La repercussió mediàtica de la manifestació convocada per l'Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT) el passat 4 de juny ha estat, des del nostre punt vista, altament alliçonadora per dos motius:

a) En primer lloc, perquè per primer cop el recompte de manifestants (1) d'una manifestació amb un component antiETA (2) evident ha tingut un seguit de fonts oficials molt contradictòries:

(Per la seva banda, els convocants, l'AVT, van oferir dues xifres d'assistència, 500.000 i 1.000.000 persones. No considerem l'AVT una font oficial, tot i que en un altre context polític hauria gaudit de la credibilitat que caracteritza aquesta mena de fonts.)

Fins ara, a l'Estat espanyol, la xifra de manifestants que oferia una font oficial (Policia Municipal o Guàrdia Urbana, Delegación del Gobierno, Erzaintza, etc.) era acceptada com una mena de veritat revelada i, per tant, ningú no la qüestionava. Els mèdia, immersos de l'anomenat antiterrorisme mediàtic, contribuïen poderosament a reforçar la suposada credibilitat d'aquestes fonts úniques, en la mesura que reproduïen sense dubtar-ne les xifres. Fins i tot, en alguns casos l'arrodonien a l'alça, de manera que una xifra oficial de 900.000 passava a 1.000.000, com si es tractés de passar de 0,99 cèntims a un euro.

b) En segon lloc, la professió periodística continua igual (que en aquest cas vol dir pitjor) que fa cinc anys, amb l'agreujant que ara no poden al·legar ignorància. Si ja és poc seriós el que acabem de comentar en l'anterior apartat, és a dir, l'acceptació acrítica d'una font oficial, encara ho és menys que davant una disparitat tan gran de xifres s'opti simplement per esmentar les diferents fonts i creure que d'aquesta manera s'ofereix una informació acurada.

No ens cansarem de repetir que la xifra (aproximada) d'assistents a un acte massiu és una dada fonamental en qualsevol relat informatiu que se'n faci. Encara que hi hagi periodistes que, per treure's responsabilitats, minimitzen aquest aspecte, la mateixa pràctica periodística demostra cada dia el contrari: el nombre d'assistents a un acte massiu apareix als llocs més prominents de l'article que en parla (títol, avantítol, subtítol o lead).

Una mostra d'aquesta pràctica de treure's les puces la tenim en la crònica que va aparèixer a La Vanguardia l'endemà de la manifestació:

"Dicen que somos más de un millón, pero la policía municipal dirá que doscientos cincuenta mil y el Gobierno que quince mil, así que habrá que sacar la media". En días como ayer, las cifras dan igual. Había gente, muchísima gente. Eran cientos de miles, a pie, bajo un calor sofocante [...].

Aquest text es construeix a partir d'un conjunt de banalitats, com ara l'afirmació que "en días como ayer, las cifras dan igual. Había gente, muchísima gente. Eran cientos de miles". Qualsevol persona entenimentada sap que, des del punt de vista polític, no tenen el mateix pes 100.000 persones que 800.000 ni tampoc és igual 25.000 que 80.000. A més, com sap el cronista que eren "cientos de miles" si no n'ha fet cap recompte? També són una banalitat les declaracions d'un/una manifestant, que el cronista situa a l'inici del paràgraf ("Dicen que somos más de un millón, pero la policía municipal dirá que doscientos cincuenta mil y el Gobierno que quince mil, así que habrá que sacar la media."). El cronista destaca aquest argument perquè en certa manera li serveix com a base per a la seva argumentació posterior: hi ha guerra de xifres, però això no és gaire important perquè hi havia molta gent. Ara bé, si ens fixem en les paraules del/de la manifestant, ens adonarem que es tracta d'una afirmació que no se sosté per enlloc. En primer lloc, extreure la mitjana de xifres tan diferents no té cap valor estadístic. En segon lloc, pot passar que la xifra (aproximada) real estigui molt allunyada de la mitjana, és a dir, un altre cop aquest procediment es revela totalment inadequat.

En comptes de dedicar a aquestes banalitats un espai tan escàs i, per tant, tan valuós com és el dels mèdia, resultaria més profitós informar sobre aspectes com ara on es situa la capçalera i la cua quan la manifestació està a punt d'arribar al final del recorregut, quin espai ocupa la marxa, si les voreres estan ocupades, la densitat dels diferents trams de la manifestació, etc. Evidentment, això requereix que els periodistes tinguin una actitud activa i facin un esforç d'aconseguir aquestes dades, actitud que no té res a veure a esperar passivament unes dades oficials o a seguir la manifestació bàsicament des de la capçalera.

El País: l'excepció

El País va ser una excepció (parcial) a la pràctica de la resta dels mitjans, que es van limitar a repetir acríticament les dades que els oferien les diferents fonts. Així, en l'edició del dia 5 de juny, l'article en què s'informava sobre la manifestació de l'AVT, a més de reproduir les xifres de les diferents fonts, oferia alguna dada significativa:

Cuando la marcha llegó, a las 20.00, a su final, en la plaza de la República Dominicana (donde ETA mató a 12 guardias civiles en 1986), la cola estaba aún en el Auditorio de Madrid, a 200 metros del lugar de partida. El recorrido total, desde la glorieta de López de Hoyos -escenario de otro atentado mortal de ETA- hasta el final era de 2,2 kilómetros. Fue el momento de hacer los cálculos. Fuentes de la AVT y del Gobierno de la Comunidad de Madrid llegaron a hablar de un millón de asistentes, mientras la Delegación del Gobierno, a las 21.00, daba la cifra de 240.000 participantes.

Així doncs, segons EP, en arribar la capçalera a la Plaza República Dominicana la cua era a 200 metres de l'inici. Ara bé, la dada és inexacta perquè l'Auditori de Madrid (anomenat Auditorio Nacional) no és a 200 metres de la glorieta López de Hoyos, sinó a més de 600 metres de la confluència López de Hoyos amb Príncipe de Vergara. Per tant, la manifestació ocupava un 70% del recorrregut. Aquest fragment no ens informa, però, de l'amplada de la marxa, dada que sí apareix en un altre article més breu titulat "La 'guerra' de cifras de asistentes", del qual reproduirem i comentarem el primer paràgraf, interessant des de diferents punt de vista:

"La 'guerra' de cifras de asistentes"
De 240.000 a un millón de personas
La manifestación acabó como suelen hacerlo todas; es decir, con una guerra de cifras sobre los participantes. El sistema de cálculo era el mismo para todos: multiplicar la longitud del recorrido (2,2 kilómetros), por su anchura (18 metros, correspondientes a seis carriles de tres metros cada uno) y por tres o cuatro personas por metro cuadrado.

D'entrada, cal remarcar que aquest article ens informa de l'amplada de la manifestació, 18 metres corresponents a la calçada de Príncipe de Vergara, la qual cosa implica que, segons EP, a les voreres no hi havia gent. Aquesta dada, però, és també inexacta perquè la calçada d'aquest carrer fa 18 metres en un tram (des de Plaza República Dominicana fins a Plaza de Cataluña) i 24 metres des de Plaza de Cataluña fins a la confluència López de Hoyos amb Príncipe de Vergara. És a dir, del recorregut de dos quilometres la meitat tindria 18 metres de calçada i l'altra 24.

D'altra banda, aquest article comença amb un tòpic fals ("La manifestación acabó como suelen hacerlo todas; es decir, con una guerra de cifras sobre los participantes."), ja que, com hem apuntat més amunt, fins ara les manifestacions antiETA havien acabat sense cap guerra de xifres.

Finalment, tampoc no és cert que el sistema de càlcul de totes les fonts fos el mateix ("El sistema de cálculo era el mismo para todos: multiplicar la longitud del recorrido (2,2 kilómetros) (3), por su anchura (18 metros, correspondientes a seis carriles de tres metros cada uno) y por tres o cuatro personas por metro cuadrado."), perquè, si no, no hi ha manera d'explicar la disparitat de les xifres. Per exemple, si multipliquem 2.200 per 18 i per tres obtenim 118.000 manifestants; i si ho fem per quatre, el resultat és de 158.400. És a dir, obtenim xifres molt allunyades de qualsevol de les fonts.

Dos dies més tard, el 7 de juny, EP publicava un breu article que portava un títol significatiu: "Cómo se hizo el cálculo". A sobre hi havia una imatge d'una secció del plànol de Madrid per il·lustrar les dues medicions que va fer la policia espanyola. A la dreta d'aquesta imatge hi havia dos petits quadres que contenien dades relacionades amb aquestes medicions:

Cómo se hizo el cálculo
El Cuerpo Nacional de Policía utilizó dos fotos fijas para calcular el número de asistentes a la manifestación de la Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT) contra la política antiterrorista del Gobierno. La primera, al inicio del recorrido, calculaba el número de metros cuadrados ocupados por los manifestantes a razón de cuatro personas por cada metro cuadrado: la cifra total de manifestantes era 213.512 personas. La segunda, al final del recorrido, aumentaba el número de personas por metro cuadrado a cinco y calcula espacio ocupado también en zonas aledañas, según las fotos aéreas tomadas por la policía. Ese cálculo arrojaba un total de 193.835 personas.
En la evaluación final que decidieron difundir a los medios de comunicación aumentaron la asistencia hasta 240.000 manifestantes.
Un portavoz de la AVT aseguró ayer que su cálculo de un millón de manifestantes se basó en el criterio del "responsable de seguridad de la marcha, quien instruyó a miembros de la asociación repartidos por el recorrido". Este portavoz no precisó qué criterios utilizaron para el cálculo.
El vicepresidente de la Comunidad, Alfredo Prada, del PP, también facilitó la cifra del millón de manifestantes. Ayer explicó así sus cálculos: "Mis técnicos lo calcularon a través de las imágenes tomadas desde el helicóptero. Las plazas y calles adyacentes al recorrido estaban abarrotadas de gente. Algunos meten cuatro personas por metro cuadrado y, por ejemplo, donde yo estaba, había hasta ocho personas por metro cuadrado".

Primera hipótesis

1 Calle de López de Hoyos hasta Plaza del Ecuador

Distancia: 1.544 m.
Superficie: 53.378 m2
Cálculo: 4 personas/m2

OCUPACIÓN: 213.512 personas

Segunda hipótesis

2 Plaza de la República Dominicana hasta Plaza de Cataluña

Distancia: 1.119 m

Superficie: 28.767 m2

Cálculo: 5 personas/m2

OCUPACIÓN 143.835 personas

3 Ocupación de las calles colindantes situadas al final del recorrido de la manifestación

OCUPACIÓN 50.000 personas

OCUPACIÓN DEL TRAMO: 193.835 personas

Aquestes informacions mereixen algunes consideracions i aclariments:

A) Pel que fa al mètode de la policia espanyola, que compta, sens dubte, amb mitjans adequats per obtenir una foto estàtica bastant acurada de l'espai ocupat en un determinat moment per una manifestació, cal subratllar-ne el fet que precisa en les dues medicions la llargada de la manifestació (1544 m. i 1119 m., respectivament), (4) l'espai ocupat a Príncipe de Vergara (53.378 m2 i 28.767 m2 respectivament) i la densitat (4 i 5 persones). D'aquestes dades, es dedueix que la marxa no ocupava tota l'amplada del carrer, si més no al llarg de tot el recorregut. La mateixa conclusió es desprèn observant la imatge del plànol de Madrid que acompanya l'article i on s'assenyalen les variacions pel que fa a l'amplada de la manifestació (segons la policia espanyola). Així, en la primera medició hi hauria dos trams diferenciats: uns 43 metres (5) (des de confluència López de Hoyos fins a la Plaza de Cataluña) i un de 25 metres (des de Plaza de Cataluña fins a Plaza de Ecuador); en la segona medició, també hi hauria dues amplades diferenciades, una de 25 m. (des de la Plaza de Cataluña fins a Plaza de Ecuador) i una de 27 m. (des de Plaza de Ecuador fins a la Plaza República Dominicana).

Cal fer, però, algunes crítiques a la metodologia i als criteris de la policia espanyola. En primer lloc, si tenim en compte que les xifres dels dos recomptes van ser 213.512 i 193.835 manifestants, sorprèn que la xifra final difosa per aquest organisme fos 240.000. En tot cas, hauria estat més adequada la de 200.000. En segon lloc, les densitats de les dues medicions són massa altes (4 i 5) i uniformes. No és creïble que en un dia tan calorós la densitat mitjana fos tan alta, especialment la de la segona medició, com tampoc ho és que la densitat de Príncipe de Vergara de la segona medició fos més alta que la primera. També considerem erroni adjudicar una densitat uniforme a cada medició, sobretot si, com és el cas, es compta amb mitjans tècnics i gent per oferir una dada més acurada.

Finalment, creiem que hauria estat més adequat realitzar la segona medició quan la capçalera estava a punt d'arribar a Plaza República Dominicana que no pas minuts després, perquè s'hauria guanyat en precisió. Així, en la segona medició, la policia espanyola afegeix al càlcul del carrer Príncipe de Vergara (143.825 persones) 50.000 manifestants més, que segons la mateixa font, ocupaven las "calles colindantes situadas al final del recorrido de la manifestación". Tanmateix, en cap moment no s'especifica quins són aquests carrers i quin és l'espai ocupat, amb la qual cosa no se sap d'on surten aquestes 50.000 persones.

B) La xifra (en el fons van ser dues) que va oferir l'AVT no es va basar en cap mètode mínimament contrastat, com ho demostra el fet que aquesta associació no justifiqués (perquè en el fons no podia) com l'havia obtinguda. EP evidencia aquesta mancança fonamental quan conclou el paràgraf asseverant que "este portavoz [el de l'AVT] no precisó qué criterios utilizaron para el cálculo". Amb aquest enunciat aparentment innocent el diari desacredita clarament la font i l'oposa clarament a la de la policia espanyola, que sí que justifica el seu càlcul. Com que ens sembla correcte que EP posi en evidència la manca de fonament de la cifra de l'AVT, seria bo que, a partir d'ara, el diari fes el mateix amb qualsevol xifra oficial o dels convocants no argumentada, cosa que evidentment no havia fet fins ara, especialment en les manifestacions antiETA.

C) Finalment, tampoc el vicepresident de la Comunitat de Madrid justifica la seva xifra, tot i comptar amb els mateixos mitjans (helicòpter) que la policia. L'argumentació dels seus càlculs no van més enllà d'enunciats imprecisos i/o falsos, però en cap moment es capaç de precisar, per exemple, l'espai ocupat en un moment determinat per la manifestació. Així, no és cert que "las plazas y calles adyacentes al recorrido estaban abarrotadas de gente" com ho demostren les imatges de Tele 5 fetes des d'un helicòpter. I el mateix podríem dir de la segona afirmació de vicepresident ("algunos meten cuatro personas por metro cuadrado y, por ejemplo, donde yo estaba, había hasta ocho personas por metro cuadrado"), que, a més de ser una impressió subjectiva sense cap valor ("donde yo estaba"), no té cap base empírica.

De les informacions d'EP sobre el nombre d'assistents a la manifestació convocada a Madrid per l'AVT, se'n pot concloure que, contràriament al que havia passat en altres ocasions, aquest diari va mostrar un especial interès a buscar els criteris de les xifres de les diferents fonts i a ressaltar la xifra de la policia espanyola, en d'altres raons perquè era l'única que la va argumentar mínimament (6). En canvi, aquest mateix diari no es va mostrar el mateix afany a oferir un recompte propi, tal com ho estableix el seu llibre d'estil:

En las grandes manifestaciones, el periódico ofreciera un cálculo propio, pero siempre explicando el mecanismo utilizado (preferentemente, el espacio ocupado por los manifestantes, multiplicando por una media de personas por metro cuadrado). Esto no impide aportar también los cálculos de los organizadores y la policía, a ser posible con la fórmula que han empleado a su vez. (Libro de estilo, 2.51)

Aquest incompliment (d'altra banda habitual) del llibre d'estil esdevé més incomprensible si es té en compte que el dia 5 de juny aquest diari va oferir dades (amplada i llargada de la manifestació quan la capçalera estava a punt d'arribar al final del seu recorregut) que permetrien obtenir una xifra (aproximada) del nombre de manifestants.

Una hipòtesi

Encara que no vam ser a la manifestació, sí que podem formular una hipòtesi de màxims a partir dels supòsits següents:

a) En arribar la capçalera al final del trajecte (Plaza República Dominicana), la marxa ocupava tot el carrer López de Vergara fins a la confluència amb López de Hoyos, és a dir, 2.000 metres (1.940 segons la policia espanyola). El fet que cap diari no digui que en aquest moment (arribada de la capçalera al seu destí final) encara hi havia gent que no havia sortit de la confluència esmentada permet presuposar que la cua ja havia avançat, com a mínim, uns quants metres, però com que no sabem quants, preferim plantejar la hipòtesi partint del supòsit que Príncipe de Vergara era ple des del final del recorregut fins a l'inici.

b) L'amplada era de 40 metres (inclou voreres i no es descompten els obstacles), tot i que cal tenir en compte que l'amplada de la calçada variava al llarg d'aquest recorregut: la meitat tenia una calçada de 18 metres (6 carrils) i l'altra meitat, 24 (8 carrils). Com que les imatges de televisió no ens permeten ni afirmar ni descartar que a les voreres hi hagués gent, fem, doncs, el nostre càlcul hipotètic partint del supòsit que eren plenes com la calçada. Tot i això, cal dir que cap diari esmenta aquest fet, és a dir, que estiguessin plenes de gent al llarg de tot el recorregut, cosa que ens fa sospitar que passava justament el contrari. D'altra banda, com ja hem vist, segons el càlcul de la policia espanyola, les voreres no estaven ocupades del tot al llarg de tot el recorregut.

c) La densitat mitjana era de 2 persones per metre quadrat. Segons la nostra experiència es tracta d'una mitjana alta i, a més, les imatges de televisió mostren que en alguns trams aquesta densitat era molt inferior. Evidentment, podia haver-hi trams (per exemple, l'immediatament posterior a la capçalera) en què aquesta densitat fos superior. Lamentablement, la majoria d'imatges de la televisió mostren l'inici de la marxa, un moment en què la densitat és alta perquè la gent està encaixant-se, raó per la qual aquestes imatges no permeten fer-se una idea aproximada de la densitat de la manifestació quan aquesta arriba al seu punt final. D'altra banda, com ja ho hem apuntat més amunt, considerem totalment inversemblants densitats mitjanes de 4 o 5 persones (les que proposa la Delegació del Govern espanyol a Madrid) tant perquè no hem assistit a cap manifestació en què la densitat mitjana arribés a aquestes xifres, com perquè aquell dia feia molta calor a Madrid. (7)

Partint d'aquests supòsits, obtindríem un número base de 160.000 persones (resultat de multiplicar 2.000x40x2), al qual si hi apliquem la fórmula de la propagació d'errors obtindríem un màxim de 176.000 i un mínim de 144.000. Es tracta d'un xifra hipotètica, que estem convençuts que seria més baixa, si, per exemple, coneguéssim l'ocupació de les voreres (gairebé la meitat de l'amplada).

Si partíssim d'una densitat màxima de 3 persones (totalment inversemblant per a nosaltres) obtíndríem una xifra semblant a la Delegación del Gobierno espanyol a Madrid. En tot cas, ens interessa remarcar que fins i tot en els supòsits màxims no se sostenen xifres de 500.000, 850.000 i 1.000.000 de persones, entre d'altres raons perquè no hi caben.

Conclusió

Els mèdia i els/les professionals que hi treballen poden continuar fent l'orni davant totes les (ja conegudes) consideracions que acabem de fer, però recuperarien una part de la credibilitat perduda si fessin la seva feina d'una manera acurada i rigorosa, que és el mínim que cal esperar-ne. Aquest rigor i cura implicarien:

a) Fer un recompte propi i especificar-ne la metodologia i els criteris.

b) No reproduir acríticament xifres impossibles encara que vinguin d'una font oficial (bé, potser hauríem de dir que no s'han de reproduir precisament per això).

c) Exigir a les diferents fonts que proporcionen xifres que expliquin la metodologia i els criteris que han fet servir per dur a terme el seu recompte.

d) Descartar o desacreditar les fonts que no puguin justificar el seu recompte.

NOTES:

(1) Així, per exemple, ningú no va discutir les xifres de manifestants en la manifestació contra ETA convocada pel lehendakari Ibarretxe el 22 de desembre de 2002, tot i que no va comptar amb el suport del PP i el PSOE hi va donar un suport crític.

(2) Cal dir, però, que aquesta manifestació escenificava la ruptura del consens entre el PSOE i PP en relació amb ETA i, per tant, era també una protesta contra el govern espanyol actual. Per tant, mentre existia aquest consens ningú no qüestionava la xifra d'assistents a una manifestació antiETA proporcionada per la font oficial de torn.

(3) D'aquestes 2.200 metres, 2000 corresponen al tram comprès entre la confluència López de Hoyos amb Príncipe de Vergara i la Plaza República Dominicana (final de la manifestació) i 200 al tram comprès entre Glorieta López de Hoyos i la confluència de López de Hoyos amb Príncipe de Vergara (inici de la manifestació).

(4) Aquestes dada i d'altres apareixen als quadres que acompanyen la imatge d'una secció del plànol de Madrid en què apareixen marcats els carrers per on va transcórrer la manifestació i l'espai ocupat per aquesta en les dues medicions que va afectuar la policia espanyola.

(5) Aquesta amplada supera en tres metres la que vam obtenir amb la roda que fem servir per mesurar els carrers.

(6) Evidentment, no descartem que aquest interès sobtat tingui motivacions polítiques.

(7) Fins i tot, respecte d'aquesta dada no es posen d'acord els mèdia: per exemple El Correo Español i el Diario Vasco afirmen que la temperatura era de "más de 40 grados", mentre que LV diu que se situava "por encima de los 35 grados centígrados". En tot cas queda clar que feia molta calor.