Una qüestió a plantejar-se és quina mena de tractament de la informació es fa a TV3 i quins referents i quina mentalitat guien els seus reporters i periodistes. Es tracta de veure si es corresponen a allò que cal esperar d'una televisió nacional catalana. En aquest article intentarem de fer una aproximació a un cas particular. En concert, comentaré el Telenotícies Nit del 14 de novembre del 2002. Cal assenyalar que potser es tracta d'un cas aïllat, però també pot ser un exponent d'una deriva constant.

A continuació, fem un resum d'aquest Telenotícies:

Totes les notícies que s'exposen els primers 20 minuts tenen com a referència el que passa a l'Estat espanyol. En aquest sentit, l'enfocament podria ser coincidir perfectament amb el que en fan a Antena 3 o Tele 5. Es pot afirmar, doncs, que TV3 no té una visió nacionalment catalana de les notícies, del que passa pel món.

Després d'aquest bloc de 20 minuts de caire espanyol, ve la quota de política catalana. Representa 5 minuts on surten diferents dirigents polítics. Després fan la pausa. Cinc minuts d'anuncis.

En tornant, les notícies d'altres llocs del món: l'Iraq, Itàlia i el Marroc (visió espanyola un altre cop). Després parlen de Sami Naïr. Per acabar, Gran Bretanya clou l'apartat, que suma set minuts en total.

A continuació, les notícies nacionals i de societat. D'aquesta manera, el que hauria de ser el nucli del Telenotícies arriba 37 minuts després d'haver començat. Aquesta part, el rovell de l'ou, la raó de ser de TV3, dura només cinc minuts.

Seguidament comencen els esports: "naturalment" primer el Barça, però també els equips espanyols. Ara tornen a parlar de l'Estat espanyol com a "país" esportiu (comparant-lo amb Itàlia) i per il·lustrar-ho hi posen el Barça. Posteriorment, selecció espanyola. Llavors ens expliquen, sembla que ens hauria d'interessar molt, quins són els convocats internacionals del Reial Madrid. En el tennis passa el mateix: espanyols per tot arreu. Finalment, trenta segons de bicicleta de muntanya. Tot plegat la secció d'esports dura 8 minuts.

Una mica d'espectacles i cultura: premis MTV (hi surten filmats Amaral i les Ketchup, i donen el llistat dels nominats espanyols), imatges del Sol, i James Bond. En total, sis minuts. El temps, un avanç de previsió, dura 15 segons. Per acabar, al recordatori de notícies, ofereixen sis flaixos (4 espanyols, 1 de política catalana, 1 d'espectacles).

En resum, si analitzem les dades, tenim que del temps total que ha durat el Telenotícies un 20% de notícies catalanes i un 80 de notícies estrangeres, el 60% de les quals tenen a veure amb l'Estat espanyol. Els percentatges són arrodonits, i tenen en compte que algunes notícies es poden repartir entre dos o més àmbits (català-espanyol->El Barça, català-espanyol-internacional->Premis MTV o internacional-espanyol->El Marroc; evidentment, cap català-internacional).

Però no és només l'estructuració i el repartiment de temps del TN el que segueix una visió nacional espanyola. Hi ha coses molt interessants: quan parlen del "Govern", no és el nostre Govern, sinó el govern espanyol. També cal remarcar que en els primers vint minuts del que passa a Espanya, no tan sols hi surten les notícies objectivament importants, sinó que acaben incloent-hi fets tan intranscendents com que "una escola de Madrid ha acabat abans la recollida de plantes a la muntanya per culpa de la nevada", amb imatges i entrevistes als escolars.