La secció que fa comentaris sobre la televisió d'El Periódico de Catalunya aquests dies, a causa de la celebració dels Jocs Olímpics, bull. El dia 19 d'agost hi apareixia aquesta joia:

Fa 2.780 anys, quan els atletes competien despullats, no hi havia tele. Aquesta obvietat ve a tomb per la pobra realització que els grecs van oferir ahir de la prova de llançament de pes. És molt emotiu i simbòlic portar aquesta històrica disciplina atlètica al bressol dels Jocs, l'estadi --el que en queda-- d'Olímpia, però no era l'escenari adequat. Ni per a la tele, el gran déu de la nostra era al qual tots retem homenatge, ni per als semidéus del tartan, als quals es veia bastant incòmodes amb això d'embrutar-se les caríssimes sabatilles de disseny amb terra tosca i ordinària, per molt mítica que sigui.
Tremoloses càmeres a l'espatlla per seguir els atletes, ni un pla general dels llançaments (no queden pedres prou altes per col·locar-hi un objectiu), sense focus per maquillar les ombres del sol, sense marcadors electrònics... Ni Manolo Martínez, amb les seves pedrades, els seus bramuls i la seva quarta plaça (que va semblar poca cosa), ens va fer oblidar aquestes deficiències. En fi, més que uns Jocs moderns, semblaven els campionats locals dels xicotassos de Villarriba de Abajo. Esperem que en el futur no es torni a sacrificar l'espectacle per un romanticisme anacrònic.

Pobres espanyols! Pateixen una retransmissió deficient i, a més a més, el seu atleta queda quart.

Per cert, la referència a Villarriba de Abajo que fa el periodista és una mostra més que el sentit comú a partir del qual s'escriu el text és l'espanyol. I, ben segurament, una mostra que la llengua en què s'escriuen la majoria de notícies i d'articles d'opinió és l'espanyol.