| |
A l'última pàgina de
l'edició de dimecres 20 d'octubre, Vicent Sanchis,
director del diari Avui, denunciava a la columna
que signa amb el pseudònim "Desclot"
la manca de respecte per la presumpció d'innocència
per part del que ell anomena "la premsa patriota",
és a dir, El Mundo, ABC, i La
Razón. Llegim-ho en paraules seves:
Quatre "indesitjables"
La premsa patriota ha linxat tots aquests dies amb
ira descarnada quatre dels cuiners bascos amb més
projecció internacional. Després de
la declaració del presumpte etarra José
Luis Beotegi, Pedro Subijana i Juan María
Arzak han hagut d'anar a l'Audiència Nacional
a declarar com a imputats per un delicte tipificat
a l'actual Codi Penal com a "col·laboració
amb banda armada". Martín Berasategi
i Karlos Arguiñano també hi seran
citats aviat com a "testimonis". Beotegi
va afirmar davant el jutge que tots quatre havien
estat requerits per ETA perquè li paguessin
el denominat "impost revolucionari" i
que tenia constància que els dos primers
havien cedit a l'extorsió.
La notícia va ser filtrada pels conductes
habituals, no s'ha respectat el secret de sumari
i la mateixa premsa que la va publicar s'ha passat
alegrement per l'entrecuix la presumpció
d'innocència, un dret bàsic que a
Euskadi ha esdevingut presumpció de culpabilitat.
El judici ja s'ha celebrat -el verb és un
eufemisme- i els quatre inculpats han estat declarats
culpables per una premsa que ha cridat els hooligans
constitucionalistes a "boicotejar" els
seus establiments i negocis.
Sobre qualsevol altra consideració ha prevalgut
el fet que aquests quatre cuiners són bascos
i, per tant, sospitosos, i per tant, mala gent,
perquè, segons la mateixa premsa que els
ha linxat, no van condemnar l'assassinat del cuiner
de la Comandància de Marina a Sant Sebastià,
Ramón Díaz García. Tot plegat
és tan bèstia que recorda la novel·la
d'Albert Camus L'étranger. Tot comença
amb un fill que no plora quan mor la seva mare i
tot acaba en una execució pública...
[La negreta és nostra]
Tractant-se, doncs, d'un article de
director del diari, hem de suposar que la posició
presa per aquest directiu sobre un tema de deontologia
professional, com és el de la presumpció
d'innocència, ha de definir la línia
editorial del rotatiu en aquesta qüestió.
Tanmateix, l'Avui no sempre respecta la presumpció
d'innocència. La prova la tenim en un article
aparegut el mateix dia a la secció Política.
L'article en qüestió duia el títol
següent:
La cèl·lula islamista
volia atemptar amb 500 kilos d'explosius a Madrid
És a dir, l'autor d'aquest
titular considera un fet objectiu que les persones
detingudes constituïen una cèl·lula
islamista i que volien dur a terme una acció
violenta. A més, dóna detalls sobre
el lloc on pensaven dur a terme l'acció -Madrid-
i sobre les dimensions de l'operació -pensaven
utilitzar 500 kilos d'explosius. No hi ha, doncs,
cap mena de presumpció d'innocència.
Del que es diu en el cos de l'article es desprèn
que aquesta posició no és atribuïble
únicament a la font per dues raons: sempre
és possible marcar distàncies amb la
font i no assumir les seves posicions, sense necessitat
d'arribar a condemnar-les. A més, en el titular
que hem reproduït no es mantenen les prevencions
de les fonts respecte de les intencions dels detinguts
i de la seva relació amb organitzacions delictives.
Vejem-ho:
El jutge de l'Audiència Nacional
Baltasar Garzón ha ordenat una batuda policial
arreu de l'Estat que va acabar ahir amb la detenció
de vuit musulmans -de nacionalitat algeriana i marroquina-
en poblacions d'Andalusia, País Valencià,
Madrid i Navarra, els quals, suposadament,
formaven una cèl·lula islamista que
s'estava preparant per dur a terme atemptats d'important
abast a Madrid. Concretament, fonts de la investigació
sospiten que pretenien col·locar un
camió amb 500 kilos d'explosius a prop de
l'Audiència Nacional o del Tribunal Suprem.
De moment, però, tot són indicis
extrets de converses i documents incautats, perquè
ara per ara el mateix ministre de l'Interior, José
Antonio Alonso, afirmava ahir que no s'han localitzat
ni explosius ni armes. Sí que va concretar
que els detinguts es dedicaven a "idear atemptats".
Aquesta batuda és fruit de la detenció
dies enrere a Suïssa del suposat cap d'aquest
grupuscle islamista constituït a Espanya. Fonts
de la investigació, després de concretar
que es tracta de l'algerià Mohamed Achrat,
especificaven que el detingut -per ordre de la justícia
espanyola- havia viscut una època en diferents
ciutats de l'Estat i havia passat temporades a la
presó, on suposadament hauria contactat amb
els diferents detinguts entre dilluns i la matinada
d'ahir. De fet, la major part havien estat arrestats
en ocasions anteriors per delinqüència
comuna.
On és
la presumpció d'innocència que reclamava
Desclot? El titular de l'Avui fins i tot va més
enllà que les pròpies fonts policials
a l'hora d'atorgar responsabilitats als detinguts, ja
que no hi fa aparèxer cap expressió com
les que sí que hi ha al cos de l'article -"suposadament",
"fonts de la investigació sospiten",
"De moment, però, tot són indicis"
etc- que situï les detencions en el marc d'una
investigació policial que pot tenir un desenllaç
feliç per a les persones sospitoses. El titular
no ens situa en el terreny de les sospites o dels indicis
sinó en el dels fets. El contrast entre el titular
i l'article ens fa sospitar que no han estat redactats
per la mateixa persona. És probable qu el titular
hagi estat redactat per algun dels responsables de la
secció que ha fet una mala pràctica professional:
no respectar la presumpció d'innocència
dels detinguts.
|
