El Periódico de Catalunya va publicar el 12 de juny de 2004 un editorial titulat "Eurocopa al màxim" on afirmava:

Per a l'equip espanyol el pols és un altre [que no l'econòmic]. Amb un onze confeccionat a la mesura de les pressions de la premsa madrilenya (el pitjor any de la carrera professional de Raúl no l'aparta de la titularitat, per exemple), una selecció especialitzada a decebre actua gairebé en camp propi i figura entre les favorites. Ja veurem què passa. Estan garantides grans dosis mediàtiques de patriotisme nacionalfutbolístic, tot i que encara no sapiguem si s'acabaran destinant a celebrar alguna cosa o a posar el crit al cel.

Com podem llegir, tot molt assenyat. Llàstima que no s'apliquin la medecina perquè la portada contradiu tot el que afirmen a l'editorial. D'una banda, titulen "Espanya, a guanyar l'Eurocopa", és a dir, una aspiració mínima. Els espanyols són així: o hi van a guanyar o no hi van. I, d'altra banda, la fotografia de portada, de grans dimensions, la dediquen a cinc espanyols que ensenyen dues banderes espanyoles enormes. Banderita, tú eres roja; banderita, tu eres gualda. I olé.