El dilluns 4 de març, a la porta tapiada per la policia de l'immoble de la placeta del Pi, que dies abans un grup d'okupes havia declarat zona alliberada per a la pau, s'hi podia llegir un cartell que explicava els motius de l'acció del moviment okupa, i denunciava l'actuació de la policia municipal. Aquest cartell estava escrit en llengua espanyola.

El dia 9 de març, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona es va commemorar el Dia internacional de la dona treballadora. La gran pancarta que presidia l'escenari deia "Que se invierta en cuidar, no en matar", en llengua espanyola. A sota es convocava a una vaga mundial de dones en sis llengües diferents, una d'elles la catalana. Les pancartes fixes que hi havia escampades per la plaça eren gairebé totes en espanyol: "Para eliminar la peor pobreza del mundo", "Asociación Amistad de las mujeres filipinas", "Conócete mujer", "Huelga general de mujeres". També n'hi havia una en català: "Vaga mundial de dones". Durant tot el dia hi va haver actuacions musicals i animacions, la majoria en llengua espanyola. Els grups participants es comunicaven gairebé sempre amb el públic assistent a l'acte en llengua espanyola, i aquesta era també la llengua que utilitzaven molts dels animadors que enllaçaven una actuació amb una altra. Cap a les 7 del vespre es va fer un acte de contingut polític on es va llegir un manifest i es va denunciar la violència de gènere contra les dones. La llengua utilitzada va ser el català, però el marc de referència era espanyol: es va retre homenatge a les dones mortes, víctima de la violència de gènere, a Espanya, no a Catalunya, ni als Països Catalans, ni a Europa, ni al món.

Espanya és també l'àmbit territorial triat per les grans organitzacions ecologistes i de defensa dels drets humans que actuen als Països Catalans. Així, per a l'organització ecologista Greenpeace, no existeixen Catalunya ni els Països Catalans, però sí que existeix Espanya. En el web Greenpeace Barcelona podem llegir el següent:

La delegació de Greenpeace a Espanya es va inaugurar la primavera de 1984, encara que l'organització ja havia realitzat campanyes en aigües espanyoles abans. Un petit equip de 4 o 5 persones va quedar llavors al càrrec de la nova oficina. Actualment, l'equip de Greenpeace Espanya s'apropa ja a les 30 persones.
La seu de l'organització a Espanya es troba a Madrid. A més, hi ha una oficina a Barcelona i una altra a Palma de Mallorca, des d'on es dóna suport a la campanya en defensa de la Mediterrània i on tenen la base els vaixells de Greenpeace quan treballen en aquesta mar.
Tots els socis escullen per votació el Consell de Greenpeace, el màxim òrgan de decisió de l'organització format per un centenar de representants. El Consell escull la Junta Directiva Nacional, que està constituïda per un nombre de persones que pot variar entre 5 i 7. La Junta Directiva realitza les seves activitats professionals al marge de Greenpeace, cosa que permet aportar una visió global externa als problemes del dia a dia de l'organització. No es rep cap remuneració per pertànyer a la Junta.
Com s'esdevé en l'estructura de Greenpeace Internacional, la Junta Directiva de Greenpeace Espanya escull el director executiu nacional, sota la supervisió del qual hi ha el personal següent: un director de campanyes (que coordina totes les campanyes en què es treballa), un director administratiu (que coordina totes les tasques administratives i financeres), una directora de comunicacions (que coordina els departaments de suport a les campanyes: premsa i publicacions) i una directora de desenvolupament (que s'ocupa de les campanyes per aconseguir nous socis, alhora que de la gestió del material de promoció).

El text és prou explícit: si un català desitja col·laborar amb Geenpeace haurà d'integrar-se en una organització d'àmbit espanyol. Aquest àmbit no és purament administratiu, sinó que Greenpeace li confereix caràcter nacional com ho demostra l'ús d'aquest adjectiu per referir-s'hi: Junta Directiva Nacional i director executiu nacional. Greenpeace, doncs, considera que Espanya és una nació i que Catalunya i els Països Catalans no ho són, perquè si estan inclosos en una nació no poden ser, ells mateixos, una nació.

Amnistia Internacional també subordina Catalunya a Espanya i ignora l'existència dels Països Catalans. En el web d'Amnistia Internacional Catalunya podem llegir el següent:

Amnistia Internacional Catalunya és una entitat federada a la Sección Española de Amnistía Internacional; com a part les dues d'Amnesty International, pretenen els mateixos objectius que aquesta.
Amnistia Internacional Catalunya, en el seu àmbit geogràfic (Catalunya), pretén aconseguir que la societat catalana s'integri en el treball de defensa i promoció dels drets humans.
La Secció Espanyola d'Amnistia Internacional (SE) té una estructura federal, dintre de la qual hi ha diferents formes de sub-organització: Federació, Unitat Territorial i Grup.
Des del 1994, Amnistia InternacionaI Catalunya (AI-C) té entitat jurídica pròpia: és una Associació Federada dins de la Federació de la SE. Actualment és l'única agrupació dins de la SE que té aquest estatut d'Associació Federada.

La resta d'agrupacions tenen, dins la SE, estatut d'Unitats Territorials (el mateix que tenia AI-C abans de 1994). Els grups de la SE formen part d'una Associació Federada, d'una Unitat Territorial, o depenen directament de la SE.
La fórmula jurídica de l'Associació Federada permet a AI-C més marge de maniobra en alguns temes. De tota manera, queda sempre completament supeditada, com les Unitats Territorials, a les directrius de la SE, de la qual depenen, i de les del Secretariat Internacional: totes les seccions de tot el món, grups, unitats territorials, federacions, etc. han de seguir sempre les directrius del Secretariat Internacional.

El cas d'Amnistia Internacional en relació a la qüestió nacional és més complex. D'una banda, hi ha una certa mala consciència en aquest tema, que es fa palesa per la insistència a remarcar l'excepcionalitat d'AI-C dins la Secció Espanyola d'AI: "té entitat jurídica pròpia", "és l'única agrupació dins de la SE que té aquest estatut", "La resta d'agrupacions", "la fórmula jurídica de l'Assciació Federada permet a AI-C més marge de maniobra en alguns temes". Ara bé, fixem-nos com, després de fer aquesta tímida però insistent afirmació de sobirania limitada, AI-C s'afanya a reafirmar la subordinació completa de l'organització catalana a l'espanyola: "De tota manera, queda sempre completament supeditada, com les Unitats Territorials, a les directrius de la SE, de la qual depenen, i de les del Secretariat Internacional"

El web català d'Indymedia es diu Barcelona Indymedia i no reconeix l'existència d'un àmbit polític català. És cert que a altres llocs del món, com els Estats Units, Canadà o Austràlia, també existeixen webs d'Indymedia d'àmbit local, però hi ha una diferència molt important entre Sydney o Nova York i Barcelona: Barcelona és una ciutat situada dins d'una comunitat on hi ha un conflicte obert al voltant de la identitat nacional dels seus habitants. Però com que una de les dues identitats nacionals, l'espanyola, és la que apareix per defecte i la que és més intensament recreada i transmesa des de tots els àmbits, no situar-se dins del marc nacional català no vol dir situar-se fora de qualsevol marc nacional, sinó situar-se dins l'òrbita nacional espanyola. Al País Basc, per contra, el web d'Indymedia es diu Indymedia Euskalherria i assumeix, per tant, un àmbit polític que qüestiona l'existència dels estats francès i espanyol en la seva configuració actual, i, per tant, tria clarament en un dels dos bàndols del conflicte sobre la identitat nacional.

Fa uns mesos fèiem notar en un article que duu per títol "Un altre món és possible en català" que els cartells que anunciaven els actes que van tenir lloc entre els dies 18 i 22 de juny de 2001 per mostrar l'oposició d'una part de la societat catalana a les activitats del Banc Mundial, eren quasi tots en espanyol a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Totes aquestes situacions ens demostren dues coses:

1. Una part gens menyspreable de l'anomenada nova esquerra, integrada per ecologistes, pacifistes, okupes, feministes, moviments de defensa dels drets humans i antiglobalitzadors, utilitza de manera habitual, als Països Catalans, la llengua espanyola per relacionar-se amb la societat de la qual emana i en la qual actua. Tanmateix, és de justícia reconèixer que hi ha excepcions, com la mateixa Amnistia Internacional, que, a Catalunya, utilitza exclusivament el català. Hem localitzat cinc webs d'amnistia Internacional als Països Catalans: AI Catalunya, AI Sabadell, AI Cerdanyola, AI València i AI Elx. Els tres primers són íntegrament en català, el de València utilitza també l'espanyol, si bé el català és la llengua predominant, i el web d'Elx utilitza exclusivament l'espanyol.

2. El marc polític per què opten aquests col·lectius en les seves activitats públiques és quasi sempre l'espanyol. L'anàlisi de les seves estructures organitzatives i territorials, i del seu discurs públic demostra que els col·lectius que integren aquesta nova esquerra es consideren a si mateixos i consideren els catalans, membres d'un "nosaltres" que engloba tots els ciutadans de l'Estat espanyol, i que, per tant, exclou la resta de la humanitat.

Com a conseqüència d'això podem dir que en el conflicte lingüístic que hi ha plantejat als Països Catalans entre el català i l'espanyol, la nova esquerra ha optat per fer un ús no intencional de la llengua, la qual cosa, en les circumstàncies actuals, suposa acatar totes les normes d'ús que afavoreixen l'espanyol en detriment del català. En tota situació de desequilibri no combatre aquest desequilibri equival a perpetuar-lo. En el cas de les llengües, no cal ser bel·ligerant per contribuir a la substitució d'una llengua per una altra, n'hi ha prou a no utilitzar la minoritzada. Mai no sentirem ningú que digui "Vull que el català deixi d'existir", però n'hi ha molts que, amb el seu comportament lingüístic, contribueixen que això passi.

Pel que que fa a la identitat nacional, podem afirmar que l'assumpció de l'àmbit espanyol per part de les organitzacions que integren això que hem anomenat "nova esquerra", suposa deixar d'assumir uns altres àmbits, el local, el regional, català, l'europeu, per exemple, igualment possibles. El món està dividit en estats, i la majoria dels estats pretenen ser entitats nacionals; per tant, assumir aquesta divisió del món en estats suposa afirmar uns projectes nacionals i negar-ne uns altres. La nova esquerra, en nom d'un il·lusori agnosticisme nacionalista, afirma el projecte nacional espanyol i nega el projecte nacional català.