El Periódico de Catalunya del passat 13 de juliol de 2001 recollia unes declaracions de Manuel Estiarte, membre del Comitè Olímpic Internacional i català a hores convingudes, és a dir, espanyol a tota hora, on deia la següent flor:

"Osaka i Istambul no tenen cap possibilitat, i entre París, Toronto i Pequín, hi ha una candidata que no ens interessa gens que surti."

Per aclarir conceptes, la candidata que no li interessa a l’Estiarte que surti escollida com a seu dels Jocs Olímpics del 2008 és París. Per algun motiu en especial o simplement unes ganes terribles de fotre els francesos? Doncs, sí. Resulta que Madrid vol ser la seu dels Jocs Olímpics del 2012. I els espanyols, que no tenen un pèl de tontos, saben que dues Olímpiades seguides a Europa no són possibles. Certament, Estiarte i els altres dos membres espanyols del COI es van sortir amb la seva: Pequín va guanyar per golejada.

Hi ha un fet, però, que no van tenir en compte: la tossuderia dels francesos. Sembla que París té la intenció de presentar-ne com a candidata per ser la seu dels Jocs Olímpics el 2012. Ara bé, com pensa un castizo, què té París que no tingui Madrid?