Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
 



© Magma3
 
11 de novembre de 2006
Novetats  
   
"Avui decidim a què es destinaran 29.689 milions d'euros": L'esbiaixament de la portada i la notícia esbiaixada d'El Periódico de Catalunya de l'1 de novembre
   
Contrastant
 
NOTA: Volem agrair a Ricard Pérez que ens hagi ajudat a l'hora d'explicar els conceptes econòmics que surten a l'article.

L'1 de novembre, el dia de les eleccions, El Periódico de Catalunya va titular a tota pàgina en portada que "Avui decidim a què es destinaran 29.689 milions d'euros". A més, hi havia un subtitular que afirmava que "El pressupost de la Generalitat del 2006 és superior al de Xile, Singapur, Eslovènia, Ucraïna, Croàcia o Hong Kong". La noticia que feia referència al pressupost de la Generalitat deia que "El nou Govern administrarà un pressupost superior al de Xile".

1. Presentació de la notícia

El primer paràgraf de la notícia és molt clar:

El Govern català que sorgeixi de les eleccions d'avui administrarà 29.689 milions d'euros (gairebé cinc bilions de pessetes), que és el que pugen els pressupostos de la Generalitat per al 2006 i que seran prorrogats per a l'any que ve, a l'espera que el Parlament n'aprovi un de nou. Aquesta quantitat és la millor prova de la importància de l'Administració catalana i del que s'hi juga en aquestes eleccions.

A causa del volum de diners que mou el govern, EPC assenyala que l'Administració "s'hi juga molt en aquestes eleccions". Aquesta afirmació és una clara incitació al vot d'una determinada opció política.

En el segon paràgraf es fa referència al pressupost d'alguns estats, tot i esmentant-se explícitament el de Xile:

Per fer-nos-en una idea, Xile, amb més del doble de població que Catalunya (16 milions d'habitants enfront de 7 milions), disposa aquest any d'un pressupost inferior: 19.731 milions d'euros. I es tracta d'un Estat amb despeses en defensa, relacions exteriors i infraestructures d'interès general que la Generalitat no ha d'afrontar. El pressupost català és superior també als de Singapur, Hong Kong, Croàcia, Ucraïna i Eslovènia.

La intenció d'EPC en escriure aquest paràgraf és mostrar la importància econòmica de la Generalitat en indicar que té un pressupost superior a, com a mínim, sis estats. EPC no diu, però, que la Generalitat, tot i el volum econòmic que mou, és una administració autonòmica, mentre que Xile, Singapur, Hong Kong, Croacia, Ucraïna i Eslovènia són administracions estatals. És a dir, en unes eleccions al seu Parlament, es juguen molt més els ciutadans de Xile, Singapur, Hong Kong, Croacia, Ucraïna i Eslovènia que els ciutadans de Catalunya. Altrament dit: mentre que uns votants decideixen el Parlament nacional, altres decideixen un Parlament regional.

En un paràgraf posterior, el periodista escriu que:

Una altra dada. Andalusia, amb un milió d'habitants més que Catalunya, disposa d'un pressupost de 27.378 milions, encara que no es pot fer una comparació al 100%, perquè l'andalús incorpora menys entitats i empreses públiques que no pas el català

El paràgraf comença amb l'oració "Una altra dada" que serveix per remarcar que a més a més dels arguments anteriors, el periodista n'afegirà un altre. En concret: el pressupost de la Generalitat és més alt que el de la Junta d'Andalusia tot i que Andalusia té un milió d'habitants més que Catalunya. El mateix periodista, però, invalida tot seguit aquest argument en dir que els pressupostos de la Generalitat i de la Junta no són comparables "al 100%". Si unes dades no són comparables al 100%, per a què serveix comparar-les? És més: si dues dades no són comparables, la comparació és inútil perquè no es podrà arribar a cap conclusió definitiva.

2. El pressupost de la Generalitat i de sis estats

Per arribar a la conclusió de si la comparació que fa EPC del pressupost de la Generalitat amb els pressupostos de sis estats és correcte, cal tenir en compte les consideracions següents: el valor de les diferents monedes en el mercat, la paritat del poder de compra i la importància de l'estat en aquest països.

2.1. El valor de les monedes en el mercat

Quan es comparen dues quantitats de diners establertes en monedes que fluctuen en el mercat de divises és molt important determinar en quin moment s'ha efectuat el càlcul. En cas contrari ens podem trobar que dues quantitats inicialment iguals esdevinguin després d'una depreciació d'un 10% d'una de les monedes X en un cas i 0.9X en l'altre. Cal ser, doncs, especialment curós en les comparacions si no s'estableix a quina data de cotització l'establim.

2.2. La paritat del poder de compra

Quan es parla de la paritat del poder de compra es fa referència a la comparació de preus. És a dir, es tracta de comparar els preus de diferents productes o costos de diferents infrastructures en dos o més països. Així, per exemple, si volem saber quina relació hi ha entre l'euro a Catalunya i el iuang a la Xina, cal saber el cost real dels productes a comparar. Evidentment, el preu d'un producte a Catalunya és molt més elevat que el preu d'aquest mateix producte a la Xina. Però això no ens diu res. Cal saber-ne la relació no en termes absoluts sinó relatius.

Un altre cas a tenir en compte és que el preu d'un determinat cotxe a París i a Barcelona és força semblant, però a causa de la diferència salarial entre el que guanya un parisenc i el que guanya un barceloní, el mateix cotxe li costa proporcionalment menys al parisenc que al barceloní.

Per tant, l'important no és la quantitat absoluta d'euros de què disposa una administració, sinó la quantitat relativa. Així doncs, Xile pot fer més coses amb menys euros que Catalunya. L'exemple següent pot aclarir el que volem dir: comparativament, un mestre xilè cobra un salari menor que un mestre català.

2.3. La importància de l'Estat en aquests països.

Una altra consideració, gens menor, és determinar la importància de l'Estat en els diferents països. Evidentment, els aparells estatals no tenen la mateixa implantació en els diferents països del món. Ni ofereixen els mateixos serveis. És clar que com més serveis ofereixi un Estat o un govern autonòmic més alt ha de ser el pressupost estatal o autonòmic per tal que pugui fer-hi front. Catalunya n'és un bon exemple. Més enllà de si la Generalitat tenia traspassades unes determinades competències o no, és clar que hi ha determinades despeses socials que han augmentat exponencialment en els darrers vint-i-sis anys. Sense anar més lluny, sanitat i ensenyament.

A partir de tot l'anterior, doncs, a l'hora de comparar els set pressupostos que assenyala EPC cal tenir present quina és la participació de l'Administració a l'hora de fer front a determinades despeses, en el supòsit que hi faci front. Evidentment, els països que se situen dins l'estat del benestar tenen uns costos socials molt superiors als països que tenen un estat del benestar limitat o que, simplement, no en tenen.

3. El marge de decisió de l'Administració

En darrer lloc, cal determinar quin és el marge de decisió que té l'Administració en els pressupostos de 2007. L'argument principal de la portada i de la notícia d'EPC és que el cos electoral ha de decidir a què es destinaran gairebé 30.000 milions d'euros. L'argument que presenta EPC és fals.

Hi ha un seguit de despeses que no depenen de la voluntat política de les administracions, sinó que són despeses de funcionament. Per exemple, pagar el sou dels funcionaris, pagar el consum telefònic, pagar el material d'oficina... Una altra qüestió és si es contracta més funcionaris dels que ja hi ha o si s'utilitza més o menys el telèfon o si es gasta més o menys material d'oficina. Però hi ha uns costos mínims fixos. Per exemple, si l'administració decideix no augmentar el nombre de funcionaris, és obvi que ha de pagar el que hi ha actualment (o alguns menys si no es renoven les places dels que es jubilen).

EPC ens indica quines són les despeses de funcionament de l'Administració:

1. Despeses financeres: 2.489 milions d'euros [La xifra es calcula a partir del paràgraf següent: "En els 29.689 milions de despesa s'hi han de distingir dos paquets: despeses no financeres i despeses financeres. Les no financeres ascendeixen a 27.200 milions d'euros."]. Aquest punt fa referència al pagament de les amortitzacions dels préstecs sol·licitats.
2. Despeses de personal (nòmines i cotitzacions). 6.600 milions d'euros.
3. Compra de béns i serveis (lloguer, material fungible, telèfon, llum...): 4.000 milions.d'euros [EPC afirma que el pressupost total és de 6.500 milions d'euros.].

A l'apartat de compra de béns i serveis considerem que l'Administració té un marge de maniobra de 2.500 milions d'euros, tot i que ben segurament és inferior. Si sumem les tres xifres, obtenim que 13.089 milions d'euros estan gastats l'1 de gener de 2007 independentment dels partits que governin l'Administració. En total, els diners sobre els quals ningú no pot decidir (llevat que hi hagi un replantejament de l'status quo actual com ara l'eliminació del funcionariat o d'altres) representen, com a mínim, el 44,09%.

4. Conclusions

Podem concloure, per tant, que malgrat que pot ser molt impactant, aquest titular amaga greus mancances: una de tècnica i dues de conceptuals. La tècnica és prou senzilla: es fa un càlcul de canvi de monedes sense establir quin és el dia de referència. Pel que fa a les conceptuals, EPC no té present que la despesa no és qualitativament comparable atès que les partides d'un Estat i d'una autonomia d'un Estat no tenen la mateixa influència en els ciutadans ni tampoc no té en compte que aquests diners no incorporen la mateixa capacitat de compra ni, per tant, la mateixa capacitat d'oferir béns i serveis en els diferents llocs ja que aquestes dues capacitats depenen del diferent nivell de preus que hi pot haver entre Catalunya i els diferents Estats que esmenta el diari.

A més a més, no és cert que la distribució en diferents partides dels prop de 30.000 milions d'euros de l'Administració depenguin de la voluntat política del govern que mani a la Generalitat el 2007perquè, com a mínim, el 44,09% del pressupost està gastat a 1 de gener del proper any.

Per acabar, el titular de portada i la notícia d'EPC té una clara intencionalitat política atès que pretén incentivar un el vot d'una determinada opció política.