Els deures essencials del periodista en la recerca, la redacció i el comentari dels esdeveniments són:

1. Respectar la veritat, siguin quines siguin les conseqüències que això pugui comportar-li, donat el dret que té el públic de conèixer la veritat.
2. Defensar la llibertat d’informació, de comentari i crítica
[...]
6. Rectificar tota informació publicada que es reveli inexacta.

Declaració de Drets i Deures dels Periodistes de la Unió Europea (1971)

Ho sabíem que passaria, però no pensem defallir. Quan vam anar a calcular la manifestació convocada per rebutjar l'atemptat contra Ernest Lluch i vam veure la gent que hi havia, vam comentar entre nosaltres: “Diran [la/les fonts oficials de torn i els mitjans de comunicació] que hi ha un milió.” No es tracta pas que siguem endevins, sinó que en aquest camp juguem amb certa experiència i amb un cert coneixement de la lògica dels mèdia a l’hora d’abordar les manifestacions. Estàvem segurs que, com ja havíem advertit en l’anterior tramesa, la font oficial (l’Ajuntament de Barcelona, via Guàrdia Urbana, suposem) inflaria la xifra d’assistents i que, donades les circumstàncies, és a dir, tenint en compte el motiu de la manifestació, els mèdia l’acceptarien a ulls clucs i l’esbombarien (i fins i tot l’arrodonirien a l’alça, ja que 900.000 no té les ressonàncies mítiques i simbòliques que pot tenir la xifra d’un milió).

Per determinar l’àrea que ocupava la manifestació i poder calcular el nombre d’assistents, dues persones del nostre col·lectiu que es trobaven a l’alçada de la capçalera quan la marxa arribava al seu final van contactar per telèfon mòbil amb altres dues persones per saber on es trobava la cua (alçada del carrer Rosselló). Ho expliquem perquè es vegi que no és gaire difícil determinar aquesta àrea si se’n té la voluntat. Després es pot recórrer a comptaquilòmetres, podòmetres o mapes amb escala per tal de calcular les distàncies. Doncs bé, un cop fet aquest primer pas i tenint en compte l’observació de la separació dels manifestants (la densitat) i quines parts del Passeig de Gràcia ocupaven, vam poder concloure que:

a) Hi havia un quilòmetre del Passeig de Gràcia ple de banda a banda (54 m), és dir, 54.000 metres quadrats, dels quals s'han de restar un 5% d'àrea no útil (arbres, parades, quioscos, terrasses, tanques, etc.). Per tant, l'àrea ocupada útil són 51.300 metres quadrats. [Cal tenir en compte que hem homogeneïtzat aquest tram a l’alça, perquè hi havia zones en què per les voreres del Passeig de Gràcia i fins i tot pels carrils laterals s’hi podia caminar arrossegant una bicicleta sense gaires problemes. Volem dir que en aquestes zones la densitat era molt inferior a la que establirem a l’apartat d). Algunes imatges de televisió corroboren el que acabem de dir.]

b) Hi havia un tram de 180 metres de longitud amb el carril central ple (16 m), és a dir, 2.880 metres quadrats útils. [Cal recordar que el Passeig de Gràcia fa 1.250 m. de llarg.]

c) L'àrea total ocupada útil és de 54.180 metres quadrats.

d) Com que la manifestació era dinàmica (la gran majoria de la gent estava en moviment) i la gent anava molt compactada, considerem que la densitat era de dues persones per metre quadrat. Això fa que el nombre total de manifestants fou de 108.360. (1)

Els qui dubten (la majoria, ja ho sabem) dels nostres criteris i xifres i, en canvi, accepten sense vacil·lar les xifres oficials, abans de res haurien de poder contestar les preguntes següents:

a) És possible encabir 16’6 persones en un metre quadrat? Si més no, aquesta és la densitat que cal deduir de la xifra oferta per l’Ajuntament i els mèdia que no l’inflen (si ho calculéssim per un milió, n’obtindríem 18’5).

b) Algú sap el mètode que fa servir la Guàrdia Urbana per calcular el nombre d’assistents a una manifestació? Ho preguntem perquè és un misteri que encara no hem pogut resoldre i el mínim que se’n pot dir és que incoherent. Si els periodistes fessin el seu propi recompte, se n’adonarien de seguida. Per exemple, el 20 de maig de 2000, el dia de la manifestació contra la desfilada militar, la Guàrdia Urbana va oferir la xifra de 12.000 manifestants, mentre que els organitzadors van proporcionar la de 100.000. Segons el nostre càlcul (tenint en compte que els manifestants ocupaven tota la Via Laietana, és a dir, 1050 m., i que la densitat fou de 1’5 persones per metre quadrat), la xifra fou de 17.892 manifestants. La diferència entre la xifra de la Guàrdia Urbana i la nostra es deu segurament que aquell organisme devia aplicar una densitat d’una persona per metre quadrat, cosa que ens semblaria correcte si ho fes en altres ocasions (per exemple, amb la manifestació per rebutjar l’atemptat contra el regidor Ruiz Casado, en què els manifestants anaven bastant separats els uns dels altres i, en canvi, segons les dues xifres reflectides als mèdia, la Guàrdia Urbana va aplicar una densitat d’onze o setze persones per metre quadrat).

c) Com és que s’accepta sense dubtar-ne un “mètode” tan incoherent? Sincerament, fa més de quatre dies, des de la Il·lustració com a mínim, que el recurs a l’autoritat com a argument està invalidat.

Ens agradaria que aquest paper fos llegit amb ànim constructiu, en el sentit que, com hem dit abans, caldria que els periodistes fessin un recompte propi i no es deixessin guiar per les conveniències polítiques d’algunes fonts oficials i pretesament neutrals. Estem convençuts que aquest recompte estaria molt més a prop de la nostra xifra que no pas de la que ofereix la Guàrdia Urbana. No creiem que enganyar els ciutadans tingui res a veure amb la informació.

CONTRASTANT (Una lectura dels mèdia)

(1) Per un error de picatge, en el comunicat tramès dijous 23 vam oferir una xifra errònia (107.360) en lloc de la correcta (108.360).