Hem escoltat i llegit abastament que el pla Ibarretxe és un pla sobiranista, un projecte sobiranista, un pla independentista o que defensa que Euskadi sigui un estat lliure associat a Espanya. En aquest article volem analitzar, des d'un punt de vista discursiu, de quina organització política formaria part el País Basc segons el pla Ibarretxe a partir de l'ocurrència de les paraules utilitzades i de l'estructura discursiva interna.

1. Ocurrència de les paraules

A continuació veurem les paraules atribuïbles al lehendakari Ibarretxe que fan referència al País Basc i les vegades que surten en el text.

1.a. Sobirania

El nom soberanía surt tres vegades. En tots tres casos l'acompanya el mateix adjectiu: compartida. És a dir, el sintagma és soberanía compartida. Compartida, se sobreentén, per bascos i espanyols.

1.b. Cosobirania

El nom cosoberanía surt una vegada, acompanyat per libre y voluntariamente compartida. A l'adjectiu compartida que ja havia sortit tres vegades aquesta vegada se li afegeix que sigui libre i voluntaria.

1.c. Sobiranista

L'adjectiu sobiranista no surt al llarg del text.

1.d. Independència

El nom independencia no apareix cap vegada en el text.

1.e. Independentista

L'adjectiu independentista no surt cap vegada en el text.

1.f. Dret a l'autodeterminació

Aquest sintagma surt dues vegades. Cal assenyalar, però, que la defensa del dret a l'autodeterminació per a una nació sense estat no implica estar necessàriament a favor de la independència d'aquesta nació.

1.g. Estat

És la paraula que analitzem que surt més vegades, amb quatre variants: Estado (11 vegades), Estado español (9 vegades), Estado francés (3 vegades) i dos Estados [Espanya i França] (una vegada).

Cal fer assenyalar que quan surt sense adjectivar Estado sempre vol dir Estado español i que cap vegada no es pot interpretar com a Estado vasco.

1.h. Plurinacionalitat/Plurinacional

Aquestes paraules apareixen en un context on es fa referència explícita a l'Estat espanyol ("plurinacionalidad del Estado español", una vegada) o implícita ("estado plurinacional", dues vegades, i "plurinacionalidad del Estado", una vegada).

Per tant, el nom plurinacionalidad i l'adjectiu plurinacional van associats indissolublement a la idea d'Estat espanyol.

1.i. Lliure associació

Aquest sintagma surt en set ocasions. En dues ocasions surt com a complement preposicional de la mateixa paraula escrita de forma diferent: status de libre asociación y estatus de libre asociación.

Cal assenyalar que el famós sintagma tantes vegades esmentat i criticat no surt cap vegada: el sintagma estado libre asociado no apareix al llarg del discurs del lehendakari Ibarretxe.

2. Estructura interna discursiva

A continuació reproduirem quatre citacions que apareixen en el discurs del lehendakari i que situen perfectament l'àmbit estatal del projecte que proposa:

Se trata de construir un nuevo proyecto de convivencia basado en la libre asociación y en la soberanía compartida y no en la subordinación y en la imposición de una determinada visión del Estado, al margen de la voluntad del Pueblo Vasco.
Porque, como ya he trasladado públicamente en esta Cámara, debemos admitir de una vez, que el problema de normalización política no estriba solamente en solventar quién tiene que gestionar una u otra competencia. La solución del problema de normalización política estriba en asumir que el Pueblo Vasco no es una parte subordinada del Estado, sino un Pueblo con identidad propia, con capacidad para establecer su propio marco de relaciones internas y para incorporarse por libre asociación a un verdadero estado plurinacional.

2.- El proyecto: Un nuevo estatus de libre asociación con el Estado español para una nueva etapa

[...] planteamos al Estado español un nuevo Pacto Político para la convivencia, basado en el reconocimiento de nuestra identidad nacional y en la libre asociación a un estado plurinacional.
En definitiva, desde el ámbito de representación de la Comunidad Autónoma Vasca como parte integrante del Pueblo Vasco, y en desarrollo de nuestra capacidad de decidir libre y democráticamente nuestro propio futuro, planteamos una nueva etapa de relación con el Estado español sobre la base de un nuevo status de libre asociación.

El nuevo modelo de relación que planteamos encaja perfectamente con una interpretación abierta y flexible de la Constitución basada en la plurinacionalidad del Estado, según defienden expertos constitucionalistas españoles.
Es un modelo, además, que no pretende ser privativo para Euskadi. Podría perfectamente ser un modelo relacional para otros pueblos y nacionalidades del Estado español, desde una concepción del mismo como una estructura federal asimétrica, defendida por destacables representantes del Partido Socialista y, por supuesto, desde una concepción de federalismo de libre asociación que defiende Izquierda Unida.

Fent un resum breu de cada citació obtenim les paràfrasis següents:

1. Construcció d'un estat al qual el País Basc no estigui subordinat ni que li sigui imposat, és a dir, la construcció d'un veritable estat plurinacional.

2. La relació entre el País Basc i l'Estat Espanyol està basada en la lliure associació del País Basc a l'Estat espanyol. És molt important d'observar l'ús de la preposició con, en aquest cas amb valor de companyia.

3. La relació entre el País Basc i l'Estat espanyol es basa en la lliure associació del País Basc a un Estat espanyol plurinacional.

4. El pacte proposat se situa dins d'una lectura federal de la Constitució espanyola.

3. Conclusió

A partir del que hem analitzat es veu prou clar que el Pla Ibarretxe proposa que els bascos i les basques decideixin lliurement de ser ciutadans i ciutadanes d'un Estat espanyol plurinacional. És a dir, el pla Ibarretxe no planteja cap altra possibilitat que el País Basc formi part de l'Estat espanyol. Així, en cap moment no s'insinua la possibilitat de la independència del País Basc, ni tan sols hipotètica.

Per acabar, creiem que és molt important que els periodistes vagin a les fonts, en aquest cas al text del lehendakari Ibarretxe, per tal que posteriorment puguin informar de manera adequada els lectors/les lectores. En canvi, fa la impressió que molta de la gent que escriu sobre el pla Ibarretxe o que en parla no l'ha llegit.