Els membres de CONTRASTANT hem decidit
que, a partir d'avui, 11 de febrer de 2007 -el dia que
fa sis anys que vam inaugurar la pàgina d'Internet-,
no renovarem periòdicament el web, si bé
de manera excepcional podem penjar algun article, bàsicament
algun recompte de manifestacions. La raó fonamental
per la qual hem pres la decisió
de plegar és que no tenim prou temps per fer
una recerca i una anàlisi sistemàtiques
ni per generar noves idees que permetin millorar la
qualitat dels nostres escrits i renovar el nostre discurs.
La feina d'analitzar el discurs implica la lectura de
noves (i velles) aportacions teòriques en diverses
disciplines (fonamentalment anàlisi del discurs,
lingüística i sociologia) i en les circumstàncies
actuals no podem dedicar-hi les hores que caldria.
Fa temps que hem arribat a un atzucac,
ja que les nostres obligacions professionals i familiars
ens impedeixen que ens dediquem com caldria al web.
La solució per continuar tirant endavant el nostre
projecte passa per la professionalització de
la nostra feina, cosa impossible d'aconseguir a hores
d'ara. Per tant, no es donen les condicions objectives
que ens permetrien continuar la feina amb regularitat.
En la nostra societat el temps es compra, és
a dir, val diners. Com que no en tenim ni en tindrem,
és millor deixar-ho en un moment més o
menys dolç -el 2006 ha estat l'any que la pàgina
principal ha tingut més visites, 57.097 (40.442
el 2003, l'any que n'havíem tingudes més).
Creiem que podem dir que al llarg d'aquests
més de sis anys hem aportat alguna idea que ha
estat d'interès per a la gent que ens ha llegit,
per la qual cosa hem assolit l'objectiu principal que
ens vam proposar en crear el col·lectiu.
Contrastant va néixer amb l'objectiu
d'oferir una lectura crítica dels mèdia
i desvelar alguns discursos que es vehiculen a través
dels mitjans de comunicació i que els mateixos
mitjans ajuden a crear. Concretament, a la secció
del web anomenada "Vés en compte" ens
vam proposar analitzar la manera com els mitjans de
comunicació aborden determinades realitats conflictives
i posar en evidència la manca de rigor crític
dels mèdia, la dependència de les fonts
oficials i la seva subordinació als interessos
dels grups empresarials als quals pertanyen. A les seccions
anomenades "Los nacionales" i "Los regionales"
hem volgut mostrar de quina manera els mèdia
intervenen en la creació, la recreació
i la propagació del nacionalisme banal espanyol,
que atorga a tot allò que passa als Països
Catalans la condició de fenomen regional inintel·ligible
fora del marc de referència espanyol. Finalment,
a la secció "Llengües" hem analitzat
els discursos sobre la llengua, especialment els que
es vehiculen a través dels mitjans de comunicació,
des de la perspectiva de la sociolingüística
del conflicte d'arrel araciliana.
Tota la fenia que hem fet no hauria
estat possible sense l'ajut i la col·laboració
de moltes persones que volem recordar ara i aquí
i a les quals volem donar les gràcies:
- Tota la gent que ens ha ajudat a comptar
manifestacions i actes massius (principalment, la Feria
de Abril de 2002 i la manifestació del 15 de
febrer de 2003). Les manifestacions i concentracions
de masses més importants que hem comptat no les
hauríem pogut cobrir sense aquest ajut totalment
desinteressat.
- Vicent Partal, que va confiar des
d'un primer moment en nosaltres. Volem agrair-li que
el desembre de 2000, en un moment polític molt
arriscat, ens donés suport. En aquell moment
no ens coneixia gaire gent ja que tan sols havíem
escrit dos articles que havíem fet arribar a
periodistes i professors universitaris (bàsicament
de les facultats de Ciències de la Informació,
Història i Sociologia). En aquells articles criticàvem
la manera de fer dels periodistes a l'hora d'informar
de les manifestacions (en concret, de les manifestacions
contra ETA que es van celebrar a Barcelona aquella tardor).
També volem agrair a Vicent Partal que respongués
afirmativament a la petició d'allotjar el nostre
web a Vilaweb i que, a més a més, ens
oferís que ho féssim gratuïtament.
Sense el seu ajut, l'existència de www.contrastant.net
hauria estat molt més difícil i, sens
dubte, hauria tingut menys ressò. També
volem agrair a Martí Crespo, el nostre contacte
habitual amb Vilaweb, l'amabilitat que ha tingut amb
nosaltres, l'interès que sempre ha manifestat
per la nostra feina, la difusió que n'ha donat
i la paciència que ha tingut.
- Antoni Batista, que ens va ensenyar
que era possible fer una anàlisi acurada dels
conflictes polítics (en el seu cas, del conflicte
basc). La seva tesina ens va permetre veure que podíem
aplicar els nostres coneixements lingüístics,
sociolingüístics i sociològics a
l'anàlisi del discurs mediàtic (principalment
la premsa per raons pràctiques). També
li volem agrair la confiança que sempre ha tingut
en nosaltres i el suport que ens ha donat.
- Xavier Sánchez, que va començar
el projecte amb nosaltres i que va ser qui va posar
en marxa el web. Sense ell tot hauria estat molt més
difícil i hauria costat molt d'arrencar.
- Alejandra Ferrer, que va treballar
desinteressadament un munt d'hores en el disseny del
web actual. Gràcies a la seva feina hem tingut
una bona imatge a la xarxa.
- Albert Martín, que va treballar
en una secció on es proposava un llibre d'estil.
La seva feina i el seu interès van ser molt importants
en un moment determinat de la història de CONTRASTANT.
- Un matemàtic i un físic,
els noms dels quals no tenim perquè el 19 de
febrer de 2006 (l'endemà de la manifestació
sobiranista a Barcelona) un virus ens va eliminar tot
el correu. Aquestes dues persones ens van ajudar a afinar
el recompte de manifestants en proposar-nos que apliquéssim
una fórmula de propagació d'errors al
resultat que obteníem en multiplicar les diferents
àrees i les diferents densitats.
- La gent que ha confiat en nosaltres
i ens ha enviat articles perquè els publiquem.
- Els opinadors i les opinadores dels
mitjans de comunicació que han parlat de la nostra
feina. En concret, volem mostrar el nostre agraïment
a Isabel-Clara Simó, que va ser la primera persona
que va parlar de CONTRASTANT en un mitjà de comunicació.
- Els professionals del periodisme que
s'han fet ressò de la nostra feina i que ens
han utilitzat com a font fiable. En aquest sentit, hem
de donar les gràcies a Luis Benvenuty, periodista
de La Vanguardia, que es va fer ressò del recompte
de la Feria de Abril de 2002. Un article i una entrevista
al diari barceloní van suposar, sens dubte, un
salt endavant en el coneixement públic de la
nostra feina. També volem donar les gràcies
als periodistes que ens han fet entrevistes en diversos
mitjans (premsa, ràdio i televisió) ja
que ens han permès arribar a gent que no ens
coneixia.
- Els webs que han penjat articles nostres
i que, per tant, han difós la nostra feina.
- Els webs que han posat un enllaç
cap al nostre. Aquest reconeixement a la feina que hem
fet ens ha permès que gent que llegien altres
webs i que no ens coneixien s'assabentessin que existíem.
- La gent que ens ha suggerit temes.
En la mesura que ens ha estat possible hem intentat
de complaure-la.
- La gent que ens ha animat a continuar
amb el projecte. En especial, hem d'agrair el suport
que hem rebut en moments difícils (bàsicament,
el recompte de determinades manifestacions).
- La gent que ens ha criticat. Algunes
crítiques ens han permès replantejar-nos
mètodes, anàlisis i interpretacions. I
ens han permès de mantenir la cura i la precisió
a l'hora d'escriure els articles.
Per acabar, només resta donar
les gràcies als nostres lectors i a les nostres
lectores. Quan vam decidir de crear el web l'objectiu
era tenir deu visites diàries. Certament, el
nombre de visites ha superat amb escreix les expectatives.
És evident que saber que érem llegits
ens ha encoratjat per continuar llegint, analitzant
i escrivint. Perquè un, quan escriu, ho fa per
ser llegit. Així, hem d'agrair a tota la gent
que ens ha llegit que ens hagi fet sentir útils.
D'altra banda, com explica sovint Noam Chomsky, els
lectors i les lectores ens han fet sentir membres d'un
col·lectiu més gran, la qual cosa ens
ha permès compartir la idea que, tal com diu
l'eslògan, un altre món és possible.
I, òbviament, també hem compartit la idea
que una altra mena de periodisme és possible.
Miquel Almirall, Albert Berrio
i Vicent Conca
CONTRASTANT
|