L'NBA és cosa d'espanyols. Ens ho van recordar, una vegada més, el dia 28 de desembre de 2006, el Telenotícies migdia de TV3, els butlletins d'esports del canal 3/24, el programa Força Esports de Catalunya Ràdio i el programa Primer toc de RAC1.

Televisió de Catalunya, a través de TV3 i del canal 3/24, i RAC1 van informar sobre l'últim partit de Pau Gasol amb els Grizzlies de Memphis i sobre l'últim partit dels espanyols Jorge Garbajosa i José Manuel Calderón amb els Raptors de Toronto. Catalunya Ràdio informà d'aquests dos partits i del que va jugar l'equip del també espanyol Sergio Rodríguez. La informació va consistir a donar el resultat del partit i a comentar l'actuació dels jugadors esmentats. En el cas de la televisió, a més, la informació parlada va anar acompanyada d'imatges dels partits en què es veia anotar els jugadors Gasol, Garbajosa i Calderón, erigits en protagonistes únics del reportatge. Sobre els altres partits de la jornada de l'NBA, res de res, com si no s'haguessin jugat. Els redactors de les notícies i els responsables d'esports d'aquests mitjans consideren que, de l'NBA, allò que interessa els seus espectadors i oïdors no és la marxa de la competició, els resultats sorpresa o les actuacions dels grans jugadors, sinó el que fan aquests quatre jugadors. Per què aquests quatre jugadors? Potser perquè tots quatre procedeixen de la lliga ACB? No, n'hi ha d'altres que van jugar a l'ACB i ara juguen a l'NBA, i no en diuen mai res. Potser perquè són europeus? Noo, a l'NBA hi ha desenes de jugadors europeus dels quals no en parlen quasi mai. Potser, tractant-se de mitjans d'informació catalans, l'explicació és que tots quatre són catalans? Nooo, de catalans només n'hi ha un, Pau Gasol. L'explicació és que per a aquests mitjans Gasol, Garbajosa, Calderón i Rodríguez són els nostres jugadors a l'NBA. I per què són els nostres jugadors? Perquè són espanyols, com nosaltres. És ben fàcil d'entendre. Influència del programa ÑBA de Cuatro? Els periodistes de TVC, RAC1 i Catalunya Ràdio, de ben segur, ja tenien l'"ÑBA" al cap abans que la Cuatro s'inventés el programa.

Es tracta, tal com comentàvem en un altre article a propòsit del programa ÑBA, d'una nova mostra de nacionalisme banal espanyol. En aquest cas, però, els tres mitjans de comunicació implicats són mitjans catalans. Tots tres, però sobretot les dues emissores de ràdio, s'han destacat en nombroses ocasions pel seu suport a una causa que molts vincularien al nacionalisme català, la de la participació de les seleccions nacionals catalanes en les competicions oficials internacionals. La situació no és nova ni excepcional, sinó tot el contrari, és una situació que defineix la societat catalana actual: a Catalunya el nacionalisme reivindicatiu és quasi sempre català, mentre que el nacionalisme banal és quasi sempre espanyol. D'aquesta manera, un mateix mitjà de comunicació i, fins i tot, una mateixa persona -un mateix periodista en aquest cas-, pot assumir de manera ostentosa la defensa de la identitat catalana, però alhora contribuir a la propagació i a la consolidació de la identitat espanyola. El problema és que de partits de les seleccions nacionals n'hi ha un cop l'any, mentre que de partits de l'NBA n'hi ha cada setmana.