El dia 26 de juny de 2004 el diari esportiu El 9 va publicar un article sobre l'actualitat del torneig tennístic de Wimbledon amb els titulars, els subtítols i els destacats següents:

Titular: La llei de l'herba

Subtítols:

Coria, Ferrero i Myskina, il.lustres víctimes de la difícil adaptació a la catifa verda
Les derrotes de Robredo, Mantilla i Montañés deixen Wimbledon sense catalans
Philippoussis, Hewitt i Henman es postulen per posar a prova la corona de Federer

Destacats:

Moyà i Feliciano, els únics supervivents en el quadre masculí; Magüi Serna i Ruano Pascual, en el femení
La derrota ahir de Greg Rusedski va deixar novament sol Tim Henman com gran esperança local

En aquest article ens proposem analitzar el subtítol i el destacat que hem remarcat en negreta i, alhora, l'aparició de tots dos en el mateix article.

El subtítol destacat en negreta està fet des d'un punt de vista català: "Les derrotes de Robredo, Mantilla i Montañés deixen Wimbledon sense catalans." És clar que s'ha aplicat un criteri nacional de contingut català per confegir un fet noticiable que tan sols ho és per als lectors catalans.

El segon dels textos destacats està fet des d'un punts de vista espanyol: "Moyà i Feliciano, els únics supervivents en el quadre masculí; Magüi Serna i Ruano Pascual, en el femení." Aquesta notícia tan sols té sentit per als lectors amb sentit comú espanyol. Per a un lector sense un sentit comú espanyol aquest enunciat no tan sols no és notícia sinó que fins i tot és fals, perquè a més de Moyà, Feliciano, Magüi Serna i Ruano Pascual, altres tennistes també havien passat ronda.

Entre tots dos enunciats, però, hi ha una diferència molt significativa: El punt de vista català del primer és explícit, mentre que el punt de vista espanyol del segon està ocult i passa desapercebut. En efecte, en el primer apareix el gentilici "catalans", mentre que en el segon no hi apareix el mot "espanyols". La situació inversa és difícilment imaginable, ja que si el criteri nacional català no es fes explícit, el text resultaria confús fins i tot per a molts lectors catalans. L'explicació d'aquest fet és que el sentit comú dicta que sí no es fa explícita una altra filiació nacional la que apareix per defecte és l'espanyola. Són molts els factors que contribueixen a crear aquest sentit comú espanyol no conscient, però els mitjans de comunicació de masses, entre els quals hi ha els diaris esportius, hi fan una contribució decisiva.

Destacàvem al principi d'aquest article el fet que en un mateix article periodístic hi convisquin dues adscripcions nacional, la catalana i l'espanyola. Això és bastant freqüent en els mitjans catalans. És cert que en uns -per exemple el diari Avui, El Punt i el diari d'on hem extret l'article que comentem, El 9- hi predomina l'adscripció nacional catalana per sobre de l'adscripció nacional espanyola, però pel que fa al discurs el nacionalisme banal espanyol és present en gairebé tots. L'esport és un dels àmbits on és més present aquest nacionalisme banal -i no tan banal- espanyol, per la qual cosa no és gens estrany que el diari esportiu El 9 també el practiqui, tot i que la línia editorial del diari pretengui evitar-lo. Les rutines discursives apreses en altres mitjans i les rutines ideològiques que els periodistes comparteixen amb la resta de ciutadans s'imposen de manera implacable i capgirar-les és una tasca que supera de molt la capacitat d'un sol mitjà.

No volem acabar sense destacar un fet que no per habitual deixa de ser significatiu: per al redactor de l'article que ens ocupa els valencians i els illencs no són catalans. En efecte, la derrota del valencià Ferrero no contribueix a deixar Wimbledon sense catalans, i la victòria de Moyà, un mallorquí format tennísticament a Barcelona, no impedeix que Wimbledon es quedi sense catalans.