El Periódico de Catalunya
del 7 de desembre publicava a l'apartat "La marea
al día" una nota amb el títol de
"Las manchas" amb el text següent:
Pese a las malas noticias que ayer
dio el vicepresidente Rajoy, el tiempo se ha aliado
momentáneamente con los miles de personas que
combaten la marea negra. El viento alejó las
manchas de chapapote de la costa gallega, acercando
el vertido del Prestige a Portugal. No tuvieron tanta
suerte las comunidades de la cornisa cantábrica.
El periodista o la periodista que ha
escrit aquest text té molt clar el mapa del seu
país, tant físic com mental, i el que
això implica. La dicotomia bàsica del
discurs, nosaltres/ells, apareix amb tota claredat.
La persona que ha escrit el text està contenta
perquè "los miles de personas que combaten
la marea negra", és a dir, els milers d'espanyols"
que combaten la marea negra a Galícia han tingut
sort: el vent fa que s'allunyi.
Però l'oració
subordinada no deixa cap dubte: la marea s'allunya de
Galícia i s'acosta a Portugal. No va, per exemple,
a aigües internacionals (encara que pel que ens
interessa seria el mateix). La persona que ha redactat
la notícia, ben segurament "no nacionalista"
però rotundament "nacional", ho té
clar: tant li fa què passi amb la marea negra
del Prestige... mentre que el que passi no sigui a l'estat
espanyol.
|