resultats. Els diaris aprofiten els bons resultats per esbombar-los. Aquesta és una de les tècniques que utilitzen de manera habitual els diaris a l'hora de presentar els resultats que els afavoreixen.

1.1. El Mundo

EM fa servir un avantítol amb el text següent: "La tercera ola del año otorga al rotativo de Unedisa 1.338.000 lectores, 69.000 más que en la precedente y 599.000 por encima del periódico de Vocento". EM aprofita l'avantítol per fer evidents dues victòries: l'increment de lectors respecte del darrer estudi i l'increment de la diferència entre EM i l'ABC.

El titular d'EM es manté en la línia triomfalista de l'avantítol com no podia altrament: "EL MUNDO es el diario que más sube en el último EGM y casi duplica a ABC". Cal assenyalar que s'han de matisar les dues afirmacions. La primera no és precisa i la segona és exagerada.

Pel que fa a l'increment d'audiència cal tenir en compte que n'hi pot haver de dues menes: increment percentual i increment absolut. Així, tot i que és cert que EM augmenta percentualment més que cap altre diari, el diari que augmenta més en nombre de lectors és El País. Si mirem el quadre que hem elaborat, es pot veure que EM passa de 1.269.000 a 1.338.000 i que EP passa de 1.970.000 a 2.058.000. Així, EM augmenta 69.000 lectors (el 5,44%) i EP n'augmenta 88.000 (el 4,47%). Per tant, quant a l'afirmació que és el diari que més puja, cal dir que és volgudament imprecisa. Des d'un punt de vista percentual és certa, mentre que si tenim en compte l'augment absolut és falsa. A més, utilitzar l'increment percentual com a únic criteri no permet fer una anàlisi seriosa atès que l'increment d'un 1% no és equivalent per a tota l'escala numèrica perquè passar de 100 a 150 costa molt més que passar de 25 a 50. En un cas, obtenir el 50% més implica un augment de 50, mentre que en l'altre augmentar el 50% només implica un creixement de 25.

Quant a la comparació amb l'ABC cal dir que l'afirmació que EM "casi duplica a ABC" és exagerada atès que EM té 1.338.000 lectors pels 739.000 de l'ABC. És a dir, els lectors d'EM són un 81,06% més que els lectors d'ABC. El "casi duplica" d'EM no té en compte que li falta gairebé el 19% de lectors més per duplicar l'ABC.

Quan passem al lead de la notícia, hi trobem el següent:

El diario EL MUNDO repite como el periódico de ámbito nacional que más sube en el Estudio General de Medios (EGM), según corroboran los datos de la tercera oleada de 2006.

No sabem a què es refereix EM quan afirma que repite com a diari espanyol que més puja en l'EGM perquè a les tres onades anteriors el diari que dirigeix Pedro J. Ramírez havia obtingut resultats inferiors (passa del 1.342.000 de la tercera onada de 2005 als 1.269.000 de la segona onada de 2006).

1.2. La Vanguardia

LV dedica un sol paràgraf a informar de l'EGM:

La Vanguardia ha experimentado uno de los aumentos más significativos respecto al resto de la prensa con un 7,4% más respecto al pasado año. El Avui también es de los pocos que suben, en su caso con un notable 6,4%, mientras que El País lo hace con un discreto 0,5%. La mayoría de los diarios generalistas no ha tenido la misma suerte y ha sufrido un descenso considerable, como El Periódico, que baja un 7,6%. El ABC también desciende un 12%, mientras que El Mundo pierde un 0,3% de sus lectores.

Com es pot veure, el paràgraf comença remarcant que LV té "uno de los aumentos más significativos" si comparem les dades de la tercera onada de 2006 amb el 2005. De fet, la dada que cal agafar de 2005 és la que correspon a la tercera onada. Aleshores és cert que LV puja un 7,4%. Tanmateix, si agafem les de la primera onada de 2005 (766.000) i la segona onada (735.000), llavors l'afirmació és falsa perquè el nombre de lectors de l'actual EGM és inferior als que acabem d'esmentar.

1.3. El Punt

El Punt escriu a l'avantítol que "El Punt es referma com el diari més llegit en català segons l'últim EGM". Com que l'EGM només comptabilitza dos diaris escrit en català, El Punt i l'Avui, només hi ha dues opcions: o ets el més llegit o ets el menys llegit. No hi ha cap punt intermedi.

Al lead de la notícia torna a insistir en aquesta idea:

El Punt, amb 144.000 lectors, es referma com el diari més llegit en català, al davant de l'Avui (114.000), segons l'última enquesta de l'Estudi General de Mitjans (EGM), corresponent al tercer trimestre de l'any.

Cal dir que El Punt comet un error ja que l'Avui no té 144.000 lectors sinó 146.000.

El Punt també remarca que guanya lectors:

El Punt és una de les capçaleres d'informació general que guanya lectors.

I posteriorment repeteix la idea que és el diari més llegit en català:

El Punt es consolida en el lideratge de la premsa d'informació general en català. Les dades de la tercera onada de l'Estudi General de Mitjans (EGM) del 2006 el ratifiquen com el quart diari d'informació general més llegit a Catalunya amb 144.000 lectors.

1.4. El Periódico de Catalunya

EPC és l'únic diari que situa en portada els resultats que ha obtingut a l'EGM si bé utilitza lletres amb unes dimensions discretes: "L'EGM certifica que el diari és el més llegit a Catalunya i es col·loca tercer a tot Espanya".

El titular d'EPC és contundent: "EL PERIÓDICO, líder a Catalunya". El fet és indiscutible: EPC és el diari que té més lectors a Catalunya. Més endavant veurem en què es fonamenta aquest lideratge.

Al lead de la notícia, EPC escriu el següent:

EL PERIÓDICO manté el seu lideratge absolut a Catalunya amb 720.000 lectors, i arriba a la tercera posició en el rànquing dels diaris d'informació general de pagament més llegits a Espanya, per davant d'ABC i La Vanguardia, segons l'informe de l'estudi general de mitjans (EGM) conegut ahir.

EPC utilitza el sintagma pleonàstic "lideratge absolut" per tal de remarcar que és el líder. La referència a l'ABC té un sentit ple ja que el diari madrileny era el tercer a l'onada anterior, però, en canvi, l'esment de LV no té cap sentit perquè no té res a veure amb la tercera posició d'EPC. L'esment només s'explica pel fet que LV és el competidor directe d'EPC a l'hora de lluitar per aconseguir nous lectors (o per no perdre'n).

Posteriorment, EPC afirma que:

La publicació d'aquestes dades positives per a EL PERIÓDICO coincideix amb l'edició de l'exemplar número 10.000 del diari, publicada ahir, i amb la celebració del 30è aniversari de la creació de Grup Zeta, el holding de comunicació del qual forma part la capçalera.

EPC valora el resultat obtingut com a "dades positives" i les situa en un context més global: la publicació de l'exemplar número 10.000 i la celebració del trentè aniversari de la creació del Grupo Zeta. Més endavant veurem si realment són "dades positives" per a EPC.

1.5. El País

EP titula de la manera següent: "EL PAÍS es el diario que más crece, y alcanza los 2.058.000 lectores". Certament, EP és el diari que guanya més lectors: 88.000 (pels 69.000 d'EM). Anteriorment hem comentat que EP és el diari que guanya més nombre de lectors i que la manera com presenta EM l'augment d'aquests dos diaris és esbiaixada ja que es fixa en l'augment percentual de lectors i no pas en l'absolut. Ja hem dit que aquesta mena de presentació no és l'adient atès que beneficia EM i perjudica EP a causa del diferent punt de partida. Així, EM ha augmentat el 5,44% i això implica 69.000 lectors més. Si apliquem aquest percentatge a EP, això voldria dir que EP hauria hagut de pujar 107.000 lectors més. La diferència és clara: per mantenir el mateix percentatge de creixement, EM hauria de tenir 69.000 lectors més mentre que EP hauria de tenir-ne 107.000, és a dir, 38.000 més.

També volem comentar el verb alcanza. El primer que pensa la persona que llegeix el titular és que EP mai no havia arribat a assolir aquesta xifra. En unir la idea de creixement de la clàusula anterior i la idea d'alcanzar el més fàcil és pensar que EP ha aconseguit un rècord, que mai no havia tingut tants lectors. En aquest sentit, no s'ha d'obviar que el titular és el lloc més prominent d'una notícia.

El lead de la notícia, però, matisa el que acabem de dir anteriorment:

EL PAÍS supera de nuevo la barrera de los dos millones de lectores. El Estudio General de Medios (EGM) otorga a este periódico 2.058.000 lectores diarios, lo que representa un crecimiento de 88.000 respecto a la oleada anterior (4,5% más). En términos globales, EL PAÍS es el periódico que más seguidores ha ganado en el periodo acumulado entre febrero y noviembre de 2006, que corresponde a los datos difundidos ayer. De hecho, EL PAÍS registra la mejor marca de las últimas cuatro oleadas.

La utilització de de nuevo implica que almenys en una ocasió anterior EP havia ultrapassat els dos milions de lectors. El lector arriba a la conclusió que l'ocasió anterior no fou el darrer EGM a partir de càlculs propis: si ara EP creix 88.000 lectors i arriba els 2.058.000, el lector pot fer una resta ràpida i comprovar que EP no arribava als dos milions a l'anterior EGM. Per tant, en almenys en una ocasió EP ha tingut més lectors que a l'onada actual.

A la darrera oració EP el lector conclou que el resultat de la cinquena onada és millor que l'actual a partir de la interpretació del contingut del sintagma: "la mejor marca de las últimas cuatro oleadas". Així doncs, la cinquena és millor que l'actual. Les dades de l'EGM corroboren la conclusió: la segona onada de 2005 atribueix a EP 2.186.000 lectors, més que els 2.058.000 de l'actual onada.

2. Maximització de les pèrdues dels altres

Aquesta és una altra de les tècniques utilitzades a l'hora de presentar els resultats d'un EGM. A causa de la competència entre els diaris per la lluita per guanyar nous lectors o per no perdre'n de vells, s'ha de remarcar el resultat desfavorable del més directe competidor.

2.1. El Mundo

EM diu el següent sobre el resultat obtingut per ABC:

El buen comportamiento de EL MUNDO contrasta con la caída del diario ABC que sufre un retroceso del 8,7% sobre la segunda ola de 2006, caída que resulta mayor todavía -de un 12%- si la comparamos con la audiencia registrada en 2005.

EM oposa el seu resultat al de l'ABC. En primer lloc, EM afirma que ha tingut "un buen comportamiento". Com sempre, cal relativitzar les afirmacions positives que fa un diari sobre les seves dades. EM ha tingut "un buen comportamiento" si es compara amb l'EGM anterior, però no és tan bo si es compara amb els resultats de la tercera onada de 2005, és a dir, amb el resultat de fa tot just un any. El "buen comportamiento" es tradueix en una pèrdua de 4.000 lectors. Malgrat que la pèrdua de lectors és insignificant, cal assenyalar que el "buen comportamiento" amaga una lleugeríssima pèrdua de lectors (0,3%). En segon lloc, EM es dedica a posa de relleu la pèrdua de lectors de l'ABC: contrasta, caída, sufre, retroceso, caída [...] mayor todavía. Totes les paraules que hem assenyalat tenen un contingut clarament negatiu a l'oració esmentada. Com que l'ABC és el competidor més directe d'EM, el diari d'Unedisa remarca convenientment que ABC està perdent molts lectors (101.000 en el darrer any, un 12,02%).

Com ja hem assenyalat a la secció anterior, EM magnifica la seva distància respecte de l'ABC, fet que es pot veurem a la citació següent:

Los 739.000 lectores del diario cabecera del grupo Vocento son prácticamente la mitad de los del rotativo de Unedisa. O lo que es lo mismo, la audiencia total de EL MUNDO casi duplica la audiencia de ABC. De momento, con 599.000 lectores más, la supera en un 80% y es claramente mayor que la del diario de Vocento en toda España, con la única excepción de Andalucía donde ABC cuenta con 100.000 lectores más.

EM utilitza els sintagmes "pràcticamente la mitad" o "casi duplica". Aquests dos sintagmes provoquen en el lector la impressió que EM és molt a prop de tenir el doble de lectors que l'ABC. Tanmateix, EM aclareix tot seguit que EM té un 80% de lectors més que l'ABC. Per tant, EM queda un pèl lluny de duplicar l'ABC; de fet, en aquesta onada hauria hagut de tenir 1.478.000 lectors, és a dir, 140.000 més dels que ha obtingut (un 10,46% més). En conseqüència, l'exageració és clara i té com a finalitat mostrar que EM és un diari que va a més i que l'ABC és un diari que va a menys.

Encara que l'ABC és el competidor més directe d'EM, no cal oblidar que EM també es disputa un altre sector de l'audiència, el que llegeix La Razón:

Mientras tanto, el cuarto de los diarios de ámbito nacional, La Razón, se sitúa por debajo de los 400.000 lectores y con un descenso del 1,8% sobre la ola anterior y una caída del 12,3% sobre la tercera oleada de 2005 consigue tan sólo 393.000 lectores.

El més significatiu d'aquesta oració és la utilització de tan sólo, que implica una valoració negativa del resultat ja que és obvi que per a EM 393.000 lectors a tot l'Estat són pocs. Deixant de banda si 393.000 lectors són molts o pocs, tan sólo és un judici de valor que EM mai no utilitzaria si es tractés d'un diari amic o d'una emissora de ràdio amiga.

2. 2. La Vanguardia

LV escriu el següent:

La mayoría de los diarios generalistas no ha tenido la misma suerte y ha sufrido un descenso considerable, como El Periódico, que baja un 7,6%. El ABC también desciende un 12%, mientras que El Mundo pierde un 0,3% de sus lectores.

El més remarcable de la primera oració és el sintagma "un descenso considerable" i l'exemple que posa ("como El Periódico"). Sobretot si el comparem amb la manca de contextualització del descens de l'ABC, més elevat que el d'EPC, i que no rep cap comentari. Així, LV qualifica de considerable un descens del 7,6% mentre deixa sense qualificar un descens del 12%. El diferent tractament que reben els dos diaris té una explicació senzilla: EPC és el competidor directe de LV, el que no passa amb l'ABC.

2.2. El Periódico de Catalunya

EPC escriu el següent sobre el rànquing de diaris:

El País encapçala el rànquing d'audiències amb 2.058.000 lectors, seguit d'El Mundo amb 1.338.000 lectors. A continuació ve EL PERIÓDICO, que suma 789.000 lectors, seguit d'Abc, amb 739.000 i, finalment, La Vanguardia amb 697.000.

En aquesta citació cal remarcar l'ús de finalment aplicat a LV. Evidentment, LV no és el diari que té menys lectors de l'Estat. Per tant, LV és el darrer dins un determinat marc de presentació de la notícia. En aquest sentit és evident que EPC vol destacar la posició endarrerida que ocupa LV dins el rànquing. Per això utilitza finalment.

2.3. El País

A EP hi trobem aquest text:

Los deportivos también bajan. Especialmente significativo es el descenso de Marca, que obtiene el peor dato desde 2002 (2.391.000 lectores).

Prisa, hòlding al qual pertany EP, té un diari esportiu, As. Per tant, Marca és el seu més directe competidor. De fet, són els dos grans diaris esportius espanyols. Des d'aquesta perspectiva s'ha d'interpretar el que diu EP sobre el descens de Marca. És evident que Marca ha perdut lectors: 27.000 respecte de la darrera onada i 121.000 respecte de la darrera onada de 2005. Tanmateix, el lector es pot fer la idea que el resultat obtingut per Marca és una debacle per al diari esportiu espanyol si uneix el sintagma "especialmente significativo" i "el peor dato desde 2002". Si analitzem les dades, veurem que aquesta interpretació està allunyada de la realitat. En el quadre següent reproduïm les dades de Marca durant 2002 i 2003:

El resultat obtingut per Marca en el darrer EGM (2.391.000 lectors) és superior al millor resultat de 2002: 2.028.000 a la primera onada, 2.096.000 a la segona i 2.255.000 a la tercera. A més, cal tenir present que els resultats de 2004 i 2005 són realment espectaculars: un mínim de 2.512.000 i un màxim de 2.632.000. Molt per damunt, per exemple, d'EP, el diari d'informació general de pagament amb més lectors de l'Estat. Per tant, el descens de Marca no implica, almenys de moment, cap davallada significativa.

3. Minimització de les pèrdues pròpies

Una de les tècniques que utilitzen els diaris és limitar al màxim possible el reconeixement de pèrdues de lectors i, al límit, no reconèixer-la.

3.1. El Mundo

Vegem com presenta EM la pèrdua de lectors en un període de dos anys:

Con un aumento del 5,4% respecto a la oleada anterior, el rotativo de Unedisa alcanzó en el último EGM del año 1.338.000 lectores (69.000 más que en el anterior), con lo que mantiene el nivel de audiencia alcanzado en 2005, año que finalizó con 1.342.000 lectores.

L'oració que citem EM afirma que manté el nivell d'audiència de 2005 i esmenta els 1.342.000 lectors de la tercera onada. Tanmateix, EM no esmenta que a la segona onada de 2005 en va obtenir 1.400.000 i que a la primera onada de 2005 en va obtenir 1.387.000. Per tant, és fals que EM mantingui "el nivel de audiencia alcanzado en 2005" ja que tot en dues onades de 2006 ha estat per sota dels resultats de 2005 (1.276.000 a la primera onada i 1.269.000 a la segona) i només a la tercera onada gairebé iguala la xifra de la tercera onada de 2005 (1.342.000).

3.2. El Periódico de Catalunya

El titular d'EPC és contundent: "EL PERIÓDICO, líder a Catalunya". El fet és indiscutible: EPC és el diari que té més lectors a Catalunya. Ara bé, la contundència d'aquest titular amaga un altre fet: en el darrer any EPC ha perdut 85.000 lectors mentre que el segon diari en el rànquing, LV, n'ha guanyat 38.000. Així, la distància entre el primer i el segon ha passat de 139.000 a 92.000, és a dir, s'ha reduït en 47.000 en detriment d'EPC. Si recollim una citació reproduïda abans, EPC considera "dades positives" aquest resultat. Per tant, EPC valora com a positiu un resultat que assenyala que en el darrer any ha perdut un 7,61% de lectors i que en els dos darrers anys n'ha perdut un 10,75%. Altrament dit: es valora positivament una pèrdua significativa de lectors.

Més endavant, EPC presenta els resultats dels diaris esportius catalans:

El diari esportiu Sport, capçalera pertanyent al Grup Zeta, ha superat Mundo Deportivo a Espanya a l'haver obtingut 567.000 lectors mentre que la capçalera del Grupo Godó ha vist com la seva audiència es reduïa un 4% respecte a l'últim EGM fins a situar-se amb 9.000 lectors menys que el seu competidor. A Catalunya, Sport manté la seva solidesa amb 319.000 seguidors, xifra que suposa un creixement del 8%.

EPC deixa ben clar (ha superat) que l'Sport té més lectors a l'Estat que Mundo Deportivo. Pel que fa a Catalunya assenyala que l'Sport "manté la seva solidesa". Es pot veure ara EPC no diu que l'Sport guanyi MD en nombre de lectors a Catalunya. La conclusió és senzilla: si no ho diu és que no el guanya, és a dir, a Catalunya MD té més lectors que l'Sport. Per confirmar aquesta hipòtesi cal buscar què diu MD, el competidor més directe.

MD no esmenta enlloc la darrera onada de l'EGM. Tanmateix, si busquem en el cercador hi trobarem que el 12 de juliol de 2006, l'endemà de la presentació de l'anterior onada, va escriure el següent:

LÍDERES

Mundo Deportivo mantiene su liderazgo como diario deportivo catalán más leído en Catalunya y España, según la segunda oleada del EGM de 2006

Mundo Deportivo, en el año en que celebra su Centenario, continúa sólidamente instalado en el liderazgo como diario deportivo catalán más leído en Catalunya y España, según los datos de la segunda oleada del EGM (Estudio General de Medios) de 2006, conocida ayer. MD sigue siendo el diario deportivo de referencia del barcelonismo, con los 580.000 lectores diarios que le concede el EGM en toda España, y aventaja a Sport (566.000) en 14.000 lectores diarios.
La distancia se amplía en Catalunya, cuna de Mundo Deportivo, cuyo arraigo de cien años se refleja en sus 332.340 lectores diarios, 35.756 más que Sport (296.584).

A partir d'aquesta notícia podem reconstruir què ha passat a Catalunya amb l'Sport i MD. MD aporta dues dades sobre els lectors d'aquests dos diaris a Catalunya: MD en té 332.340 i l'Sport 296.584. Com que a la darrera onada l'Sport té 9.000 lectors més que MD, és evident que el diari esportiu més llegit a Catalunya és MD: l'Sport ara té 319.000 lectors i MD no n'ha pogut perdre 14.000 si a tot l'Estat n'ha perdut 9.000. Per això EPC parla de solidesa i no de lideratge. Quan un no és líder, aleshores és sòlid.

3.3. El Punt

El Punt escriu el següent sobre el nombre de lectors al que anomena demarcacions:

DEMARCACIONS
L'edició d'El Punt Comarques Gironines és la més consolidada, amb 98.000 lectors (10.000 més que en l'enquesta anterior), i augmenta la diferència en 46.000 lectors amb Diari de Girona (52.000), que és tercer a la demarcació, després de La Vanguardia (53.000). El Punt Comarques Barcelonines té 37.000 lectors i El Punt Comarques Tarragonines obté 9.000 lectors.

Per fer els comentaris pertinents cal tenir en compte que a l'onada anterior El Punt va tenir 138.000 lectors i a l'actual n'ha tingut 144.000, és a dir, ara en té 6.000 més. La dada crucial és la que té a veure amb el nombre de lectors a les comarques gironines. Així, El Punt diu que ara en té 10.000 més, per la qual cosa a l'onada anterior en tenia 88.000. Si sumem els resultats actuals, ens surten els 144.000 lectors d'ara (98.000, 37.000 i 9.000). Si fem una redució a l'absurd, i acceptant les dades actuals per a les comarques barcelonines i tarragonines, ens surt que a l'onada anterior El Punt tenia 88.000 lectors a les comarques gironines, 37.000 a les barcelonines i 9.000 a les tarragonines. En total, 134.000. Si hi afegim els 6.000 lectors que ha guanyat, n'obtenim 140.000. Fins als 144.000 de l'actual onada en falten 4.000. Això vol dir que El Punt ha perdut 4.000 lectors a les comarques barcelonines i tarragonines en el darrer EGM. Evidentment, el diari no en diu res. El lector ha d'arribar a aquesta conclusió després de fer ell mateix el càlcul.

3.4. El País

En parlar del resultat dels diaris esportius, EP afirma que:

Los deportivos también bajan. Especialmente significativo es el descenso de Marca, que obtiene el peor dato desde 2002 (2.391.000 lectores). As ronda el millón (990.000).

As és un diari esportiu espanyol que pertany al mateix grup mediàtic que EP. Així, la concisió de la presentació del seu resultat esdevé explicativa. És un senyal clar que As no ha obtingut un bon resultat. Efectivament, As ha perdut 2.000 lectors respecte de l'anterior onada i 25.000 respecte de l'onada de fa un any. La pèrdua no és important, però la manera com la presenta EP denota que el diari del Grupo Prisa considera que el resultat no és bo. Òbviament, això no vol dir que EP consideri que el resultat sigui dolent.

4. No oferir les dades

L'Avui i MD no ofereixen els resultats de l'EGM als seus lectors. L'Avui no en parla tot i que respecte de l'anterior onada guanya 6.000 lectors. El resultat, però, està molt allunyat de l'obtingut a la primera onada de 2004 (144.000) o a la tercera de 2004 (145.000). A més, no retalla distàncies respecte d'El Punt ja que es manté intacta la diferència (28.000 lectors).

Quant a MD, el diari del Grupo Godó no parla de l'EGM perquè ha perdut 22.000 lectors. Aleshores, és millor no parlar-ne per tal d'estalviar un disgust als lectors.

5. Conclusió

En l'anàlisi d'aquest EGM hem vist que les tècniques que utilitzen els diaris a l'hora de presentar els resultats són les de sempre. Cada diari en fa servir una o una altra o més d'una alhora segons els resultats que ha obtingut i la presentació que fa dels seus resultats i dels de la resta de diaris.

Però el més important, i com ja hem dit en d'altres ocasions, és remarcar que els textos que hem analitzat no són informatius sinó propagandístics. Així, l'objectiu del diari no és informar de les dades d'una onada de l'EGM al lector. L'objectiu del diari és aprofitar les dades de l'EGM per presentar-les d'acord amb els seus interessos empresarials. La publicació de les dades de l'EGM, doncs, té una finalitat propagandística.