El dia 31 de desembre de 2006 dins del programa de Catalunya Ràdio "Tot gira", que dirigeix i presenta Quico Sanchis, es va emetre un reportatge que explicava la relació del compositor rus Dimitri Xostàkovitx amb el futbol. El reportatge, ben documentat i ben construït, va il·lustrar amb episodis de la vida del compositor la passió que aquest sentia pel futbol. Un cop acabat el reportatge i ja en directe, el seu autor ens va explicar que el reportatge pretenia ser una contribució inqüestionable i gairebé definitiva a la tesi que existeix una relació molt estreta entre cultura i esport.

Des de fa uns anys una part dels periodistes esportius pretenen donar prestigi a la seva activitat posant èmfasi en el vincle existent entre cultura i esport. Alguns van més enllà i afirmen que l'esport és cultura. És inqüestionable que l'esport és un element central de la societat contemporània. En el nostre món molta gent practica algun esport i l'esport professional és l'espectacle que atrau més espectadors tant en directe com a través dels mitjans de comunicació. La presència de l'esport als mèdia, però, no es limita a les retransmissions dels partis i de les competicions. La informació, el cometari i el debat sobre l'esport professional s'ha convertit en un dels eixos principals de l'activitat dels diaris, les ràdios i les televisions. Per tot això, l'esport s'ha convertit en una font inesgotable de mites i de temes que neixen als mitjans de comunicació però que després passen a altres àmbits de l'activitat humana i esdevenen punts de referència definitius de la nostra societat.

Podem considerar que l'esport és cultura si adoptem la noció de cultura dels antropòlegs i els sociòlegs, que entenen per cultura tota norma de conducta socialment establerta. El terme comprèn, doncs, tant les produccions literàries i artístiques com les tècniques, inclòs el món del treball i el de l'esport. També podem considerar que l'esport és cultura si utilitzem aquest terme com a sinònim d'indústria de la cultura, que és un tipus de cultura característic de la societat contemporània. Com que l'esport és un dels arguments centrals de la indústria de la cultura i, en el moment actual, tota la cultura és indústria de la cultura, la conclusió és que l'esport és una part d'aquesta cultura.

Tanmateix, els periodistes esportius que reivindiquen la dimensió cultural de l'esport no en tenen prou amb aquest esquema sinó que pretenen establir lligams entre esport i alta cultura. Per alta cultura entenem les disciplines humanístiques, artístiques i científiques tradicionals, nascudes i desenvolupades abans de la irrupció de la indústria de la cultura. El recurs que utilitzen per demostrar que existeix tal vinculació consisteix a fer palès i explotar l'interès que tenen els actors de l'alta cultura per l'esport. No s'adonen que quan Xostàkovitx abandona un assaig per anar a veure un partit del seu club, el Leningrad, qui ho fa no és el músic sinó l'home del segle XX, o que quan un prestigiós historiador de la literatura medieval participa en una tertúlia esportiva no ho fa el medievalista sinó l'afeccionat del Barça. Des del moment que és així, la seva opinió té tant d'interès com la de qualsevol altre ciutadà.

Els intel·lectuals poden aportar un grau de reflexió més profund i més elaborat que la resta de ciutadans quan el tema no és allò que passa sobre el camp el terreny de joc sinó l'esport com a fenomen social. Un historiador de renom ens pot ajudar a entendre la dimensió social de l'esport en la societat contemporània o el paper del Barça en la societat catalana, però no té res a dir, més enllà del que pugui aportar qualsevol altra persona, sobre el partit de lliga del diumenge anterior.

L'esport no serà més cultura perquè en parlin els intel·lectuals i els artistes, ni ho serà menys perquè en parlin els periodistes d'esports. L'esport és una part important d'una determinada forma de cultura, però no té res a veure amb l'alta cultura amb què vol vincular-la cert periodisme. Els intel·lectuals que participen de manera habitual en programes d'esports serveixen de coartada a una operació que pretén donar prestigi a una activitat, l'esport, que és útil i divertida per a qui el practica i l'observa, però que és banal quan se situa fora del lloc i del moment en què s'ha desenvolupat i passa a ser un dels arguments centrals del discurs periodístic.