És obvi que la política catalanitzadora i catalanista de la junta directiva presidida per Joan Laporta no agrada gens ni mica a determinada premsa madrilenya.

Una evidència que no els agrada és un article aparegut a Marca el 31 de març de 2004. El titular no té pèrdua: Joan Laporta quiere 'españolizar' al Barcelona. El lead de la notícia ens explica el titular:

El Barcelona quiere cambiar la política de fichajes de los últimos años. Joan Laporta quiere tener más presencia en la selección nacional, donde el club catalán siempre ha sido un referente junto al Real Madrid hasta este último lustro. Por ello, el presidente azulgrana se ha fijado como prioritario el mercado español y está sondeando jugadores de primer nivel que puedan engrosar las filas de la selección española. Ello favorecería la integración en el vestuario de los nuevos fichajes y daría más peso al club dentro de los organismos federativos.

El desig del diari madrileny es manifesta en el títol: amoïnat per la catalanització del FC Barcelona, ara estan contents perquè la junta pretén fitxar jugadors espanyols (alguns són catalans) per a l'equip de futbol.

La lectura que fan dels pretesos fitxatges és en clau espanyola: "Joan Laporta quiere tener más presencia en la selección nacional". D'entrada, cal dir que la selecció nacional de Marca i la del president barcelonista no coincideixen. Mentre que per a Marca la selecció nacional és l'espanyola, per a Laporta ho és la catalana. Deixant de banda aquest detall gens intranscendent, l'objectiu de Laporta no és potenciar la selecció espanyola, sinó el Barça.

En el mateix text, Marca argumenta la idea que Laporta vol potenciar la selecció espanyola. Una manera evident de fer-ho és la utilització del connector Por ello, que dóna força argumentativa a la idea acabada d'explicitar i que serveix per explicar-la.

Per acabar aquest fragment, segons Marca aquesta nova política de fitxatges "favorecería la integración de los nuevos fichajes". No cal dir quina és la llengua per a Marca que n'afavoriria la integració. La integració, no pot ser altrament, passa per la utilització de l'espanyol com a llengua d'ús al vestidor.

Cap al final de l'article, ens trobem aquesta frase que no té pèrdua ni lògica:

Curiosamente, en este momento en que el Barcelona quiere reforzarse con jugadores nacionales, puede darle la baja al que ha sido uno de los puntales de la selección, Luis Enrique, que acaba contrato.

La utilització de curiosamente és, sens dubte, curiosa perquè indica sorpresa davant d'un fet. La sorpresa prové de lligar dues idees que no tenen cap concatenació lògica: d'una banda, la pretensió de fitxar jugadors espanyols i, d'altra, la possibilitat de no renovar Luis Enrique. La lògica il·lògica de Marca es basa a creure que com que el Barça vol fitxar jugadors espanyols aleshores no pot no renovar un jugador espanyol. D'això se'n diu tenir sentit comú! Espanyol, por supuesto.

També cal comentar l'ús creixent de l'adjectiu nacional per referir-se als jugadors espanyols. Una mostra més que ells no són nacionalistes. És clar: són, simplement, nacionals.