El 25 de novembre de 2006, El Mundo publica a la secció Impresiones un text sobre l'ús de l'espanyol al Parlament. El títol del text és prou expressiu: "El Parlament por fin habla en castellano". És remarcable l'ús de la locució adverbial por fin, tota una declaració de principis.

El DRAE afirma que por fin serveix "para expresar con cierto énfasis el término de una situación de espera". Més explícit és el Gran Diccionari de la Llengua Catalana: per fi/a la fi serveixen "per indicar que una cosa té lloc després d'un procés llarg o dificultós, d'una espera llarga i intensa".

Així doncs, el por fin d'EM és prou eloqüent. D'una banda, serveix per expressar la idea que s'ha aconseguit un objectiu que ha costat molt: parlar l'espanyol al Parlament. D'una altra, la locució adverbial també indica que ja era hora que es parlés l'espanyol al Parlament, fet que mai no havia passat.

Cal assenyalar que EM o està mal informat o té una intenció manipuladora atès que no és la primera vegada que un diputat ha parlat l'espanyol al Parlament. Així, a la primera legislatura (1980-1984) el PSA va obtenir dos diputats, Francisco Hidalgo Gómez i José Acosta Sánchez, que van usar només l'espanyol. A més a més, el diputat del PP Julio Ariza Irigoyen va utilitzar exclusivament l'espanyol durant el 1995 i el 1996, any que va abandonar el Parlament arran del pacte PP-CiU.

Per tant, és fals que por fin algú no hagi parlat en espanyol al Parlament perquè hi ha tres precedents sistemàtics de l'ús de l'espanyol en els plens del Parlament. A més, cal tenir present que Alberto Fernández Díaz havia fet intervencions esporàdiques en espanyol.