La nit del 18 d'agost o a la matinada del 19, la policia judicial holandesa deté nou persones en una operació contra Al-Qaida. Posteriorment, però, la policia arriba a la conclusió que set dels detinguts no hi tenen res a veure i, atès que són immigrants magribins, comprova si estan en situació legal: cinc tenen els papers en regla i dos no. Dels altres dos detinguts, la policia sospita que tenen alguna relació amb l'11-M. En concret, sospita que un dels detinguts és Mohamed Belhadj, que és qui va llogar el pis de Leganés on es van suïcidar la majoria d'integrants de la cèl·lula d'Al-Qaida que va atemptar a Madrid, i que l'altre, que la policia acusa de tràfic de drogues, hi té alguna relació que no pot determinar. Aquests dos darrers detinguts s'identifiquen, però la policia creu que els noms que donen són falsos. Per això es posa en contacte amb la Comissaria General d'Informació espanyola, que el 19 d'agost desplaça uns efectius per identificar els detinguts mitjançant la comprovació de les seves empremtes. Aleshores els cossos policials conclouen que cap dels dos detinguts està relacionat amb Al-Qaida. Finalment, els dos detinguts són acusats de tràfic de drogues. Per acabar, cal dir que aquestes dues persones són parents de Mohamed Belhadj.

El balanç de l'operació, doncs, és el següent: cinc detinguts són alliberats sense càrrecs, dos són posats a disposició dels serveis d'estrangeria perquè no tenen els papers en regla i dos són acusats de tràfic de drogues. Així doncs, cap no és acusat de tenir cap mena de vinculació amb Al-Qaida.

A continuació veurem com van tractar aquesta notícia els diaris el dia 19 d'agost, l'endemà de la detenció, i, en alguns casos, el dia 20.

1. Avui

El titular de l'Avui era el següent: "Detinguts a Holanda dos sospitosos de pertànyer al nucli dur de l'11-M". L'Avui respecta la presumpció d'innocència dels detinguts en utilitzar el nom sospitosos.

A la primera oració de la notícia, l'Avui afirma que:

La policia judicial holandesa va detenir ahir prop de Breda un grup de vuit persones entre les quals creu que podria haver-hi dos membres del nucli dur que va preparar la cadena d'atemptats de l'11-M a Madrid.

Cal assenyalar que, en referir-se als detinguts, l'Avui utilitza el condicional ("podria haver-hi dos membres del nucli dur"). Per tant, presenta l'afirmació com una hipòtesi policial, no pas com un fet.

A continuació trobem aquest paràgraf:

La hipòtesi de les policies espanyola i holandesa és que un dels detinguts podria ser Mohamed Alfalah, germà d'Ibrahim Alfalah, que va ser un dels detinguts en l'operatiu i posteriorment deixat en llibertat. Un altre dels detinguts també estaria vinculat d'alguna manera amb l'11-M, concretament en relació amb els terroristes immolats en el pis de Leganés dies després dels atemptats.

En aquesta citació, l'Avui presenta la hipòtesi policial: dóna a conèixer la possible identitat d'un dels detinguts ("podria ser Mohamed Alfalah") i no defineix la vinculació amb l'11-M de l'altre detingut. En donar veu a les fonts policials, que no determinen la vinculació del segon detingut amb l'11-M, i que ara no vinculen el segon detingut directament amb l'11-M, l'Avui incorre en una incoherència discursiva atès que a la primera oració de la notícia havia dir que es tractava de dos presumptes membres del nucli dur de l'escamot que va provocar l'11-M. Ara l'Avui afirma que, segons la policia, un detingut "estaria vinculat d'alguna manera amb l'11-M". No sembla, doncs, que formi part del "nucli dur" de l'11-M.

Un cop presentada la hipòtesi policial, l'Avui la relavititza:

Aquesta tesi està en quarantena des del moment que els vuit detinguts han estat identificats amb documentació falsa i encara no s'ha pogut determinar la seva veritable identitat. El que sí té clar la policia és que els altres sis implicats en l'operació no tenen res a veure amb els atemptats: tres seran expulsats del país i tres quedaran en llibertat.

Com es pot llegir, l'Avui posa en quarantena la hipòtesi policial ja que la policia judicial holandesa no ha pogut establir la identitat dels detinguts presumptament implicats en l'11-M.

Hi ha, doncs, una manca de relació entre el titular i el text. Mentre que el titular parla de la detenció de dos sospitosos relacionats amb l'11-M, el text de la notícia afirma que no està clar que els detinguts hi estiguin impliquin. En conseqüència, la presentació de la notícia resulta confusa.

Per acabar, cal assenyalar que el text de la notícia és molt més hipotètic que no pas el titular.

2. El Mundo

EM va titular a portada que "La policía sospecha que un marroquí detenido en Holanda alquiló el piso de Leganés" i va afegir un subtítol on deia que "Investigan si él y otro arrestado forman parte del núcleo duro del comando que perpetró el 11-M". Tots dos textos es limiten a presentar la hipótesi policial que dos dels nou detinguts podien tenir alguna cosa a veure amb l'11-M. En aquest sentit, tenim l'ús del verb sospecha i de la conjunció amb valor dubitatiu si.

Aquest mateix criteri es manté en el text que apareix a la portada en utilitzar dues vegades el verb sospecha:

La policía sospecha que uno de los nueve detenidos ayer en Holanda es el marroquí Mohamed Belhadj, quien alquiló el piso de la calle Carmen Martín Gaite de Leganés, donde se suicidaron siete de los terroristas que perpetraron los atentados del 11-M. También se sospecha que otro de los detenidos formó parte del núcleo duro del comando islamista.

El mateix succeix amb el titular de la notícia ("La policía investiga si un detenido en Holanda es el terrorista que alquiló el piso de Leganés") i amb el subtítol ("Dos de los nueve capturados ayer podrían estar vinculados con el 'núcleo duro' del 11-M ."). Torna a aparèixer la conjunció si, ara en el titular, i la perífrasi de possibilitat en condicional podrían, que també transmet el sentit de possibilitat.

Fins ara hem vist que EM manté una actitud de prudència davant de la possibilitat que un o dos dels detinguts haguessin format part de l'escamot que va atemptar a Madrid l'onze de març. Tanmateix, el lead de la notícia deixa clar que els nou detinguts podrien estar relacionats amb Al-Qaida:

La policía holandesa detuvo ayer a nueve personas presuntamente vinculadas con el terrorismo islamista. Entre ellas, al parecer, han sido capturados dos marroquíes que pueden tener alguna relación con el 11-M.

Com veiem, ara el nombre d'implicats presumptament amb Al-Qaida són "nueve personas". Finalment, però, cap dels detinguts no ha estat acusat de pertànyer a Al-Qaida.

Fins ara un dels trets del tractament de la notícia era la prudència, manifestada, per exemple, a l'hora de presentar la participació d'un o dos dels detinguts en l'11-M com a hipotètica. Aquesta prudència, però, serà abandonada, com veurem a continuació:

La Policía holandesa ha contado con la estrecha colaboración de los investigadores españoles de la Comisaría General de Información para llevar a cabo esta operación. Ayer mismo, varios agentes se desplazaron a Holanda para confirmar si, efectivamente, la identidad del detenido implicado en el 11-M se corresponde a la de Mohamed Belhadj.

És a dir, ara se'ns presenta el detingut mitjançant un sintagma que pressuposa que va participar en l'11-M: "la identidad del detenido implicado en el 11-M". Val a dir que el periodista no respecta la presumpció d'innocència, com havia passat fins ara, tant si el detingut és Mohamed Belhadj com si no l'és.

Queda clar, doncs, per l'oració anterior, que la policia creu que el detingut és membre d'Al-Qaida. En el paràgraf posterior, però, se'ns diu que algú planteja la hipòtesi que els detinguts van ajudar dos suposats membres d'Al-Qaida:

Algunas fuentes apuntan la posibilidad de que alguno de los detenidos fuera pariente de Belhadj y que éste hubiera pasado por Holanda. Esta línea de trabajo indica que, tras el suicidio de Leganés, fue ayudado por estos dos detenidos en Holanda para continuar con su huida.

Aquest paràgraf no lliga amb l'anterior. Per tant, no queda clar si un o dos dels detinguts és acusat/són acusats de pertinença a Al-Qaida o de col·laboració. A més, mentre que abans eren la policia holandesa i la Comissaria General de Comunicació espanyola els qui creien que el detingut era Mohamed Belhadj, ara els qui consideren que un o dos dels detinguts poden ser parents del suposat membre d'Al-Qaida són "algunas fuentes" que no es concreten, si són policials o judicials, espanyoles o holandeses.

En el següent paràgraf el periodista escriu que:

La policía realizó registros en dos domicilios de la localidad de Roosendaal (sur de Holanda, cerca de la frontera belga), donde detuvieron a nueve personas, de las que siete fueron puestas a disposición de los servicios de Extranjería.

Aquesta oració és molt important perquè desmunta el lead de la notícia. Recordem que el periodista comença la notícia afirmant que "La policia holandesa detuvo ayer a nueve personas presuntamente vinculadas con el terrorismo islamista". Ara resulta que set dels nou detinguts són lliurats als serveis d'Estrangeria. Per tant, el que va es presentar com una operació contra Al-Qaida es redueix a la detenció de dues persones que presumptament hi estan relacionades. La resta de detencions tindran a veure amb la presència legal o il·legal dels detinguts a Holanda.

Tot seguit el periodista diu que el detingut podria ser Mohamed Belhadj:

Según explicaron a este periódico fuentes de la investigación, ya desde el principio las sospechas se centraron en Mohamed Belhadj y así se las trasladaron a sus colegas españoles.

A partir d'ara, la resta de la notícia se centra en l'explicació del que va fer Mohamed Belhadj des de dies abans dels atemptats de l'11-M fins que va fugir:

Belhadj alquiló la vivienda de Leganés de la calle Carmen Martín Gaite entre el 7 y el 8 de marzo, donde el 3 de abril se suicidaron siete de los terroristas islamistas autores de los atentados del 11-M.
Ese día, Belhadj abandonó España, aunque regresó poco tiempo después. De hecho, el 31 de marzo mantuvo una conversación con el también huido Mohamed Ahfala para explicarle que había pagado 1.800 euros por el alquiler del piso de Leganés: 600 por la mensualidad, 600 por la fianza y 600 más para la agencia inmobiliaria. Belhadj le indicó también a Ahfala que lo había alquilado para unos amigos suyos y que ellos se habían encargado de financiar la operación, ya que él estaba en el paro y no tiene solvencia económica.
Tras la explosión de Leganés, tanto Belhadj como Ahfala huyeron a Barcelona en un coche propiedad de Ibrahim Ahfala (hermano de Mohamed). Desde Barcelona, Mohamed Ahfala le pidió a su hermano los teléfonos de unos amigos que vivían en Holanda y Bélgica.
Días después, Mohamed Belhadj volvió a llamar desde Barcelona a su hermano. Ibrahim recibió entonces también llamadas de algún teléfono con prefijo internacional 31 (el de Holanda).

En resum, EM presenta la notícia de manera confusa. En primer lloc, no queda clara la relació dels detinguts amb l'11-M ja que primer afirma que els detinguts presumptament relacionats amb Al-Qaida són nou, però després els redueix a dos com a màxim. En segon lloc, no queda clar si aquestes dues persones estan relacionades amb l'11-M o són parents d'un dels implicats. I, en tercer lloc, a partir d'un cert moment focalitza la notícia en Mohamed Belhadj, però, en canvi, no afirma que aquesta persona sigui la detinguda.

3. El País

EP titula la notícia amb "Detenido en Holanda un hombre vinculado con los suicidas de Leganés". Cal remarcar la prevenció amb què es refereix a la persona detinguda, hombre, i que no manté la presumpció d'innocència.

En el primer paràgraf de la notícia afirma que:

La policía holandesa ha detenido a una persona a la que considera vinculada al núcleo central del grupo de terroristas que se suicidaron en Leganés [...].

Ara EP es refereix al detingut com a persona i el situa dins l'òrbita del nucli central de l'escamot que es va suïcidar a Leganés:

En la redada fueron detenidos nueve individuos. Uno de ellos está acusado de tráfico de droga después de que los agentes le descubrieran con unas pastillas de éxtasis y una libra (unos 480 gramos) de cocaína. Otros siete serán entregados a la policía de inmigración, según el comunicado de la fiscalía. Fuentes policiales españolas consideran que el primer sospechoso tiene vinculación (probablemente de parentesco) con alguno de los huidos del 11-M, concretamente con Said Berraj, Mohamed Belhadj o Mohamed Afalah, o que puede ser el propio Belhadj. Pero además sospechan que otro de los arrestados en Holanda podría tener también algo que ver en el 11-M.

Com es pot veure, el text és un pèl confús. Amb tot, queda clar que en l'operació policial holandesa cal distingir tres tipus de detinguts segons els delictes de què se'ls acusen: tràfic de drogues, immigració il·legal i vinculació indeterminada amb els atemptats de l'11-M.

Tot seguit, el periodista explica la reacció de la policia espanyola i dels ministeri de l'Interior del govern espanyol:

Y miembros de la Policía Judicial española se han desplazado ya a Holanda con el fin de proceder a la identificación de todos los arrestados, ya que se sospecha que las identidades que han facilitado pueden ser falsas, de modo que cotejarán sus huellas dactilares con las relacionadas con el 11-M.

El Ministerio del Interior no podía precisar anoche si el sospechoso figura entre las seis personas contra las que el juez Juan del Olmo lanzó una orden de arresto internacional en el marco del sumario que instruye sobre los atentados islamistas de Madrid.

Com que la policia judicial holandesa creu que el detingut que pot estar relacionat amb l'11-M ha dit un nom que no és el seu, la policia espanyola va a Holanda per identificar-lo. El paràgraf següent evidencia que el Ministeri de l'Interior espanyol no coneix la identitat del detingut, és a dir, no sap si és Mohamed Belhadj. Tot i això, el periodista escriu un paràgraf com el que ve a continuació, on explica que Mohamed Belhadj va llogar el pis de llogar de Leganés i el que va fer després de l'explosió:

Arrendatario del piso
En la investigación de la matanza terrorista de Madrid constan dos personas (Mohamed Belhadj, de 25 años, y Mohamed Afalah, de 28) con supuestos contactos en Bélgica y Holanda. Belhadj fue quien alquiló el piso de la calle Carmen Martín Gaite de Leganés en el que el 3 de abril de abril se suicidaron siete terroristas que estaban allí cercados por la policía. Según fuentes de la investigación, éste escapó tras la explosión con Afalah en el coche de un hermano de éste al que pidieron por teléfono, desde Barcelona, el número de unos amigos residentes en Bélgica-Holanda. Sobre ambos pesa una orden internacional de busca y captura.

La figura de Mohamed Belhadj queda remarcada perquè s'hi al·ludeix en el destacat: "arrendatario del piso".

En resum, EP no respecta la presumpció d'innocència en el titular de la notícia i presenta la notícia de manera ambigua mitjançant el plantejament d'hipòtesis.

4. El Punt

El Punt titula la notícia afirmant que "Detenen nou persones a Holanda, una de les quals podria estar relacionada amb l'11-M".

Cal remarcar que el titular no afirma que un dels detinguts estigui implicat en l'11-M, sinó que presenta la implicació com a hipotètica mitjançant l'ús de la perífrasi de possibilitat en condicional ("podria estar").

Aquesta relació hipotètica d'un o de dos dels detinguts en l'11-M es manté al llarg de la notícia. En transcrivim un fragment:

La policia holandesa va detenir ahir prop de la localitat de Breda (al sud del país) nou persones, una de les quals podria estar relacionada amb els protagonistes de l'acte suïcida de Leganés del 3 d'abril. Fonts de la lluita antiterrorista van confirmar la detenció d'aquesta persona, la identitat de la qual no ha transcendit, tot i que, segons les mateixes fonts, els agents disposen de "suficients elements" per apuntar la possibilitat que podria estar vinculat amb els suïcides de Leganés. Els agents estan convençuts que aquesta persona podria estar relacionada amb la "trama de l'11-M", tot i que no descarten que un dels altres detinguts també hi pogués estar vinculat.

Com veurem a continuació El Punt respecta en tot moment la presumpció d'innocència dels detinguts. Al llarg d'aquesta citació s'usa dues vegades el condicional mitjançant la construcció "podria estar relacionada", el sintagma "la possibilitat", la perífrasi de possibilitat en condicional "podria estar vinculat" i la perífrasi de possibilitat en subjuntiu "pogués estar vinculat". Per tant, en cap moment no s'afirma que els detinguts hagin participat en l'11-M.

A continuació es continua presentant la notícia de la mateixa manera:

Set dels nou detinguts van ser posats a disposició dels serveis d'estrangeria i dels altres dos encara se n'investiga la nacionalitat -un d'ells seria el presumptament vinculat amb l'11-M i el segon, que també hi podria estar relacionat, va ser arrestat per tinença de drogues. Fins a Holanda es va traslladar ahir mateix un equip de la comissaria general d'Informació per col·laborar en les tasques d'identificació, segons van informar fonts de la lluita antiterrorista. La justícia i la policia holandesa tenien indicis que una o diverses persones buscades per la seva presumpta implicació en els atemptats perpetrats a Madrid l'11 de març passat eren a Holanda, segons va informar la Fiscalia de Rotterdam.

En aquesta citació trobem "presumptament vinculat", "podria estar relacionat", "presumpta implicació", és a dir, fórmules que respecten la presumpció d'innocència, fórmules val a dir tan sovint oblidades o utilitzades d'una forma purament retòrica. Cal assenyalar, en aquest sentit, que El Punt utilitza una presumpció d'innocència discursiva i no purament retòrica, és a dir, la notícia es construeix a partir de la premissa que cal respectar la presumpció d'innocència dels detinguts.

5. La Vanguardia

A continuació analitzarem el tractament que va oferir LV, que va dedicar la portada a la notícia. A la part inferior esquerra, va titular que "Holanda detiene a dos sospechosos de participar en el atentado del 11-M". Mentre que el titular respecta la presumpció d'innocència en utilitzar el nom sospechosos, el subtitular ("La pista para el arresto la proporcionó la agenda de los suicidas de Leganés") no la respecta atès que presenta els detinguts com més que uns simples sospitosos en al·ludir que van ser detinguts a partir de "la pista" de l'agenda de Leganés. La presumpció de culpabilitat és més que evident.

A més, el text que apareix a la portada presenta una incoherència discursiva:

La pista del 11-M conduce a Holanda. La policía holandesa ha detenido a dos personas, una que podría haber organizado el atentado y otra que puede ser cómplice de los terroristas.

La primera oració és contundent. La utilització del present d'indicatiu en aquest sentit és clau: hi ha una pista holandesa. Tanmateix, la segona oració matisa, i contradiu parcialment, el que afirma la primera: la utilització del condicional compost ("podría haber organizado") i d'una perífrasi de possibilitat ("puede ser") relativitzen la pista holandesa que l'oració anterior afirma contundentment.

Pel que fa a la notícia, LV titula "La policía holandesa detiene a dos sospechosos por el 11-M" i subtitula ("La pista para el arresto la proporcionó la agenda de los suicidas de Leganés"), és a dir, uns titulars molt semblants i uns subtítols idèntics als de la portada.

El primer paràgraf de la notícia és aquest:

La pista del 11-M pasa ahora por Holanda. La policía de aquel país ha detenido a ocho personas cerca de Breda, dos de las cuales se sospecha que podrían estar relacionados directamente con el atentado cometido en Madrid en marzo y que costó la vida a 191 personas. Más concretamente, los investigadores españoles suponen que uno de los detenidos pertenece al núcleo duro que preparó el 11-M mientras que el otro sería un cómplice.

És de remarcar l'ús de verbs amb valor hipotètic (sospecha i suponen). Aquests verbs lliguen amb la utilització del nom sospechosos en el titular. Però cal recordar que el subtítol invalida, com a mínim parcialment, aquesta presentació dels fets en afirmar que la detenció està motivada per la presència dels seus noms a l'agenda trobada a Leganés.

Posteriorment trobem aquest paràgraf:

Fuentes de la fiscalía de Rotterdam, que lleva el caso y guarda un gran hermetismo sobre las detenciones, han anunciado que de los ocho individuos detenidos, tres podrían quedar en libertad en las próximas horas, tres serán expulsados del país debido a que estaban en situación irregular en Holanda mientras que los otros dos son los verdaderos sospechosos de estar relacionados con los atentados de Madrid.

A la citació anterior hi ha un sintagma que cal comentar. Es tracta de "verdaderos sospechosos". La utilització de l'adjectiu verdaderos fa que el grau de presumpció d'innocència minvi substancialment.

A partir d'aquesta oració el periodista canvia l'enfocament de la notícia, que pren un altre caire:

Efectivamente, la pista para localizar a los sospechosos ha partido del trabajo de reconstrucción de las agendas de los suicidas de Leganés, confirmando una vez más que la "pista telefónica" se está revelando vital para la resolución de del mayor atentado terrorista de la historia de España.

D'aquest fragment, cal assenyalar-ne tres aspectes que invaliden la presentació dels detinguts com a simples sospitosos. En primer lloc, l'aparició del gerundi confirmando remet a la idea que l'agenda ha donat fruits abans i n'ha donat ara. En segon lloc, el sintagma "una vez más", com abans confirmando, remet a d'altres ocasions en què la utilització de l'agenda ha donat resultats. I, per acabar, el sintagma "se está revelando vital" torna a insistir en el paper primordial de l'agenda. Per tot plegat, un cop llegit aquest paràgraf, la persona que llegeix LV pot arribar a pensar que els detinguts no són només sospitosos d'haver participat en l'11-M sinó que hi han participat.

Aquesta impressió es reafirma amb el fet que a la resta de la notícia el tema principal és la utilització dels telèfons mòbils per part dels membres d'Al-Qaida:

De hecho, los investigadores reconocen abiertamente la importancia que tiene el haber localizado intacto uno de los teléfonos móviles utilizados para activar las bombas, pues siguiendo el hilo de su tarjeta y los rastros digitales dejados por del propio aparato pudieron localizar la casa de Morata de Tajuña e incluso han reconstruido muchos de los movimientos de los terroristas.

Desde la localización e identificación de los autores, agentes de la Comisaría General de Información investigan el entorno de los sospechosos, dando prioridad a los contactos que tuvieron previos al atentado. Además, tal como hemos informado en anteriores ediciones y confirman ahora nuevamente fuentes de la investigación, los extremistas islámicos utilizan muchísimo teléfonos móviles de la modalidad prepago. Y lo hacen por dos razones: una, por que se pueden adquirir en España sin tener que identificarse y, otra, por que su campo de actuación es transnacional. Es decir el hecho de que no se organicen como lo hace el terrorismo convencional -como por ejemplo ETA o el IRA- y tengan cómplices diseminados por distintos países les obliga a comunicarse con mucha frecuencia por teléfono y por Internet, "lo que a la larga supone uno de sus puntos débiles" señalan las citadas fuentes que también subrayan la importancia de las agendas de los suicidas de Leganés que creen que les pueden conducir hasta el resto de los terroristas que participaron o colaboraron el el atentado del 11-M. Un ataque que las pesquisas de la policía indican que comenzó a fraguarse tras las detenciones de la operación Dátil y la caída de Abu Dahdah, el supuesto embajador de Al Qaeda en España, detenido en Madrid.

També és interessant veure com l'endemà LV explica que "La identificación policial de los detenidos ayer en Holanda ha resultado negativa", com assenyala el subtítol de la notícia.

Després d'afirmar que "La pista holandesa del 11-M se ha esfumado, momentáneamente" i "los arrestados no han resultado ser ni Mohamed Alfalah ni Mohamed Belhadj, dos fugitivos considerados del núcleo duro que perpetró el 11-M, que se suponía ocultos en Holanda o Bélgica y que son la causa directa de la redada efectuada por la policía holandesa de la que informábamos ayer", la resta de la notícia consisteix a justificar l'actuació policial. Per fer-ho, dóna la versió dels fets que ofereix la policia espanyola al periodista que redacta la notícia:

Fuentes de la investigación española han explicado este diario las razones que llevaron a solicitar la intervención policial holandesa. Tras la acción suicida ocurrida en el piso del barrio de Leganés, los agentes averiguaron que tanto el activista que sobrevivió, Mohamed Alfalah, como el que había alquilado el piso, Mohamed Belhadj; habían manifestado a sus amigos la intención de huir al extranjero. Luego supieron que ambos huyeron juntos y que familiares e íntimos de ambos vivían en Holanda y Bélgica. Además, las agendas halladas en el piso de Leganés les condujeron hacia un determinado lugar de Holanda, junto a la frontera de Bélgica, donde cabía la posibilidad de que ellos o cómplices que les dieran cobertura pudieran ocultarse. Con estos elementos los investigadores solicitaron a sus colegas holandeses que intervinieran. El resultado fue la redada en dos viviendas de Rosendaal, al sur del país, junto a la frontera belga. Los agentes irrumpieron en las casas con gases y detuvieron a nueve personas que podían coincidir con datos enviados desde España.

Poco después de la detención, fue descartada la implicación de siete de los arrestados en los hechos de Madrid, aunque todos ellos quedaron pendientes de resolver distintos asuntos con la justicia de aquel país, ya por violación de la ley de estupefacientes, ya por estancia ilegal en Holanda. De esta forma quedaron detenidos dos hombres de los que los holandeses no tenían certezan ni de su verdedara identidad, ni de su auténtica nacionalidad. Uno de ellos centraba especialmente las sospechas. Para identificarlos, agentes de la policía científica -que aún siguen en Holanda- viajaron a aquel país con las huellas dactilares de los fugitivos de Madrid. El cotejo resultó negativo. Los detenidos no son los huídos, ni sus huellas los sitúan en el entorno del atentado. Así que fueron puestos en libertad pero, uno de ellos, precisamente el principal sospechoso, fue detenido de nuevo a un centenar de metros del centro policial del que había salido. Sobre él ya no pesa el terrorismo sino una acusación por "violación de la ley de opiáceos", según informó el fiscal Wim de Bruin.

Fuentes de la investigación del 11-M dicen que pese al resultado negativo de la diligencia ahora tienen mejor controlada la pista holandesa y el entorno de Mohamed Belhadj ya que, pese a todo, no es casualidad que el último detenido sea un primo del extremista que alquiló el piso de Leganés.

L'últim paràgraf conté una referència al parentesc existent entre un dels detinguts (de fet, dos) i Mohamed Belhadj i afirma que, per tant, no és casual la detenció i que, com a conseqüència, ha millorat el coneixement de la pista holandesa de l'11-M. Paga de comentar l'argument que es basa en l'establiment d'una relació causa-conseqüència (detenció d'un presumpte implicat en l'11-M) i la millora en el coneixement de la suposada pista holandesa. En tot cas, la millora del coneixement de la "pista holandesa" cal suposar que passa per altres paràmetres.

En resum, la notícia de LV comença i acaba de la mateixa manera: les persones detingudes no estan implicades en l'11-M, però la pista holandesa és vàlida.

6. El Periódico de Catalunya

EPC és el diari que va donar més importància a les detencions fetes a Holanda. D'una banda, hi va dedicar un titular de grans dimensions, un rectangle de 28'30 cm per 10'30 cm, i, d'altra, fou la primera notícia de la secció de Política.

El titular de portada d'EPC era clar: "Holanda deté un dels membres de la cèl·lula que va cometre l'11-M". I el subtítol també: "Arrestats nou islamistes en col·laboració amb la policia espanyola". Ara, doncs, no ens trobem davant de sospitosos, sinó de membres d'Al-Qaida.

A més, cal remarcar que no es respecta la presumpció d'innocència i que tots els detinguts estan vinculats a Al-Qaida quan ja hem vist que la resta de diaris se centrava en la sospita que com a màxim dos hi estaven relacionats.

El titular de la notícia gairebé coincideix amb el titular de portada ("Holanda arresta un membre del "nucli dur" de la cèl·lula de l'11-M"), de fet, és molt semblant des d'un punt de vista lèxic i idèntic des d'un punt de vista discursiu. EPC, doncs, torna a no respectar la presumpció d'innocència.

El text de la notícia d'EPC comença així:

La policia holandesa va arrestar ahir, amb dades facilitades per la Comissaria General d'Informació espanyola, un magribí presumptament relacionat amb el "nucli dur" de la cèl·lula islamista que va cometre els atemptats de l'11-M a Madrid, segons van informar fonts oficials espanyoles. En l'operació van ser detingudes vuit persones més.

D'aquesta citació, cal remarcar que respecta la presumpció d'innocència ("presumptament relacionat") i que el text vincula les "vuit persones més" amb cèl·lules d'Al-Qaida.

Aquesta vinculació es manifesta més clarament a continuació:

Un portaveu de la fiscalia de Rotterdam va confirmar que un o diversos individus estaven sent buscats per la seva presumpta implicació en els atemptats de Madrid.

Cal tornar a remarcar que el periodista respecta la presumpció d'innocència ("presumpta implicació").

Tot seguit, veurem com el periodista construeix la notícia a partir de la certesa que un dels detinguts forma part de l'escamot que va cometre els atemptats de l'11-M. Els següents paràgrafs il·lustren clarament el que diem:

DROGA I ATEMPTATS Set dels arrestats van passar a disposició dels serveis d'estrangeria i dos més, que portaven passaports falsos, estaven sent interrogats. Un d'ells tenia en poder seu mig quilo de cocaïna i 600 pastilles d'èxtasis. Sobre l'altre pesa l'ordre de recerca i captura internacional per presumpta participació en l'11-M. […]
La policia holandesa ja va detenir el juliol passat un marroquí de 17 anys que actuava com a correu entre suposats terroristes d'Al-Qaida instal·lat a Espanta i Holanda. La seva funció era traslladar passaports falsificats i, segons sembla, havia estat relacionat amb un dels implicats en els atemptats de Casablanca, el maig de 2003, i havia viatjat al Pakistan i Txetxènia.
EN TERRA HOLANDESA A més a més, les informacions sobre Rabei Osman Saied, Mohammad l'Egipci, havien alertat les autoritats holandeses de la posible presència d'activistes d'Al-Qaida pertanyents a l'anomenat Grup Islàmic de Combatents Marroquins, el mateix que va reivindicar l'atemptat de Madrid.

En primer lloc, el primer fragment redueix el nombre de presumptes implicats en escamots d'Al-Qaida. Ja no és un més "un o diversos", sinó dos. Els altres, doncs, no tenen cap relació amb cèl·lules d'Al-Qaida. Per tant, el subtítol de portada perd sentit ja que no són "nou islamistes" els arrestats.

En segon lloc, hi ha una barreja conceptual entre el tràfic de drogues i l'ús de la violència ja que, per exemple, el destacat en negreta els situa al mateix nivell: droga i atemptats.

En tercer lloc, el periodista afirma que "Sobre l'altre pesa l'ordre de recerca i captura internacional per presumpta participació en l'11-M". És clar, doncs, que aquest detingut va intervenir presumptament en l'11-M, fet que els cossos policials van desestimar l'endemà. S'ha de remarcar, però, que, novament, respecta la presumpció d'innocència, en aquest cas aplicada a la participació efectiva en l'11-M. Cal notar, d'una banda, que el text respecta escrupolosament la presumpció d'innocència, mentre que els titulars de la notícia no ho fan, i, d'altra, que respecta la presumpció d'innocència però considera que el detingut va formar de la cèl·lula de l'11-M.

Per acabar, els dos paràgrafs posteriors al que hem comentat són claus en el manteniment de la idea que un dels detinguts va participar en l'11-M. En el primer paràgraf que comentem el periodista utilitza el connector ja ("La policia ja va detenir") que només té sentit si es relaciona amb el paràgraf anterior. El connector ja relaciona les dues detencions: la d'un marroquí de 17 anys i la d'ara. I en el segon paràgraf s'utilitza el connector A més a més, que serveix per afegir més arguments: la policia holandesa busca activistes d'Al-Qaida arran d'informacions que hi ha seguidors de Bin Laden a Holanda i aquestes informacions es confirmen gràcies a les detencions de què informa la notícia ja que la persona detinguda és un dels membres d'Al-Qaida que viu a Holanda.

En resum, al llarg de la notícia EPC presenta el detingut com a presumpte membre d'Al-Qaida. Recordem que d'altres diaris el van presentar com a sospitós.

És molt interessant de veure com reacciona l'endemà EPC quan ha d'explicar que cap detingut no està acusat de pertinença a Al-Qaida i l'operació policial ha acabat essent una operació contra immigrants legals i il·legals i contra el tràfic d'estupefaents. L'acció policial torna a sortir en portada tot i que l'espai dedicat és molt inferior al del dia anterior. Ara hi dedica un quadrat de 25 centímetres quadrats, mentre que el dia anterior hi va dedicar un rectangle de 291'50 centímetres quadrats. La diferència en el tractament és evident. A més de la diferència de tamany, cal assenyalar que la notícia de portada és contradictòria ja que té un avanttítol com "Participació descartada" amb un titular que afirma que "La fiscalia d'Holanda rebaixa la relació dels detinguts amb l'11-M". La contradicció és evident: si la fiscalia holandesa descarta la participació dels detinguts en l'11-M, aleshores no rebaixa la relació dels implicats en l'11-M, sinó que la nega. Qui rebaixa la participació dels detinguts en l'11-M, doncs, és EPC, no pas la fiscalia holandesa. L'estratègia discursiva d'EPC és clara: en dir que la fiscalia holandesa rebaixa la implicació dels detinguts en l'11-M, vol ocultar, de fet, que l'esmentada fiscalia la nega per tal de no quedar en evidència. A més, el titular fa referència a "els detinguts", és a dir, a tots, als nou, quan el dia anterior ja va quedar clar que el nombre de presumptes implicats en l'11-M era reduït (un o dos).

El titular de la notícia insisteix en la rebaixa: "Holanda rebaixa la relació dels detinguts amb la massacre de l'11-M". En el text també apareix aquesta incoherència:

No era el Mohammad Belhaj buscat per la policia. Tampoc es tractava d'algun dels altres cinc implicats en la matança de l'11-M, contra els quals pesa ordre de recerca i captura internacional. La fiscalia holandesa va notificar ahir que entre els nou marroquins detinguts dijous en dues cases de la localitat de Roosendaal hi havia un sospitós de pertànyer a la cèl·lula de l'11-M, però que finalment les seves empremtes no van coincidir amb les que els van proporcionar els agents espanyols de la Comissaria General d'Informació que es van desplaçar per col·laborar en la investigació. D'aquesta manera, la fiscalia holandesa va rebaixar la importància de les detencions.

Com ja hem vist, la fiscalia no rebaixa la importància de les detencions, sinó que nega la participació dels detinguts en l'11-M. Veiem, doncs, que EPC vol desviar una altra vegada el focus d'atenció.

Després de negar que els detinguts tinguin res a veure amb l'11-M, el periodista escriu que "la fiscalia holandesa va rebaixar la importància de les detencions". L'Avui, per exemple, era molt més clar en assenyalar clarament en el titular que els detinguts no estan implicats en l'11-M: "Descarten la pista holandesa de l'11-M després d'identificar els detinguts" i hi remarcava en el subtítol que: "L'equip de la Comissaria d'Informació espanyola torna d'Holanda de buit". El primer paràgraf de la notícia també era prou contundent:

Finalment, la pista holandesa dels atemptats de l'11-M ha resultat falsa. Tant la fiscalia holandesa com el ministre de l'Interior espanyol van descartar amb rotunditat que entre els detinguts dimecres passat al sud d'Holanda hi hagi ningú relacionat amb els atemptats de Madrid. Les detencions segueixen el seu curs per altres afers (relacionats amb les drogues) que no tenen res a veure amb la investigació antiterrorista.

Tornant a EPC, també cal remarcar l'oració següent, on el detingut ja no és membre d'Al-Qaida, sinó que passa a ser sospitós. Com ja hem vist, el mot sospitós no va aparèixer en cap moment el dia anterior:

Inicialment, les autoritats holandeses van comunicar a les espanyoles que entre els detinguts hi havia un sospitós de pertànyer al "nucli dur" de la cèl·lula que va perpetrar els atemptats que van costar la vida a 192 persones.

A continuació trobem aquest fragment:

FAMILIARS, NO PARTICIPANTS Les indagacions apunten que dos dels detinguts a Holanda poden ser familiars d'implicats en la massacre de Madrid, però que no van participar directament en els atemptats.

Com diu el destacat, els detinguts són o poden ser parents, però no van participar en l'11-M. Tanmateix, l'oració és ambigua perquè la utilització de l'adverbi directament pot donar a entendre que els detinguts van participar indirectament en els atemptats.
Així doncs, el dia 20 d'agost EPC no assumeix l'error d'haver afirmat que un dels detinguts era membre d'Al-Qaida, sinó que desvia l'atenció, bàsicament en els titulars.

El dia 21 d'agost EPC publica un breu titulat "Los laboristas de Holanda critican la información que dio la policía" on el diari escriu el següent:

El partido laborista holandés ha pedido explicaciones por la manera precipitada con que la policía comunicó la información acerca de los detenidos el miércoles en el sur del país por supuesta vinculación con los atentados de Madrid.
Alead Wolfsen, miembro de los laboristas en la Cámara de Representantes, criticó que se hubiera informado con tanta rapidez y "certeza" sobre los posibles vínculos con el 11-M "cuando apenas un día más tarde resulta que el hombre en cuestión no es la persona buscada". Wolfsen pidió que el Gobierno aborde el tema tras las vacaciones.

Amb aquesta notícia tanca EPC l'operació de la policia judicial holandesa. A partir de la darrera notícia sembla que qui va titular i qui va escriure la notícia d'EPC fou la policia judicial holandesa. Així, EPC no assumeix cap responsabilitat, sinó que la traspassa a les fonts policials.

7. Conclusió

En primer lloc, s'ha de remarcar que la utilització del nom sospitosos no té el mateix significat que l'ús de l'adjectiu presumpte encara que respecta la presumpció d'innocència.

En segon lloc, cal remarcar que en general les persones presumptament vinculades amb Al-Qaida reben un tractament millor que les persones que deté la policia espanyola, la Guardia Civil o l'Ertzaintza presumptament relacionades amb ETA, amb l'independentisme o, en alguns casos, els okupes.

Per acabar, un altre aspecte a assenyalar és la importància excessiva que donen els diaris al fet d'aparèixer en una agenda, importància sens dubte que prové de les informacions policials. En una agenda hi pot aparèixer gent de molta mena i no necessàriament presumptes persones implicades en delictes. A més, hi ha un altre aspecte a tenir en compte: la gent que no hi surt precisament perquè no interessa als implicats que el seu nom hi surti.