Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
 



© Magma3
 
12 de maig de 2006
 
   
Per a l'Avui Barcelona és una ciutat espanyola
Contrastant
 

 

 

A l'Avui de l'edició del 27 d'abril llegim el titular següent "Coti comença a Barcelona la gira espanyola", del qual es dedueix òbviament que el diari considera Barcelona una ciutat espanyola. No es tracta d'un fet anecdòtic, ja que cal recordar que el titular és el lloc més prominent d'una notícia i l'enunciat que en guia la interpretació.

Aquesta interpretació es veu, a més, reforçada pel final del text de la notícia:

El cantant argentí Coti comença aquesta nit a L'Auditori de Barcelona la gira de presentació del seu darrer àlbum, Esta mañana y otros cuentos. Amb més de 170.000 còpies venudes a Espanya, aquesta gira el portarà durant mig any fins a una setantena de ciutats espanyoles.

El demostratiu "aquesta", que determina "gira", no deixa dubtes que es refereix a la gira que comença a L'Audotori de Barcelona i de la qual s'afirma que "el portarà durant mig any fins a una setantena de ciutats espanyoles", dintre de les quals s'inclou implícitament Barcelona.

D'altra banda, aquest exemplar de nacionalisme banal espanyol compta amb l'ajut de les dades estadístiques ("170.000 còpies venudes a Espanya" o fins i tot "una setantena de ciutats espanyoles"). Les dades estadístiques són una de les eines més eficaces per construir i recrear quotidianament aquestes totalitats discretes que són les nacions, en la mesura que permeten visualitzar fàcilment un dins i un fora: el dins és l'àmbit a què es refereix la dada estadística (Espanya en l'article que comentem), mentre que el fora, molt sovint ímplicit, és l'àmbit que no se'n veu afectat.

Per això, uns dels entrebancs fonamentals per construir un discurs nacional català (no pas "nacionalista" o "catalanista" com diria l'inefable El País) és la manca d'aquestes dades estadístiques que permetin (re)crear la nació. Per exemple, en el cas que ens ocupa caldria saber quantes còpies ha venut el cantant Coti als Països Catalans o, si més no, a Catalunya.

Tot i que cal ser conscient d'aquest entrebanc, això no justifica que un diari com l'Avui publiqui un text com el que acabem de comentar, que podríem trobar sense cap mena de problema a El Periódico de Catalunya.