Aquest article pretén reconstruir la manifestació de l'11 de setembre de 1976, de la qual enguany se celebra el trentè aniversari. Així, volem remarcar-ne quatre aspectes: el nombre de manifestants que van donar els diaris, l'establiment d'una hipòtesi màxima de manifestants, la creació d'expectatives sobre el nombre d'assistents i les referències a la dificultat de calcular-ne el nombre.

En aquest article analitzarem Avui, Diario de Barcelona (DB), Catalunya Express (CE), El Correo Catalán (ECC), Tele/Express (TE), Hoja del Lunes (HL), La Vanguardia Española (LVE), Mundo Diario (MD), Canigó i Oriflama.

1. La creació d'expectatives sobre el nombre de manifestants

Fins a la nit del 9 de setembre el governador civil de Barcelona i la Comissió 11 de Setembre no van arribar a un acord per celebrar la Diada amb un acte reivindicatiu a Sant Boi de Llobregat.

A partir d'aquest moment (el 10 i l'11 de setembre), i gràcies al debat obert durant les dures negociacions dels organitzadors de l'acte amb el governador civil de Barcelona, alguns diaris van anar creant expectatives sobre les dimensions de la manifestació.

L'Avui titula en portada el 10 de setembre, amb lletres de dimensions considerables, "Demà, acte de masses a Sant Boi". L'endemà, l'11, escriu el següent:

Avui, 11 de setembre, Diada de Catalunya, a la plaça de Catalunya de la vila de Sant Boi de Llobregat, es preveu una concentració d'una gran multitud de patriotes catalans per celebrar l'acte commemoractiu de la nostra data.

L'expectativa creada pels mitjans de comunicació durant aquests darrers dies, tot seguint el curs de les negociacions entre la Comissió 11 de setembre i els representants del Govern, i el gran treball de convocatòria que s'ha fet des de totes les instàncies democràtiques, havien donat ahir tota mena d'indicis que asseguren una veritable resposta de masses.

Ahir al vespre, quan encara no s'havia donat per acabada la tasca preparatòria, s'havia garantit ja un servei d'altaveus suficient per a un auditori de quaranta mil persones -la plaça de Catalunya admet una presència folgada de trenta-cinc mil-. S'hi afegiran encara les instal·lacions que tenien previstes la gent de Sant Boi per celebrar la diada pel seu compte, abans que fos convocat l'acte general al seu poble. Així queda assegurat que els discursos que pronunciaran Jordi Carbonell, Miquel Roca i Junyent i Octavi Saltor arribin a tota la gernació que hi assistirà.

L'Avui al·ludeix tres vegades a les expectatives sobre el nombre de manifestants: "es preveu una concentració d'una gran multitud de patriotes catalans", "L'expectativa creada pels mitjans de comunicació durant aquests darrers dies […], i el gran treball de convocatòria que s'ha fet des de totes les instàncies democràtiques havien donat ahir tota mena d'indicis que asseguren una veritable resposta de masses", i "Així queda assegurat que els discursos […] arribin a tota la gernació que hi assistirà." És clar que l'Avui esperava que una "gran multitud", "una gernació", una "veritable resposta de masses" anés a la manifestació. És a dir, l'Avui hi esperava molta gent.

Diario de Barcelona també esperava un bon nombre de gent a Sant Boi. Així, el 10 de setembre escriu que:

Sant Boi, o el San Baudilio de Llobregat de los últimos decenios, puede resultar insuficiente para lo que desde anoche se empieza a llamar la "ocupació democràtica de la vil·la" [sic].

El Correo Catalán era més moderat, tot i que preveia l'èxit de la convocatòria:

En la plaza de España [de Catalunya] de Sant Boi de Llobregat tendrá lugar finalmente el acto central de la conmemoración de hoy. Es el sitio más amplio de toda la localidad, y caben algo más de treinta cinco personas. Más que en cualquier explanada del parque barcelonés, según me explica el delegado de servicios técnico de la Comissió 11 de setembre.
Aunque claro, luego ya vienen las calles y las avenidas por lo que han previsto un sistema de amplificadores en toda la zona, amén de otros detalles, observables en los mapas alzados, en menos de 48 horas, para el buen funcionamiento del orden de la fiesta. Vale decir que el optimismo de los organizadores es grande, y que dan como sentado que el recinto previsto no será suficiente.

ECC, tot citant els organitzadors, assumeix que la plaça de Catalunya no podrà encabir tots els manifestants, es quals se situaran per "las calles y las avenidas" adjacents.

Com gairebé sempre, hi ha d'haver algú que posi aigua al vi: es tracta de La Vanguardia, que afirma el següent el dia 10 de setembre:

El acto tendrá lugar en la pequeña plaza en donde está enclavada la iglesia en la que se hallan los restos mortales del "conseller en cap" Rafael de Casanova.

LV qualifica de "pequeña plaza" el lloc on es celebrarà l'acte de la Diada. Per tant, no hi pot caber gaire gent.

2. La dificultat de calcular el nombre de manifestants

Al llarg de les cròniques hi trobem dues al·lusions a la dificultat de donar cap xifra sobre el nombre de manifestants:

Resulta muy difícil, dadas las características del lugar, determinar con precisión el número de asistentes. Existían entre los especialistas unanimidad en considerar que por lo menos había cincuenta mil personas concentradas, pero algunas estimaciones llegaban a doblar esa cifra. Quizás un punto medio, entre setanta u ochenta mil personas, pueda considerarse como la más verosímil. [DB]

Entre ochenta y ochenta y cinco mil personas, según cálculos siempre difíciles de precisar, se reunieron ayer en Sant Boi para celebrar la Diada de Catalunya, presidida por el signo de la unidad y de las reivindicaciones nacionales y democráticas. [ECC]

S'ha de remarcar que la plaça de Catalunya té forma rectangular, raó per la qual el càlcul de l'àrea és molt senzill i que la medició dels carrers adjacents no presenta cap dificultat.

Pel que fa a "determinar con precisión el número de asistentes" ja hem dit en diverses ocasions que fer un recompte exacte de manifestants és impossible. L'únic que es pot fer és oferir una xifra que s'acosti a la realitat de la manifestació.

També s'ha de remarcar que tot i que els dos diaris esmentats diuen que la xifra és molt difícil de calcular, n'ofereixen una. Per cert, com veurem més endavant, les dues xifres són impossibles.

3. L'àrea de la plaça de Catalunya i el nombre màxim de manifestants que hi caben

L'11 de setembre, diversos diaris fan referència a l'àrea que té la plaça de Catalunya:

El lugar definitivo donde se desarrollará el acto es la céntrica plaza de Catalunya de la localidad situada a 10 kilómetros de Barcelona, Se ha escogido esta plaza por sus dimensiones: 120 [sic] metros cuadrados que possibilita una cabida de más de 35.000 personas. [DB]

La plaza de Catalunya de Sant Boi, 17.000 metros cuadrados situada en uno de los extremos de la población [...]. [TE]

És a dir, segons DB la plaça té un àrea de 12.000 metres quadrats i segons TE 17.000.

CE aporta una altra dada:

En la plaza de España [de Catalunya] de Sant Boi de Llobregat tendrá lugar finalmente el acto central de la conmemoración de hoy. Es el sitio más amplio de toda la localidad, y caben algo más de treinta cinco mil personas. Más que en cualquier explanada del parque barcelonés, según me explica el delegado de servicios técnico de la Comissió 11 de setembre.

Tot i que no diu l'àrea de la plaça, CE assenyala que hi caben "algo más de treinta cinco mil personas". Això vol dir que, segons aquest diari, l'àrea ronda els 12.000 metres quadrats.

Per acabar, trobem aquest fragment a LVE:

Se nos ha informado que no habrá problemas de espacio mientras el número de personas no sobrepase los ciento cincuenta mil [se calcula un metro cuadrado por persona]. Parece que junto a la plaza de Catalunya hay un descampado bastante grande.

LVE afirma que l'àrea total ocupable per la manifestació era de 150.000 metres quadrats, ja que cada metre quadrat estaria ocupat per una persona. La dada de LVE implica que l'àrea ocupable a Sant Boi equival a gairebé dos passeigs de Gràcia. A més, el periodista no té clar de què parla atès que utilitza el verb Parece, raó per la qual no té cap mena de constància que existeixi el "descampado bastante grande" de què parla. De fet, si el que diu el periodista fos cert, aleshores l'espai de què parla hauria de ser un "descampado muy grande".

4. El nombre de manifestants segons la premsa

A continuació veurem la manera com els diaris i les revistes van oferir la xifra de manifestants que van assistir a la manifestació de Sant Boi.

4.1. Avui

En portada, l'Avui titula, amb lletres d'unes dimensiones considerables, que "Tot Catalunya, present a Sant Boi". Sens dubte, es tracta d'una simple hipèrbole producte de l'eufòria del moment, perquè al subtítol assenyala que "L'acte autoritzat reuní cent mil persones en una reivindicació unitària". És obvi que Catalunya era molt més que cent mil persones.

A la crònica sobre la manifestació l'Avui torna a oferir la xifra anterior:

Cap a les cinc, la plaça de Catalunya era plena de gom a gom: 18.000 metres quadrats de gent mirats des d'un terrat feien una tossa impressionant. Van arribar a ser cent mil entre plaça i carrers.

Posteriorment l'Avui rebaixa la contundència anterior i hi trobem que:

La plaça de Catalunya s'omplí de gom a gom, i hom creu que foren cent mil les persones que l'omplien juntament amb els qui hi havia en els carrers que hi menaven.

En aquesta citació, el periodista afirma que "hom creu que foren cent mil". No sabem, per tant, qui creu que hi va haver cent mil persones a l'acte. La utilització d'hom pot amagar la identitat del periodista, que es distancia de la dada que ofereix, o es pot tractar de persones que no identifica.

Així doncs, l'Avui repeteix en diverses ocasions que es van reunir cent mil persones a l'acte de Sant Boi.

4.2. Diario de Barcelona

A DB hi trobem dues al·lusions a la xifra de manifestants sense que en doni la dada numèrica:

La "Diada del Onze de Setembre" [sic] transcurrió con gran moderación y clamor popular en toda Catalunya. No hay que consignar más incidentes que los derivados, en el gran acto de Ssant Boi, de la aglomeración de miles de personas.

Con asistencia de muchos millares de catalanes, se celebró la Diada. [peu de foto que a apareix a la portada]

Així doncs, la xifra apareix sense quantificar d'una manera precisa: "miles de personas", "muchos millares de catalanes". Només es diferencien en el fet que que el peu de foto augmenta el nombre de manifestants ja que hi surt el determinant muchos.

Més endavant, però, DB comenta el següent:

Existían entre los especialistas unanimidad en considerar que por lo menos había cincuenta mil personas concentradas, pero algunas estimaciones llegaban a doblar esa cifra. Quizás un punto medio, entre setanta u ochenta mil personas, pueda considerarse como la más verosímil.

En primer lloc, és curiós que el periodista assenyali que "existían entre los especialistas unanimidad". D'aquests especialistes en recomptes, que no són identificats, mai més no n'hem sabut res. Com és obvi, l'ús del plural indica que, com a mínim, n'hi havia dos.

En segon lloc, hi ha altres veus a més a més de la dels especialistes ("algunas estimaciones"). Tampoc no sabem qui són les persones que defensen la hipòtesi dels prop de cent mil manifestants.

En tercer lloc, el periodista ofereix la seva xifra a partir de fer un recompte que hem demostrat en diverses ocasions que és erroni: si un diu 2 i un altre diu 4, aleshores direm 3. Per això DB ofereix una xifra intermèdia entre les dues de què disposa: ni 50.000 ni 100.000, sinó entre 70.000 i 80.000. I el periodista es justifica: aquesta xifra pot "considerarse como la más verosímil". És evident que el fet que una dada sigui versemblant no implica que sigui certa. Com veurem, aquest n'és un exemple clar.

4.3. El Correo Catalán

ECC quantifica la xifra d'assistents tot dient que:

Entre ochenta y ochenta y cinco mil personas, según cálculos siempre difíciles de precisar, se reunieron ayer en Sant Boi para celebrar la Diada de Catalunya, presidida por el signo de la unidad y de las reivindicaciones nacionales y democráticas.

És a dir, segons ECC, un mínim de 80.000 manifestants i un màxim de 85.000 van assistir a l'acte de Sant Boi.

Més endavant parla de "decenas de miles de catalanes":

Fue, en definitiva, un día en el que decenas de miles de catalanes olvidaron su fin de semana. Se desplazaron a propósito. Aguantaron una jornada físicamente dura.

4.4. Tele/Express

TE no ofereix cap dada pròpia sinó que es limita a reproduir les que ofereixen altres mitjans i el Gobierno Civil de Barcelona:

En cuanto a la valoración de asistentes al acto de Sant Boi, las cifras de los distintos medios no concuerdan en su mayoría y oscilan entre los treinta mil participantes contados por televisión española, que valoró la jornada como un fracaso, y los cien mil participantes del diario "Avui". La cifra oficial del Gobierno Civil es, por lo que parece, de treinta mil. Pero según estimaciones que cuentan la gran cantidad de público que no pudo llegar a Sant Boi a causa de los embotellamientos y saturación de los transportes públicos la cifra total de asistentes podría ser bastante más alta.
Otras valoraciones dan cifran de más de ochenta mil, como "El Correo Catalán", pero la mayor parte de los medios no arriesga ninguna cifra precisa. [...] En cualquiera de los casos aparece claro para los organizadores, según se desprende de declaraciones realizadas en el mismo acto, que era imposible conseguir el nivel de participación previsto para un acto en el Parque de la Ciudadela [lloc triat per la Comissió 11 de setembre en primera instància]. Las características del lugar autorizado y de sus vías de comunicación convirtieron el traslado hasta la ciudad de Sant Boi en un auténtico esfuerzo. Debe tenerse en cuenta que a las dos de la tarde ya empezaron a presentarse las primeras dificultades en el tránsito rodado que se dirigía a Sant Boi y que hasta tres horas después de terminado el acto no empezaron a quedar despejadas las carreteras próximas.

Tot i que TE no ofereix xifra pròpia, ofereix diverses consideracions per mostrar que la xifra del Gobierno Civil de Barcelona són baixes: "la gran cantidad de público que no pudo llegar a Sant Boi" i l'esforç que va implicar arribar fins a Sant Boi a causa de "las características del lugar autorizado y de sus vías de comunicación".

Més endavant, TE parla de "miles de personas":

Desde el comportamiento de los miles de personas que aguantaron en pie el desarrollo del acto de casi dos horas [...].

4.5. La Vanguardia Española

LVE no ofereix xifra pròpia i es limita a esmentar tres fonts:

Según la agencia Logos, en la plaza habían cuarenta mil personas. Europa Press cifraba en cincuenta mil el número de asistentes, y por su parte, Televisión Española dió la cifra de 30.000 personas. Según pudimos apreciar, no solo la plaza, sino las calles adyacentes estaban repletas de público, así como todos los balcones que daban a la plaza.

Les fonts que recull LVE situen la xifra de manifestants en un mínim de 30.000 i en un màxim de 50.000.

És interessant, però, el fet que LVE que afirmi que la plaça i els carrers adjacents eren plens. És a dir, en un espai molt semblant als altres diaris esmenten fonts que donen molts menys manifestants. Això no vol dir que no siguin LVE aporti les xifres que més s'acostin a la realitat.

4.6. Mundo Diario

MD subtitula la notícia amb text següent: "Sesenta mil personas se pronunciaron inequivocadamente por las libertades sin que se produjeran incidentes". Per tant, deixa clar des d'un primer moment quin és el nombre de manifestants a Sant Boi.

Més endavant torna a sortir aquesta xifra en dues ocasions més:

Antes de que con ese acto sesenta mil personas quedaran unidas por el recuedo de tantos desaparecidos a lo largo de una historia ya demasiada larga, Sant Boi había sido lenta y pacíficamente invadida a partir de las tres de la tarde, siendo ocupada la totalidad de la plaza y las calles confluyentes.

Hacia la mitad del mitin se repartieron unas treinta mil copias con letra y música de "Els Segadors", canción con la que se dio por concluido el acto en el mismo tono en que se inició, sin incidentes, con un orden perfecto, sin los temidos problemas. Porque sesenta mil personas se pueden reunir con fines democráticos, en orden democrático, sin que el orden público sufra alteraciones de ningún tipo. Son lecciones que se van aprendiendo poco a poco.

4.7. Catalunya Express

CE no ofereix cap xifra pròpia de manifestants sinó que esmenta dues xifres d'altri:

Treinta mil personas, según la tele y cien mil según un matutino barcelonés, se desplazaron al lugar de los hechos. ¿Hubiera sido la mismo en el parque [Parc de la Ciutadella]? Inútil pregunta, porque no ha sido. Pero en todo caso los que esperavban más tienen que sumar a la cifra, un capítulo de inconvenientes bastante largo y obvio.

Així doncs, CE aporta dues dades: la mínima i la màxima.

4.8. Hoja del Lunes

HL es limita a dir que:

En efecto, la plaza de Catalunya de Sant Boi estaba ocupada por millares de catalanes exultantes, que siguieron con fervor las intervenciones de los tres oradores [...].

Per tant, xifra l'assistència en "millares de catalanes". Tanmateix, ofereix una dada interessant:

La "plaça de Catalunya" de Sant Boi de Llobregat fue insuficiente para acoger a todos los asistentes a la "Diada de Catalunya", conmemorativa de la fecha histórica del once de septiembre y de permanente significación para todos los catalanes.

Per tant, tot i que parla de "millares", fet que pot dur a creure que foren uns pocs milers, HL assenyala que la plaça de Catalunya va resultar insuficiente. Els millares, doncs, han de ser-ne uns quants.

4.9. Canigó

Canigó titula en portada "100.000 catalans a Sant Boi" i obre la informació sobre l'acte amb "100.000 Catalans a Sant Boi". També escriu un destacat on insisteix en la xifra màgica: "Cent mil catalans a la commemoració de Sant Boi". I en el text reitera que:

De tota manera, la resposta del poble català també va ser exemplar, com ho demostraren les cent mil persones que s'aplegaren a la plaça Catalunya de Sant Boi.

4.10. Oriflama

La revista Oriflama xifra el nombre de manifestants en 80.000:

Unes 80.000 persones es reuneixen a Sant Boi la Diada Nacional de Catalunya, mentre centenars de senyeres pengen dels balcons i finestres d'arreu de Catalunya.

5. Resum de les dades aportades per la premsa

A partit de les citacions es pot fer el quadre següent:

(1) Quan no s'indica res, la xifra l'ofereix el diari o la revista.

6. El nombre màxim de manifestants segons la nostra hipòtesi

A l'hora de fer la nostra hipòtesi tindrem en compte, com sempre, l'àrea ocupada i la densitat.

6.1. L'àrea ocupada

Tot seguit establirem l'àrea ocupada de la manifestació. Per fer-ho, formularem una hipòtesi màxima: la plaça va estar totalment ocupada (tot i que hi ha alguna fotografia que mostra que hi havia espais buits o densitat molt baixa) i que tots els carrers que van a parar a l'esmentada plaça van estar també ocupats per manifestants (calcularem una llargada màxima de 50 metres per carrer).

Passem, doncs, a les dades:

1. La plaça de Catalunya fa 115,70 metres per 108,50 metres.

2. Els carrers adjacents són Jacint Verdaguer, Avinguda Onze de Setembre (esquerra i dreta), 3 d'abril (esquerra i dreta), Francesc Macià (esquerra i dreta) i Mallorca. Els noms dels carrers són els actuals, atès que no sabem el nom que tenien el 1976. Tenen una amplada d'entre 10 i 16,25 metres.

6.2. La densitat

A l'hora de calcular la densitat tindrem en compte dues informacions: les fotografies de què disposem i les al·lusions al temps que fa ver aquell 11 de setembre.

Quant a les fotografies, n'hem vistes diverses que permeten d'afirmar que la densitat no fou gaire elevada. S'hi pot veure perfectament que hi ha algunes àrees petites sense gent i que la distància interpersonal fou considerable. En aquest sentit cal tenir en compte que l'acte va durar dues hores i que la gent va estar dreta. Remarcquem el fet que la gent va estar dreta per indicar que hi havia d'haver un cert espai de reespir perquè la gent pogués canviar de posició. (Si es té present que alguns manifestants podien estar asseguts, aleshores el nombre de manifestants fóra inferior.)

A més a més, disposem d'una altra informació que influeix a l'hora que augmenti o minvi la densitat d'una manifestació: la climatologia. ECC, HL i LV s'hi refereixen. Pel que fa a ECC, cal dir que la insistència és molt gran perquè al·ludeix quatre vegades a la calor que va fer:

Pese a la distancia [de Barcelona], pese a la calor -un tórrido sol no cesó de castigar- pese a las dificultaces de comunicación y transportes [...]. [ECC]

La sed arreció fuerte desde las primeras horas. El sol inclemente que no se retiró nunca contribuía a ello. [ECC]

Los asistentes se colocaban donde podían. Antes de iniciados los parlamentos muchos de ellos buscaban las mezquinas sombras de algunas obras, o el resguardo de las calles que confluían a la plaza. [ECC]

Fue, en definitiva, un día en el que decenas de miles de catalanes olvidaron su fin de semana. Se desplazaron a propósito. Aguantaron una jornada físicamente dura. [ECC]

La "plaça de Catalunya" de Sant Boi de Llobregat fue insuficiente para acoger a todos los asistentes a la "Diada de Catalunya", conmemorativa de la la fecha histórica del once de septiembre y de permanente sigfnificación para todos los catalanes. [HL]

En efecto, la plaza de Catalunya de Sant Boi estaba ocupada por millares de catalanes exultantes, que siguieron con fervor las intervenciones de los tres oradores [...]. [HL]

Los líderes de los partidos se mezclaban con todos los demás; y todos ellos, en un momento dado, se sentaban en el suelo, intentando también resguardarse del sol impresionante que caía a plomo sobre la plaza. [LVE]

Per tant, es pot establir la hipòtesi que la densitat no fou superior a 1,5 persones per metre quadrat.

6.3. El nombre màxim de manifestants

A continuació reproduïm el quadre que hem elaborat:

Així doncs, el nombre màxim de manifestants no va ultrapassar els 27.374.

7. Conclusions

Tot el que hem vist permet concloure que:

1. Hi ha diaris que no ofereixen cap xifra de manifestants. Avui dia, hi ha una veritable obsessió per oferir aquesta xifra.

2. En els llocs prominents dels titulars de les notícies que informen sobre l'acte no apareix la xifra de manifestants (llevat de MD i de l'Avui).

3. Hi ha tres diaris que esmenten els metres quadrats parcialment ocupats per la manifestació. Avui dia els diaris (llevat de casos excepcionals) no informen sobre els metres quadrats ocupats per les manifestacions.

4. Normalment, els diaris ofereixen la seva xifra. Avui dia aquesta pràctica ha desaparegut. S'ha de dir, però, que la xifra que ofereixen els diaris en cap moment no s'argumenta. I que moltes de les xifres són impossibles, atès que, si tenim en compte la superfície ocupada (17.916 metres quadrats) en cap cas el nombre de manifestants va poder superior a 54.000 manifestants.

5. La xifra que ha passat a la història a l'hora de parlar del nombre de manifestants ha estat la de l'Avui, una xifra del tot impossible.

6. És interessant de remarcar que les xifres que ofereixen els diaris no coincideixen.

Com ja vam comentar a l'article dedicat a la reconstrucció de la Diada de 1977, la premsa ha fet un gran pas enrere a l'hora d'informar sobre les manifestacions. La gran obsessió dels periodistes, i l'únic que els preocupa en el transcurs de la manifestació (llevat que hi hagi cap incident) és oferir les xifres de la font policial i dels organitzadors (tot i que la xifra d'organitzadors no apareix sempre, sobretot si es tracta d'una manifestació antisistema).