Als no nacionalistes espanyols se'ls veu el llautó perquè escampen per tot arreu el seu nacionalisme banal. Són tant poc nacionalistes que el seu món es redueix a un tros de la Península Ibèrica i a l'al·lusió sistemàtica d'un cosmopolitisme que no surt de Chamberí o Chueca (o de Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts, en la versió provinciana). Són tan universals que el seu univers no ultrapassa l'M-30 o la Ronda de Dalt.

Però el que volem comentar en aquest article supera tot l'anterior. Juan Carlos Girauta ha escrit un llibre titulat La eclosión liberal, la portada del qual reproduïm adjunta.

En aquesta portada els no nacionalistes espanyols s'han superat. Així doncs, com podeu veure, els no nacionalistes espanyols reprodueixen de manera més o menys subtil la bandera no nacionalista espanyola (però sí, òbviament, nacional) a la part inferior dreta. El disseny gràfic de la portada és molt interessant: l'autor no nacionalista podia triar qualsevol mena de portada amb qualsevol mena d'iconografia. Tanmateix, el no nacionalista que l'autor porta dins li ha sortit amb tota la seva fúria. "Què menys nacionalista que la bandera espanyola!" es va dir el gran Girauta. I, vinga, sense pensar-s'ho dues vegades (que la reflexió és dolenta i els espanyols són uns "echaos p'alante").

La portada que comentem és un bon exemple que el discurs no nacionalista no és res més que un discurs fal·laciós que no supera una anàlisi mínimament rigorosa. De fet, com és evident, el discurs no nacionalista dels espanyols no és res més que un intent infructuós d'amagar el seu discurs nacional. Un intent, però, que pot despistar més d'un que mira el dit en lloc de mirar la lluna (i la pruna). Quan un espanyol, tan de dretes com d'esquerres, diu que no és nacionalista ens vol dir que és un nacional espanyol como la copa de un pino.

En fi, com deia el clàssic, "Banderita, tú eres roja; banderita, tú eres gualda" i tu, Girauta, un españolazo del copón.