Jaime Ignacio del Burgo, diputat del PP al Parlament espanyol i membre de la comissió d'investigació de l'11-M, va escriure un article titulat "ETA también estuvo allí" el 9 de setembre de 2006 a El Mundo. Allí és l'11-M. La utilització de l'adverbi también implica que a més a més del comando islamista hi va haver algú altre a l'11-M. En concret, ETA. El títol de l'article, doncs, és molt contundent: ETA va participar d'alguna manera en l'11-M.

A continuació veurem els arguments que dóna Del Burgo per establir la participació d'ETA en l'11-M. Primer, però, cal dir que l'article comença amb les afirmacions de José Luis Rodríguez Zapatero davant la comissió parlamentària de 11-M que ETA no va participar en els esmentats atemptats i de José Antonio Alonso, aleshores ministre d'Interior, que els terrorismes d'ETA i islamista no tenen res a veure. Del Burgo escriu l'article a EM per rebatre el que van dir Zapatero i Alonso a la comissió parlamentària de l'11-M.

1. Les declaracions de José Emilio Suárez Trashorras

Un dels arguments principals que utilitza Del Burgo a l'article són les declaracions de Trashorras a EM el 4 i el 5 de setembre de 2006 (que hem analitzat en un article anterior).

Així, les declaracions de Trashorras a EM li permeten escriure el següent:

Pues bien, ahora resulta que ETA también estaba allí, en el 11-M. Así se desprende al menos de las declaraciones efectuadas por Emilio Suárez Trashorras a ese magistral periodista de investigación que es Fernando Múgica y que acaba de publicar el diario EL MUNDO.
El asturiano cuenta con pelos y señales cómo aquel 17 de marzo se reunió en Asturias con un grupo de policías y un teniente coronel miembro del CNI a instancias del jefe de estupefacientes de Avilés, alias Manolón, de quien Suárez Trashorras era su confidente, para contar todo cuanto sabía de sus relaciones con la banda de El Chino, a quien las investigaciones policiales apuntaban ya como posible autor material del atentado. En el curso de esa declaración informal, y en su papel de confidente, el asturiano reveló que El Chino le había comentado que era amigo de uno de los etarras detenidos en Cañaveras. Fue entonces cuando le dijeron que a ellos "les interesaba implicar a los moros y dejar a ETA aparte, alegando el momento político que se estaba viviendo en España".

Segons Del Burgo, la presència d'ETA a l'11-M se desprende del que diu Trashorras. Trashorras, però, no diu res en concret sobre la participació d'ETA a l'11-M que vagi més enllà d'unes afirmacions vagues. Tampoc no diu res d'interès sobre la presència d'ETA a Astúries, ni sobre els seus suposats contactes amb ETA, ni sobre els suposats contactes d'El Chino amb ETA. I, al límit, totes aquestes afirmacions potser són falses. Per tant, una anàlisi rigorosa de les declaracions de Trashorras no permet afirmar que se'n dedueixi res.

També cal situar el context adequat de l'afirmació de Del Burgo: la utilització d'al menos implica que el diputat del PP té com a mínim una altra dada que li permet fer l'afirmació que ETA va ser present a l'11-M.

A més, Del Burgo escriu que "El asturiano cuenta con pelos y señales" la conversa que va mantenir amb diferents membres dels cossos de seguretat espanyols el 17 de març de 2004, el dia de la seva detenció. Els "pelos y señales" de què parla Del Burgo, però, no clarifiquen gaire el que va passar segons la versió de Trashorras. Com hem vist en un article anterior d'aquesta sèrie, Trashorras no forneix al lector/a la lectora una versió creïble dels presumptes contactes que ell i El Chino mantenien amb ETA.

Pel que fa al comentari de Trashorras sobre el fet que un dels dos presumptes membres d'ETA detinguts a Cañaveras el 29 de febrer de 2004 era amic d'El Chino, més endavant en parlarem amb més detall. Cal recordar que en un article anterior hem fet una anàlisi extensa d'aquesta afirmació de Trashorras.

La següent referència a les declaracions de Trashorras és sorprenent:

Por otra parte, Suárez Trashorras afirma haber proporcionado a Manolón numerosos datos sobre la infraestructura de ETA en el Principado. Pero si esto es cierto, el jefe de estupefacientes de Avilés no consideró oportuno informar de ello a la Comisión ni, al parecer, a sus superiores jerárquicos, que tampoco dijeron nada al respecto.

Cal remarcar que Del Burgo es distancia del que diu Trashorras en escriure "si esto es cierto". És a dir, Del Burgo assumeix que el que diu Trashorras potser no és cert.

La darrera referència a les declaracions de Trashorras que analitzem ara és la següent:

Por último, las declaraciones de Suárez Trashorras sugieren algo más. ¿Cómo es posible que si El Chino, Lamari, El Tunecino, El Egipcio y el resto de sus compinches se hallaban estrechamente vigilados por los cuerpos de seguridad, se produjera el atentado? ¿Se trataba de una operación policial que se fue de las manos? En tal caso, ¿de quién fue la responsabilidad? Si no se da una respuesta clara y contundente a estos interrogantes, en la opinión pública podría anidar otra gran pregunta: ¿Hubo una mano negra capaz de mover los hilos de islamistas y etarras? Sería terrible una respuesta positiva.

La citació comença amb la utilització de sugieren, un verb molt eteri ja que un mateix fet pot suggerir diferents interpretacions i, a més, suggerir no està relacionat directament amb el concepte de veritat. Que un fet o una afirmació suggereixi alguna idea no vol dir que la idea suggerida sigui certa.

Tot seguit, a partir de les declaracions de Trashorras, Del Burgo estableix una posible interpretació de l'11-M: l'11-M va poder ser una operació en què els cossos de seguretat espanyols van involucrar uns islamistes i ETA i que finalment se'ls en va anar de les mans. Fins i tot es pregunta, i pregunta al lector/a la lectora, si una possible "mano negra" ho va controlar tot.

2. L'amistat d'El Chino amb un dels presumptes membres d'ETA detinguts a Cañaveras

Del Burgo escriu el següent sobre la relació d'amistat d'El Chino amb un presumpte membre d'ETA:

Tampoco lo hizo cuando, en el pasado periodo de sesiones, pregunté al ministro sobre la veracidad de una información publicada por EL MUNDO que revelaba que el día 17 de marzo de 2004, Emilio Suárez Trashorras, antes de ser detenido, informó a la Policía de que Jamal Ahmidan, alias El Chino -Mowgli para sus amigos- le había confesado tener amistad con los terroristas de ETA detenidos en Cañaveras el 29 de febrero de 2004 cuando trataban de introducir en Madrid una furgoneta con más de 500 kilos de explosivos.

És interessant recordar el que diu Trashorras sobre l'amistat d'El Chino amb un dels presumptes membres d'ETA detinguts a Cañaveras:

[El Chino] me dijo en una ocasión que uno de los etarras que luego resultaron detenidos en Cañaveras era amigo suyo.

En canvi, Del Burgo escriu que El Chino "le había confesado" a Trashorras. L'ex miner asturià, però, no utilitza el verb confesar, que té clares ressonàncies jurídiques i que està relacionat amb el concepte de veritat, sinó que tot simplement afirma que El Chino "le dijo". Per tant, Del Burgo magnifica una oració de Trashorras que, endemés, és poc creïble.

També cal assenyalar que Del Burgo comet un error greu ja que afirma que El Chino tenia "amistat con los terroristas de ETA detenidos en Cañaveras el 29 de febrero de 2004". Com que Del Burgo escriu "los terroristas de ETA", s'ha de deduir que El Chino era amic dels dos presumptes membres d'ETA. Trashorras, però, no afirma el mateix: Trashorras afirma que El Chino li va dir que era amic d'un dels detinguts a Cañaveras, no pas dels dos.

Per a una anàlisi exhaustiva d'aquesta oració podeu llegir l'apartat 4.3. del tercer article d'aquesta sèrie, dedicat a l'entrevista que José Emilio Suárez Trashorras va concedir a EM.

Seguint amb l'article, més endavant Del Burgo escriu que:

Si no fuera porque esta declaración ya la había efectuado Suárez Trashorras ante el juez Del Olmo hace un par de años pensaríamos que se trata del recurso desesperado de un imputado que arriesga una condena de tres mil años de cárcel para enmarañar los hechos por los que se le juzga y obtener un veredicto de inocencia. Pero esta circunstancia confiere verosimilitud a la confesión de Suárez Trashorras al diario EL MUNDO [...].

Per reblar el clau, i per tal de presentar amb més contundència el seu argument, Del Burgo afirma que el que diu Trashorras és cert perquè ja ho va dir fa un parell d'anys. Des d'un punt de vista lògic, la repetició d'una idea no implica que la idea sigui certa. Que tot això ho digui un advocat encara afegeix més gravetat a l'afirmació de Del Burgo. Ell sap de bona font que un acusat d'un delicte pot repetir tantes vegades com vulgui una versió dels fets que no té per què coincidir amb els fets reals.

3. La relació d'ETA amb el comando islamista de l'11-M

Del Burgo es fa la pregunta següent sobre aquesta relació:

Pues bien, si el autor intelectual fue Jamal Ahmidan y este islamista era amigo de uno de los terroristas de Cañaveras, ¿por qué resulta "extravagante" deducir que ETA pudo prestar su colaboración para perpetrar el atentado, o que pudo haber sido ETA la que contratase los servicios de la banda de El Chino?

Abans de res cal recordar que Jamal Ahmidan és El Chino i que el ministre Alonso va dir que la relació entre ETA i els islamistes de l'11-M resultava "extravagante". Per això Del Burgo fa aquesta pregunta. Ara bé, la premissa de la pregunta que presenta Del Burgo és poc creïble, per no dir falsa. Així doncs, la pregunta que tot seguit formula Del Burgo no té cap sentit. A partir de les paraules de Trashorras, no es pot afirmar que El Chino tenia contactes anb ETA.

A més, Del Burgo presenta una doble possibilitat pel que fa a la intervenció d'ETA en l'11-M: o bé ETA va col·laborar amb els islamistes en la preparació i execució dels atemptats o bé va pagar els islamistes perquè cometessin els atemptats. Del Burgo presenta les dues hipòtesis de manera molt subtil. Així, utilitza les perífrasis de possiblitat "pudo prestar" i "pudo haber sido". És a dir, Del Burgo fa unes preguntes i presenta unes hipòtesis, però va amb molt de compte a l'hora formular-les. En primer lloc, les presenta en forma de pregunta, raó per la qual hi ha dues possibilitats (respondre sí o no). En segon lloc, utilitza dues perífrasis de possibilitat de manera que relativitza el contingut de les afirmacions que apareixen a les preguntes. I, en tercer lloc, la utilització de les perífrasis permet evitar la formulació de preguntes més contundents: "pudo prestar" no és el mateix que "prestó" i "pudo haber sido" no és el mateix que "fue". Vegem-ho: "¿Por qué resulta "extravagante" deducir que ETA prestó su colaboración para perpetrar el atentado, o que fue ETA la que contrató los servicios de la banda de El Chino?" Evidentment, a Del Burgo no li interessa formular la pregunta de forma contundent.

4. El grup de Trashorras estableix contactes amb ETA

Del Burgo escriu el següent sobre els contactes d'ETA amb el grup de Trashorras:

Si no fuera porque esta declaración ya la había efectuado Suárez Trashorras ante el juez Del Olmo hace un par de años pensaríamos que se trata del recurso desesperado de un imputado que arriesga una condena de tres mil años de cárcel para enmarañar los hechos por los que se le juzga y obtener un veredicto de inocencia. Pero esta circunstancia confiere verosimilitud a la confesión de Suárez Trashorras al diario EL MUNDO, donde confirma algo que ya sospechábamos desde el comienzo de los trabajos de la Comisión del 11-M: que los contactos entre ETA y los asturianos se habían iniciado en 2001, tras el paso por la cárcel de Villabona de Antonio Toro, cuñado de Emilio.

És a dir, segons Del Burgo, i tal com ell (i d'altres) ja sospitava, Trashorras i el seu grup van mantenir contactes amb ETA des de 2001. Del Burgo dóna credibilitat a les paraules de Trashorras perquè el que l'ex miner asturià va explicar a l'entrevista d'EM el 4 i el 5 de setembre coincideix amb el que va dir davant del jutge que instrueix el cas fa dos anys. Per tant, conclou, no es tracta de cap estratègia davant el judici. Ara bé, que una persona faci una afirmació i que dos anys la repeteixi no és cap argument de pes a l'hora de donar credibilitat al que diu. Per exemple, una persona pot dir una mentida i repetir-la dos anys després. Segons l'argumentació de Del Burgo, la repetició d'una mentida la convertiria en veritat.

També cal remarcar que Del Burgo diu que la repetició de la mateixa afirmació "confiere verosimilitud" al que diu Trashorras. S'ha de remarcar que Del Burgo parla de versemblança, no pas de credibilitat o que allò que diu Trashorra és cert. Cal assenyalar que una afirmació versemblant no té per què ser certa ni tè per què inspirar credibilitat en qui l'escolta o la llegeix. I que, al límit, una afirmació certa pot ser poc versemblant.

Més endavant, Del Burgo escriu que:

Por otra parte, el asturiano confirma que, desde 2001, a petición de Manolón, mantuvo contactos con ETA. Las denuncias de Lavandera a la Guardia Civil sobre una posible venta de explosivos a los etarras cobran así plena verosimilitud.

En aquesta citació, Del Burgo afirma que Trashorras confirma que el contacte amb ETA es va establir a petició d'El Manolón, el cap de la brigada d'estupefaents de la policia espanyola a Avilés.

Cal dir que el fet que Trashorras torni a dir que El Manolón li va ordenar que entrés en contacte amb ETA no implica, en absolut, que confirmi res. Trashorras pot haver mentit anteriorment i ara repetir la mentida. Per tant, les paraules de Trashorras no són la prova de res en elles mateixes. Hauria d'aportar unes proves (dades o fets) que en cap moment no esmenta al llarg de l'entrevista.

En aquest moment Del Burgo introdueix Francisco Javier Lavandera en l'argumentació a favor de la col·laboració del grup de Trashorras amb ETA. Lavandera afirma que el 2001 va denunciar a la policia espanyola que el grup de Trashorras venia explosius a ETA. Com que la policia espanyola no li va fer cas, aleshores va anar a denunciar-ho a la Guardia Civil, que tampoc no li'n va fer cas.

Del Burgo lliga les dues declaracions i arriba a conclusió que la relació del grup de Trashorras amb ETA és evident: Trashorras confirma contactes amb ETA i la denúncia de Lavandera esdevé plenament versemblant.

5. La relació d'amistat entre membres d'ETA i islamistes empresonats

En primer lloc, Del Burgo assenyala l'estreta relació que alguns membres d'ETA tenien amb diversos islamistes a la presó asturiana de Villabona des de 2001:

Pocos días después [de la intervenció de Zapatero a la Comissió parlamentària d'investigació de l'11-M], el 15 de diciembre de 2004, compareció el ministro Alonso [aleshores ministre d'Interior], a petición del Grupo Popular, para informar acerca de las últimas informaciones periodísticas que demostraban que en la cárcel de Villabona, en Asturias, se había tejido una estrecha relación entre presos etarras e islamistas, circunstancia que había sido negada en un informe elaborado por la directora general de Instituciones Penitenciarias.

En segon lloc, Del Burgo concreta un cas d'amistat entre membres d'ETA i islamistes: Allekema Lamari. Lamari era un destacat membre del GIA (Grup Islàmic Armat) que havia estat acusat de preparar un atemptat amb cotxe bomba contra l'Audiencia Nacional espanyola. A més, és un dels suïcides de Leganés i, consegüentment, presumpte membre del comando islamista que va participar en l'11-M. Segons ha publicat EM i afirma Del Burgo, Lamari era amic de diversos membres d'ETA empresonats a Villabona. Vegem-ho:

Si las paredes de la cárcel de Villabona pudieran hablar, seguramente nos llevaríamos grandes sorpresas. En la prisión asturiana se encuentra encarcelado Abdelkrim Benesmail, peligroso terrorista argelino. Se ha dicho que Allekema Lamari, uno de los supuestos suicidas de Leganés, acusado por el CNI de ser el autor intelectual del 11-M, era su lugarteniente. Benesmail coincidió con Antonio Toro y varios etarras en el mismo módulo penitenciario. Trabó amistad con los etarras, uno de los cuales dejó constancia de cómo le profesaba una admiración sin límites.

En la darrera oració, Del Burgo es refereix a unes paraules atribuïdes a Juan Luis Camarero, dirigent de Jarrai, que reprodueix EM el 2 de novembre de 2004:

Benesmaill también coincidió en esta cárcel con el dirigente de Jarrai Juan Luis Camarero. La buena relación entre ambos quedó patente en una conversación que el dirigente abertzale mantuvo en septiembre de 2001 -días después del 11-S- con el colaborador etarra Joseba Iñaki Bereciartua.
Camarero hablaba así de Benesmail: "Es la leche [...] Es un tío superserio. Este es de los que, en cuanto salga, va con una bomba encima. Yo me llevo superbién con él. Todo lo que sea guerra, de puta madre. Para él hay cosas que nosotros hacemos muy mal. Según él, tú pones la bomba y no tienes que avisar. Tiene que haber muchos muertos. Mira lo que han hecho... Para mí, chapeau".

S'ha de fer notar que les suposades paraules de Camarero a Bereciartua fan referència a l'11-S i que els seus comentaris impliquen una bona relació personal amb Benesmail, però que en cap moment no impliquen una relació institucional entre el GIA (o altres grups islamistes) i ETA.

En tercer lloc, l'amistat entre membres d'ETA i islamistes detinguts és destacada per EM durant la tardor de 2004. Sense fer-ne una recerca exhaustiva, hi hem trobat les referències següents:

1. Mohamed Amine Akli celebra l'11-M amb Jesús María Uribetxebarria Bolinaga, Iñaki Rekarte Ibarra, Juan Carlos Arruti Azpitarti, Jesús Maria Ziganda Sarratea i Arkaitz Sáez Arrieta (6 de setembre de 2004).

2. Sohbi Khouni és amic de Luis Mariñelarena Garciandia (6 de setembre de 2004).
3. Allekema Benesmail té l'adreça de la presó de Còrdova on són Henry Parrot i Harriot Iragi (25 d'octubre i 8 de novembre de 2004).

4. Allekema Benesmail és amic de Juan María Igaratundi Peñagaritano (2 i 8 de novembre de 2004).

5. Allekema Benesmail és amic de Valentín Lasarte i Fernando Elejalde (2 de novembre de 2004).

6. Mustafa Zanibar és amic de Kepa Etxebarria (2 de novembre de 2004).

Per acabar, en la darrera citació, Del Burgo lliga tots els caps: Lamari és amic d'Antonio Toro, cunyat de José Emilio Suárez Trashorras, i amic de membres d'ETA que són a la presó.

En quart lloc, Del Burgo posa un exemple del contacte d'un islamista, en concret Mohamed Achraf, amb ETA:

Pues bien, Benesmail fue acusado en octubre de 2004 por el juez Baltasar Garzón de preparar un atentado con coche bomba contra la Audiencia Nacional y se sabe que otro de los implicados -Mohamed Achraf-, contactó con el etarra Juan José Rego Vidal (condenado por regidicio frustado) para ver la posibilidad de que ETA les proporcionara los explosivos.

Del Burgo afirma que el contacte d'Achraf amb Rego tenia com a objectiu "ver la posibilidad" que ETA col·laborés amb el grup islamista a què pertanyia. La col·laboració s'havia de concretar en el lliurament d'explosius als islamistes per part d'ETA. En cas de ser certa, l'afirmació de Del Burgo només demostra que un islamista es va posar contacte amb un membre d'ETA. D'aquesta afirmació, però, no es pot deduir que ETA va contestar que volia col·laborar amb el grup islamista. Si més no, Del Burgo no diu res de la resposta d'ETA. Simplement l'obvia de manera que ha de ser el lector/la lectora qui arribi a la conclusió, a partir de les seves paraules, que ETA va contestar que sí a la proposta d'Achraf. O que a partir del contacte d'Achraf amb Rego es va establir una relació, més o menys estreta, entre ETA i un grup islamista.

A l'hora d'argumentar que els islamistes van entrar en contacte amb ETA, Del Burgo fa un salt discursiu considerable. La relació d'amistat que pugui existir o que existeix entre membres d'ETA i islamistes empresonats a la mateixa presó s'ha de situar dins el context de les relacions interpersonals entre presos que conviuen a la mateixa presó. No es pot afirmar, doncs, de manera taxativa que aquestes relacions interpersonals impliquin relacions institucionals entre dues organitzacions. Un exemple posa clarament de manifest aquesta distinció. Si un membre de CONTRASTANT és amic, fins i tot amic íntim, d'un dirigent d'un determinat partit polític, això no vol dir ni implica que CONTRASTANT com a col·lectiu tingui res a veure amb aquest partit polític. Així doncs, les relacions personals no impliquen les organitzacions. Òbviament, això no vol dir que no es puguin establir relacions institucionals a partir de relacions personals prèvies, és a dir, que les relacions personals puguin facilitar el posterior establiment de relacions institucionals.

6. ETA tenia un pis franc a Mieres

Del Burgo es refereix a un suposat pis franc d'ETA a Astúries:

Piso franco
La furgoneta de Cañaveras constituye al parecer un gran secreto de Estado a juzgar por la opacidad que rodea todo cuanto a ella se refiere. Se sabe que en los primeros días de marzo de 2004 los cuerpos policiales investigaron la posibilidad de que los etarras detenidos hubieran tenido un piso franco en Mieres, y enseñaron a los vecinos de las viviendas próximas a la antigua estación del ferrocarril El Vasco una fotografía de la locomotora que lo recuerda en la localidad asturiana. La fotografía habría aparecido en poder de los etarras detenidos en Cañaveras.

Cal assenyalar que Del Burgo remarca l'existència del pis franc perquè hi surt en un destacat. Segons l'argumentació de Del Burgo, l'afirmació que ETA va tenir un pis franc a Mieres és un argument més a l'hora d'implicar ETA en l'11-M. Tanmateix, tot i donant com a fet que ETA tingués un pis franc a Mieres durant el període comprès entre 2001 (any que Del Burgo i d'EM afirmen que el grup de Trashorras va entrar en contacte amb ETA) i 2004, la conclusió de Del Burgo és molt arriscada. D'una banda, el fet que ETA tingui un pis franc a Mieres no dóna versemblança a les declaracions de Trashorras segons les quals va donar molta informació a la policia espanyola sobre la infrastructura d'ETA a Astúries. Com hem demostrat en un article anterior, Trashorras no dóna cap dada sobre cap infrastructura d'ETA a Astúries. D'altra banda, el fet que ETA tingui un pis franc a Mieres tampoc no prova que hagi participat en l'11-M. Finalment, la participació o no d'ETA en l'11-M no passa pel pis franc de Mieres (o d'altres llocs d'Astúries), atès que, si s'assumeix la hipòtesi de Del Burgo i d'EM, hi va poder participar encara que no tingués cap mena d'infrastructura a Astúries.

7. Allekema Lamari es va amagar a Tudela

Del Burgo escriu que:

Pues bien, Lamari, tras haber sido excarcelado por un error de la Audiencia Nacional en junio de 2002, pasó a la clandestinidad y se refugió en Tudela de Navarra.

El juny de 2002 Lamari queda lliure atès que per un error judicial havia complert el període màxim que una persona pot estar en règim de presó preventiva. Aleshores, segons el CNI, es va amagar a Tudela i Del Burgo argumenta que va poder contactar amb ETA. Cal tenir en compte, però, que Tudela no és precisament una de les poblacions on Herri Batasuna hagi tingut històricament més suport electoral, sinó ben al contrari.

Els resultats obtinguts per Herri Batasuna (i Euskal Herritarrok) des de 1991 són els següents (també posem en el quadre els resultats obtinguts per Batzarre, un partit que forma part de l'esquerra abertzale):

Cal dir que, el 1999, Batzarre va donar suport a la candidatura d'Euskal Herritarrok i que el 2000 EH va demanar l'abstenció activa.

Com es pot veure, els resultats obtinguts per Herri Batasuna són molt baixos (3,49% el 1991 és el seu percentatge màxim) i fins i tot els obtinguts per Euskal Herritarrok no passen del 8,49% dels vots emesos (sobretot tenint en compte que Batzarre va donar suport a EH). És notori que si Lamari buscava amagar-se en un poble o ciutat on hi hagués una forta presència d'Herri Batasuna o si buscava contactar amb ETA, aleshores hauria pogut triar molts altres llocs on Herri Batasuna tenia més suport electoral i logístic.

A més a més, Del Burgo no diu que, segons el CNI, Lamari va viure una temporada a València. Hem trobat la dada següent a EM del 8 de setembre de 2004:

Las fuentes del CNI habían detectado la presencia de Lamari, tras su salida de la cárcel de A Lama (Pontevedra), en Tudela y después en Valencia. Pero es más, un colaborador de los servicios secretos había proporcionado un dato muy relevante: durante un tiempo Lamari estuvo compartiendo una vivienda en Valencia con Salahedin Benyaich, que sería después detenido en el verano de 2003 en Marruecos acusado de participar en los atentados del mes de mayo de ese mismo año en Casablanca y que costaron la vida a 45 personas (cuatro de ellas españolas).

És a dir, durant alguns mesos de 2003, no en podem precisar el nombre, Lamari va viure a València. Queda clar, doncs, que l'estada de Lamari a Tudela no va ser gaire llarga perquè no va durar gaire més de set mesos en el supòsit màxim: de juny de 2002, quan surt de la presó, a principis de 2003, quan viu amb Benyaich. El sintagma temporal "durante un tiempo" implica que va conviure amb Benyaich alguns mesos ja que, altrament, el periodista hauria utilitzat una altra expressió. Pel que diu el periodista també es desprèn que Lamari no vivia amb Benyaich quan aquest va ser detingut l'estiu de 2003. (Per cert, no hem pogut trobar el dia que aquest islamista va ser detingut tot i que hem consultat l'hemeroteca d'EM, El País i La Vanguardia.) Així doncs, no sabem si encara continuava vivint a València o s'havia traslladat a una altra ciutat.

8. Es desconeix qui van ser els autors materials de l'11-M

Aprofitant que els cossos de seguretat espanyols no han pogut establir les persones que van participar en els atemptats, Del Burgo escriu el següent:

Hay otro dato a tener en cuenta. Nadie sabe a estas alturas quiénes fueron los terroristas que colocaron las bombas en los trenes. Suárez Trashorras afirma que la Policía trató de que implicara a Jamal Zougam y a El Tunecino. ¿Pero fueron los presuntos suicidas de Leganés los autores materiales del atentado?

Mitjançant la pregunta que es formula Del Burgo, aquest dirigent del PP posa en dubte que els suïcides de Leganés fossin els autors materials de l'11-M.

Del Burgo utilitza com a argument per implicar ETA en l'11-M el fet que no se sap qui van ser els autors materials dels atemptats als trens. Ara bé, del fet que no se sàpiga qui va cometre els atemptats no se'n pot derivar que els autors tinguin res a veure amb ETA.

9. Les visites d'El Chino a Euskadi

Del Burgo explica que El Chino va tenir contactes amb ETA perquè anava sovint a Euskadi:

Es el caso de las andanzas del tristemente célebre Chino en el País Vasco, donde se movía como pez en el agua, sobre las que nadie ha querido saber nada a pesar de que en la Comisión de Investigación exigimos conocerlas de forma reiterada.

Segons Del Burgo, les andanzas d'El Chino per Euskadi proven que va entrar indefectiblement en contacte amb ETA, atès que ETA controla tot el que passa en els baixos fons del País Basc, com afirma el diputat del PP en un seguit de preguntes que va formular al govern espanyol l'11 de juliol de 2006 (que es poden trobar a www.libertaddigital.com/suplementos/11mdocs/f.htm):

Lo último que se ha publicado sobre "el Chino" ha sido su posible vinculación con ETA. Parece que mientras estuvo en una cárcel española, antes de su supuesta conversión al islamismo en otra cárcel marroquí, trabó amistad con presos etarras. Los viajes al País Vasco desde su "cuartel general" de Laredo, localidad cántabra próxima a Vizcaya, eran frecuentes, casi semanales. Es bien sabido que nada en el País Vasco nada, ni siquiera los bajos fondos, es ajeno al ojo vigilante de la mafia etarra.

Del Burgo no diu que El Chino també va tenir andanzas per altres llocs, tal com afirma La Voz de Asturias el 21 d'agost de 2005:

La presencia de islamistas relacionados con delitos de terrorismo en Asturias ya era conocida. Jamal Ahmidan, "El Chino", presunto jefe operativo de los atentados del 11-M, estuvo en Gijón a principios de los años noventa. Antes de la venta de la dinamita del 11-M -que le obligó a realizar varios viajes a Asturias-, Ahmidan se dedicaba al tráfico de drogas en la zona norte de España, siendo el País Vasco, Santander y Pontevedra, pero también Asturias, los lugares en los que realizaba esta actividad delictiva.

Per tant, El Chino traficava amb droga des de Galícia fins a Euskadi, no només a Euskadi com interessadament afirma Del Burgo.

10. La investigació judicial de Del Olmo

Del Burgo aprofita l'article per criticar el jutge Del Olmo:

Posible conexión
¿Dice la verdad Suárez Trashorras? No lo sabemos. ¿Estuvo ETA allí? Tampoco lo sabemos. En cualquier caso, las declaraciones del asturiano demuestran la necesidad de abrir una investigación a fondo sobre la posible conexión etarra. ¿Lo hará el juez Del Olmo?

Tot i que Del Burgo no sap si Trashorras diu la veritat ni si ETA va participar en l'11-M, demana que el jutge Del Olmo iniciï una investigació a fons sobre la possible participació d'ETA en l'11-M. És molt interessant remarcar que la interpel·lació que Del Burgo adreça al lector/a la lector sobre el que farà el jutge Del Olmo exigeix una resposta negativa. D'aquesta manera, el lector/la lectora es veu obligat a contestar que no.

A més, cal remarcar la transcendència que Del Burgo dóna a les paraules de Trashorras. Tot i que Del Burgo no és capaç de mantenir que Trashorras no hagi mentit, el diputat del PP exigeix que s'obri una investigació a fons perquè les paraules de Trashorras demuestran que cal fer-ho. Una altra vegada cal dir que les paraules de Trashorras no demostren res. En tot cas, es tracta de la presentació d'una hipòtesi, no pas de l'exemplificació d'una demostració.

També es interessant assenyalar que Del Burgo es cura en salut: no demana una investigació a fons per demostrar la connexió d'ETA amb l'11-M, sinó per demostrar "la posible conexión etarra" amb l'11-M. La diferència, certament, és substancial. Aquesta idea de Del Burgo queda refermada perquè aquesta oració apareix en una secció encapçalada pel destacat "Posible conexión". Es tracta d'una clara contradicció discursiva perquè el títol de l'article es prou clar ja que s'hi diu que "ETA también estuvo allí", no pas que ETA potser va ser-hi.

11. Del Burgo fa un ús incorrecte de la presumpció factual i d'innocència

La citació següent, que hem reproduït anteriorment, és molt interessant:

Hay otro dato a tener en cuenta. Nadie sabe a estas alturas quiénes fueron los terroristas que colocaron las bombas en los trenes. Suárez Trashorras afirma que la Policía trató de que implicara a Jamal Zougam y a El Tunecino. ¿Pero fueron los presuntos suicidas de Leganés los autores materiales del atentado?

És increïble que un advocat de prestigi i que és membre corresponent de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas i de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación, institucions molt reconegudes en l'àmbit de la justícia espanyola, cometi l'error d'aplicar equivocadament el concepte de presumpció. L'error que comentem de Del Burgo es deu explicar a les primeres classes de la carrera de Dret. Com es pot veure, Del Burgo aplica l'adjectiu presuntos als suïcides quan és objectivament constatable que hi va haver una explosió i que qui la va provocar van ser els islamistes. (L'única hipòtesi alternativa si es manté que no la van provocar els islamistes és que la va provocar la policia espanyola.) En canvi, quan parla dels autors materials de l'11-M, no hi aplica la presumpció d'innocència. El resultat, des d'un punt de vista jurídic i discursiu, és realment estrambòtic atès que allò que és presumpte són els fets, i no pas els autors.

12. Conclusió

Al llarg de tot l'article Del Burgo utilitza un seguit de mecanismes que emmarquen el seu discurs de manera que afirmacions contundents són matisades posteriorment o es fan afirmacions que es matisen mitjançant la utilització de determinats recursos lingüístics:

1. Verbs en condicional que relativitzen l'afirmació que es fa.

2. Perífrasis de possibilitat que suavitzen les afirmacions que es fan a l'article.

3. Oracions subordinades condicionals que redueixen la contundència de l'argument que apareix a l'oració principal.

4. Interrogacions retòriques que pretenen que el lector/la lectora contesti afirmativament o negativament, segons els casos, les preguntes que presenta Del Burgo.

5. L'ús de l'adjectiu posible atenua les afirmacions de les oracions on s'usa.

A més a més, cal remarcar la manca de coherència discursiva que en certs moments presenta l'article de Del Burgo. A la feina insistim als alumnes de batxillerat que és fonamental evitar la incoherència discursiva perquè no es escriure "A és A" i després preguntar-se "És possible que A sigui A?".