|
El diumenge 13 de juny de 2004, en el butlletí
informatiu de les 10 del matí de Catalunya Ràdio,
el redactor de la notícia que ara comentem afirma
que el secretari general de CiU, Artur Mas, va dir,
en ser entrevistat després de votar a les eleccions
per al parlament europeu, que en un futur les eleccions
europees seran més importants que les eleccions
"generals". Tot seguit
sentim un tall de veu amb les paraules de Mas. Aquest
diu que les eleccions europees en un futur seran més
importants que les eleccions "espanyoles".
Observem que el redactor de Catalunya Ràdio ha
canviat el sintagma "eleccions espanyoles"
pel sintagma "eleccions generals".
"General"", segons el
diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, vol dir
"Que concerneix la totalitat d'un cos, d'una societat,
d'una organització, etc.". "General",
doncs, s'oposa a "parcial" o a "particular".
Per al redactor de la notícia, la totalitat és
Espanya i Catalunya és una part d'aquesta totalitat.
A Catalunya, per tant, li correspondria el qualificatiu
"parcial" o "particular". Per això
considera que "eleccions generals" és
el mateix que "eleccions espanyoles", ja que
les eleccions espanyoles són les eleccions on
participa la totalitat de la qual formen part els catalans..
Quan Mas utilitza la sintagma "seleccions
espanyoles" fa un ús neutre de la llengua,
ens diu simplement de quines eleccions parla. En canvi,
quan el periodista canvia "espanyoles" per
"generals" fa dues coses. D'una banda, substitueix
la informació per l'opinió: pel redactor,
les eleccions generals són les espanyoles. D'una
altra banda, contribueix a la recreació del nacionalisme
espanyol recordant als oients catalans que pertanyen
al cos, a la societat, a l'organització anomenada
Espanya. No és un cas estrany atès que
és molt freqüent que la ideologia del periodista
impregni la informació als mitjans de comunicació
de masses.
Un cop constatat que s'ha produït
aquest canvi, cal preguntar-se qui n'és l'artífex.
Pot ser que l'operació sigui perfectament conscient
i que respongui a unes directrius -que el mitjà
qualificaria d'estil i nosaltres de polítiques-
del mitjà, en aquest cas Catalunya Ràdio.
Però també pot ser que l'alteració
hagi estat introduïda de manera inconscient pel
redactor de la notícia perquè en el seu
univers mental "generals" i "espanyoles"
són sinònims quan es parla d'eleccions.
En aquest cas es tractaria d'una rutina periodística
que descansaria sobre un sentit comú compartit
pels periodistes i la majoria dels seus oïdors
o lectors. En aquest moment no ens atrevim a definir-nos
per una o altra hipòtesi. Tanmateix, podem apuntar
una pista per descobrir si estem davant d'una rutina
o d'una norma d'estil: si el terme "eleccions espanyoles"
no fos mai usat a Catalunya Ràdio, probablement
ens trobaríem davant d'una norma d'estil. Si
al costat del terme "eleccions generals" apareix
el terme "eleccions espanyoles", en aquest
cas, l'alteració de les paraules de Mas s'explicaria
per les rutines.
|