"Gol a la Champions. Ha marcat la Reial Societat [...] A l'altre partit amb presència espanyola, Deportivo 0-PSV Eidhoven 0"

Catalunya Ràdio (30-X-03, 20.55h) Força esports:

Els equips espanyols a què es refereix el periodista són un equip basc i un de gallec. Abans d'acabar el programa es recorden els resultats dels partits de la Champions League i únicament s'informa dels resultats dels dos equips esmentats per la seva condició d'espanyols..

Catalunya Ràdio (6-IX-2003, 00.30h) No ho diguis a ningú:

El periodista parla de "Sainz i el seu copilot, el català Marc Martí", en comptes de dir "el pilot espanyol Carlos Sainz i el seu copilot, Marc Martí". Queda ben clar una vegada més que el terme no-marcat és "espanyol" i el terme marcat és "català". En la mateixa crònica afegeix que "A més de Sainz també hi participa l'osonenc Dani Solà". Cal suposar que Sainz és un més dels automobilistes que prenen part al rally i que a més de Sainz i Dani Solà hi participen molts altres pilots. Aquests altres pilots, però, són els obstacles que han de superar els nostres pilots, Sainz i Solà, per poder obtenir una victòria que, a dreta llei, hauria de ser seva. Allò que fa de Sainz i Solà els nostres pilots és la seva adscripció nacional comuna a Espanya.

"Albert Portas s'enfrontarà en la següent ronda [del torneig de tennis de Polònia] a Galo Blanco, que ha superat un jugador polonès"

Catalunya Ràdio (30-VII-2003, 15.00h) Butlletí informatiu de les tres:

No s'estableix distinció de cap mena entre Portas i Blanco. Tots sabem que el sentit comú dicta que si no hi ha gentilici nacional cal entendre que s'està parlant de la nació de l'emissor i del receptor. És un sobreentès que descansa sobre el sentit comú. Portas i Blanco pertanyen, doncs, a la mateixa nació que el periodista que redacta la notícia i que l'oïdor al qual s'adreça. Això queda ben palès pel tractament tan diferent que es dóna als no-espanyols: l'adjectiu nacional -"polonès"- com a únic element identificador. És un estranger que s'ha enfrontat a un de nosaltres i ha perdut. El seu nom no importa. L'únic que importa és que no és dels nostres i que ha perdut. La distància discursiva és enorme.

Catalunya Ràdio (25-VII-2003, 15.05h) El somni d'una tarda d'estiu:

La conductora del programa, Elisenda Camps, anuncia que el tema del dia serà el Marroc. El qualifica d'estat veí -ho és- i remarca com és de desconegut malgrat la curta distància de 14 km que el separa de nosaltres. La senyora Camps parla des de la Diagonal de Barcelona, situada aproximadament a 1.100 km del Marroc. Com pot dir, doncs, que estem a 14 km del Marroc? La raó és clara, la senyora Camps es considera part d'un "nosaltres" que ocupa un territori que arriba fins a 14 km del Marroc. Aquest territori no són els Països Catalans, sinó Espanya. Aquests catalans, en tant que espanyols, se senten més a prop del Marroc que no pas de Suïssa, que està més pròxima en quilòmetres de Barcelona que no pas el Marroc. Però els 14 km de què parla la Camps no són físics, sinó mentals.

Catalunya Ràdio (25-VII-03, 14.35h). L'esport al punt:

El periodista Damià Aguilar limita la seva informació sobre els entrenaments oficials del gran premi de Malàisia de motociclisme a donar els resultats (és a dir, el lloc obtingut en els entrenaments oficials) dels pilots catalans i dels espanyols, sense distingir els uns dels altres de cap manera. Per Aguilar, el màxim interès informatiu no el té la relació dels pilots més ràpids en cada categoria, sinó quina posició han obtingut els pilots del seu país. Això és, ras i curt, una mostra de nacionalisme banal, és a dir, de nacionalisme inconscient. Però és més, és una mostra de nacionalisme banal espanyol, perquè el criteri que determina la prioritat informativa és el de la pertinença a una comunitat nacional, Espanya, de la qual Aguilar se sent part i de la qual dóna per suposat que formen part també els seus oïdors.

"L'atur s'ha reduït de x persones durant el primer semestre de l'any 2003"
Catalunya Ràdio (25-VII-03, 14.10h), Informatiu migdia:

No hi ha cap referència a l'àmbit territorial d'aquesta dada. El periodista que ha redactat la notícia participa d'un sentit comú que dicta que, si no hi ha cap marca nacional, cal sobreentendre que l'àmbit territorial és el que comparteixen el professional de la informació i el receptor. El mateix sentit comú dicta que quan l'àmbit territorial no és el del nostre territori cal adjectivar-lo amb un gentilici. Aquest mecanisme funciona per tot arreu i és una prova que el criteri nacional és un factor clau en l'estructuració de la nostra societat i de les representacions que se'n fan. Tanmateix, hem inclòs aquí aquest tall informatiu no pas per l'ús d'aquest mecanisme, que, com hem dit, és gairebé universal, sinó per subratllar el fet que, en l'àmbit informatiu català, l'àmbit territorial que apareix per defecte, sense la necessitat de marcar-lo amb un gentilici, no són els Països Catalans ni Catalunya, sinó Espanya.

Catalunya Informació (15/02/02, en el resum de les nou de la nit)), en el resum de les nou de la nit) informa que:

"El govern central ha rebutjat un altre cop la petició de CiU perquè la Generalitat sigui administració única a Catalunya. Els [sic] ha advertit que estan portant les seves reivindicacions [sic] massa lluny."

En lloc de referir-se al govern que rebutja la proposta de Ciu, com a "govern espanyol" o "govern del PP", més neutre, se'ns estableix la dicotomia govern central/govern no centrals (léase autonómicos). Per tant, l'òptica espanyola en l'enfocament de la notícia és clar. 

A Catalunya Radio (16/01/02, 7.25h), van informar de la notícia esportiva següent:
“[…] una bona notícia per començar: el madrileny E ha guanyat al francès F [...] a l’open de tennis[…]”

Aquesta notícia mostra un dels mecanismes utilitzats en la construcció de notícies de la Corporació. Tot i l'intent de fugir de l'adjectiu espanyol, es construeix una notícia que traspua un evident sentit comú espanyol. En aquest sentit, l'oposició madrileny/francès no té cap sentit, ja que es tracta de dues mesures diferents: madrileny fa referència a la ciutat de Madrid o la comunitat autònoma del mateix nom, mentre que francès fa referència a la nació o estat a què pertany un tennista. És a dir, tenim una dicotomia de diferent valor: autonòmic/nacional. Un altre aspecte a comentar és la introducció de la notícia. Per què ens hem alegrar que guanyi un madrileny i que perdi un francès? Per què no el cas contrari: alegrar-nos que guanyi un francès i que perdi un madrileny, és a dir, un espanyol? O simplement: per què no alegrar-nos del fet que hagi guanyat el que ha jugat millor? El rerafons discursiu i emocional espanyol d'aquest comentari addicional a la notícia esportiva és tan evident que no cal insistir-hi

Catalunya Informació (15/02/02, en el resum de les nou de la nit)), en el resum de les nou de la nit) informa que:

"El govern central ha rebutjat un altre cop la petició de CiU perquè la Generalitat sigui administració única a Catalunya. Els [sic] ha advertit que estan portant les seves reivindicacions [sic] massa lluny."

En lloc de referir-se al govern que rebutja la proposta de Ciu, com a "govern espanyol" o "govern del PP", més neutre, se'ns estableix la dicotomia govern central/govern no centrals (léase autonómicos). Per tant, l'òptica espanyola en l'enfocament de la notícia és clar. 

Catalunya Informació (15/02/02, a dos quarts de nou de la nit) informa que:

Per aquest motiu, el Ministeri d'Educació vol introduir a l'esborrany de llei de la qualitat la proposta que els nens comencin l'aprenentatge de noves llengües abans del vuit anys. La ministra d'Educació, Pilar del Castillo, ha elogiat la tendència europea de començar [l’aprenentatge d'] altres llengües a partir dels sis o set anys."

Un altre de les característiques de la construcció de les notícies de la Corporació consisteix a no marcar el govern de Madrid com a govern espanyol. En aquest cas tenim que no s'adjectiva com a espanyol o com a espanyola ni el Ministeri d'Educació ni la ministra d'Educació. En tant que aquesta construcció del discurs es basa en elements no marcats a causa de la no utilització de l'adjectiu espanyol o espanyola, se'ns presenta el ministeri i la ministra com a alguna cosa o alguna persona properes.
Per acabar, cal assenyalar que el nostre govern surt, en un nombre indeterminat d'ocasions, qualificat com a Govern de la Generalitat. 

El TN Migdia del 21 de gener de 2002 va informar del següent:

"L'Open d'Austràlia s'ha quedat sense cap espanyol. Avui, l'últim a caure ha estat el lleidatà Carles Costa."

El fragment reproduït és clar: el tennista ens és presentat com a espanyol i només en segon terme es fa referència al territori que l’ha vist néixer i créixer. Es passa del nivell nacional (espanyol, per descomptat) al nivell local (lleidatà). Fins i tot en aquest cas s’obvia d’una manera explícita el nivell regional a què ens té acostumats sovint la Corporació i que consistiria a substituir el mot lleidatà pel de català.