El dia 27 de novembre de 2002, Jordi Porta, que signa l'article amb el càrrec de president de l'Òmnuim Cultural, va publicar "L'encàrrec dels bisbes" per rebatre alguns dels arguments en què se basat la Conferència Episcopal espanyola per negar el dret d'autodeterminació a Euskal Herria, als Països Catalans i a Galícia.

De tot l'article, ens interessa de remarcar l'últim paràgraf:

Pel que fa a la funció pastoral de la instrucció, em sembla que l'opinió pública catòlica d'aquest país ja està prou desorientada com perquè els bisbes hi afegeixin confusió. Val més que parlin d'aquelles altres coses que alguns cristians esperarien del magisteri de l'Església. Perquè, si no, tal com s'acostuma a dir, que Déu hi faci més que nosaltres i, sobretot, més que els nostres bisbes.

Quan s'arriba al sintagma "d'aquest país" hom té la sospita que la cosa, nacionalment parlant, no va gaire bé. Tanmateix, per l'ambigüitat del context, encara hi ha l'esperança que l'autor es pugui referir a Catalunya o als Països Catalans o bé, pel cap baix, que no es pugui deduir amb certesa a quin país es refereix, si al d'ells o al nostre.

L'última frase, però, és concloent: "Perquè, si no, tal com s'acostuma a dir, que Déu hi faci més que nosaltres i, sobretot, més que els nostres bisbes." El president de l'Òmnium Cultural, doncs, és prou clar: Els bisbes de la Conferència Episcopal espanyola" són "els nostres bisbes". Que els bisbes espanyols són el referent del sintagma "els nostres bisbes" és inqüestionable: la majoria de bisbes catalans no va signar el text a què es refereix l'article de Porta.