El divendres 5 de novembre, El Periódico de Catalunya, en la seva versió electrònica, plantejava als lectors una enquesta en els termes següents:

¿Qui creu que acabarà guanyant la partida del reconeixement internacional de les seleccions autonòmiques?

·1. Els partidaris d'una única selecció nacional
·2. Els partidaris de les seleccions autonòmiques
·3. M'és igual

La pregunta

La pregunta implica que hi ha una pugna entre els que són partidaris del reconeixement internacional de les seleccions autonòmiques de l'Estat espanyol i els que en són contraris. Aquest implícit, però, és fals, ja que a l'Estat espanyol ningú no pretén el reconeixement internacional de les seleccions autonòmiques: Catalunya persegueix el reconeixement internacional de les seleccions catalanes i el País Basc, el de les seleccions basques. Per a molts catalans i bascos les seleccions catalanes i basques són les seves úniques seleccions i mai no dirien que la seva selecció és una selecció autonòmica. Però, més enllà d'aquesta qüestió, és un fet que els catalans i els bascos no pretenen que la representació de l'Estat espanyol en les competicions esportives internacionals passi de la selecció espanyola a les seleccions autonòmiques. El que volen és que la representació esportiva internacional dels catalans no recaigui sobre les seleccions espanyoles, però en absolut posen en dubte que la representació esportiva internacional d'Espanya recaigui sobre la seleccció espanyola.

Les opcions de la resposta

La primera de les opcions -"Els partidaris d'una única selecció nacional"- porta implícita la idea que hi ha ciutadans que no volen que existeixi una única selecció nacional, i que aquests, sens dubte, són, segons EPC, els partidaris del reconeixement internacional de la selecció catalana. Aquesta suposició, però, és falsa, ja que aquests catalans de què parlem, que no són tots -molts catalans se senten representats per les seleccions espanyoles-, volen que existeixi una única selecció nacional, però no volen que aquesta selecció sigui l'espanyola sinó la catalana.

La segona opció -"els partidaris de les seleccions autonòmiques"- s'ha d'entendre per oposició a l'altra opció. Aquesta oposició es manifesta en els termes següents:

Nacional/Autonòmic
Singular/Plural

EPC podria haver ofert una opció alternativa a la primera que fos: "Els partidaris de l'existència de diverses seleccions nacionals a l'Estat espanyol". Aquesta opció implicaria una concepció plurinacional de l'Estat espanyol. Però l'opció d' EPC és una altra. Per a EPC la selecció espanyola és la selecció nacional, l'única, mentre que la selecció catalana és una més de les disset seleccions autonòmiques. Des d'aquesta perspectiva, la d'EPC, si els partidaris de les "seleccions autonòmiques" se sortissin amb la seva deixaria d'haver-hi una selecció nacional. Tindríem moltes seleccions i cap d'elles seria nacional. La selecció nacional existiria in absentia. Es donaria la paradoxa que en les competicions esportives internacionals -entre nacions- no hi participaria la selecció nacional espanyola sinó unes seleccions autonòmiques espanyoles. Qualsevol persona amb dos dits de seny s'adona que això no té sentit, s'adona que la selecció nacional ha de participar en les competicions internacionals i que les seleccions autonòmiques ho han de fer a les competicions interautonòmiques o interregionals. L'enquesta d'EPC és una contribució a fer veure als ciutadans l'absurditat de l'eventualitat que els espanyols no fossin representats en les competicions esportives internacionals per la selecció nacional sinó per unes seleccions autonòmiques.